Analogies i diferències entre les associacions i les cooperatives

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Alicia Royuela
Resum: 

En aquest recurs analitzem els trets jurídics distintius d'aquesta forma associativa, que intenta unir esforços de persones amb necessitats comunes, i els seus fins no poden realitzar-se aïlladament.

En aquest anàlisi prescindirem de les tesis doctrinals i ens centrarem en les diferències pràctiques de constitució i funcionament, dedicant una especial atenció a les cooperatives d'iniciativa social.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és una cooperativa?
Les cooperatives d'iniciativa social
Socis
Òrgans de la cooperativa
Règim econòmic
Continguts: 

La cooperativa és una societat constituïda per persones que s’ associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per la realització de activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.

En la denominació de tota cooperativa és necessari que figuri necessàriament el terme “societat cooperativa catalana”.

L'article 7 de la llei diferencia, atenent al tipus de persones que les integren, entre:

  • Cooperatives de primer grau, que han d'ésser integrades per un mínim de tres socis que duguin a terme l'activitat cooperativitzada, excepte determinats casos previstos per les normes.
  • Cooperatives de segon grau que han d'ésser integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d'ésser una cooperativa.

Respecte dels requisits de constitució i a diferència de les associacions en les que no cal l'atorgament d'escriptura pública, la constitució d'una cooperativa si que l'exigeix. A més és imperativa l'inscripció de l'acta de l'assemblea constituent i els seus estatuts socials en el Registre de Cooperatives.

El termini màxim per presentar l’ escriptura pública de constitució en el Registre de Cooperatives és de 6 mesos des del seu atorgament notarial.
El Registre, en un termini màxim de tres mesos ha d’inscriure la constitució de la cooperativa i retornar als sol·licitants de la inscripció la còpia autèntica de la escriptura pública amb la diligència d’ inscripció.
En el Registre de Cooperatives s’ha d’ inscriure obligatòriament, entre d’altres:
  • La constitució de la cooperativa.
  • La dissolució i la liquidació.
  • Els canvis de domicili.
  • Les delegacions dels òrgans rectors.
  • Els apoderaments generals i les delegacions de facultats.
També cal dipositar els comptes anuals de l’exercici dins dels dos mesos següents a la data en que han estat aprovats per l’ Assemblea General. Segons l’activitat econòmica, la cooperativa a més pot estar obligada a inscriure’s a més en altres registres concrets.

El contingut dels estatuts de les cooperatives és més complert, ja que el seu règim econòmic és més específic, i per tant exigeix que constin entre d'altres qüestions:

  • el règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials,
  • els criteris d'aplicació dels resultats, amb la determinació dels percentatges dels excedents que s'han de destinar als fons socials obligatoris.

Al igual que en les associacions, els estatuts poden ésser desplegats per reglaments de règim intern aprovats per l'assemblea. En quant al tipus de cooperatives que menciona la llei, podem destacar les agràries, d'assegurances, de consumidors i usuaris, d'ensenyament, d'habitatges, de serveis, mixtes, etc, però per la seva especial naturalesa, destaquem les cooperatives d'iniciativa social que analitzem en el següent epígraf.

Aquestes cooperatives, independentment de la classe que siguin, han de complir, en tot cas, els requisits següents:

  • Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre els socis, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les activitats pròpies d'aquesta classe de cooperativa, a la qual es poden imputar totes les pèrdues, de conformitat amb allò que estableix aquesta Llei.

  • Els càrrecs de membre del consell rector i els de la intervenció de comptes no són remunerats, sens perjudici que les persones que els ocupen puguin ésser rescabalades de les despeses originades en l'exercici del càrrec.

  • Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l'interès legal del diner, sens perjudici de les actualitzacions corresponents.

  • Les retribucions dels socis treballadors o, si escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d'altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l'activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

Per a assolir llur finalitat, l'objecte social d'aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d'atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d'activitat econòmica.

Els socis amb discapacitats que hagin deixat de complir alguna de les activitats de la cooperativa tenen dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre tota altra persona que no hi hagi estat vinculada abans. Així mateix, el soci o sòcia amb discapacitat que sigui donat de baixa també té dret preferent de reincorporació.

Les cooperatives d'iniciativa social poden establir en els estatuts respectius la participació de voluntariat en la realització de l'objecte social.

S'ha d'establir estatutàriament el règim del voluntariat, tot respectant-ne la normativa reguladora. El voluntariat té dret a assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot, i pot designar una persona que el representi en les reunions del consell rector, amb veu i sense vot.

Les cooperatives han de respondre dels danys i perjudicis que pugui causar el voluntariat com a conseqüència de la seva activitat en la cooperativa en els termes establerts per la legislació específica.

