Jurídic

Internet i les noves tecnologies cada dia ens donen noves eines per poder compartir continguts. Aquest fet crea un enfrontament entre l’evolució tecnològica d’una banda, i els drets de propietat intel·lectual, de protecció de les dades de caràcter personal i el dret a la pròpia imatge, de l’altra.

Aquest conflicte sol ser de complexa resolució, i dificulta l’aplicació de la normativa legal existent al nostre ordenament.

Les xarxes socials han suscitat un gran debat respecte aquesta col·lisió entre la protecció de drets inherents a la persona i el progrés tecnològic i l’accés a la informació a l’instant.

A més, aquestes xarxes tenen el seu principal valor en la informació que disposen dels usuaris i que guarden en els seus discs durs encara que es doni de baixa el perfil.

Però què passa quan esborreu el contingut? Segons el punt 2.2 el contingut s'esborra, però durant uns mesos queda guardat a les còpies de seguretat de la base de dades, sent disponible per a l'empresa però no per a les vostres amistats, o per a tothom en cas que no tingueu configurada la vostra privacitat.

"Cuando eliminas contenido de PI, éste es borrado de forma similar a cuando vacías la papelera o papelera de reciclaje de tu computador. No obstante, entiendes que es posible que el contenido eliminado permanezca en copias de seguridad durante un plazo de tiempo razonable (si bien no estará disponible para terceros)".

En el cas que esborreu una fotografia vostra, aquesta al llarg del temps serà esborrada. Però, i si algú l'ha compartit? Aquesta fotografia quedarà guardada a la base de dades del vostre amic que l’ha compartit. El mateix passa amb les aplicacions. Moltes aplicacions de Facebook demanen autorització per “Accedir a les teves dades en qualsevol moment”, això significa que tot el vostre contingut pot ser utilitzat per les aplicacions que heu instal·lat. Així queda especificat en el punt 2.3

"Cuando utilizas una aplicación, esta puede solicitarte permiso para acceder a tu contenido e información y al contenido y la información que otros han compartido contigo. Exigimos que las aplicaciones respeten tu privacidad, y tu acuerdo con esa aplicación controlará el modo en el que la aplicación use, almacene y transfiera dicho contenido e información".

En una altra pàgina, Facebook ofereix un resum sobre com utilitzen la informació que reben. En aquest resum, s'ndica que utilitzen la informació sobretot per a fins publicitaris. Segons el que publiqueu, ells mostren la publicitat ideal, sobre els llocs més propers a la vostra residència, allò que més us agrada, etc.

Segons la definició que realitza la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), es considera dada de caràcter personal qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus que fa referència a persones físiques identificades o identificables.

Respecte a les dades de caràcter personal, la primera controvèrsia que ens trobem amb Facebook és el destí de les dades, fotografies i comentaris que els usuaris esborren dels seus perfils però que segueixen gravades als discs durs de la companyia.

En relació amb això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert una investigació contra la xarxa social, a qui acusa de retenir informació dels usuaris sense el seu consentiment. Per aquest motiu, Facebook està exposat a multes de fins a 60.000€, per apropiació de dades sensibles contra la voluntat dels seus titulars.

No és el primer cop que Facebook és investigada per l’ús que fa de les dades personals. En el seu dia, ja va haver de donar explicacions al Congrés dels Estats Units, ja que es va arribar a publicar que la companyia havia tramès dades sobre la identitat dels usuaris a d’altres empreses.

Davant la preocupació dels usuaris per la seva privacitat i tenint en compte que la llei de protecció de dades obliga a les empreses a facilitar a la persona que ho sol·liciti quines dades guarda, Facebook proporciona a l’usuari un canal mitjançant el qual es pot obtenir tota la informació personal que la xarxa social emmagatzema respecte a aquest usuari.

La xarxa també dóna la possibilitat de configurar nivells de privacitat per tal de controlar la informació del perfil propi que poden veure la resta d’usuaris però que alguns contactes no vegin alguna informació no significa que no estigui emmagatzemada en el disc dur de la companyia i per tant, a la seva disposició.

