Jurídic

Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s'uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit.

La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques porta el registre de les associacions de règim general. En queden excloses, perquè tenen registres específics, les associacions polítiques, les religioses, les esportives de competició oficial i les professionals que regulen drets laborals (sindicats i patronals).

L’objecte d’aquest recurs es centra en les organitzacions empresarials, sindicals i del treball autònom que són associacions per la defensa dels interessos econòmics, professionals, socials i laborals dels seus associats.

El Departament d'Empresa i Ocupació té la competència d’organitzar i gestionar el funcionament del registre dels estatuts de les associacions empresarials i sindicats de treballadors, i de les associacions del treball autònom, en concret, el dipòsit, el registre i la publicació dels estatuts de les esmentades associacions, així com la d’emetre certificacions de les associacions que tenen els seus estatuts dipositats.

L’acord de constitució o fundacional es pot fer constar en una acta pública o privada i ha d’estar signat en tots els fulls, per totes les persones assistents.

El contingut mínim del acord fundacional ha d’esser el següent:

• El lloc i la data en què s’ha estès el document.
• La identificació dels socis i les sòcies fundadors o promotors. El nombre de promotors ha de ser com a mínim de tres. Si són persones físiques ha de constar el seu nom, els cognoms i el número d'identificació fiscal (NIF) i si són majors d’edat o no. En el cas de persones jurídiques ha de constar la seva denominació social i el seu codi d’identificació fiscal (CIF).
• El document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat, si són persones físiques o jurídiques estrangeres.
• El domicili de totes les persones sòcies fundadores, siguin físiques o jurídiques.
• La voluntat de les persones sòcies fundadores de constituir associació. Les persones físiques han d’acreditar aquesta voluntat amb la signatura de l’acta. Les persones jurídiques l’han d’acreditar mitjançant la inclusió d’una còpia de l’acord de formar part de l’associació, adoptat vàlidament per l’òrgan competent. Aquest acord ha de contenir també la designació de la persona física que la representa, que ha d’ésser qui signi l’acta.
• L’aprovació del text dels estatuts pels quals s’ha de regir l’associació.
• La designació dels primers membres de l’òrgan de govern.
• La designació de la persona autoritzada per presentar la documentació preceptiva davant l’oficina pública competent, si no es tracta d’algun dels fundadors.

Model d'acord de constitució o fundacional

Les finalitats més habituals d’aquestes organitzacions són les de representació dels seus afiliats, la intervenció en les relacions laborals i contribuir a la defensa i a la promoció dels interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals, tant individuals com col·lectius.

Altres finalitats habituals d’aquest tipus d’organització són les següents:

• El foment de la solidaritat dels afiliats promocionant.
• La creació de serveis comuns de naturalesa assistencial.
• La programació d’accions per aconseguir millores socials i econòmiques per als afiliats.
• La negociació col·lectiva laboral.
• L'adopció de mesures de conflictes col·lectius i individuals de treball.
• El diàleg social i la participació institucional en els organismes públics de les administracions públiques laborals.

Una de les qüestions que la llei permet i que es pot regular al reglament de règim intern és l’establiment de diferents categories de socis i sòcies dins l’entitat, així com recollir els seus drets i deures respecte a l’associació.

La Llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, regula en el seu articles 323, les qüestions bàsiques respecte a l’adquisició de la condició d’associat, així com la possibilitat de participació que poden tenir dins l’entitat i els seus drets i deures, però no regula ni possibles categories de socis i sòcies ni la els diferents drets que poden tenir.

Les entitats que tenen diferents categories de persones sòcies, habitualment, en fan esment als seus respectius estatuts, on també poden recollir si disposen de dret de veu i vot a l’assemblea, però molt sovint, en fan una regulació més amplia al reglament de règim intern.

El motiu és que el reglament de règim intern és un document on es recullen les especificitats del funcionament de l’entitat i que el seu procés de modificació és més senzill, ja que no cal inscriure aquestes modificacions en cap Registre.

Normalment, al reglament es detalla les categories de socis, la forma d’accedir a aquesta condició (ex: socis fundadors, honorífics..), els drets i deures que els assisteixen respecte a l’entitat, tant el dret de veu i vot a l’assemblea general, com el desenvolupament de qualsevol altre que sigui propi de la categoria a la que corresponen.

En cas que s’estableixin diferents quotes en funció de la categoria de soci a la que es pertany, també es podria regular en aquest apartat.

L’article 322 de la Llei 4/2008 tracta sobre l’elecció i nomenament dels membres que conformen l’òrgan de govern de l’entitat. Aquest article regula els drets mínims que ha de preveure el procediment d’elecció.

Aquest contingut mínim conté el dret que tenen totes les candidatures a ser conegudes per la totalitat dels associats abans de la data d’elecció i la necessitat de que siguin escollits en assemblea general. També es contempla que en cas d’haver-hi una vacant, aquesta pot ser coberta eventualment per una persona substituta que ocupi el càrrec fins a la propera reunió d’assemblea general on hauria de ser ratificada en el càrrec o s’hauria d’escollir una altra.

La llei no preveu res més en quan al procediment electoral i es remet al que estigui regulat als estatuts de l’entitat o al reglament de règim intern corresponent.

Moltes vegades, les entitats desenvolupen aquesta qüestió en el seu reglament on preveuen el procediment a seguir per a dur a terme l’elecció dels membres de junta i com procedir en cas que no hi hagi ningú per a fer un possible relleu.

Aquesta última situació, és important tenir-la en compte, ja que, sovint, les entitats es troben en una circumstància en la que no disposen de candidats per al relleu de l’òrgan de govern i això crea una situació d’incertesa i no se sap com actuar.

Per aquest motiu, és important tenir establert un procediment electoral on es fixin uns terminis per poder enviar candidatures i tornar a convocar assemblea per procedir a les votacions. També es molt útil regular qui conformarà la comissió gestora que es farà càrrec de l’entitat fins que no hi torni a haver una junta ratificada per assemblea general.

Una de les qüestions que les entitats mai volen pensar és l’establiment d’un règim disciplinari, malgrat que és molt útil.

La llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, al seu article 323.7, recull la possibilitat que té l’entitat per adoptar mesures disciplinàries contra els associats per l’incompliment de llurs deures socials i estableix un procediment mínim per dur a terme aquesta sanció disciplinària però aquest ha de ser desenvolupat als estatuts o al reglament de règim intern en funció del que estableixi cada entitat.

La llei només estableix la necessitat de que les sancions s’imposin d’acord amb el procediment que defineixi els estatuts i que sigui l’òrgan competent qui les imposi. També preveu la obligatorietat d’informar a la persona de les causes per les que s’ha imposat aquesta sanció i diu que se li ha de donar dret d’audiència.

A banda d’aquest mínim recull, la llei deixa llibertat a les entitats per establir la tipificació de les infraccions així com les sancions que corresponen a cada infracció. Al reglament també es poden regular els terminis del procediment, així com el nomenament de qui conformarà l’òrgan instructor que segueixi tot el procés.

També es dona la possibilitat de que la persona afectada, si no està d’acord amb la resolució pressa per l’òrgan competent, pugui demanar la seva ratificació a l’assemblea.

El règim disciplinari també es podria regular als estatuts, però la majoria d’entitats opten per desenvolupar-lo en el reglament de règim intern.

La regla general és que cap membre del patronat pot intervenir en la presa de decisions o l'adopció d'acords en els assumptes en què tingui un conflicte d'interessos amb la fundació, és a dir aquells acords en els quals hi pugui haver un conflicte entre l’interès personal del patró i l'interès de la fundació.

