Tipus de Contractes Laborals

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Cristina Urbina Díez i Equip Laboral de Suport
Resum: 

Un contracte de treball només és un acord entre dues parts pel qual una, treballador, es compromet a prestar un servei per compte d'un empresari a canvi d'una retribució.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Consideracions Prèvies
Contractes Indefinits
Contracte Indefinit per a Treballs Fixos Discontinus (o fixos irregulars)
Contractes de Durada Determinada
Continguts: 

Una de les primeres premises de les que hem de partir és que el contracte laboral s'ha de formalitzar per escrit; i, en tot cas, existeixen uns elements essencials dels que s'ha d'informar al treballador i que ha de recollir tot contracte:

  • La identitat de les parts i el domicili de l'entitat i del centre de treball.
  • La data de començament.
  • La categoria professional.
  • El salari i la jornada pactats (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
  • Les vacances a les que es tindrà dret (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
  • Terminis de preavís (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
  • Conveni col·lectiu aplicable.

S'ha de dir que l'empresari també haurà de confeccionar una còpia bàsica del contracte. Aquesta còpia bàsica recollirà les mateixes dades que el contracte, però sense incloure dades que puguin afectar a la intimitat del contractat, ja que té com a objecte informar als representants dels treballadors de les contractacions realitzades.

Com a darrera consideració prèvia, convé matisar qüestions sobre el període de prova pactat als contractes. Aquest pacte no és obligatori, però en cas d'incloure's s'ha de realitzar per escrit. La seva durada l'estableixen els convenis col·lectius i, si no n'hi ha, no pot superar els 6 mesos per a tècnics titulats i els 2 mesos per a la resta dels treballadors 2. Durant el període de prova, qualsevol de les parts podrà rescindir el contracte sense al·legar cap causa i sense mitjançar preavís. S'ha de precisar, no obstant, que el període de prova seria nul si el treballador ja ha realitzat les mateixes funcions en anteriors relacions amb la mateixa empresa.

Excepte als casos en que es celebri un contracte eventual per circumstàncies de la producció amb una durada igual o inferior a 4 setmanes, un contracte ordinari per temps indefinit a jornada complerta o un contracte de grup 2. Si l'empresa té menys de 25 treballadors, per als no titulats la durada màxima és de 3 mesos.

És molt important assenyalar que la legislació atorga el principi de presumpció al contracte indefinit, és a dir, llevat de prova en contra, un contracte es presumeix sempre indefinit.

Així, no cal obviar que per a què un contracte no sigui indefinit ha d'existir una causa molt clara de temporalitat. Això contradiu la creença de la majoria d'associacions, ja que existeix un rumor bastant estès pel qual un contracte sempre seria temporal mentre no es pacti com a indefinit o es demostri el contrari; la realitat és just al revés, i s'ha de tenir sempre present la següent premissa:

  • Qualsevol contracte que es celebri amb un treballador serà indefinit, excepte si existeix una causa clara que determini la seva temporalitat.

Les causes d'aquesta temporalitat, en el cas de produir-se, seran les que converteixin el contracte en una o altra modalitat de contracte temporal.

La normativa laboral intenta fomentar la contractació indefinida mitjançant els programes de foment de l'ocupació i les bonificacions a les quotes de la seguretat social o subvencions.

Aquesta tipologia contractual es concerta per realitzar feines que tinguin discontinuïtat en el temps i que no es repeteixin en dates certes. Això vol dir que la feina es presta a temporades, campanyes o períodes intermitents, però el seu inici i la seva fi varien cada any perquè estan subjectes a una naturalesa totalment aliena a l'empresa i que és impossible de precisar.

És molt important el fet de que no es repeteixin en dates certes, ja que si aquest requisit no s'acompleix, el contracte estaria regulat per les normes del contracte a temps parcial, entès com un contracte indefinit per a treballs fixos i periòdics.

Precisament, la incertesa en el començament i en la finalització del fix discontinu és el que diferencia aquesta figura del fix periòdic, que, com ja hem dit, sí que té una certesa en les seves dates. Durant molt de temps, la normativa laboral havia considerat al fix discontinu també com una modalitat a temps parcial, però ara gaudeix d'autonomia pròpia.