El mateix passa quan ens donem de baixa de la xarxa: les dades no s’esborren, sinó que no apareixen visibles. Un exemple és que encara que es desactivi el compte, els contactes poden seguir convidant a actes, etiquetant fotografies i enviar sol·licituds de grups a la persona donada de baixa.

Finalment, una altra qüestió que provoca controvèrsia és l’ús de la Xarxa i el dret a la pròpia imatge. Segons una Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de febrer de 2010, es defineix la imatge de la persona com la representació gràfica de la figura humana visible i que es pugui reconèixer, mitjançant un procediment mecànic o tècnic de reproducció.

La sentència també destaca la facultat exclusiva de l’interessat de difondre la imatge o publicar-la i d’evitar la seva reproducció sense el seu consentiment, llevat de casos establerts per la llei.

El reconeixement de la pròpia imatge comprèn dues dimensions jurídiques: la que protegeix la intimitat i la que protegeix el dret d’una persona a explotar comercialment la seva imatge.

Davant d’aquest dret, ens trobem la mateixa problemàtica que amb la resta de continguts.

Respecte a aquesta qüestió, la xarxa té l’inconvenient que no només tothom pot pujar una fotografia en la qual aparegui qualsevol persona, sinó que a més, se’l pot identificar amb nom i cognoms amb les etiquetes.

Per intentar donar més seguretat respecte a les etiquetes i preservar la privacitat, Facebook ha habilitat una funció mitjançant la qual quan algú pengi una foto no es pugui suggerir el nom de l’usuari per etiquetar-lo. Aquesta opció s’ha d’activar expressament.

Quan la Mesa del Parlament ha examinat la documentació presentada, pot no admetre a tràmit la ILP. Les causes de no-admissió poden ser:

• Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.
• Que la proposició de llei i la documentació presentades no compleixin els requisits establerts per la llei.
• Que reprodueixi una altra ILP de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
• Que faci referència a una matèria exclosa expressament per la llei.

També podria passar que la ILP tracti sobre una matèria que s’estigui tramitant en algun projecte o proposició de llei. En aquest cas, la Mesa ho ha de comunicar a la Comissió Promotora perquè decideixi si manté la proposta o la retira.

A més, la Mesa té l’obligació de comunicar a la Comissió Promotora l'existència de qualsevol irregularitat, a fi de que en el termini de quinze dies hàbils es puguin fer les correccions necessàries.

En cas que la resolució sigui de no-admissió, la Comissió Promotora pot interposar un recurs d’empara.

Una vegada resolt el recurs, si la sentència considera que la irregularitat només afecta a determinats preceptes de la proposició de llei, es dóna a la Comissió Promotora trenta dies a partir de la publicació de la sentència per decidir si retira la iniciativa o la manté amb les modificacions corresponents.

La tramitació parlamentària s’ha de fer d’acord amb el que estableixen els preceptes del Reglament del Parlament.

Si s’aprova la tramitació de la ILP, la Comissió parlamentària pot escoltar les persones que representen la Comissió Promotora per a les compareixences de les organitzacions i els grups socials, abans d'obrir el període de presentació d'esmenes a l'articulat.

Al mateix temps, la Comissió promotora pot fer arribar a la Mesa del Parlament propostes o queixes relatives a la tramitació de la iniciativa.

Una qüestió important a tenir en compte és que si mentre s’està tramitant la ILP es dissol el Parlament, la seva tramitació continua a la nova legislatura. En cap cas es pot exigir que es torni a acreditar el compliment dels requisits que estableix aquesta llei ni que es tornin a presentar les signatures.