El llibre tercer del CCC equipara a l'interès personal, a l'efecte d'apreciar l'existència d'un conflicte d'interessos, l'interès de les persones següents:

• En cas que es tracti d’una persona física, el del cònjuge, el d’altres persones amb qui hom estigui especialment vinculat per lligams d’afectivitat, el dels seus parents en línia recta i, en línia col·lateral, fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat; i el de les persones jurídiques en les quals hom exerceixi funcions d’administració o amb les quals hom constitueixi, directament o per mitjà d’una persona interposada, una unitat de decisió, d’acord amb la legislació mercantil.
• En cas que es tracti d'una persona jurídica, el dels seus administradors o apoderats, el dels socis de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

Tot i que els patrons exerceixen llurs càrrecs gratuïtament, els patrons sí que poden establir una relació laboral o professional retribuïda amb la fundació sempre que el nombre de patrons contractats sigui inferior al nombre de patrons previst perquè el patronat es consideri vàlidament constituït. El patronat, abans de la formalització del contracte del patró amb la fundació, ha de presentar al protectorat la declaració responsable.

Aquesta relació s’ha d’articular mitjançant un contracte que determini clarament les tasques laborals o professionals que es retribueixen i a més, aquestes tasques retribuïdes han d’ésser diferents de les tasques i funcions que són pròpies del càrrec de patró.

Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.

També es requereix aquest informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

Veure model normalitzat de declaració responsable

Tot i que s’ha anant comentant a cadascú dels apartats corresponent, s’ha preparat aquest resum amb els supòsits en que cal aportar un informe elaborat per un tècnic independent a la declaració responsable:

En el cas de contractació de patrons:

• Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.
• També es requereix aquest informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

En els actes de disposició següent:

• Quan es tracti d'actes de disposició i es donin circumstàncies excepcionals que impedeixin complir total o parcialment el deure de reinversió; en aquest supòsit, l’informe haurà d’acreditar la necessitat de l’acte de disposició i les raons que justifiquen la no reinversió.
• També caldrà aportar un informe d’un tècnic independent quan es tracti d’actes d’alienació o gravamen de béns immobles, establiments mercantils, béns mobles amb un valor de mercat superior a 100.000 euros, o del 20 % de l’actiu de la fundació que resulti del darrer balanç aprovat pel patronat. L’informe subscrit per un tècnic independent s’haurà de pronunciar sobre el fet que l’operació respon efectivament a criteris economicofinancers i de mercat.

La Llei 7/2012, del 15 de juny, va introduir importants modificacions de la normativa de fundacions recollida al llibre tercer del Codi civil de Catalunya (CCC). Des de la seva entrada en vigor, s’ha constatat que el llibre tercer CCC era una norma excessivament intervencionista que en ocasions ha suposat un obstacle per al correcte desenvolupament i funcionament de les fundacions.

Entre d’altres novetats, aquesta llei incorpora diverses mesures de simplificació administrativa tal i com estableix la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha estès l’aplicació d’aquestes mesures de simplificació a què obliga la directiva de serveis a tota l’actuació administrativa.

En la mateixa línia de simplificació i foment del sector, les modificacions s’orienten a incentivar la constitució de fundacions reduint la dotació inicial, a incrementar l’autonomia de gestió de les fundacions permetent compatibilitzar la condició de patró i la prestació de serveis a la fundació sota determinades condicions, a flexibilitzar el règim d’autoritzacions per a determinades operacions del patronat substituint l’autorització per la declaració responsable i a possibilitar que una persona que no tingui la condició de patró pugui exercir el càrrec de secretari, entre altres mesures.

La declaració responsable regulada a la normativa de fundacions és un document subscrit pels patrons d’una fundació on declaren sota la seva responsabilitat que els acords adoptats reuneixen els requisits legals establerts, que disposen dels informes i documents que així ho acrediten i que són beneficiosos per a la fundació.

Les declaracions responsables s’han de formular amb els corresponents models normalitzats que es faciliten des del Protectorat de la Generalitat. Actualment el Protectorat disposa de tres models normalitzats de declaració responsable.

L’adopció i la formalització de les declaracions responsables és un dels actes que expressament estan recollits a la normativa com a indelegables per part del patronat.

Prèviament a l’adopció de l’acord sobre la declaració responsable, els patrons han de disposar tota la informació rellevant així com de tots aquells informes exigits per la llei.