Són especialitats de la llei de cooperatives en comparació amb la llei d'associacions les següents:

  • la sol·licitud d'admissió a una cooperativa s'ha de formular per escrit al consell rector, que l'ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos.
  • Els estatuts poden establir un termini mínim de permanència a la cooperativa dels socis, que no pot ésser en cap cas superior a 5 anys.
  • En el cas de baixa, excepte que sigui força major, baixa forçosa o baixa obligatòria, cal complir el termini de preavís que fixin els estatuts socials, que no pot ésser en cap cas superior a nou mesos.
  • En produir-se la baixa d'un soci, aquest té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries, al capital social i també al retorn cooperatiu que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari.

La llei preveu diverses categories de socis amb algunes especialitats en els seus drets i obligacions. Així podem diferenciar:

  • socis de treball, per tots aquells treballadors que ho sol·licitin;
  • socis excedents, que han deixat de dur a terme temporalment l'activitat cooperativitzada a la cooperativa, per causa justificada;i
  • socis col·laboradors, són aquells que no porten a terme l'activitat cooperativitzada principal però col·laboren en la consecució de l'objecte social de la cooperativa.

L'organització d'una cooperativa és més complexa que la d'una associació, que com a regla general es sol reconduir a una assemblea general i una junta directiva.

Així dons, la llei de cooperatives preveu els següents òrgans:

L'Assemblea general, constituïda pels socis convocats vàlidament, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els acords d'aquesta són obligatoris per a tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, se n'hagi acordat la suspensió o invalidesa.

Podem comprovar que és un òrgan semblant a l'assemblea general de les associacions, i té les mateixes funcions: aprovar els comptes anuals, nomenar i revocar els membres del consell rector, determinar la fusió, escissió, transformació i dissolució de la cooperativa, etc.

Les assemblees generals també poden ser ordinàries o extraordinàries. Les primeres s'han de convocar com a mínim una vegada a l'any i dintre dels 6 mesos següents al tancament de l'exercici econòmic, i té les funcions d'examinar la gestió efectuada pel consell rector, aprovar si escau, els comptes anuals i acordar l'aplicació dels resultats. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

El Consell Rector, és l'òrgan de govern i representació de la societat, que gestiona l'empresa i exerceix quan escau, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. Té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general, i per a dur a terme la resta d'actes que li atribueixen la llei, els reglaments i els estatuts socials.

Poden ésser membres del consell rector tant les persones físiques com les persones jurídiques, en aquest últim cas actuen per mitjà de la persona física que n'exerceixi la representació legal davant la cooperativa.

Els estatuts socials han de fixar, entre altres qüestions:

  • La composició i les normes de funcionament intern,
  • El nombre mínim de membres que no pot ésser inferior a tres. En les cooperatives constituïdes per tres socis, aquests es constitueixen alhora en consell rector i en assemblea general.

Les actes que s'estenen han d'indicar si s'han reunit en qualitat de consell rector o d'assemblea general.

La Direcció, com a òrgan potestatiu creat per l'assemblea general, encarregada de la gestió ordinària de l'empresa cooperativa, d'acord amb la regulació estatutària de cada cooperativa, i sens perjudici, en capa cas, de les competències i les facultats del consell rector.

El Comitè de recursos, que s'introdueix com a fórmula per agilitzar la resolució dels recursos contra les sancions que el consell rector imposi als socis i els altres recursos regulats per la llei o per una clàusula estatutària.

El càrrec és incompatible amb:
a) l'exercici de qualsevol altre càrrec d'elecció dins la cooperativa,
b) amb el fet de mantenir-hi una relació laboral o
c) d'ésser instructor de l'expedient sancionador.

Els Interventors de Comptes, que tenen dret a comprovar en tot moment la documentació de la cooperativa ja que han de presentar a l'assemblea general un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables que s'han de sotmetre preceptivament a l'assemblea general perquè, si escau, els aprovi.

A diferència de les associacions en les que no és necessari que disposin d'un patrimoni en el moment de la seva constitució, una cooperativa requereix un mínim de 3.000 euros que ha d'ésser íntegrament subscrit i desemborsat. Per tant, i tret que els estatuts socials disposin el contrari, els socis han de respondre dels deutes socials d'una manera limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no ho són.

Les aportacions dels socis poden ésser dineràries o no dineràries. Les primeres han d'ésser en moneda de curs legal, i les no dineràries, en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Els estatuts han de fixar l'aportació obligatòria per a adquirir la condició de soci. En el moment de formalitzar la subscripció, els socis han de desemborsar almenys un 25% de llur aportació obligatòria, i la resta, de manera i en el termini establerts pels estatuts o per l'assemblea general. En tot cas, el capital social mínim inicial ha d'ésser totalment desemborsat.

Les aportacions només es poden transmetre:

  • per actes inter vius, entre socis en els termes fixats pels estatuts socials,
  • per successió mortis causa.

Una diferencia notable respecte del règim previst per les associacions és en matèria de documentació social, ja que els llibres de les cooperatives tenen que ésser relligats i foliats i, abans que aquestes en facin ús, han d'ésser habilitats pel Registre de Cooperatives.

Igualment són vàlids els assentaments i les anotacions fetes per procediments informàtics o per altres procediments adequats. Posteriorment, han d'ésser relligats correlativament, per a formar els llibres obligatoris, els quals han d'ésser legalitzats pel Registre de Cooperatives en el termini de sis mesos d'ençà de la data de tancament de l'exercici.

Llegir més

field_vote: 

La desgravació dels donatius i donacions efectuats a entitats sense afany de lucre.

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
ooo
Resum: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que realitza el donatiu o la donació. Caldrà tenir presents certs aspectes.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Quines entitats generen dret a deducció?
Quan el donant és una persona física
Quan el donant és una persona jurídica
Certificació de l'efectivitat de les donacions deduïbles
Continguts: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que els realitza. Només seran desgravables els donatius i donacions efectuats a:

a) FUNDACIONS,

b) i associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA. Però no en tots els casos !. Dependrà de si el donant és persona física o jurídica, de la naturalesa del donatiu o donació i de si la fundació o associació declarada d'utilitat pública està acollida a la llei 49/2002 de Règim fiscal especial.

En qualsevol cas, cal tenir present que:

1. Les donacions poden ser aportacions dineràries, de béns o de drets i han de ser pures i dures, és a dir no han de generar cap contraprestació.

2. L'Utilitat Pública és una declaració que obliga al compliment d'uns requisits i que només concedeix el Ministeri de l'Interior.

3. La resta d'Associacions poden rebre donatius i donacions però mai, i en cap cas, seran desgravables en la declaració de l'IRPF o de SOCIETATS del donant.

4. Les entitats que han rebut donatius desgravables han de presentar anualment a Hisenda el model 182 -una relació detallada dels donants i dels imports donats- i emetre un certificat en favor del donant.

Quan el donant és una persona física i el donatari és fundació o associació declarada d'utilitat pública qualsevol donatiu serà desgravable en la declaració de l'IRPF del donant. El que pot canviar és el % de desgravació 

Ens podem trobar amb dos situacions possibles:

1) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública, ambdues acollides a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

En aquest cas, els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 25% de la base de la deducció (per entendre-ho, la base de la deducció per un donatiu dinerari és el seu import), amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF. Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

2) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública NO ACOLLIDA a la Llei 49/2002.

Els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 10% dels imports donats, amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF.

Quan el donant és una persona jurídica i el donatari és una fundació o associació declarada d'utilitat pública no tots els donatius seran desgravables en la declaració de l'Impost de Societats del donant.

Dependrà de si el donatari està acollit a la llei 49/2002. Recordem que la declaració de l'Impost de SOCIETATS la presenten les persones jurídiques (empreses, societats, cooperatives, entitats sense afany de lucre...) i que per tant ens estem referint a les donacions efectuades per aquests.

Només seran desgravables en la declaració de l'impost de SOCIETATS dels donants les donacions efectuades a:

a) FUNDACIONS,

b) Associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA, acollides totes dues a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre. En aquest cas, els donants (persones jurídiques) tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'Impost de SOCIETATS, minorada en les deduccions i bonificacions previstes en la Llei de l'Impost de Societats, el 35% de la base de la deducció. La base d'aquesta deducció no pot excedir el 10% de la base imposable. D'altra banda, les quantitats que excedeixin aquest limit es podran aplicar en els 10 anys immediats i successius.Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

L'article 24 de la Llei 49/2002 i l'article 6 del RD 1270/2003 -pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal especial de l'esmentada Llei 49/2002- desenvolupen aquest aspecte.

En ells, resumidament, es diu que l'efectivitat dels donatius i donacions s'ha de justificar mitjançant un certificat expedit per l'entitat beneficiària on s'hi ha de fer constar:

1) El NIF i les dades d'identificació personal, del donant i de l'entitat donatària.

2) Menció expressa de que l'entitat donatària està acollida a la Llei 49/2002.<BR>3) Data i import del donatiu quan aquest sigui monetari.

4) Document públic que acrediti l'entrega del bé donat quan no sigui monetari.

5) Destí que l'entitat donatària donarà a la donació en el compliment de les seves finalitats.

6) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. D'altra banda, l'entitat beneficiària haurà de remetre a Hisenda la informació sobre els certificats expedits en la forma i terminis establerts reglamentariament (veure càpsula 'Model 182 d'Hisenda'). En altres paraules, si sou entitat receptora de donatius que generen dret a deduir heu de tenir present que haureu ....d'expedir el corresponent certificat a cada donant&nbsp;... i de complimentar i presentar el model 182 a Hisenda anualment.

Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge. Reial Decret 1270/2003, pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal abans esmentat.

field_vote: 

Com aplicar la llei d'igualtat en l'àmbit laboral

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

Una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Introducció
Transversalitat de la norma
El permís de paternitat
Les vacances no es perden per maternitat
La guarda legal
Continguts: 

"Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures"

Potser aquesta sigui una afirmació evident, però la realitat continua demostrant amb dades objectives que la societat encara amaga manifestacions que contradiuen aquesta igualtat.

La discriminació salarial, la desocupació femenina o l'escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política i social posen en relleu que el simple reconeixement d'igualtat davant de la llei no ha estat suficient.

La llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes, més enllà d'una mera declaració, persegueix combatre la discriminació i pretén una igualtat real i efectiva, amb polítiques i accions específiques per a aquesta finalitat. Es tracta d'una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Criticada per alguns i aplaudida per la majoria, aquesta norma neix amb la vocació d'erigir-se en la llei-codi de la igualtat entre dones i homes.

La seva principal novetat rau en una intervenció transversal en àmbits tan dispars com l'educació, la sanitat, la cultura o la societat de la informació, entre d'altres. Però és, sens dubte, en l'àmbit de les relacions laborals on la Llei d'Igualtat presenta un major paquet d'accions per intentar pal·liar una desigualtat encara existent.

L'àmbit laboral és sempre un bon indicador i un reflex del nivell de benestar d'una societat. Des que el 1999 s'aprovés la llei de conciliació de la vida familiar i laboral, es va iniciar un camí amb la pretensió d'ajustar-se a un canvi que es feia necessari per aconseguir una bona harmonia entre feina i família.

Aquest nou permís atorga al pare la possibilitat de gaudir 13 dies ininterromputs, que pot convertir en 15 si s'uneixen al permís per naixement de fill. Està previst que en el futur el permís s'ampliï a 4 setmanes completes.

Aquest permís té la consideració de prestació de la seguretat social, com succeeix en el cas de la maternitat, i suposa una suspensió del contracte de treball durant la qual és la seguretat social qui paga el salari al treballador. Insistint en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la llei atorga el dret a dones i a homes per adaptar la seva jornada de treball|feina amb aquesta finalitat, encara que la limita al que s'estableixi als convenis col·lectius.

La llei d'Igualtat també deixa a les mans de la negociació col·lectiva la possibilitat d'acumular la lactància en jornades completes, alguna cosa que ja de per si recollien molts convenis i que ara recolza la norma.

En la mateixa línia, s'introdueix un canvi en el gaudi de les vacances per evitar que aquestes es perdin per coincidència amb la maternitat. D'aquesta forma, si coincideix la baixa per maternitat o la baixa per embaràs amb les vacances assignades, se'n podrà gaudir en un altre moment, després de la maternitat, ja sigui l'any natural en curs o en el següent. Aquesta no és l'única modificació aplicable a la maternitat, ja que la llei contempla|preveu una sèrie de mesures per pal·liar algunes situacions no desitjades que es produïen amb la normativa anterior.

Possiblement, una de les fórmules més utilitzades en els últims anys per conciliar vida familiar i laboral hagi estat acollir-se a la reducció de jornada per cura de fills o familiars, el que es coneix com a guarda legal. Reduir l'horari laboral per guarda legal porta aparellat una reducció proporcional del salari, però cada vegada més són les famílies amb fills en les quals un dels pares treballa a jornada completa i l'altre ho fa a temps parcial.

Protegir i millorar la figura de la guarda legal també ha estat una altra de les pretensions de la Llei d'Igualtat i per a això ha incrementat en dos anys el termini màxim per al seu gaudi, augmentant de 6 a 8 anys l'edat màxima del menor que dóna de dret a la reducció. També s'amplien els límits de la reducció de la jornada i salari, que passen a ser d'almenys 1/8 i com a màxim la meitat; la llei és extremadament generosa amb la guarda legal i estableix, a més, que el salari es computi a jornada completa, sense tenir en compte la reducció, als efectes de la prestació per desocupació i per al càlcul d'indemnitzacions en cas d'acomiadament|comiat.

field_vote: