Jurídic

La llei regula què han de fer per complir els principis de legalitat i qualitat del servei públic les administracions, les entitats vinculades, les empreses públiques, les entitats públiques, i les entitats privades que presten serveis, són adjudicatàries de contractes del sector públic, o bé reben subvencions o ajuts públics.

La llei estableix els deures i obligacions dels anteriors subjectes obligats, en els aspectes següents:

• Per promoure la transparència d’actuacions.
• Per garantir l’accés a la informació pública.
• Per establir mesures de bon govern.
• Per aconseguir un govern obert.

En concret en matèria de transparència, els subjectes obligats han de dur a terme les actuacions següents:

• Difondre la informació pública d’una manera veraç i objectiva.
• Garantir que aquesta informació pública es difongui d’una manera constant i actualitzada.
• Organitzar la informació pública garantint un accés fàcil i comprensible, així com una consulta àgil i ràpida.
• Organitzar temàticament la informació, perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. És a dir organitzar-la per àrees de treball.
• Facilitar la consulta de la informació amb mitjans informàtics.
• Respectar el principi de publicitat universal (accessible a tothom).

Aquestes obligacions de transparència són mínimes i generals, per tant s’haurà d’estar atent a allò que estableixi la normativa per a cada cas.

En tot cas, el deure de transparència es regula com un deure preferent, però s’haurà d’exercir respectant els límits que les diferents normes puguin establir pel cas concret, com ara la relativa a la protecció de dades de caràcter personal.

En el cas de les entitats del tercer sector, per tal de valorar a què ens obliga la normativa en matèria de transparència, d’una banda hem de diferenciar els conceptes de publicitat activa i passiva.

• Publicitat activa: la llei descriu el concepte de publicitat activa com el deure dels subjectes obligats de fer públics d’ofici els continguts d’informació pública que determina la normativa. És a dir, l’obligació dels subjectes de complir amb el deure d’informació pública.
• Publicitat passiva: la publicitat passiva afecta les entitat prestadores de serveis públics. En aquest cas, el deure de publicitat activa el té l’Administració per a la qual es presta el servei i l’entitat l’haurà de complir en el cas que la pròpia administració ho requereixi.

I de l’altra, podem dividir en tres blocs les entitats obligades per aquesta llei:

• Aquelles entitats que presten serveis públics.
• Aquelles que reben subvencions o ajust públics.
• Aquelles entitats adjudicatàries de contractes amb l’Administració pública.

L’incompliment del deure de transparència i les obligacions derivades, regulat al Títol II de la Llei, suposa l’aplicació d’un règim sancionador.

La llei diferencia l’incompliment en tres graus:

• Les infraccions molt greus: són infraccions molt greus en matèria de transparència el fet de no complir amb l’obligació de publicitat activa, i no establir els mecanismes necessaris per garantir transparència en la gestió administrativa (tant en els contractes amb l’administració pública, com en els convenis de col·laboració, o en els ajuts o subvencions).
• Les infraccions greus: són infraccions greus l’incompliment total o parcial del deure de transparència regulat al títol segon de la llei.
• Les infraccions lleus: són infraccions lleus en matèria de transparència aquelles actuacions negligents o poc curoses amb els deures exigits.

Front les infraccions i la seva categoria, segons el grau d’incompliment de la llei, es preveuen diferents sancions per a cada subjecte obligat per la norma.

En concret, en el cas de les entitats del Tercer Sector, el sistema de sancions previst pel cas d’incompliment de la normativa preveu les conseqüències següents:

• Amonestacions.
• Declaracions d'incompliment amb publicitat.
• Multes des de 600€ a 12.000€.
• Inhabilitació per rebre ajuts públics d’1 a 5 anys.
• Suspensió per poder contractar amb l’administració pública (fins a 6 mesos).
• Suspensió de la inscripció en el registre de grups d’interès, per a aquelles entitats que influeixen en la creació de lleis i l’aplicació de polítiques públiques, des d’un any fins la cancel·lació definitiva d’aquesta publicitat.

Com dèiem, la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, neix de la necessitat de regular a nivell autonòmic conceptes bàsics com són la transparència, l’accés a la informació, el bon govern i el govern obert per poder parlar d’una administració que dóna compliment al principi de legalitat i de qualitat en els seves actuacions.

A nivell estatal ja es va publicar la Llei 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ha entrat en vigor aquest passat desembre de 2014.

La normativa catalana neix amb la finalitat d'establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, que es fonamenti en els punts següents:

• El coneixement de l’activitat pública.
• La incentivació de la participació ciutadana.
• La millora en la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa.
• La garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.

La llei té per objecte facilitar als ciutadans el coneixement de les actuacions de les administracions públiques autonòmiques, i el control i transparència en el destí dels diners públics.

Per tal d’aconseguir aquestes finalitats, la llei preveu les accions següents:

• Regular i garantir la transparència de l’activitat pública.
• Regular i garantir el dret d’accés de les persones a la informació i la documentació públiques.
• Establir els principis i les obligacions de bon govern.
• Aplicar el govern obert i fomentar la participació i col·laboració ciutadanes.
• Regular el règim de garanties i responsabilitats per l’incompliment dels deures i obligacions establerts per la llei.

La Llei 4/2008, de 24 d’abril del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, també preveu la regulació de l’actuació de les entitats sense ànim de lucre catalanes, exigint un funcionament intern que segueixi els principis de bona gestió i transparència.

En concret la llei parla del deure de donar transparència als comptes anuals que s'imposa a les associacions declarades d'utilitat pública, a les que reben periòdicament ajuts econòmics de les administracions i a les que recorren a la captació pública de fons per a finançar-se.

El concepte transparència a les organitzacions vol dir:

• La claredat en tot allò que l’organització fa o no fa.
• La qualitat que permet a tothom que es relacioni amb ella conèixer i descobrir el funcionament i identitat de l’entitat.

Per la seva banda, la Llei 21/2014 del protectorat, que afecta a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, defineix la transparència com un bé públic essencial que contribueix a generar la confiança de la societat en les entitats i respon al compromís ètic d’aquestes entitats de retre comptes davant els ciutadans i els grups d’interès.

És important garantir la transparència a les entitats sense ànim de lucre, perquè:

• Genera confiança, interna i externa.
• Dóna legitimitat.
• Ajuda a complir amb la missió de l’entitat.
• Dóna coherència com a organització.

A l’hora de dissoldre una entitat, el primer que s’ha de tenir en compte és si es dona una de les causes necessàries per poder procedir a aquesta dissolució. Els motius es recullen a l’article 324.4 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre III del Codi Civil català, relatiu a les persones jurídiques, i són les següents:

• Per acord de l’assemblea general amb la majoria suficient que s’estableixi als estatuts de l’entitat.
• En el cas de les associacions amb caràcter temporal, per finiment del termini que estableixen els estatuts, llevat que l’assemblea general acordi una pròrroga.
• Per compliment de la finalitat per la qual es va constituir l’associació o per impossibilitat d’assolir-la, llevat que l’assemblea general acordi una modificació de la mateixa.
• Per baixa dels associats de l’entitat si aquests es redueixen a menys de tres, ja que, en aquest cas no es podria formar l’òrgan de govern, el qual, al tractar-se d’un òrgan col·legiat requereix un mínim de tres persones.
• Per il·licitud civil o penal de les activitats o finalitats de l’associació, declarada per sentència ferma.
• Obertura de la fase de liquidació si l’entitat es troba immersa en un concurs de creditors.
• Altres que puguin establir la llei o els estatuts.

L’acord de dissolució de l’entitat obre el període de liquidació i l’associació no perd la seva personalitat jurídica fins que fineix aquest tràmit.

Respecte al termini per a dur a terme la liquidació, pot ser el que estableix la llei o el que s’acordi per part de l’entitat. En tot cas, no pot ser superior a tres anys, excepte causa justificada de força major.

Habitualment, les funcions liquidadores són assumides per el mateix òrgan de govern. De tota manera, es possible establir un òrgan de liquidació diferent en cas que els estatuts ho estableixin, l’associació ho decideixi o la decisió vingui d’una instància judicial o concursal.

La primera obligació de l’òrgan liquidador abans d’iniciar les operacions corresponents és subscriure un inventari i balanç de situació referits al dia de començament de la liquidació.

L’entitat es pot liquidar per mitjà de la realització de bens o per la cessió global d’actius i passius.

En cas de fer una cessió global d’actiu i passiu, l’acord s’ha de publicar indicant la persona cessionària i el dret dels creditors a obtenir el text íntegre de l’acord de cessió i a oposar-s’hi.

A més s’ha de tenir en compte que la cessió no es podrà fer abans d’un mes a comptar de la publicació de l’acord.

Durant aquest termini, els titulars de crèdits contra l’entitat cedent o cessionària es podran oposar per escrit a la cessió. En cas d’oposició, la cessió no pot tenir efecte si no es produeix la satisfacció dels crèdits o no s’aporten garanties suficients.

Per poder procedir a la inscripció de la dissolució, s’ha de presentar una instància de sol·licitud al Registre de d'Entitats Jurídiques junt amb el certificat de l’acord de dissolució, signat pel secretari amb el vistiplau del president.

Aquest certificat ha de contenir els acords de l’assemblea general relatius a la dissolució i liquidació de l’entitat, així com la destinació del patrimoni, en cas que n’hi hagi.

A efectes d’Hisenda, l’entitat ha de donar de baixa el NIF en el model 036 i presentar-lo a la seva delegació junt amb el certificat de dissolució de l’entitat a fi de poder donar-se de baixa de les seves obligacions tributaries.

Un cop publicada la Llei de participació ciutadana, el passat 26 de setembre de 2014, i el Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària, de 27 de setembre de 2014, són automàticament bloquejats per part del Govern Espanyol davant el Tribunal Constitucional mitjançant dos recursos d’inconstitucionalitat contra la llei i el decret.

Els recursos es presenten el 29 de setembre i el Tribunal constitucional els accepta per providència, el mateix dia 29 de setembre, establint la suspensió dels dos textos.

Pel que fa a la Llei de participació ciutadà el Tribunal suspèn temporalment els articles 3 fins el 39 del seu articulat, restant vigent el títol III de la norma. En canvi el decret queda suspès en la seva totalitat.

La resposta del Tribunal Constitucional vers el recursos d’inconstitucionalitats plantejats pel Govern espanyol, suposa una suspensió temporal de les parts afectades per un termini de fins a cinc mesos, en que el tribunal haurà de ratificar o aixecar la suspensió.

Aquest fet deixa sense marc jurídic a la opció de poder exercir el dret a decidir de la ciutadania catalana pel procediment de la consulta popular no referendària.

L’argumentació del Govern espanyol front la inconstitucionalitat dels dos preceptes, gira al voltant de la convicció que el procediment de consulta popular es tractava d’un referèndum, i que per tant el Govern de la Generalitat de Catalunya no té competència per convocar i dur a terme referèndums. A més a més, afegeix que l’objecte de la consulta afecta directament a la sobirania nacional espanyola.

El procediment participatiu del 9N neix fruit de la suspensió temporal del procés consultiu sobre el futur polític de Catalunya engegat pel Govern de la Generalitat de la Catalunya.

El procediment participatiu s’empara doncs en el títol tercer de la Llei de participació ciutadà no suspès pel Tribunal constitucional, relatiu als processos de participació ciutadana, article 40 i següents de la Llei 10/2014 de 26 de setembre.

El procediment de participació ciutadà pel proper 9 de novembre estableix de nou:

• Qui pot participar
• La necessitat d’inscripció en el fitxer de participants
• I els procediments de participació

En relació a les persones que poden participar, són les que segueixen:

• Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que disposin d’un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

Per participar-hi han de presentar el DNI vigent, no és vàlid el resguard del DNI en tràmit ja que no es pot identificar a la persona.

• Els catalans i les catalanes majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que es trobin a l’exterior, que tinguin un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya, o bé que presentin el DNI o passaport espanyol vigent juntament amb el comprovant d’inscripció en el Registre de catalans i catalanes a l’exterior o el Certificat del padró d’espanyols residents a l’exterior (PERE) en què consti l’adscripció territorial a Catalunya.
• Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals d’estats de la Unió Europea i d’altres estats que formin part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa (països signants de l’Acord). Per participar-hi han de presentar el document d’identitat o passaport vigent acompanyat del Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea, on consta el número d’identitat d’estranger i l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
• Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals de tercers estats. Per participar-hi han de presentar el passaport vigent acompanyat de la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent, on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

Caldrà una inscripció en el fitxer de participants, que es farà en el moment de participar. Cada persona només podrà participar una vegada. La participació es personal i intransferible, és a dir no es pot delegar en un tercer.

Finalment s’estableixen dos mecanismes de participació un pels ciutadans que vulguin participar el 9 de novembre i un segon procediment de participació pels dies 10 fins el 25 de novembre.

Procediment de participació el dia 9 de novembre:

• Persones residents a Catalunya
  Les persones residents a Catalunya poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores, en el local i la mesa de participació que tinguin assignats per raó de l'adreça de residència i del primer cognom.
• Els catalans i les catalanes residents a l’exterior que vulguin votar el 9 de novembre a Catalunya i que tinguin un DNI en què consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya participen en la mesa i el punt de participació que els correspon en funció de l’adreça.
• Els catalans i les catalanes residents a l’exterior que vulguin votar a Catalunya i que no tinguin un DNI en què consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya participen en la seu habilitada a Barcelona al Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert).
• Catalans i catalanes a l’exterior
  Els catalans i les catalanes que resideixin o es trobin temporalment a l’estranger, poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local), en els locals de participació habilitats a l’exterior.

Procediment de participació a Catalunya del 10 al 25 de novembre : Els dies hàbils entre el 10 i el 25 de novembre de 2014, les persones cridades a participar que no ho hagin pogut fer durant la jornada del 9 de novembre poden presentar les seves aportacions en el registre de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya.

A partir d’aquest moment, el Govern de la Generalitat de Catalunya agafa el compromís amb entitats socials impulsores del moviment social a Catalunya de crear un marc jurídic adient per tal de poder formular una consulta a la societat civil i que sigui aquesta la que digui i expressi de manera democràtica la seva opinió envers el futur polític de Catalunya.

Des de la promulgació de la Llei 10/2014 de 26 de setembre de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, i la posterior promulgació del Decret 129/2014, de 27 de setembre de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya, els canvis d’escenari han estat constants.

Tot i així la voluntat de mantenir el compromís amb la ciutadania i garantir el seu dret a poder manifestar la seva opinió el proper 9 de novembre tal i com s’havia acordat, ha estat el principal objectiu de Govern i entitats.

El marc jurídic a l’hora de promulgar la Llei 10/2014 de 26 de setembre de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

En concret l’Estatut estableix en el seu article 122 la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de consultes populars d’àmbit local, i també la competència exclusiva per a promoure consultes populars en l’àmbit de la seva competència i d’altres formes de participació.

La Llei també estableix que els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els Ajuntaments en la forma i en les condicions que les lleis estableixin, tal i com estableix l’article 29.6 de l’Estatut.

És la pròpia Constitució Espanyola la que en el seu article 9.2 estableix que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives.

A l’empara d’aquesta normativa, neix la Llei de participació ciutadana amb l’objectiu d’incrementar la qualitat democràtica per mitjà de la posada en pràctica de mecanismes de participació ciutadana, amb la finalitat de fer més propera l’Administració i assegurar que la ciutadania pugui expressar la seva opinió i ésser escoltada en la presa de decisions que afecten els seus interessos.

És la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, el marc jurídic del Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya.

La Llei de participació ciutadana estableix en el seu títol II, que les autoritats competents de la Generalitat podran cridar els catalans, segons els requisits de la Llei relatius a les persones legitimades, perquè manifestin llur opinió mitjançant votació sobre una determinada actuació, decisió o política pública del seu àmbit competencial.

Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s’hi troben aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al pais, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat.

I en concret és en l’article 12 de la Llei de particiapció ciutadana, on s’estableix el contingut mínim del Decret de convocatòria, i que és el que segueix:

• La pregunta, preguntes o propostes sotmeses a votació
• Les persones que poden participar en la consulta
• El dia o dies per a la votació presencial ordinària i el període de votació anticipada, si s'escau
• Les modalitats de votació
• Les regles específiques de la consulta, que s’han d’incloure com a annex al decret de convocatòria

L’article 1 del Decret regula la data de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, fixant el 9 de novembre com la data de la consulta presencial.

S’estableix que l’objecte de la consulta és conèixer la seva opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya.

I en concret en l’article 3er del decret es regula el contingut de les dues preguntes:

1. Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
2. Vol que aquest Estat sigui independent?

Només en el cas de contestar afirmativament la primera pregunta es pot contestar la segona.

Respecte a les persones que poden participar en la consulta el decret parla de totes aquelles persones més grans de 16 anys a data de la consulta que tinguin la condició política de catalans, així com els nacionals dels estats membres de la Unió Europea i els nacionals de tercers estats, inscrits en el Registre de Població de Catalunya amb un any de residència continuada anterior a la convocatòria de la consulta.

Finalment es parla de dues modalitats de participació, una consulta presencial pel 9 de novembre i una votació anticipada per dipòsit que s’hauria d’haver fet entre el 20 i 15 d’octubre passats.

El Decret es va publicar al DOGC el 27 de setembre de 2014, va ser objecte de recurs per part de l’Estat Espanyol el 29 de setembre i finalment suspès juntament amb la Llei de participació ciutadana, pel Tribunal Constitucional.

La responsabilitat social corporativa és la contribució que les organitzacions realitzen de forma voluntària al moviment social. Tot i que algunes de les fórmules per ser responsables són requerides per llei, n’hi ha d’altres que no són obligatòries, per tant, la seva implantació dependrà de la cultura i de l’ètica de l’organització.

Mitjançant la implantació de mesures de RSC, l’organització s’implica de forma activa en el desenvolupament sostenible i de respecte dels drets humans, des de tres dimensions: social, econòmica i mediambiental.

Una de les claus és l’aplicació d’un mètode de govern obert i transparent per conciliar els interessos de les diferents parts que conformen el sistema de l'organització. Aquests agents són anomenats grups d’interès.

La integració de responsabilitat social aporta un valor afegit a les organitzacions que, en el cas de les empreses, releguen els objectius de maximització dels propis beneficis a curt termini per objectius de protecció del medi ambient i d’impuls de les iniciatives socials. La implicació de les empreses en la promoció del desenvolupament humà comporta beneficis i avantatges, a més d’incentivar el seu creixement econòmic i millorar la competitivitat a llarg termini.

La Generalitat de Catalunya, promou la Responsabilitat social a les organitzacions i ha obert el portal RScat com a plataforma d'intercanvi i difusió sobre tot el que fa referència a aquesta temàtica. Ha utilitzat com a marc de referència, el Llibre verd de la Comissió Europea per fomentar un marc europeu per la responsabilitat social de les empreses, el qual estableix com a objectiu de la responsabilitat social, incentivar el creixement econòmic i sostenible amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social.

Per saber-ne més, podeu consultar el portal de la Federació Catalana del Voluntariat, la qual realitza un treball per establir ponts entre empreses, entitats i voluntaris, i al portal de RScat.

Per implantar mesures de responsabilitat social, l’entitat o l’empresa haurà d’elaborar un diagnòstic mitjançant el qual s’identifiquin les fortaleses en responsabilitat social i aquells aspectes que caldria millorar per acostar-se a la sostenibilitat.

Posteriorment, s’haurà d’elaborar un pla de millora o d’acció que sigui viable, i executar-lo de forma gradual, si convé amb l’ajuda d’un responsable expert o d’un consultor extern.

Les entitats integren estructuralment els interessos d’altres interlocutors i assumeixen de forma espontània responsabilitats socials i civils. Per tant, tot i que de per sí, moltes entitats ja assumeixen alguns aspectes de responsabilitat social, encara tenen feina a fer. Precisament, el diagnòstic servirà per saber en què l’entitat ja assumeix una responsabilitat social i en quins aspectes li cal aprofundir més.

Però a més, les entitats també poden desenvolupar un paper fonamental per fomentar la responsabilitat social de les empreses amb les quals col·laboren.

Les federacions uneixen els esforços de les entitats per tal de que, d’una manera formal i a partir de la creació d’una nova entitat que aglutina altres associacions, s’assoleixi millor les finalitats que els hi són pròpies. Estan regulades per la mateixa llei que les associacions, en el sentit que se’ls aplica la normativa legal al respecte. És a dir, que han de disposar uns estatuts que regulin la seva finalitat i les seves normes de funcionament.

El reconeixement legal del qual gaudeixen aquesta tipologia d’entitats afavoreix l’impacte i la repercussió en les decisions de les institucions públiques, de manera que es poden convertir en autèntics referents en el sector pel qual treballen.

El treball en xarxa és una iniciativa social mitjançant la qual les entitats sumen els seus objectius comuns sense que perdin la pròpia identitat.

Permet a les entitats obrir-se a noves maneres de treballar, es creen noves relacions entre persones, les quals comparteixen les seves experiències de treball, aconseguint evolucionar i millorar els propis projectes, a la vegada que, es reforcen les possibilitats d’impacte social dels objectius que són comuns.

Gràcies a aquesta nova manera que les entitats han trobat per interrelacionar-se, les xarxes s’han convertir en un punt de trobada tan formal com informal, on els projectes es fan més forts i visibles, convertint-se en potencials generadors de canvi, de resistència i de lluita. L’èxit d’aquesta eina pot augmentar la confiança i el reconeixement social de la tasca de les entitats.

Com bé s’ha dit, les xarxes són formes de col·laboració formals o informals, de manera que, la seva manca de regulació legal, facilita que es puguin establir, tan sigui acords de col•laboració escrits que obliguin a les entitats i a les persones, com acords verbals que es van desenvolupant i establint a mesura que es va caminant.

En tot cas, són fórmules de col•laboració dinàmiques, flexibles i obertes. Per tal d’activar el treball en xarxa, s’han de definir les bases de les propostes que cada entitat vol aportar, el conjunt de les accions que es volen desenvolupar i les estratègies compartides a seguir per assolir els objectius comuns. A més, és vital la utilització de les TIC i els entorns digitals com a mitjà i com a context per aprendre i comunicar-se.

Al cap i a la fi, el treball en xarxa és una estratègia per a tothom, creada entre tots i totes, aglutinadora, que permet i anima la sincronia d’actuacions comunes.

L'associació: Les associacions no requereixen un capital econòmic mínim.

Que no requereixin un capital econòmic mínim no significa que no puguin rebre finançament a través de diferents fonts a fi d’aconseguir les finalitats establertes. Aquestes fonts de finançament poden ser, per exemple, subvencions d’administracions públiques, ingressos generats per la pròpia activitat de l’entitat, quotes de socis i donatius d’empreses o particulars i qualsevol altre que es pugui establir.

La fundació: Les fundacions exigeixen un aportació patrimonial mínima de 30.000€ en concepte de dotació fundacional. L’aportació pot realitzar-se amb diners, amb béns o amb drets. La dotació es pot fer de forma successiva. En aquest cas, s'ha de dipositar com a mínim el 25% en el moment de la constitució, i la resta, s'ha de dipositar en el termini de 5 anys. Si la fundació està constituïda per persones jurídiques privades, el diposit successiu s'ha de fer constar a una escriptura pública, la qual té naturalesa de títol executiu.

La cooperativa: La cooperativa requereix un desembors mínim i integral de 3.000 euros a càrrec dels socis fundadors. Inicialment, cada soci haurà d’aportar mínim el 25% del total al que estigui obligat d’acord amb els estatuts. Les aportacions poden realitzar-se amb diners o amb patrimoni valorable econòmicament.

L’associació:

Documentació de constitució:

• Acta fundacional o acord de constitució: Acta fundacional o acord de constitució. Pot ser en document privat, no necessàriament a de passar per notari.
• Estatuts: És la norma bàsica que regularà el funcionament de l’associació junt amb la normativa vigent aplicable.

Documentació legal:

• Llibre de registre dels associats i associades, constant les altes i baixes dels mateixos així com les dades de cada soci/a.
• Llibre d’actes de les assemblees generals i la junta directiva.
• Llibre de voluntaris, fent constar les persones, físiques que col·laborin, oferint la seva tasca voluntàriament.
• Llibre de comptabilitat. En aquest llibre, per exemple, tindrem un llibre de caixa on es reflecteixin els ingressos i les despeses.

No s’exigeix cap diligència legal respecte dels llibres, és a dir, poden ser en qualsevol suport informàtic.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Drets i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

• Acta fundacional. Hem de destacar que juntament amb l’acta fundacional, cal aportar els estatuts de l’associació, la sol•licitud d’inscripció de l’associació i el justificant de pagament de les taxes corresponents al tràmit de constitució. La inscripció es farà només a efectes de publicitat.
• Dissolució, transformació, fusió, escissió.
• Canvi de domicili.
• Renovació de càrrecs de l’òrgan de govern.

La fundació

Documentació de constitució

• Carta fundacional. Aquesta carta fundacional ha de formalitzar-se en escriptura publica, la qual es presenta al Registre de Fundacions amb un caràcter constitutiu, és a dir, és una declaració de la voluntat fundacional dels fundadors. En aquesta carta, es farà constar la denominació, el domicili, els estatuts i la dotació econòmica.
• Estatuts de la fundació. En aquests constarà, per exemple, la denominació, la duració de la fundació si no és indefinida i les finalitats i activitats.

Documents legals

• Llibre d’actes
• Llibre diari
• Llibre d’Inventari i comptes anuals, excepte les que no han de presentar l’impost de societat, que com a mínim han de disposar d’un llibre de caixa.

El Patronat ha de fer inventari i formular els comptes anuals de manera simultània i amb data de tancament de l’exercici econòmic. Els comptes anuals inclouen el balanç de la situació, el compte de resultats, l’estat d’actius i l’estat de canvis en el patrimoni.

En cas que hi hagi voluntaris realitzant activitats per l'entitat, aquesta ha de tenir un registre de voluntaris.

No és obligatori legalitzar els llibres de les fundacions.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Fundacions

• Carta fundacional mitjançant escriptura publica per sol·licitar la inscripció en el Registre de Fundacions.
• Estatuts.
• Dissolució.
• Canvi de domicili.
• Renovació del patronat.

La cooperativa

Documentació de constitució

• Escriptura pública de constitució
• Acta de l’assemblea constituent
• Estatuts socials

Documents legals

• Registre de socis i aportacions socials
• Llibre d’actes d’Assemblea i Consell Rector
• Llibre d’inventari i balanços
• Llibre diari
• Qualsevol altre que imposin les disposicions legals

Els llibres obligatoris han d’estar relligats, foliats i legalitzats abans del seu ús.

Les anotacions i assentaments elaborades mitjançant procediments informàtics hauran de ser relligats correlativament i legalitzats per el Registre de Cooperatives.

Documents que s’han d’inscriure o dipositar al Registre de Cooperatives

• Escriptura pública de constitució dins el termini de 6 mesos des del seu atorgament.
• Acta de l’assemblea constituent
• Estatuts socials
• Dissolució i liquidació
• Canvis de domicili
• Delegacions dels òrgans rectors
• Apoderaments i delegacions de facultats
• Comptes anuals dins del termini de 2 mesos des del dia que han estat aprovats per l’assemblea general

Per conèixer quines són les altres maneres d'unir esforços que existeixen, clica el següent recurs

L'associació: Les associacions són entitats sense ànim de lucre, igual que les fundacions i que algunes cooperatives. La finalitat és unir la voluntat de varies persones que tenen un interès general o particular i volen posar en comú els seus recursos personals o patrimonials per un temps o indefinidament.

La fundació: Les fundacions també són entitats sense ànim de lucre. La seva finalitat també és treballar per un interès general a partir de destinar un bens a fi de complir amb aquest. Igual que les associacions, les fundacions també poden tenir caràcter temporal o indefinit.

La cooperativa: Com les associacions, reflecteixen un projecte d’un grup de persones, tot i que poden ser amb o sense ànim de lucre, les quals sumen esforços per realitzar una o varies activitats empresarials. Els objectius principals són satisfer les necessitats i aspiracions econòmiques, així com també necessitats socials.

Hi ha diverses tipologies de cooperatives: agràries, d’assegurances, consumidors i usuaris, ensenyament, habitatges, serveis, i de iniciativa social. En el transcurs de tot el recurs, parlarem d’aquesta última perquè és la que més s’acosta a la naturalesa dels projectes associatius que podem aplicar a les altres fórmules jurídiques.

Les finalitats que compleixen aquest tipus de cooperatives poden ser:

• La integració laboral o la plena inserció d’un determinat col·lectiu amb dificultats.
• La defensa de persones o col•lectius amb dificultats especials d’integració o afectades per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials.
• La satisfacció de necessitats socials no ateses o ateses insuficientment pel mercat.

L'associació: Està constituïda per una assamblea general, formada per tots els socis i les sòcies. Les funcions bàsiques de l’assemblea general és l’adopció d’acords i la fixació de les línies generals que ha de seguir l’associació. L’assemblea té un gran nombre de competències i pot prendre decisions sobre la majoria d'assumptes relacionats amb l’associació. El seu òrgan de govern és la Junta Directiva, que administra i representa l’associació, a més de vetllar pel compliment de les finalitats que l’associació vol aconseguir.

La fundació: Està constituïda per el patronat, que està format pels patrons de la fundació i és l’òrgan de govern, el qual administra i representa a la fundació i té caràcter col·legiat. L'òrgan de control extern de l'entitat és el protectorat, que vetlla pel compliment de les finalitats fundacionals, les disposicions legals i els estatus de la fundació.

La cooperativa: Té una estructura i funcionament democràtic. Per tant, és obligatòria la presència d’una assemblea general composada per tots els socis i sòcies, i també ha de comptar amb un òrgan de govern que és el Consell Rector, i qui ostenta el càrrec dintre del Consell ho fa amb caràcter gratuït.

Tot i així, de manera potestativa, poden existir altres òrgans, per exemple: direcció, interventors de comptes o comitè de recursos. El primer gestiona el dia a dia de l’entitat, i el segon, de forma gratuïta, controla la documentació de la cooperativa i realitza els comptes anuals i altres documents comptables. Finalment, el tercer, s’encarrega de gestionar els recursos sobre sancions imposades als socis o d’altres tipus de recursos.

Per conèixer la resta d'elements que hem de tenir en compte per saber quina figura jurídica s'escau millor en el nostre projecte, cliqueu en el següent recurs.

• Les funcions que desenvolupa l’entitat
• La normativa que és d’aplicació a les funcions que desenvolupa l’entitat i a la pròpia entitat
• L’estructura organitzativa. Amb un organigrama actualitzat que identifiqui als responsables dels diferents òrgans, el seu perfil i trajectòria professional

• L'objecte o finalitat per la qual s'ha subscrit el contracte
• La durada del contracte
• Import de licitació que l'administració va establir i l'import pel que finalment es va adjudicar
• El procediment utilitzat per celebrar el contracte, especificant si és restringit, obert, negociat o de diàleg competitiu. També detallar si ha estat un procediment de tramitació ordinària o abreujada. Així mateix, indicar si el procediment de selecció ha estat ordinari (obert o restringit), especial (negociat, de diàleg competitiu o concurs de projectes), o massiu (acord marc, sistema dinàmic, sistema centralitzat, menor, 18.000 euros)
• Els instruments a través del qual s’ha publicitat, com anuncis en diaris oficials, especificant quins
• Les Modificacions produïdes durant la vigència del contracte, si és el cas
• La decisió de desistiment i renúncia, si és el cas

En el cas de que s'hagi realitzat un contracte menor, es pot publicar la informació trimestralment.

La informació sobre les subvencions o ajudes que l'administració ha concedit a l'entitat ha de contenir, com a mínim:

• Objecte de la subvenció concedida
• Pressupost presentat a l'administració per portar a terme l'activitat
• Durada i data d'inici de l'execució de l'activitat
• Obligacions econòmiques contretes
• Subcontractacions realitzades per realitzar les activitats si s'han realitzat i menció dels adjudicataris
• Procediment i import de la subvenció

• El contingut ha de ser clar, estructurat, comprensible i de fàcil accés
• la informació ha de ser gratuïta
• És preferible un format reutilitzable
• S'ha d'establir mecanismes que facilitin l'accés, la interoperabilitat, la qualitat i la reutilització de la informació publicada
• S'ha d'establir mecanismes que facilitin la identificació i localització de la informació publicada
• La informació ha d'estar a disposició de les persones amb discapacitats en una modalitat subministrada per mitjans o en formts adequats, de forma que resultin accessibles i comprensibles, d'acord amb el principi d'accessibilitat universal i disseny per tots

Consulta més informació als anteriors recursos I i II.