Amb posterioritat a la comunicació de la declaració responsable al Protectorat de la Generalitat cal tenir en compte les següents obligacions:

• La realització de l’acte o contracte objecte de la declaració responsable s’ha d’acreditar davant del Protectorat, amb la presentació del document que el formalitzi, en el termini de dos mesos a comptar des de la data en què s’ha presentat la declaració responsable al protectorat.
• Si l’acte o contracte es formalitza per mitjà d’una escriptura pública, s’ha de protocol·litzar la declaració responsable.
• La informació sobre les declaracions responsables i sobre la perfecció dels actes o contractes que en són objecte ha de formar part del contingut mínim de la memòria dels comptes anuals.
• Les alteracions patrimonials derivades dels actes d’alienació o gravamen han de quedar reflectides en l’inventari de la fundació i a la memòria dels comptes anuals.

Un Expedient de Regulació d’Ocupació és un procediment administratiu-laboral que es presenta a l’Autoritat Laboral per informar la suspensió i/o extinció de les relacions laborals entre empresa o entitat i treballador, garantint els drets d’aquest últim. L’Autoritat Laboral vetllarà per la transparència i veracitat del procés.

Cada Comunitat autònoma determina qui actuarà com a Autoritat Laboral. En el cas de Catalunya ens hem d’adreçar al Departament de Treball. Tot i això, en processos que afectin a més d’una Comunitat autònoma -és a dir, empreses o entitats que tinguin centres de treball en diferents comunitats autònomes- se’n farà càrrec la Dirección General de Empleo del Ministeriode Empleo y Seguridad Social.

Tot i que cadascuna d’aquestes situacions té les seves pròpies peculiaritat, el procediment és el mateix en tots els casos:

1.- Obertura del període de consultes amb els treballadors. Si els treballadors tenen representant legal, l’escrit anirà dirigit al representant. En canvi, si els treballadors no tenen representació legal, a l’escrit s’indicarà que poden assignar un representant per seguir i concloure el procés.

2.- Presentació de la sol·licitud d’autorització a l’Autoritat Laboral, en model oficial normalitzat. Aquest procediment ha de coincidir amb l’inici del període de consultes.

3.- L’Autoritat Laboral traslladarà l’Expedient al Servei Públic d’Ocupació i sol·licitarà un informe a la Inspecció de Treball.

4.- La Inspecció de Treball citarà a les parts i vetllarà perquè el període de consultes es realitzi amb transparència. En cap cas podrà paralitzar el procés.

5.- La Inspecció de Treball emetrà un informe que traslladarà a l’Autoritat Laboral. En aquest informe poden constar advertiments i/o recomanacions a les parts.

6.- Finalitzat el període de consultes, en el termini màxim de 5 dies, l’empresa o entitat haurà de presentar la sol·licitud final per indicar el resultat final del procés.

8.- La Direcció de l’entitat comunicarà a cada treballador individualment la resolució de l’expedient i les mesures que s’han acordat.

7.- L’Autoritat Laboral remetrà l’acord al SPOE i l’informe de la Inspecció de Treball i informarà a les parts (entitat i treballadors) el dia en què s’ha efectuat la notificació.

Les indemnitzacions d’acomiadament per motiu d’un expedient de Regulació d’Ocupació seran de 20 dies per any de servei, amb un màxim de 12 mensualitats. En entitats o empreses de menys de 25 treballadors el FOGASA rescabalarà una part de la indemnització equivalent a 8 dies de salari per any treballat.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el risc a la pobresa a Catalunya a l’any 2010, afectava el 29´9% de la població i el col·lectiu més vulnerable eren els menors de 16 anys.

Per mesurar aquest risc, l’Idescat estableix un llindar per sota del qual una llar o persona entraria en aquest risc d’exclusió social o pobresa.

A Catalunya, el risc a la pobresa té més incidència en dones que en homes. I per edats, el col·lectiu més vulnerable és el dels menors de 16 anys. Si s’analitza el tipus de família o llar, les que pateixen un major grau de risc serien les monoparentals.