La finalitat del treball discontinu, doncs, és atendre necessitats de producció i servei estacionals o intermitents, perquè fora dels períodes d'activitat no es pot prestar servei ja que, senzillament, no n'hi ha, ni pot haver.

Es poden considerar com a serveis discontinus, com a exemple, la recollida de fruites, la prestació cíclica a temporades de servei a hotels i restaurants o les campanyes coincidents amb el curs escolar, sempre que la prestació sigui cíclica i data d'inici i de fi no es repeteixin com a certes cada temporada.

No obstant, en quant a càlcul i compliment de requisits per a prestacions de seguretat social se segueixen els mateixos mètodes que per als contractes a temps parcial.

Conèixer exactament els requisits a cada cas és primordial per a una correcta utilització i per evitar situacions litigioses no desitjades, en aquests tipus de contractes. Per a què una empresa pugui concertar contractes de durada determinada és necessari que es doni alguna de les següents causes:

  • Que es concerti per realitzar una obra o un servei determinat
  • Que es concerti perquè existeixi una eventualitat per acumulació de tasques, un excés de comandes o una punta de producció (circumstàncies de la producció)
  • Que es concerti per substituir treballadors amb dret a reserva del lloc de treball (interinitat)
  • Que és concerti per realitzar una obra o servei d'interès social o general dins l'actuació de programes públics d'ocupació (inserció i altres modalitats)

Per tant, tot i que en càpsules posteriors entraren a desenvolupar-los en profunditat, us anunciem ja que la tipologia de contractes de durada determinada que coexisteixen en el mercat laboral, són els següents:

  • Contracte per realitzar una obra o servei determinat
  • Contracte eventual per circumstàncies de la producció
  • Contracte d'interinitat
  • Contracte d'inserció
Etiquetes: 
field_vote: 

Notificacions d'activitats amb menors de 18 anys

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

A fi de vetllar especialment per la qualitat pedagògica de les activitats de lleure amb menors de 18 anys, i per la seguretat dels participants davant qualsevol imprevist, des de l'any 1981 la Generalitat de Catalunya regula les activitats d'aquesta mena quan es fan en l'àmbit territorial de Catalunya.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Activitats amb infants i joves menors de 18 anys
Com es pot notificar?
Imprès notificacions d'activitats amb menors de 18 anys
Utilitat pràctica de les notificacions
Continguts: 

Al llarg de tot l'any, si bé sobretot en les èpoques de vacances, nombrosos grups de joves i d'entitats dedicats a l'educació d'infants i d'adolescents en el lleure realitzen activitats fora del seu lloc habitual de residència i en contacte amb el medi natural o rural que els acull.

A fi de vetllar especialment per la seva qualitat pedagògica i per la seguretat dels participants davant qualsevol imprevist, des de l'any 1981 la Generalitat de Catalunya va considerar aconsellable regular les activitats d'aquesta mena quan es fan en l'àmbit territorial de Catalunya. Quines activitats s'han de notificar?El Decret 137/2003 regula totes aquelles activitats d'educació en el lleure que es desenvolupen a Catalunya, però sols s'ha de presentar obligatòriament la notificació d'aquestes, vint dies abans del seu inici, quan hi participin menors de 18 anys

Aquesta regulació implica l'obligació de presentar la notificació d'activitats, vint dies abans del seu inici, quan:

  • Hi participin menors de 18 anys, en un nombre superior a sis (que no siguin sortides familiars).
  • I que tinguin una durada de tres o més nits consecutives, o en el cas dels casals, que la seva durada sigui de quatre o més dies consecutius, malgrat siguin interromputs pel cap de setmana.
  • La notificació de l'activitat es fa telemàticament per mitjà del portal de l'Administració Oberta de Catalunya l'ús del qual us recomanem.
  • Un cop hi accediu podeu entrar les dades de l'activitat directament o bé registrar-vos com a usuari, la qual cosa és preferible pels avantatges que us reporta en referència a la notificació que hàgiu fet i, també, a altres serveis del portal que com a ciutadans volguéssiu emprar.

Tot i els avantatges que comporta la notificació electrònica, podeu continuar notificant les activitats com fins ara, de manera presencial o per correu, per mitjà de l'imprès corresponent.