A continuació fem esment d’algunes Iniciatives legislatives populars que s’han impulsat recentment i de les quals ens hem fet un ampli ressò a Xarxanet:

• ILP presentada per la Fapac en defensa de la sisena hora
• ILP presentada impulsada per la Taula del Tercer Sector per l’aprovació de la dació en pagament
• ILP contra les corrides de toros

La iniciativa legislativa popular té el seu fonament normatiu a l’article 87.3 de la Constitució Espanyola i a l’article 32.6 de l’Estatut d’autonomia. Ambdós preveuen que l’impuls de l’activitat legislativa també la puguin dur a terme els ciutadans, no únicament el Govern o el Parlament.

A casa nostra, aquesta iniciativa s’exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del Parlament d’una proposició de llei, amb el suport de, com a mínim, 50.000 signatures degudament autenticades.

Les matèries que poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular són aquelles sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, i llevat també dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

La Comissió Promotora és aquella que exerceix la representació de les persones que signen la iniciativa legislativa popular. Aquesta ha d’estar representada per un mínim de tres membres i a més dels requisits que se’ls exigeix a totes les persones que duen a terme la ILP, també han de reunir les següents característiques:

- Ésser majors d'edat.

- No ésser diputats al Parlament de Catalunya.

- No ésser membres de corporacions locals.

- No ésser membres de les Corts Generals.

- No ésser membres del Parlament Europeu.

- No incórrer en cap de les causes d'inelegibilitat o d'incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als diputats al Parlament de Catalunya.

A continuació fem esment d’alguns enllaços d’interès en els quals podem obtenir més informació sobre la Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya.

- Llei 1/2006 de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular

- Guia d’us de la Iniciativa legislativa popular publicada per la Generalitat

A la segona part d’aquest recurs que publicarem en breu, tractarem amb profunditat les possibles causes d’inadmissibilitat de la ILP, i el procediment de recollida de signatures i de tramitació parlamentària, respectivament.

L’article 2n de la Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals, considera com a entitats sense finalitats lucratives a efectes de l’aplicació de la llei, entre d’altres, a:

a) Les fundacions.

b) Les associacions declarades d'utilitat pública.

c) Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament, sempre que tinguin alguna de les formes jurídiques a què es refereixen els paràgrafs anteriors, és a dir, la forma jurídica d’associació o de fundació.

Cal tenir en compte, per últim, que per poder aplicar el règim fiscal especial de la Llei 49/2002, l’associació ha de complir també, els següents requisits regulats al seu article 3r:

1.- Que persegueixin finalitats d'interès general, com poden ser, entre altres, les de cooperació per al desenvolupament.

2.- Que destinin a la realització d'aquestes finalitats almenys el 70 per 100 de les rendes i ingressos següents:

a) Les rendes de les explotacions econòmiques que desenvolupin.

b) Les rendes derivades de la transmissió de béns o drets de la seva titularitat.

c) Els ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte, deduïdes les despeses realitzades per a l'obtenció d'aquests ingressos. Les entitats sense finalitats lucratives han de destinar la resta de les rendes i ingressos a incrementar la dotació patrimonial o les reserves.

3.- Que l'activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d'explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària. S'entén complert aquest requisit si l'import net de la xifra de negocis de l'exercici corresponent al conjunt de les explotacions econòmiques no exemptes alienes al seu objecte o finalitat estatutària no excedeix el 40 per 100 dels ingressos totals de l'entitat, sempre que el desenvolupament d'aquestes explotacions econòmiques no exemptes no vulneri les normes reguladores de defensa de la competència en relació amb empreses que portin a terme la mateixa activitat. L'arrendament del patrimoni immobiliari de l'entitat no constitueix, a aquests efectes, explotació econòmica.

4.- Que els fundadors, associats, patrons, representants estatutaris, membres dels òrgans de govern i els cònjuges o parents fins al quart grau inclusivament de qualsevol d'ells no siguin els destinataris principals de les activitats que es realitzin per les entitats, ni es beneficiïn de condicions especials per utilitzar els seus serveis.

5.- Que els càrrecs de l'òrgan de govern siguin gratuïts.

6.- Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini en la seva totalitat a alguna de les entitats considerades com a entitats beneficiàries del mecenatge

7.- Que estiguin inscrites en el registre corresponent.

8.- Que compleixin les obligacions comptables que preveuen les normes per les quals es regeixen.

9.- Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica. Si no hi ha previsió legal específica, han de retre comptes abans que hagin transcorregut sis mesos des del tancament del seu exercici davant de l'organisme públic encarregat del registre corresponent.

10.- Que elaborin anualment una memòria econòmica en la qual s'especifiquin els ingressos i les despeses de l'exercici, de manera que es puguin identificar per categories i per projectes, així com el percentatge de participació que mantinguin en entitats mercantils.

Per poder ampliar aquest recurs, a continuació adjuntem l’enllaç a dues consultes vinculants de l’Agència Tributària que tracten sobre aquesta qüestió:

- Consulta V0071-08

- Consulta V0098-06

La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids (LISMI) té com a objectiu principal el d’aconseguir la incorporació al món laboral de les persones amb discapacitat i inclou un conjunt de mesures que afecten tots els àmbits de la societat. Les principals mesures adreçades a la incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat són dues:

• Els incentius econòmics a la seva contractació.
• La reserva de llocs de treball.

La LISMI estableix que les empreses públiques i privades -incloses les entitats no lucratives- de 50 o més persones treballadores, han de destinar, com a mínim, un dos per cent de la seva plantilla per a persones amb discapacitat.

Alhora, la llei preveu que, excepcionalment, les organitzacions puguin quedar exemptes d'aquesta obligació, de forma total o parcial, sempre que s'apliquin lesmesures alternatives que es determinen reglamentàriament.

Per arribar al càlcul del 2% de la plantilla cal tenir en compte el nombre de treballadors contractats els 12 mesos anteriors de tots els centres de treball de l’entitat. Així, a efectes de còmput:

• Els treballadors indefinits computaran com un treballador.
• Els contractes temporals de més d’un any comptaran com a treballadors fixos i, per tant, com un treballador.
• Els contractes temporals fins a un any es computaran en base als dies treballats. Així, cada 200 dies treballats computaran com un treballador més.

Sobre el total d’aquests càlculs haurem d’aplicar el 2% a efectes d’obtenir el número de treballadors discapacitats a contractar.

La competència correspon al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), i en el cas de Catalunya a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat). Quan l’entitat disposi de més d’un centre de treball en diferents comunitats autònomes, la competència correspondrà al SEPE, excepte en el cas que el 85 % dels empleats formin part de la mateixa comunitat autònoma.

Per l’obtenció de la declaració s’estableixen els següents reconeixements:

• Presentació de les ofertes públiques a treballadors discapacitats realitzades a agències o serveis públics de col·locació. Aquestes oficines de col·locació hauran d’emetre un certificat especificant que no es pot atendre a aquestes ofertes. Les places que no han pogut ser cobertes seran les susceptibles de cobrir mitjançant mesures alternatives.
  
• Al·legació de problemes de caràcter productiu, organitzatiu, econòmic o tècnic que demostrin la dificultat per incorporar treballadors amb discapacitat a l’entitat. Per la seva comprovació, el servei públic d’ocupació podrà sol·licitar certificats de peritatge o informes d’entitats públiques o privades.

El termini per resoldre l’excepcionalitat sol·licitada és de dos mesos.

Llegir més:

Mesures alternatives a l’obligació de quota de reserva de la LISMI (2ª part)

Les mesures alternatives que poden aplicar les empreses són les següents:

a) La subscripció d'un contracte mercantil o civil amb un Centre Especial de Treball (CET) o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat, per a la prestació de serveis aliens i accessoris a l'activitat normal de l'empresa.

b) La subscripció d'un contracte mercantil o civil amb un CET o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat per al subministrament de primeres matèries, maquinària, béns d'equip o qualsevol altre tipus de béns necessaris per a l'exercici normal de l'activitat de l'empresa que opta per aquesta mesura.

c) La constitució d'un enclavament laboral, amb la subscripció prèvia del contracte corresponent amb un centre especial de treball, d'acord amb el que estableix el Reial decret 290/2004, de 20 de febrer, pel qual es regulen els enclavaments laborals com a mesura de foment de l'ocupació de les persones amb discapacitat.

d) La realització de donacions i d'accions de patrocini, sempre de caràcter monetari, per al desenvolupament d'activitats d'inserció laboral i de creació d'ocupació de persones amb discapacitat, quan l'entitat beneficiària d'aquestes accions de col·laboració sigui una fundació o una associació d'utilitat pública.

L'objecte social de l'entitat ha de ser, entre d'altres, la formació professional, la inserció laboral o la creació d'ocupació a favor de persones amb discapacitat.

Els CET han de destinar els recursos necessaris a accions que promoguin el trànsit del seu personal amb discapacitat cap al mercat de treball no protegit, com ara la formació permanent o l'adaptació a les noves tecnologies, tot això amb independència de la prestació de serveis d'ajustament personal i social i de les altres obligacions que els correspon portar a terme com a CET.

Els centres especials de treball han de detallar els contractes realitzats com a mesures alternatives, els recursos obtinguts per aquest motiu, les accions realitzades de promoció cap al mercat de treball no protegit i els recursos financers aplicats a aquestes i al compliment de les obligacions relatives a la prestació de serveis d'ajust personal o social que requereixin els seus treballadors amb discapacitat.

La resposta en aquest sentit és clara: no. La finalitat de la LISMI és la contractació directa de personal amb discapacitat, i aquesta no es pot oblidar. Per aquest motiu s’estableix un període de 3 anys (exactament la mateixa validesa que el certificat d’excepcionalitat) perquè les entitats puguin contractar el personal necessari fins a arribar a la quota del 2% que estableix la Llei.

Si passats aquests 3 anys, no s’ha assolit l’objectiu, l’entitat haurà de tornar a demanar el certificat d’excepcionalitat per poder acollir-se, de nou, a les mesures alternatives esmentades.

Les associacions han de tenir els òrgans següents:

1. L’assemblea general, constituïda per tots els associats, que, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’associació, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de l’òrgan de govern. En el següent enllaç podeu obtenir més informació.
2. L’òrgan de govern, que es pot identificar amb la denominació de junta de govern o junta directiva o amb una altra de similar, que administra i representa l’associació, d’acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per l’assemblea general.

Us destaquem les següents novetats:

• La delegació de funcions per part de la junta (art. 322-9)

La junta pot delegar part de les seves funcions. Si no es desitja que la junta pugui delegar funcions s’ha de prohibir expressament en els estatuts. En la llei anterior era just al contrari, es podia delegar si els estatuts ho permetien.

• La retribució dels membres de la junta (art. 322-16)

Poden ser retribuïts per tasques distintes de l’exercici del càrrec en la junta (com funcions tècniques, de gerència, etc.). El nombre de membres retribuïts no pot superar la meitat dels que integren aquest òrgan. Si no volem que en un futur els membres de la junta puguin realitzar tasques remunerades per l’entitat, ho podem prohibir expressament als nostres estatuts.

• L’òrgan adjunt (art. 322-11)

Es preveu l’existència d’aquest òrgan, que exerceix les funcions de representació en les associacions infantils, juvenils i d’alumnes i les altres integrades per menors. Els integrants de l’òrgan adjunt són escollits i actuen d’acord amb el que estableixin els estatuts; hi ha d’haver dues persones majors d’edat que no cal que siguin sòcies de l’entitat. La constitució i les renovacions s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions.

1. Resten sense efectes tots aquells articles i disposicions dels estatuts que s’oposin a la Llei.
2. Hi ha l’obligació d’ actualitzar els membres de la junta directiva, ja que la norma preveu una sèrie de conseqüències, com la suspensió de la publicitat registral, en cas de què no s’actualitzi.

L’article 324-7 estableix: “1. La publicitat del Registre d' Associacions no és procedent en el cas de les associacions que no tinguin actualitzades les dades registrals amb relació als òrgans de govern i a l’adaptació, si escau, dels estatuts a la llei. 2. Si, en un termini de quatre anys des que es produeix el venciment dels nomenaments de l' òrgan de govern, la renovació no s' inscriu al Registre d' Associacions, s’ha d' iniciar d' ofici el procediment per a declarar-la inactiva, sens perjudici que s' esmeni la dita circumstància o que es liquidi l' associació de la manera que sigui legalment procedent.”

En relació a la selecció dels membres de la junta directiva, la llei contempla específicament que cal que siguin associats i han de tenir capacitat per a exercir llurs drets socials.

Les persones inhabilitades d’acord amb la legislació concursal no poden ésser membres de la junta de les associacions que duen a terme una activitat econòmica mentre no hagi finit el període d’inhabilitació.

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

• Enviant un correu electrònic a juridic@xarxanet.org
• Omplint el formulari d'assessorament
• Trucant al telèfon 902 397 397

Sobre temes econòmics:

Enviant un correu electrònic a economic@xarxanet.org

• Omplint el formulari d'assessorament
• Trucant al telèfon 902 267 267

Malgrat que és cert, que tots els socis tenen el dret de decidir en cada moment el futur de l’associació a través de l’assemblea, seria inviable que tots, s’encarreguessin d’executar els acords presos, i per això entre ells, escullen un grup més reduït de persones, anomenat junta directiva. Aquest òrgan de govern, tot i tenir certa autonomia alhora de dirigir l’entitat, està sotmesa en tot moment, als acords presos en l’assemblea.

Segons l'article 322-2 de la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques corresponen a l’assemblea general les funcions següents:

1. Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.
2. Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern.
3. Modificar els estatuts.
4. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2.
5. Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.
6. Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.
7. Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
8. Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
9. Acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats, si els estatuts estableixen aquesta sanció i no atribueixen aquesta funció a un altre òrgan.
10. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

Respecte de la llei anterior desapareix com a competència de l’Assemblea el donar a conèixer les sol·licituds presentades per a ser soci, i també el conèixer les altes i baixes que passa a ser un dret individual del soci.

Existeix la possibilitat que els estatuts atribueixin a un altre òrgan la facultat d’acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats. Cal que els estatus regulin expressament aquesta possibilitat, (per exemple “comissió de garanties estatutàries”).

La celebració de l’Assemblea ha de tenir lloc en el domicili social (art. 312-4).

Si no es celebren al domicili social (potser es va posar en el seu dia l’adreça d’algun membre de la junta), els estatuts han de preveure que es pugui fer en un altra lloc diferent al del domicili social (no cal concretar quin).

Inclusió d’assumptes a l’ordre del dia (art. 322-5)

Abans de l’assemblea es poden incloure un o més assumptes en l’ordre del dia, quan així ho demanin almenys un 10% dels associats, o una xifra inferior si així ho especifiquen els estatuts. Si l’assemblea ja ha estat convocada, la sol·licitud s’ha de fer en el primer terç del període entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió.

En el moment de la celebració de l’assemblea no es poden incloure temes diferents dels que constin a l’ordre del dia excepte que:

• estiguin la totalitat dels socis/es de l’entitat a l’assemblea (assemblea universal)
• sigui per convocar una nova assemblea

Durant l’Assemblea no es pot modificar l’ordre del dia de l’Assemblea, cosa que anteriorment sí es podia amb una majoria qualificada (tres quartes parts de les persones presents).

Actes de les reunions (art. 321-4)

Els estatuts han de regular i establir quin serà el procediment d’aprovació de les actes (en les assemblees posteriors o determinant un termini des de la seva comunicació als associats). Cal recordar en aquest punt que s’està obligat a incloure aquelles intervencions de les quals s’hagi demanat que en quedi constància.