La disminució de la renda ha suposat un augment de llars catalanes on s’ingressen menys de 19.000€ anuals i una disminució de les que superen aquesta xifra.

De les xifres i el grau de risc s’arriba a la conclusió que les famílies que més estan patint la disminució d’ingressos són aquelles llars on les rendes eren dels 25.000€ als 35.000€

Així doncs l’increment del risc de caure en situacions de pobresa de persones i famílies que fins ara havien viscut en una situació normalitzada és evident. És el que es coneix com a nova pobresa, cada cop més vinculada a la normalitat en comptes de l’exclusió social.

És per tot això, que el Pacte per la lluita contra la pobresa ha de permetre identificar els àmbits on cal actuar i que són els que donaran les pautes per definir els reptes principals i per dissenyar les línies estratègiques.

Un dels eixos de treball per a la lluita contra la pobresa és la Cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació. Cada vegada són més les famílies que no poden permetre aliments frescos com fruites, verdures, peix o carns i per tant han augment les dietes poc equilibrades.

La Fundació banc dels aliments ha detectat un augment notable de la demanda d’aliments per part d’entitats, on queda palès el canvi del perfil de les persones que necessiten d’aquest ajusts.

Dins d’aquesta línia existeixen diferents tipus d’ajuts, com els d’urgència social, que consisteix en prestacions econòmiques de caràcter puntual adreçades a persones o famílies que per causa sobrevinguda es troben en situació de necessitat urgent o risc social greu.

Destaquen les actuacions següents:

• Incloure la cobertura de necessitats bàsiques a la cartera de serveis socials.
• Donar suport als serveis socials bàsics per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de els persones usuàries d’aquests serveis.
• Millorar i potenciar els servies de distribució d’aliments.
• Adaptar les estructures actuals al Programa europeu d’ajuda alimentària.

El segon eix d’actuació seria la salut, la relació entre pobresa i salut és un fet conegut, el desenvolupament econòmic i social era fonamental per tenir un alt grau de salut, reafirmant la importància de l’atenció primària.

Unes condicions desfavorable acaben tenir repercussions en l’àmbit de la salut, en un estil de vida saludable o en la compra de medicaments

Així es pot destacar:

• Les accions adreçades a les persones amb diversitat funcional, per tal de garantir una xarxa d’atenció que ajudi al seu desenvolupament i inclusió social.
• Major suport i seguiment de les persones que pateixen addiccions, la situació actual potencia d’una banda un major consum d’alcohol i drogues, però a la vegada fa més difícil la reinserció laboral de les persones amb addiccions.
• En el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), es vol revisar els models assistencials per donar una resposta adequada a la situació actual.

Dins les actuacions referents a l’habitatge, es destaca d’una banda la dificultat per accedirà un habitatge ja que suposa un grau d’endeutament elevat que comporta un risc permanent per a les famílies. I de l’altre la dificultat de moltes llars per a mantenir el seu habitatge.

Dins aquests marc, les propostes més destacades son:

• La creació d’una borsa d’habitatge de lloguer assequible.
• Mesures per impulsar l’accés i manteniment de l’habitatge.
• Potenciar l’habitatge protegit.
• Reduir el nombre de pisos públics protegits que estan buits.
• Accions preventives per evitar la pèrdua de l’habitatge per desnonament.

L’estudi per establir les bases del document pel Pacte per a la lluita contra la pobresa afirma que la nostra societat actual és més rica però existeixen més desigualtats.

Els motius principals d’aquestes desigualtats són els processos profunds de canvi social i de la crisi econòmica actual. Aquest dos factors han estat els detonants perquè tant els perfils socials, com els límits de la vulnerabilitat i l’exclusió social, canviïn.

Tot i així la pobresa no es pot entendre o mesurar exclusivament des d'un punt de vista econòmic o material. Pobresa social engloba molt més són: les desigualtats en la distribució d’oportunitats i recursos.

Actualment Pobresa és la manca d’oportunitats, l’aïllament social, i la dificultat per gaudir de béns immaterials com ara el benestar personal.

La lluita contra la pobresa ha estat, doncs, una prioritat per a la Generalitat. Per això des del Departament de Benestar i Famíliar es vol refermar el comprimís del Govern en la lluita contra la pobresa amb mecanismes de prevenció i d’actuació immediata en els casos de risc d’exclusió social.

Des del Govern de la Generalitat es considera necessària un actuació immediata, fixar les accions a emprendre, però sobretot cal garantir i harmonitzar els serveis i prestacions existents, així com agilitzar-ne i facilitar-ne l’accés .

Per això és prioritari garantir una actuació conjunta de les administracions, grups parlamentaris, societat civil, tercer sector social i tots aquells agents socials implicats, per tal de crear estratègies preventives que promoguin la dignitat de la persona i la seva autonomiaa mig i llarg termini.

Amb l’objectiu de combatre els efectes que la crisi econòmica actual està tenint en el benestar de les persones i de lluitar contra l’augment de la pobresa a la societat catalana, el Govern de la Generalitat es vol impulsar el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.

El Pacte ha de ser el resultat d’un estudi rigorós de la situació i de les necessitats socials actuals i futures. Per arribar a les conclusions definitives es pren com a punt de partida el Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya.

Aquest Document de bases per al Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya ha estat elaborat per un grup de treball integrat per entitats del tercer sector social, entitat municipals, col·legis professionals i personal tècnic de la Generalitat.

En el Document de bases s’estableixen doncs les propostes d’actuació que aborden les problemàtiques actuals d’exclusió social, es detecten les causes que afavoreixen les desigualtats i la pobresa i es fixen les línies per tal de combatre-la.

A més a més, el Document de bases del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, serveix per establir unes definicions unitàries de conceptes tant amplis com:

• Pobresa:és la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques que influeixen en la vida de els persones. És una valoració econòmica i material però també d’implicacions socials.
• Exclusió social:No es tractat d’una definició econòmica sinó en funció del tipus de participació que una persona pot tenir en la societat. L’exclusió social és una manca d’integració o participació de la persona en els diversos àmbits de la societat, tenint en compte si es tenen les mateixes possibilitats d’exercir els drets socials de la majoria.
• Vulnerabilitat: Es tracta d’un concepte a cavall entre el que és integració i exclusió social. Una persona socialment vulnerable, es aquella que es troba en una situació de risc que pot desencadenar en una situació d’exclusió social.
• Inclusió social: és el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica i social i per gaudir de unes condicions de vida normals.

Internet i les noves tecnologies cada dia ens donen noves eines per poder compartir continguts. Aquest fet crea un enfrontament entre l’evolució tecnològica d’una banda, i els drets de propietat intel·lectual, de protecció de les dades de caràcter personal i el dret a la pròpia imatge, de l’altra.

Aquest conflicte sol ser de complexa resolució, i dificulta l’aplicació de la normativa legal existent al nostre ordenament.

Les xarxes socials han suscitat un gran debat respecte aquesta col·lisió entre la protecció de drets inherents a la persona i el progrés tecnològic i l’accés a la informació a l’instant.

A més, aquestes xarxes tenen el seu principal valor en la informació que disposen dels usuaris i que guarden en els seus discs durs encara que es doni de baixa el perfil.

Però què passa quan esborreu el contingut? Segons el punt 2.2 el contingut s'esborra, però durant uns mesos queda guardat a les còpies de seguretat de la base de dades, sent disponible per a l'empresa però no per a les vostres amistats, o per a tothom en cas que no tingueu configurada la vostra privacitat.

"Cuando eliminas contenido de PI, éste es borrado de forma similar a cuando vacías la papelera o papelera de reciclaje de tu computador. No obstante, entiendes que es posible que el contenido eliminado permanezca en copias de seguridad durante un plazo de tiempo razonable (si bien no estará disponible para terceros)".

En el cas que esborreu una fotografia vostra, aquesta al llarg del temps serà esborrada. Però, i si algú l'ha compartit? Aquesta fotografia quedarà guardada a la base de dades del vostre amic que l’ha compartit. El mateix passa amb les aplicacions. Moltes aplicacions de Facebook demanen autorització per “Accedir a les teves dades en qualsevol moment”, això significa que tot el vostre contingut pot ser utilitzat per les aplicacions que heu instal·lat. Així queda especificat en el punt 2.3

"Cuando utilizas una aplicación, esta puede solicitarte permiso para acceder a tu contenido e información y al contenido y la información que otros han compartido contigo. Exigimos que las aplicaciones respeten tu privacidad, y tu acuerdo con esa aplicación controlará el modo en el que la aplicación use, almacene y transfiera dicho contenido e información".

En una altra pàgina, Facebook ofereix un resum sobre com utilitzen la informació que reben. En aquest resum, s'ndica que utilitzen la informació sobretot per a fins publicitaris. Segons el que publiqueu, ells mostren la publicitat ideal, sobre els llocs més propers a la vostra residència, allò que més us agrada, etc.

Segons la definició que realitza la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), es considera dada de caràcter personal qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus que fa referència a persones físiques identificades o identificables.

Respecte a les dades de caràcter personal, la primera controvèrsia que ens trobem amb Facebook és el destí de les dades, fotografies i comentaris que els usuaris esborren dels seus perfils però que segueixen gravades als discs durs de la companyia.

En relació amb això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert una investigació contra la xarxa social, a qui acusa de retenir informació dels usuaris sense el seu consentiment. Per aquest motiu, Facebook està exposat a multes de fins a 60.000€, per apropiació de dades sensibles contra la voluntat dels seus titulars.

No és el primer cop que Facebook és investigada per l’ús que fa de les dades personals. En el seu dia, ja va haver de donar explicacions al Congrés dels Estats Units, ja que es va arribar a publicar que la companyia havia tramès dades sobre la identitat dels usuaris a d’altres empreses.

Davant la preocupació dels usuaris per la seva privacitat i tenint en compte que la llei de protecció de dades obliga a les empreses a facilitar a la persona que ho sol·liciti quines dades guarda, Facebook proporciona a l’usuari un canal mitjançant el qual es pot obtenir tota la informació personal que la xarxa social emmagatzema respecte a aquest usuari.

La xarxa també dóna la possibilitat de configurar nivells de privacitat per tal de controlar la informació del perfil propi que poden veure la resta d’usuaris però que alguns contactes no vegin alguna informació no significa que no estigui emmagatzemada en el disc dur de la companyia i per tant, a la seva disposició.

El mateix passa quan ens donem de baixa de la xarxa: les dades no s’esborren, sinó que no apareixen visibles. Un exemple és que encara que es desactivi el compte, els contactes poden seguir convidant a actes, etiquetant fotografies i enviar sol·licituds de grups a la persona donada de baixa.

Finalment, una altra qüestió que provoca controvèrsia és l’ús de la Xarxa i el dret a la pròpia imatge. Segons una Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de febrer de 2010, es defineix la imatge de la persona com la representació gràfica de la figura humana visible i que es pugui reconèixer, mitjançant un procediment mecànic o tècnic de reproducció.

La sentència també destaca la facultat exclusiva de l’interessat de difondre la imatge o publicar-la i d’evitar la seva reproducció sense el seu consentiment, llevat de casos establerts per la llei.

El reconeixement de la pròpia imatge comprèn dues dimensions jurídiques: la que protegeix la intimitat i la que protegeix el dret d’una persona a explotar comercialment la seva imatge.

Davant d’aquest dret, ens trobem la mateixa problemàtica que amb la resta de continguts.

Respecte a aquesta qüestió, la xarxa té l’inconvenient que no només tothom pot pujar una fotografia en la qual aparegui qualsevol persona, sinó que a més, se’l pot identificar amb nom i cognoms amb les etiquetes.

Per intentar donar més seguretat respecte a les etiquetes i preservar la privacitat, Facebook ha habilitat una funció mitjançant la qual quan algú pengi una foto no es pugui suggerir el nom de l’usuari per etiquetar-lo. Aquesta opció s’ha d’activar expressament.

Quan la Mesa del Parlament ha examinat la documentació presentada, pot no admetre a tràmit la ILP. Les causes de no-admissió poden ser:

• Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.
• Que la proposició de llei i la documentació presentades no compleixin els requisits establerts per la llei.
• Que reprodueixi una altra ILP de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
• Que faci referència a una matèria exclosa expressament per la llei.

També podria passar que la ILP tracti sobre una matèria que s’estigui tramitant en algun projecte o proposició de llei. En aquest cas, la Mesa ho ha de comunicar a la Comissió Promotora perquè decideixi si manté la proposta o la retira.

A més, la Mesa té l’obligació de comunicar a la Comissió Promotora l'existència de qualsevol irregularitat, a fi de que en el termini de quinze dies hàbils es puguin fer les correccions necessàries.

En cas que la resolució sigui de no-admissió, la Comissió Promotora pot interposar un recurs d’empara.

Una vegada resolt el recurs, si la sentència considera que la irregularitat només afecta a determinats preceptes de la proposició de llei, es dóna a la Comissió Promotora trenta dies a partir de la publicació de la sentència per decidir si retira la iniciativa o la manté amb les modificacions corresponents.

La tramitació parlamentària s’ha de fer d’acord amb el que estableixen els preceptes del Reglament del Parlament.

Si s’aprova la tramitació de la ILP, la Comissió parlamentària pot escoltar les persones que representen la Comissió Promotora per a les compareixences de les organitzacions i els grups socials, abans d'obrir el període de presentació d'esmenes a l'articulat.

Al mateix temps, la Comissió promotora pot fer arribar a la Mesa del Parlament propostes o queixes relatives a la tramitació de la iniciativa.

Una qüestió important a tenir en compte és que si mentre s’està tramitant la ILP es dissol el Parlament, la seva tramitació continua a la nova legislatura. En cap cas es pot exigir que es torni a acreditar el compliment dels requisits que estableix aquesta llei ni que es tornin a presentar les signatures.

A continuació fem esment d’algunes Iniciatives legislatives populars que s’han impulsat recentment i de les quals ens hem fet un ampli ressò a Xarxanet:

• ILP presentada per la Fapac en defensa de la sisena hora
• ILP presentada impulsada per la Taula del Tercer Sector per l’aprovació de la dació en pagament
• ILP contra les corrides de toros

La iniciativa legislativa popular té el seu fonament normatiu a l’article 87.3 de la Constitució Espanyola i a l’article 32.6 de l’Estatut d’autonomia. Ambdós preveuen que l’impuls de l’activitat legislativa també la puguin dur a terme els ciutadans, no únicament el Govern o el Parlament.

A casa nostra, aquesta iniciativa s’exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del Parlament d’una proposició de llei, amb el suport de, com a mínim, 50.000 signatures degudament autenticades.

Les matèries que poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular són aquelles sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, i llevat també dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

La Comissió Promotora és aquella que exerceix la representació de les persones que signen la iniciativa legislativa popular. Aquesta ha d’estar representada per un mínim de tres membres i a més dels requisits que se’ls exigeix a totes les persones que duen a terme la ILP, també han de reunir les següents característiques:

- Ésser majors d'edat.

- No ésser diputats al Parlament de Catalunya.

- No ésser membres de corporacions locals.

- No ésser membres de les Corts Generals.

- No ésser membres del Parlament Europeu.

- No incórrer en cap de les causes d'inelegibilitat o d'incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als diputats al Parlament de Catalunya.

A continuació fem esment d’alguns enllaços d’interès en els quals podem obtenir més informació sobre la Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya.

- Llei 1/2006 de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular

- Guia d’us de la Iniciativa legislativa popular publicada per la Generalitat

A la segona part d’aquest recurs que publicarem en breu, tractarem amb profunditat les possibles causes d’inadmissibilitat de la ILP, i el procediment de recollida de signatures i de tramitació parlamentària, respectivament.