  • La seva presentació cal fer-la per duplicat a les coordinacions territorials o a les oficines de serveis a la joventut dels consells comarcals i Conseh Generau d'Aran, a qualsevol servei de l'Administració que disposi de Registre d'entrada de documents o per correu.
  • En el cas de les tres darreres opcions caldria, per tal de respectar el termini de vint dies per a la presentació de la notificació a la Secretaria General de Joventut, que fossin presentades, com a mínim, vint-i-cinc dies abans de l'inici de l'activitat.
  • L'imprès també el trobareu als serveis centrals de la Secretaria General de Joventut, a les seves coordinacions territorials i a les oficines de serveis a la joventut dels consells comarcals i Conselh Generau d'Aran.
  • Imprès notificacions d'activitats amb menors de 18 anys

Totes les notificacions presentades són revisades i introduïdes en una base de dades, i en el cas de detectar-hi algun problema, dificultat o mancança, s'informa l'entitat organitzadora per tal de buscar la solució més adequada.

  • La utilitat prioritària d'aquesta base de dades de notificacions és permetre, si es dona el cas, actuar en qualsevol situació d'emergència, d'acord amb la informació sobre la situació de lloc de realització i dels participants de les activitats notificades.
  • Base de dades de notificacions d'activitats
  • Únicament hi poden accedir aquells estaments (ajuntaments, consells comarcals, departaments de la Generalitat, etc), que tenen assignada per la Secretaria General de Joventut la corresponent clau d'accés.
  • Aquests usuaris poden consultar totes aquelles activitats que han estat notificades i que es desenvolupen dins el territori del seu àmbit de competència.
field_vote: 

Analogies i diferències entre les associacions i les cooperatives

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Alicia Royuela
Resum: 

En aquest recurs analitzem els trets jurídics distintius d'aquesta forma associativa, que intenta unir esforços de persones amb necessitats comunes, i els seus fins no poden realitzar-se aïlladament.

En aquest anàlisi prescindirem de les tesis doctrinals i ens centrarem en les diferències pràctiques de constitució i funcionament, dedicant una especial atenció a les cooperatives d'iniciativa social.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és una cooperativa?
Les cooperatives d'iniciativa social
Socis
Òrgans de la cooperativa
Règim econòmic
Continguts: 

La cooperativa és una societat constituïda per persones que s’ associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per la realització de activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.

En la denominació de tota cooperativa és necessari que figuri necessàriament el terme “societat cooperativa catalana”.

L'article 7 de la llei diferencia, atenent al tipus de persones que les integren, entre:

  • Cooperatives de primer grau, que han d'ésser integrades per un mínim de tres socis que duguin a terme l'activitat cooperativitzada, excepte determinats casos previstos per les normes.
  • Cooperatives de segon grau que han d'ésser integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d'ésser una cooperativa.

Respecte dels requisits de constitució i a diferència de les associacions en les que no cal l'atorgament d'escriptura pública, la constitució d'una cooperativa si que l'exigeix. A més és imperativa l'inscripció de l'acta de l'assemblea constituent i els seus estatuts socials en el Registre de Cooperatives.

El termini màxim per presentar l’ escriptura pública de constitució en el Registre de Cooperatives és de 6 mesos des del seu atorgament notarial.
El Registre, en un termini màxim de tres mesos ha d’inscriure la constitució de la cooperativa i retornar als sol·licitants de la inscripció la còpia autèntica de la escriptura pública amb la diligència d’ inscripció.
En el Registre de Cooperatives s’ha d’ inscriure obligatòriament, entre d’altres:
  • La constitució de la cooperativa.
  • La dissolució i la liquidació.
  • Els canvis de domicili.
  • Les delegacions dels òrgans rectors.
  • Els apoderaments generals i les delegacions de facultats.
També cal dipositar els comptes anuals de l’exercici dins dels dos mesos següents a la data en que han estat aprovats per l’ Assemblea General. Segons l’activitat econòmica, la cooperativa a més pot estar obligada a inscriure’s a més en altres registres concrets.

El contingut dels estatuts de les cooperatives és més complert, ja que el seu règim econòmic és més específic, i per tant exigeix que constin entre d'altres qüestions:

  • el règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials,
  • els criteris d'aplicació dels resultats, amb la determinació dels percentatges dels excedents que s'han de destinar als fons socials obligatoris.

Al igual que en les associacions, els estatuts poden ésser desplegats per reglaments de règim intern aprovats per l'assemblea. En quant al tipus de cooperatives que menciona la llei, podem destacar les agràries, d'assegurances, de consumidors i usuaris, d'ensenyament, d'habitatges, de serveis, mixtes, etc, però per la seva especial naturalesa, destaquem les cooperatives d'iniciativa social que analitzem en el següent epígraf.

Aquestes cooperatives, independentment de la classe que siguin, han de complir, en tot cas, els requisits següents:

  • Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre els socis, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les activitats pròpies d'aquesta classe de cooperativa, a la qual es poden imputar totes les pèrdues, de conformitat amb allò que estableix aquesta Llei.

  • Els càrrecs de membre del consell rector i els de la intervenció de comptes no són remunerats, sens perjudici que les persones que els ocupen puguin ésser rescabalades de les despeses originades en l'exercici del càrrec.

  • Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l'interès legal del diner, sens perjudici de les actualitzacions corresponents.

  • Les retribucions dels socis treballadors o, si escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d'altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l'activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

Per a assolir llur finalitat, l'objecte social d'aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d'atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d'activitat econòmica.

Els socis amb discapacitats que hagin deixat de complir alguna de les activitats de la cooperativa tenen dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre tota altra persona que no hi hagi estat vinculada abans. Així mateix, el soci o sòcia amb discapacitat que sigui donat de baixa també té dret preferent de reincorporació.

Les cooperatives d'iniciativa social poden establir en els estatuts respectius la participació de voluntariat en la realització de l'objecte social.

S'ha d'establir estatutàriament el règim del voluntariat, tot respectant-ne la normativa reguladora. El voluntariat té dret a assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot, i pot designar una persona que el representi en les reunions del consell rector, amb veu i sense vot.

Les cooperatives han de respondre dels danys i perjudicis que pugui causar el voluntariat com a conseqüència de la seva activitat en la cooperativa en els termes establerts per la legislació específica.

Són especialitats de la llei de cooperatives en comparació amb la llei d'associacions les següents:

  • la sol·licitud d'admissió a una cooperativa s'ha de formular per escrit al consell rector, que l'ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos.
  • Els estatuts poden establir un termini mínim de permanència a la cooperativa dels socis, que no pot ésser en cap cas superior a 5 anys.
  • En el cas de baixa, excepte que sigui força major, baixa forçosa o baixa obligatòria, cal complir el termini de preavís que fixin els estatuts socials, que no pot ésser en cap cas superior a nou mesos.
  • En produir-se la baixa d'un soci, aquest té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries, al capital social i també al retorn cooperatiu que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari.

La llei preveu diverses categories de socis amb algunes especialitats en els seus drets i obligacions. Així podem diferenciar:

  • socis de treball, per tots aquells treballadors que ho sol·licitin;
  • socis excedents, que han deixat de dur a terme temporalment l'activitat cooperativitzada a la cooperativa, per causa justificada;i
  • socis col·laboradors, són aquells que no porten a terme l'activitat cooperativitzada principal però col·laboren en la consecució de l'objecte social de la cooperativa.

L'organització d'una cooperativa és més complexa que la d'una associació, que com a regla general es sol reconduir a una assemblea general i una junta directiva.

Així dons, la llei de cooperatives preveu els següents òrgans:

L'Assemblea general, constituïda pels socis convocats vàlidament, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els acords d'aquesta són obligatoris per a tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, se n'hagi acordat la suspensió o invalidesa.

Podem comprovar que és un òrgan semblant a l'assemblea general de les associacions, i té les mateixes funcions: aprovar els comptes anuals, nomenar i revocar els membres del consell rector, determinar la fusió, escissió, transformació i dissolució de la cooperativa, etc.

Les assemblees generals també poden ser ordinàries o extraordinàries. Les primeres s'han de convocar com a mínim una vegada a l'any i dintre dels 6 mesos següents al tancament de l'exercici econòmic, i té les funcions d'examinar la gestió efectuada pel consell rector, aprovar si escau, els comptes anuals i acordar l'aplicació dels resultats. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

El Consell Rector, és l'òrgan de govern i representació de la societat, que gestiona l'empresa i exerceix quan escau, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. Té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general, i per a dur a terme la resta d'actes que li atribueixen la llei, els reglaments i els estatuts socials.

Poden ésser membres del consell rector tant les persones físiques com les persones jurídiques, en aquest últim cas actuen per mitjà de la persona física que n'exerceixi la representació legal davant la cooperativa.

Els estatuts socials han de fixar, entre altres qüestions:

  • La composició i les normes de funcionament intern,
  • El nombre mínim de membres que no pot ésser inferior a tres. En les cooperatives constituïdes per tres socis, aquests es constitueixen alhora en consell rector i en assemblea general.

Les actes que s'estenen han d'indicar si s'han reunit en qualitat de consell rector o d'assemblea general.

La Direcció, com a òrgan potestatiu creat per l'assemblea general, encarregada de la gestió ordinària de l'empresa cooperativa, d'acord amb la regulació estatutària de cada cooperativa, i sens perjudici, en capa cas, de les competències i les facultats del consell rector.

El Comitè de recursos, que s'introdueix com a fórmula per agilitzar la resolució dels recursos contra les sancions que el consell rector imposi als socis i els altres recursos regulats per la llei o per una clàusula estatutària.

El càrrec és incompatible amb:
a) l'exercici de qualsevol altre càrrec d'elecció dins la cooperativa,
b) amb el fet de mantenir-hi una relació laboral o
c) d'ésser instructor de l'expedient sancionador.

Els Interventors de Comptes, que tenen dret a comprovar en tot moment la documentació de la cooperativa ja que han de presentar a l'assemblea general un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables que s'han de sotmetre preceptivament a l'assemblea general perquè, si escau, els aprovi.

A diferència de les associacions en les que no és necessari que disposin d'un patrimoni en el moment de la seva constitució, una cooperativa requereix un mínim de 3.000 euros que ha d'ésser íntegrament subscrit i desemborsat. Per tant, i tret que els estatuts socials disposin el contrari, els socis han de respondre dels deutes socials d'una manera limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no ho són.

Les aportacions dels socis poden ésser dineràries o no dineràries. Les primeres han d'ésser en moneda de curs legal, i les no dineràries, en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Els estatuts han de fixar l'aportació obligatòria per a adquirir la condició de soci. En el moment de formalitzar la subscripció, els socis han de desemborsar almenys un 25% de llur aportació obligatòria, i la resta, de manera i en el termini establerts pels estatuts o per l'assemblea general. En tot cas, el capital social mínim inicial ha d'ésser totalment desemborsat.

Les aportacions només es poden transmetre:

  • per actes inter vius, entre socis en els termes fixats pels estatuts socials,
  • per successió mortis causa.

Una diferencia notable respecte del règim previst per les associacions és en matèria de documentació social, ja que els llibres de les cooperatives tenen que ésser relligats i foliats i, abans que aquestes en facin ús, han d'ésser habilitats pel Registre de Cooperatives.

Igualment són vàlids els assentaments i les anotacions fetes per procediments informàtics o per altres procediments adequats. Posteriorment, han d'ésser relligats correlativament, per a formar els llibres obligatoris, els quals han d'ésser legalitzats pel Registre de Cooperatives en el termini de sis mesos d'ençà de la data de tancament de l'exercici.

Llegir més

field_vote: 

La desgravació dels donatius i donacions efectuats a entitats sense afany de lucre.

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
ooo
Resum: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que realitza el donatiu o la donació. Caldrà tenir presents certs aspectes.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Quines entitats generen dret a deducció?
Quan el donant és una persona física
Quan el donant és una persona jurídica
Certificació de l'efectivitat de les donacions deduïbles
Continguts: 

No totes les entitats sense afany de lucre destinatàries de donatius i donacions generen dret a deducció en la declaració personal de la persona física o jurídica que els realitza. Només seran desgravables els donatius i donacions efectuats a:

a) FUNDACIONS,

b) i associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA. Però no en tots els casos !. Dependrà de si el donant és persona física o jurídica, de la naturalesa del donatiu o donació i de si la fundació o associació declarada d'utilitat pública està acollida a la llei 49/2002 de Règim fiscal especial.

En qualsevol cas, cal tenir present que:

1. Les donacions poden ser aportacions dineràries, de béns o de drets i han de ser pures i dures, és a dir no han de generar cap contraprestació.

2. L'Utilitat Pública és una declaració que obliga al compliment d'uns requisits i que només concedeix el Ministeri de l'Interior.

3. La resta d'Associacions poden rebre donatius i donacions però mai, i en cap cas, seran desgravables en la declaració de l'IRPF o de SOCIETATS del donant.

4. Les entitats que han rebut donatius desgravables han de presentar anualment a Hisenda el model 182 -una relació detallada dels donants i dels imports donats- i emetre un certificat en favor del donant.

Quan el donant és una persona física i el donatari és fundació o associació declarada d'utilitat pública qualsevol donatiu serà desgravable en la declaració de l'IRPF del donant. El que pot canviar és el % de desgravació 

Ens podem trobar amb dos situacions possibles:

1) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública, ambdues acollides a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

En aquest cas, els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 25% de la base de la deducció (per entendre-ho, la base de la deducció per un donatiu dinerari és el seu import), amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF. Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

2) que el destinatari de la donació sigui una fundació o associació declarada d'Utilitat Pública NO ACOLLIDA a la Llei 49/2002.

Els donants tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'IRPF el 10% dels imports donats, amb el límit del 10% de la base liquidable.

Art. 69.3 del RD legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'IRPF.

Quan el donant és una persona jurídica i el donatari és una fundació o associació declarada d'utilitat pública no tots els donatius seran desgravables en la declaració de l'Impost de Societats del donant.

Dependrà de si el donatari està acollit a la llei 49/2002. Recordem que la declaració de l'Impost de SOCIETATS la presenten les persones jurídiques (empreses, societats, cooperatives, entitats sense afany de lucre...) i que per tant ens estem referint a les donacions efectuades per aquests.

Només seran desgravables en la declaració de l'impost de SOCIETATS dels donants les donacions efectuades a:

a) FUNDACIONS,

b) Associacions declarades d'UTILITAT PÚBLICA, acollides totes dues a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre. En aquest cas, els donants (persones jurídiques) tenen dret a deduir de la quota íntegra de la seva declaració de l'Impost de SOCIETATS, minorada en les deduccions i bonificacions previstes en la Llei de l'Impost de Societats, el 35% de la base de la deducció. La base d'aquesta deducció no pot excedir el 10% de la base imposable. D'altra banda, les quantitats que excedeixin aquest limit es podran aplicar en els 10 anys immediats i successius.Art. 17, 18, 19 i 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre.

L'article 24 de la Llei 49/2002 i l'article 6 del RD 1270/2003 -pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal especial de l'esmentada Llei 49/2002- desenvolupen aquest aspecte.

En ells, resumidament, es diu que l'efectivitat dels donatius i donacions s'ha de justificar mitjançant un certificat expedit per l'entitat beneficiària on s'hi ha de fer constar:

1) El NIF i les dades d'identificació personal, del donant i de l'entitat donatària.

2) Menció expressa de que l'entitat donatària està acollida a la Llei 49/2002.<BR>3) Data i import del donatiu quan aquest sigui monetari.

4) Document públic que acrediti l'entrega del bé donat quan no sigui monetari.

5) Destí que l'entitat donatària donarà a la donació en el compliment de les seves finalitats.

6) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. D'altra banda, l'entitat beneficiària haurà de remetre a Hisenda la informació sobre els certificats expedits en la forma i terminis establerts reglamentariament (veure càpsula 'Model 182 d'Hisenda'). En altres paraules, si sou entitat receptora de donatius que generen dret a deduir heu de tenir present que haureu ....d'expedir el corresponent certificat a cada donant&nbsp;... i de complimentar i presentar el model 182 a Hisenda anualment.

Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge. Reial Decret 1270/2003, pel que s'aprova el Reglament per l'aplicació del règim fiscal abans esmentat.

field_vote: 

Com aplicar la llei d'igualtat en l'àmbit laboral

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

Una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Introducció
Transversalitat de la norma
El permís de paternitat
Les vacances no es perden per maternitat
La guarda legal
Continguts: 

"Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures"

Potser aquesta sigui una afirmació evident, però la realitat continua demostrant amb dades objectives que la societat encara amaga manifestacions que contradiuen aquesta igualtat.

La discriminació salarial, la desocupació femenina o l'escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política i social posen en relleu que el simple reconeixement d'igualtat davant de la llei no ha estat suficient.

La llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes, més enllà d'una mera declaració, persegueix combatre la discriminació i pretén una igualtat real i efectiva, amb polítiques i accions específiques per a aquesta finalitat. Es tracta d'una norma amb vocació d'intervenir de manera transversal en diversos àmbits. Es busca la promoció de les dones a les organitzacions.

Criticada per alguns i aplaudida per la majoria, aquesta norma neix amb la vocació d'erigir-se en la llei-codi de la igualtat entre dones i homes.

La seva principal novetat rau en una intervenció transversal en àmbits tan dispars com l'educació, la sanitat, la cultura o la societat de la informació, entre d'altres. Però és, sens dubte, en l'àmbit de les relacions laborals on la Llei d'Igualtat presenta un major paquet d'accions per intentar pal·liar una desigualtat encara existent.

L'àmbit laboral és sempre un bon indicador i un reflex del nivell de benestar d'una societat. Des que el 1999 s'aprovés la llei de conciliació de la vida familiar i laboral, es va iniciar un camí amb la pretensió d'ajustar-se a un canvi que es feia necessari per aconseguir una bona harmonia entre feina i família.

Aquest nou permís atorga al pare la possibilitat de gaudir 13 dies ininterromputs, que pot convertir en 15 si s'uneixen al permís per naixement de fill. Està previst que en el futur el permís s'ampliï a 4 setmanes completes.

Aquest permís té la consideració de prestació de la seguretat social, com succeeix en el cas de la maternitat, i suposa una suspensió del contracte de treball durant la qual és la seguretat social qui paga el salari al treballador. Insistint en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la llei atorga el dret a dones i a homes per adaptar la seva jornada de treball|feina amb aquesta finalitat, encara que la limita al que s'estableixi als convenis col·lectius.

La llei d'Igualtat també deixa a les mans de la negociació col·lectiva la possibilitat d'acumular la lactància en jornades completes, alguna cosa que ja de per si recollien molts convenis i que ara recolza la norma.

En la mateixa línia, s'introdueix un canvi en el gaudi de les vacances per evitar que aquestes es perdin per coincidència amb la maternitat. D'aquesta forma, si coincideix la baixa per maternitat o la baixa per embaràs amb les vacances assignades, se'n podrà gaudir en un altre moment, després de la maternitat, ja sigui l'any natural en curs o en el següent. Aquesta no és l'única modificació aplicable a la maternitat, ja que la llei contempla|preveu una sèrie de mesures per pal·liar algunes situacions no desitjades que es produïen amb la normativa anterior.

Possiblement, una de les fórmules més utilitzades en els últims anys per conciliar vida familiar i laboral hagi estat acollir-se a la reducció de jornada per cura de fills o familiars, el que es coneix com a guarda legal. Reduir l'horari laboral per guarda legal porta aparellat una reducció proporcional del salari, però cada vegada més són les famílies amb fills en les quals un dels pares treballa a jornada completa i l'altre ho fa a temps parcial.

Protegir i millorar la figura de la guarda legal també ha estat una altra de les pretensions de la Llei d'Igualtat i per a això ha incrementat en dos anys el termini màxim per al seu gaudi, augmentant de 6 a 8 anys l'edat màxima del menor que dóna de dret a la reducció. També s'amplien els límits de la reducció de la jornada i salari, que passen a ser d'almenys 1/8 i com a màxim la meitat; la llei és extremadament generosa amb la guarda legal i estableix, a més, que el salari es computi a jornada completa, sense tenir en compte la reducció, als efectes de la prestació per desocupació i per al càlcul d'indemnitzacions en cas d'acomiadament|comiat.

field_vote: