Com es pot impulsar una Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya? T'ho expliquem pas a pas (I)

Imatge principal a portada: 
Mans alçades Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

La iniciativa legislativa popular es fonamenta en el dret que té la ciutadania a participar del sistema democràtic a través de la seva intervenció dins l’àmbit legislatiu. Es tracta d’un canal que permet als ciutadans plantejar al Parlament de Catalunya interessos no tractats fins ara per les forces polítiques parlamentàries i que són de gran interès per a un sector de la població.

En els últims temps s’han impulsat diferents iniciatives legislatives populars a casa nostra, entre d’altres, contra les corrides de toros, la de la Fapac en defensa de la sisena hora lectiva a les escoles públiques i la impulsada per la Taula del Tercer Sector junt amb d’altres entitats que demana que s’estableixi la dació en pagament. Aquestes dues últimes extensament tractades a Xarxanet.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és la Iniciativa Legislativa Popular?
Qui pot iniciar una iniciativa legislativa popular?
Necessitat d’una Comissió Promotora
Quina documentació hem de presentar per l’admissió de la ILP?
Enllaços d’interès
Continguts: 

La iniciativa legislativa popular té el seu fonament normatiu a l’article 87.3 de la Constitució Espanyola i a l’article 32.6 de l’Estatut d’autonomia. Ambdós preveuen que l’impuls de l’activitat legislativa també la puguin dur a terme els ciutadans, no únicament el Govern o el Parlament.

A casa nostra, aquesta iniciativa s’exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del Parlament d’una proposició de llei, amb el suport de, com a mínim, 50.000 signatures degudament autenticades.

Les matèries que poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular són aquelles sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, i llevat també dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

Les persones legitimades per exercir la iniciativa legislativa popular són aquelles majors de setze anys, que es troben degudament inscrites al padró d’alguna població de Catalunya i que no estan privades dels drets polítics.

A més d’aquests requisits indispensables per dur a terme la ILP, també han de complir, com a mínim, un dels següents:

- Tenir condició política de catalans d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

- Tenir la nacionalitat espanyola.

- Ésser ciutadans d’algun dels Estats membres de la Unió Europea o ciutadans d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa.

- Residir legalment a Espanya, d'acord amb la normativa en matèria d'estrangeria.

La Comissió Promotora és aquella que exerceix la representació de les persones que signen la iniciativa legislativa popular. Aquesta ha d’estar representada per un mínim de tres membres i a més dels requisits que se’ls exigeix a totes les persones que duen a terme la ILP, també han de reunir les següents característiques:

- Ésser majors d'edat.

- No ésser diputats al Parlament de Catalunya.

- No ésser membres de corporacions locals.

- No ésser membres de les Corts Generals.

- No ésser membres del Parlament Europeu.

- No incórrer en cap de les causes d'inelegibilitat o d'incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als diputats al Parlament de Catalunya.

La sol·licitud de la ILP s’ha de presentar a la Mesa del Parlament, la qual ha d’examinar la documentació rebuda i s’ha de pronunciar en el termini de quinze dies hàbils sobre l’admissió o inadmissió de la mateixa.

A més, prenent com a punt de partida l’article 9.2 de la CE i el 8.2 de l’Estatut d’Autonomia, dels quals es desprèn que la Generalitat ha de facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica, cultural i social, els Serveis del Parlament han d’assessorar als membres de la Comissió Promotora per facilitar-los el compliment dels requisits formals.

Els documents necessaris que han d’acompanyar la sol·licitud de la ILP són els següents:

- El text articulat de la proposició de llei, precedit d'una exposició de motius.

- Una memòria explicativa de les raons que aconsellen, segons el parer de les persones signants, la tramitació i l'aprovació de la proposició de llei pel Parlament.

- La relació dels membres que componen la comissió promotora i de llurs dades personals.

Una vegada presentada tota la documentació necessària a la Mesa del Parlament, aquesta ha de notificar la resolució sobre l’admissió o no admissió de la proposició de llei a la comissió promotora i en cas que es tracti d’inadmissió, també a la Junta Electoral.

A continuació fem esment d’alguns enllaços d’interès en els quals podem obtenir més informació sobre la Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya.

- Llei 1/2006 de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular

- Guia d’us de la Iniciativa legislativa popular publicada per la Generalitat

A la segona part d’aquest recurs que publicarem en breu, tractarem amb profunditat les possibles causes d’inadmissibilitat de la ILP, i el procediment de recollida de signatures i de tramitació parlamentària, respectivament.

field_vote: 

Com ens afecta la nova Reforma Laboral?

Imatge principal a portada: 
Taylorisme a principis del segle XX Font:
Autor/a: 
Jordi Roman
Resum: 

Poques vegades una norma jurídica ha aconseguit abans de la seva publicació un sigil tan acusat, sense filtracions prèvies, com la darrera Reforma Laboral. Això, en un moment socialment i econòmicament tan difícil com el que vivim, ha propiciat l’increment d’expectatives generades envers aquesta norma destinada a solucionar una taxa d’atur superior al 21%.

La reforma no ha deixat indiferent a ningú, amb opinions de crítica molt acusada per a uns, i amb l’esperança que la flexibilitat empresarial que propicia ajudi a millorar la situació per a d’altres.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Introducció de la flexiseguretat
Canvis substancials en matèria d'acomiadaments
Nous models de contractes
Mesures de flexibilitat interna
Novetats en quan a la negociació col·lectiva
Presència i concil·liació
Efectes de la Reforma
Continguts: 

També per primera vegada i com a novetat en una norma, en la justificació de la Reforma Laboral es fa ús d’un terme suprajurídic, més propici del món de les consultories de recursos humans; El terme en qüestió el trobem al preàmbul, on es parla de la flexiseguretat com la finalitat màxima d’aquesta reforma, en un esforç de conjugar la flexibilitat que necessiten les organitzacions i el mercat de treball en el moment actual i la seguretat que tota relació laboral necessita per poder consolidar-se i adaptar-se. En aquest sentit s’han d’emmarcar els objectius de millora de l’ocupació i reducció d’atur, la facilitat a les organitzacions per adaptar les condicions laborals individuals i col·lectives i la minimització de l’actual preferència pels contractes temporals sobre els indefinits en època de crisi.

Sens dubte, la part més criticada socialment és la relacionada amb les modificacions sobre l’extinció de contracte. A partir d’ara, acomiadar un treballador ja no comportarà una indemnització màxima de 45 dies de salari per any de servei, sinó que serà de 33 dies. També es rebaixa el límit de l’import de 42 a 24 mensualitats. Tanmateix, s’ha de tenir present que aquest canvi no té efectes retroactius, i per tant el càlcul per extincions de contractes vigents s’ha de fer a 45 dies fins la publicació de la reforma i a 33 dies a partir d’aquell moment. La Reforma laboral va ser publicada per Real Decret llei el passat 11 de febrer de 2012.

Un dels principals canvis operats ha estat l’eliminació dels salaris de tramitació, és a dir, el què les empreses i entitats havien de pagar quan un acomiadament era declarat improcedent, pel temps que passava entre l’extinció i la sentència. Aquesta eliminació, pot resultar beneficiosa per les entitats que, moltes vegades, no volien arriscar-se a extingir un contracte per la inseguretat que podria resultar, ja no de l’import de la indemnització, sinó del potencial i elevat pagament dels salaris de tramitació.

En els casos d’acomiadaments col·lectius (més de 9 acomiadaments en entitats amb plantilla de fins a 100 treballadors) ja no serà necessària l’autorització de l’Administració, la qual cosa suposa una agilització molt important del procés. Tampoc serà necessari en el cas de suspensió o reduccions de jornada temporals, independentment del nombre de treballadors afectats. Tanmateix, es permet als treballadors reclamar al jutjat, amb la qual cosa es podria arribar a una situació jurídicament molt insegura i un procés que, al final, amb tota garantia, tindrà un excés de judicialització. També es flexibilitza la causa econòmica de les extincions, on només serà necessari justificar tres trimestres consecutius de pèrdues o disminució d’ingressos.

A nivell contractual, les entitats del tercer sector, eminentment de plantilles inferiors a 50 treballadors, tindran l’oportunitat de fer ús del nou contracte indefinit. Aquest contracte, que ha de ser indefinit i a jornada completa, es exclusiu per a entitats i empreses amb menys de 50 treballadors, i comporta uns avantatges per a l’organització força significatives, com són possibilitat d’un període de prova d’un any, bonificacions si els col·lectius són menors de 30 anys o aturats de llarga durada de més de 45 anys, possibilitat de deduccions fiscals de la meitat de la prestació d’atur pendent del treballador i, alhora, possibilitat per al treballador de compatibilitzar mensualment amb el salari el 25% del seu atur pendent. També hi ha una deducció fiscal de 3.000 € per a l’entitat si és la primera contractació i es fa amb una persona de menys de 30 anys. Per contra, entre les limitacions per fer ús d’aquest contracte són la necessitat de mantenir contractat el treballador durant 3 anys, o la prohibició d’ús durant 6 mesos si l’entitat ha tingut acomiadaments objectius declarats improcedents del mateix grup professional que el nou treballador contractat.

També s’han introduït canvis en el contracte de formació i aprenentatge, entre els que destaquen la possibilitat de fer de forma interna i no externa la formació associada a aquest contracte, o l’edat màxima de fins a 30 anys mentre la taxa d’atur estigui per sobre del 15%. També s’han aprovat diverses bonificacions per aquest contracte, que poden arribar fins al 100% segons els casos.

Un altre dels canvis introduïts que ha tingut més ressò ha estat la possibilitat de modificar, amb justificació, l’import del salari dels treballadors. Aquesta modificació, però, requereix d’un procediment pautat i atorga el dret als treballadors d’auto-extingir el seu contracte rebent una indemnització equivalent a 20 dies de salari per any de servei o bé a impugnar judicialment la rebaixa salarial. Precisament la qüestió de la modificació de salaris és un tema que ha preocupat molt les entitats no lucratives arran de la disminució dels marges i dels ingressos per les retallades en el projectes socials i de l’administració i, fins ara, la possibilitat d’ajustar els salaris al nou escenari econòmic d’algunes entitats era una qüestió que s’havia de perfilar des del consens i la participació amb els propis treballadors. Amb la reforma laboral, aquesta forma d’actuar pot continuar essent la mateixa, però amb la publicació de la norma es guanya una alternativa legal que també recolzi jurídicament aquesta forma de procedir.

També les condicions laborals del conveni col·lectiu poden modificar-se, inclosa la relativa a salaris per causes econòmiques com a conseqüència de pèrdues o disminució d’ingressos durant dos trimestres consecutius. Per fer-ho també cal seguir un procediment pautat (amb la possibilitat de sotmetre’s a arbitratge si no hi ha acord previ) i amb algunes limitacions.

També resulten significatives algunes modificacions en matèria de mobilitat funcional i geogràfica i especialment l’eliminació de les categories professionals i la seva substitució per grups professionals (molt més genèrics i més extensius que les categories). Aquest canvi l’hauran de recollir els convenis en el termini d’un any.

Una altra modificació significativa per a les entitats amb serveis o projectes amb una jornada molt irregular degut al tipus d’atenció que ofereix o d’usuari al qual es destina, és la possibilitat de distribuir el 5% de la jornada de forma irregular durant l’any si no hi ha un altre pacte al respecte.

Tot i que la negociació col·lectiva es percep molt llunyana per part de les entitats i associacions, la seva afectació és més important del que sembla. En aquest sentit, la modificació més rellevant és la prioritat del conveni d’empresa sobre el conveni sectorial superior, fins i tot en aspectes econòmics. Aquest canvi pot comportar que hi hagi empreses o entitats en el sector social que puguin aplicar una política salarial per sota de l’establerta en el conveni col·lectiu sectorial, com a mecanisme que fomenti la competitivitat. Tanmateix, això pot comportar evidents lectures negatives respecte els actuals escenaris de competitivitat en sectors molt consolidats i amb preus i salaris actualment molt homogenis. Sens dubte, les empreses i entitats hauran d’analitzar aquest important canvi introduït en la negociació col·lectiva, del que es pot afirmar que deixa amb menys força i menys contundència els convenis col·lectius de sector.

Un altre aspecte important és el temps límit per poder negociar un conveni quan perd la seva vigència. La reforma ha establert un màxim de dos anys per negociar el conveni nou, de tal forma que si no s’arriba a un acord, el conveni perdria la seva eficàcia i seria d’aplicació el conveni d’àmbit superior. No obstant, aquest procés té molts matisos pel que fa a la forma de solució de les discrepàncies que surtin durant els dos anys de termini per negociar, on els acords interprofessionals podran establir mecanismes de procediment que poden abastar fins i tot l’arbitratge obligatori.

Després d’altres modificacions en els últims anys, la possibilitat d’acomiadar per faltes d’absentisme s’ha fet més laxa. Fins ara aquesta possibilitat, tot i ser molt criticada, ja existia, però només era executable quan l’absentisme global de tota la plantilla era superior al 2,5%. Ara s’ha eliminat aquesta referència i es podrà acomiadar simplement amb una indemnització de 20 dies de salari per any de servei quan hi hagi faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades, sempre i quan siguin intermitents i superin el 20% dels dies de feina en dos mesos consecutius o bé el 25% en quatre mesos no consecutius (en un període d’un any). No computen les baixes mèdiques superiors a 20 dies consecutius, ni les relacionades amb embaràs, maternitats o paternitats, violència de gènere, vacances, llicències, accidents de treball, vaga o absències per activitats com a membres de comitè d’empresa.

S’han introduït alguns canvis en la reducció de jornada per guarda legal, de tal manera que la reducció ha de ser diària (i no setmanal, com es feia en alguns casos). També s’han regulat canvis quan una baixa mèdica coincideix amb vacances, prenent com a punt de partida la jurisprudència ja existent.

Són moltes les modificacions que s’han introduït a la normativa laboral amb aquesta reforma, que no hem d’oblidar que s’ha aprovat a través d’un decret-llei i que ara s’ha de seguir un tràmit parlamentari que pot tornar a introduir alguns canvis en alguns aspectes. Els detractors de la reforma consideren que la norma no crearà ocupació, sinó al contrari, i en canvi, els seguidors consideren que dinamitzarà les relacions laborals de forma que impulsarà la confiança i, per tant, també l’ocupació. Només el temps podrà dir si la Reforma Laboral ha assolit els seus objectius i si ha ajudat als diferents sectors, fins i tot el no lucratiu, a regular un marc laboral que, això sí que no ho qüestiona ningú, és molt rígid pels temps de crisi que actualment patim.

field_vote: 

Declaració d'associacions i fundacions d'interés cultural

Imatge principal a portada: 
Declaració d'interés cultural
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

Les associacions que exerceixen principalment les seves funcions a Catalunya, i que tenen com a finalitat primordial la realització d'activitats incloses dins l'àmbit del foment i la protecció de la cultura popular i tradicional, i de l'associacionisme cultural o activitats culturals especialment rellevants, poden ser declarades d'interès cultural per Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya

Imatges secundàries: 
Declaració d'interés cultural
Castellers
Subtitols: 
Què s’entén per activitats de cultura popular i tradicional?
Quins requisits han de complir les entitats per poder ser declarades d'interès cultural?
Quines entitats no poden ser declarades d'interès cultural?
Quins drets comporta la declaració d'interès cultural?
Tràmits i documentació per fer la sol•licitud?
Normativa reguladora
Continguts: 

La Llei 2/1993, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural defineix la cultura popular i tradicional com el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col•lectives de Catalunya, tant passades com presents.
La cultura popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans.
La llei òmnibus -llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa- que va entrar en vigor el passat 31 de desembre de 2011 introdueix al seu article 27è “la cuina com un dels elements del conjunt de manifestacions culturals que formen part de la cultural popular i tradicional”.

Per poder ser declarats d’interès cultural les entitats han de reunir les condicions següents:
• Que la seva naturalesa jurídica sigui la d’una associació o d’una fundació privada
• Que estiguin legalment constituïdes
• Que exerceixin principalment llurs funcions a Catalunya
• Que tinguin com a finalitat primordial la realització d'activitats de la cultura popular i tradicional indicades a l’anterior apartat o duguin a terme activitats culturals especialment rellevants
• Que llurs càrrecs directius i de representació no siguin retribuïts
• Que tinguin una antiguitat mínima de cinc anys
• Que acreditin una activitat continuada en el temps
• Que acreditin una implantació substancial en l'àmbit territorial o en el sector cultural en què desenvolupen llur activitat
• Que realitzin habitualment activitats culturals en benefici de tercers
• Que s’hagin distingit per la rellevància i la qualitat de les seves activitats

També poden ser declarades d'interès cultural les associacions que realitzin activitats culturals especialment rellevants no incloses dins l'àmbit de la cultura popular i tradicional, sempre que compleixin els requisits previstos a l'article 11 de la Llei 2/1993.

D’acord amb el contingut del Decret 73/1995, de 7 de març, pel qual es regula la declaració d’associacions i fundacions d’interès cultural, queden excloses expressament aquelles entitats en les quals la realització d'activitats culturals té caràcter esporàdic o complementari de la seva activitat principal.
En tot cas, queden excloses les entitats següents:
• Les de caràcter assistencial o benèfic i les d'iniciativa social inscrites al registre d'entitats de serveis socials.
• Les empresarials o professionals.
• Les de caràcter sindical o polític.
• Les esportives.
• Les docents.
• Les que realitzen activitats estrictament recreatives.

Els principals drets i avantatges que suposa el fer d’haver estat declarada d’interès cultural són els següents:
• Que el Departament de Cultura insti -en el cas de les associacions- al Departament de Justícia a declarar l’associació d’utilitat pública (article únic del Decret 392/1996, de 12 de desembre). Aquelles associacions culturals que vulguin que l'Administració de la Generalitat insti la seva declaració d'utilitat pública, poden presentar al Departament de Cultura la sol•licitud corresponent acompanyada amb la documentació que estableix la normativa sobre declaració d'associacions d'utilitat pública, en la mesura en què aquesta documentació excedeixi la ja aportada.

• Que l’entitat pugui rebre els ajuts i gaudir dels avantatges que les disposicions vigents reservin a les entitats d’interès cultural.

• Que l’entitat pugui fer servir en tota classe de documents la menció “declarada d’interès cultural“, a continuació de la seva denominació.

L'expedient per a la declaració d'interès cultural s'incoa a instància de l'associació o de la fundació interessada, que haurà d’emplenar el model de sol•licitud i aportar la següent documentació:
a) Estatuts degudament registrats. Cal aportar Resolució de la Direcció General de Dret i Entitats jurídiques del Departament de Justícia de la inscripció al Registre d’Associacions, així com els Estatuts. Aquests han d’estar adaptats a les disposicions del Llibre III del Codi Civil i degudament inscrits al registre. Eel termini d’adaptació dels estatuts finalitza el proper 31 de desembre de 2012 -Llei 5/2001 del 19 de juliol, de modificació de la Llei 4/2008-. Podeu consultar sobre aquest tema els materials preparats des de xarxanet jurídic.
b) Còpia del NIF.
c) Còpia de l'acta on consti l'elecció de la Junta Directiva que la dirigeix actualment. En el cas de les fundacions, caldrà aportar còpia del nomenament dels membres del patronat que exerceixen el seu càrrec en l'actualitat, degudament registrat. Cas que s'hagi produït alguna modificació en la composició del patronat durant els últims cinc anys, s'han d'indicar els membres que van exercir el seu càrrec durant l'esmentat període.
d) Declaració del tresorer/a en què faci constar que els membres de l’òrgan de govern exerceixen el seu càrrec de manera gratuïta.
e) Còpia de l'acta de l'última reunió de l’assemblea general o patronat, per la qual s’aprova la sol•licitud de la declaració d’interès cultural.
f) Memòria de les activitats realitzades durant els últims cinc anys degudament documentada. Cal omplir el model de memòria que facilita la Generalitat i també un annex del model per a cada anualitat.
g) Balanç econòmic dels darrers cinc exercicis.
h) Descripció detallada de l'organització, així com els recursos humans i materials dels quals disposa l'entitat per garantir el compliment de les finalitats estatutàries.
i) Indicació, en el cas de les associacions, del nombre de socis que té l'entitat i del nombre d'altes i baixes produïdes en els darrers cinc anys.
j) En cas que l'àmbit d'actuació de l’entitat sigui municipal o comarcal, ha d'aportar informe de l'ajuntament o consell comarcal corresponent sobre la seva implantació en l'àmbit territorial on té la seu.
k) En cas que l’entitat formi part d'una federació, ha d'aportar informe d'aquesta en relació amb la seva implantació en el sector cultural corresponent.

La persona sol•licitant haurà de portar el seu DNI i un certificat del secretari/ària en què acrediti la representació amb que actua.
Tota la documentació s’ha de presentar en suport paper i en suport informàtic en format pdf.

field_vote: 

Aplicació de la llei del mecenatge a les associacions de cooperació al desenvolupament

Imatge principal a portada: 
Projecte de cooperació internacional
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

En aquest recurs ens plantegem donar resposta a la qüestió sobre si una associació de cooperació al desenvolupament, tot i no ser declarada d’utilitat pública té la consideració d’entitat beneficiària del mecenatge de la Llei 49/2002.

Imatges secundàries: 
Logo de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Projecte cooperació a Rwanda
Subtitols: 
Entitats no lucratives a efectes de l’aplicació de la Llei 49/2002 del mecenatge
Sobre la llei de cooperació al desenvolupament
Sobre els requisits per poder aplicar el règim fiscal de la llei de mecenatge
Conclusions
Criteris de la Agència Tributària
Continguts: 

L’article 2n de la Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals, considera com a entitats sense finalitats lucratives a efectes de l’aplicació de la llei, entre d’altres, a:

a) Les fundacions.

b) Les associacions declarades d'utilitat pública.

c) Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament, sempre que tinguin alguna de les formes jurídiques a què es refereixen els paràgrafs anteriors, és a dir, la forma jurídica d’associació o de fundació.

La llei estatal 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament, per la seva banda, estableix el següent:

- Al seu article 32, diu que “es consideren organitzacions no governamentals de desenvolupament les entitats de dret privat, constituïdes legalment i sense finalitats de lucre, que tinguin entre les seves finalitats o com a objecte exprés, segons els seus Estatuts, la realització d’activitats relacionades amb els principis i els objectius de la cooperació internacional per al desenvolupament.

Les organitzacions no governamentals de desenvolupament han de tenir plena capacitat jurídica i d’obrar, i han de disposar d’una estructura susceptible de garantir suficientment el compliment dels seus objectius.”

- Al seu article 33, quan regula el Registre de les organitzacions no governamentals de desenvolupament, estableix que “les organitzacions no governamentals de desenvolupament que compleixin els requisits que estableix l’article anterior es poden inscriure en el Registre obert a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, que és regulat per via reglamentària, o als registres que amb la mateixa finalitat es puguin crear a les comunitats autònomes.”

“La inscripció en algun d’aquests registres és una condició indispensable per rebre de les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives, ajuts o subvencions computables com a ajut oficial al desenvolupament. Aquesta inscripció també és necessària perquè les organitzacions no governamentals de desenvolupament puguin accedir als incentius fiscals ...”.


D’acord amb aquesta regulació, la Llei catalana 26/2001, de cooperació al desenvolupament, crea el Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament de Catalunya.

Cal tenir en compte, per últim, que per poder aplicar el règim fiscal especial de la Llei 49/2002, l’associació ha de complir també, els següents requisits regulats al seu article 3r:

1.- Que persegueixin finalitats d'interès general, com poden ser, entre altres, les de cooperació per al desenvolupament.

2.- Que destinin a la realització d'aquestes finalitats almenys el 70 per 100 de les rendes i ingressos següents:

a) Les rendes de les explotacions econòmiques que desenvolupin.

b) Les rendes derivades de la transmissió de béns o drets de la seva titularitat.

c) Els ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte, deduïdes les despeses realitzades per a l'obtenció d'aquests ingressos. Les entitats sense finalitats lucratives han de destinar la resta de les rendes i ingressos a incrementar la dotació patrimonial o les reserves.

3.- Que l'activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d'explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària. S'entén complert aquest requisit si l'import net de la xifra de negocis de l'exercici corresponent al conjunt de les explotacions econòmiques no exemptes alienes al seu objecte o finalitat estatutària no excedeix el 40 per 100 dels ingressos totals de l'entitat, sempre que el desenvolupament d'aquestes explotacions econòmiques no exemptes no vulneri les normes reguladores de defensa de la competència en relació amb empreses que portin a terme la mateixa activitat. L'arrendament del patrimoni immobiliari de l'entitat no constitueix, a aquests efectes, explotació econòmica.

4.- Que els fundadors, associats, patrons, representants estatutaris, membres dels òrgans de govern i els cònjuges o parents fins al quart grau inclusivament de qualsevol d'ells no siguin els destinataris principals de les activitats que es realitzin per les entitats, ni es beneficiïn de condicions especials per utilitzar els seus serveis.

5.- Que els càrrecs de l'òrgan de govern siguin gratuïts.

6.- Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini en la seva totalitat a alguna de les entitats considerades com a entitats beneficiàries del mecenatge

7.- Que estiguin inscrites en el registre corresponent.

8.- Que compleixin les obligacions comptables que preveuen les normes per les quals es regeixen.

9.- Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica. Si no hi ha previsió legal específica, han de retre comptes abans que hagin transcorregut sis mesos des del tancament del seu exercici davant de l'organisme públic encarregat del registre corresponent.

10.- Que elaborin anualment una memòria econòmica en la qual s'especifiquin els ingressos i les despeses de l'exercici, de manera que es puguin identificar per categories i per projectes, així com el percentatge de participació que mantinguin en entitats mercantils.

En definitiva, una associació que:

- Tingui la consideració d’ONGD (Organització no governamental de desenvolupament) a efectes de la llei estatal 23/1998 o de llei catalana 26/2001, de cooperació al desenvolupament

- Figuri inscrita en el Registre de les organitzacions no governamentals de desenvolupament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional o en el Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

- Compleixi amb els requisits establerts a l’article 3 de la Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals

no serà necessari que obtingui la declaració d’utilitat pública per poder gaudir i aplicar els beneficis fiscals, ja que els podrà aplicar directament.

Per poder ampliar aquest recurs, a continuació adjuntem l’enllaç a dues consultes vinculants de l’Agència Tributària que tracten sobre aquesta qüestió:

- Consulta V0071-08

- Consulta V0098-06

field_vote: 

La Llei d'integració social dels minusvàlids -LISMI- (1ª part)

Imatge principal a portada: 
logos discapacitats Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

La LISMI estableix que les empreses públiques i privades -incloses les entitats no lucratives- de 50 o més persones treballadores, han de destinar, com a mínim, un 2% de la seva plantilla per a persones amb discapacitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és la LISMI?
Què implica no acomplir amb la LISMI?
Com es calcula la quota del 2% de treballadors amb discapacitat?
Quins són els supòsits d’exempció de l’obligació de contractar?
Quin organisme atorga el certificat d’excepcionalitat?
Continguts: 

La Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids (LISMI) té com a objectiu principal el d’aconseguir la incorporació al món laboral de les persones amb discapacitat i inclou un conjunt de mesures que afecten tots els àmbits de la societat. Les principals mesures adreçades a la incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat són dues:

  • Els incentius econòmics a la seva contractació.
  • La reserva de llocs de treball.

La LISMI estableix que les empreses públiques i privades -incloses les entitats no lucratives- de 50 o més persones treballadores, han de destinar, com a mínim, un dos per cent de la seva plantilla per a persones amb discapacitat.

Alhora, la llei preveu que, excepcionalment, les organitzacions puguin quedar exemptes d'aquesta obligació, de forma total o parcial, sempre que s'apliquin lesmesures alternatives que es determinen reglamentàriament.

No podem oblidar que la LISMI és una llei i, per tant, el no compliment dels seus preceptes pot donar lloc a diferents sancions. En l’actualitat, la sanció mínima és de 3.006 € per treballador discapacitat no contractat, amb un termini establert per la solució d’aquesta situació.

Un cop finalitzat aquest termini, aquesta sanció es pot veure incrementada si no s’ha solucionat la situació originària de la mateixa.

Per arribar al càlcul del 2% de la plantilla cal tenir en compte el nombre de treballadors contractats els 12 mesos anteriors de tots els centres de treball de l’entitat. Així, a efectes de còmput:

  • Els treballadors indefinits computaran com un treballador.
  • Els contractes temporals de més d’un any comptaran com a treballadors fixos i, per tant, com un treballador.
  • Els contractes temporals fins a un any es computaran en base als dies treballats. Així, cada 200 dies treballats computaran com un treballador més.

Sobre el total d’aquests càlculs haurem d’aplicar el 2% a efectes d’obtenir el número de treballadors discapacitats a contractar.

Les entitats poden quedar exemptes de l'obligació de contractar persones amb discapacitat, de forma parcial o total, si prèviament han obtingut la declaració d’excepcionalitat per alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan la no-incorporació d'una persona treballadora amb discapacitat a l'empresa obligada es degui a la impossibilitat que les oficines de Treball del Servei d'Ocupació de Catalunya, o en el seu cas, les agències de col·locació, puguin atendre l'oferta d'ocupació presentada, després d'haver efectuat totes les gestions d'intermediació necessàries sempre que la impossibilitat sigui deguda a:

  • la inexistència de persones demandants d'ocupació amb discapacitat inscrites en l'ocupació indicada, o
  • tot i haver-n'hi, quan acreditin que no estan interessades en les condicions de treball que s'ofereixin en la citada oferta.

b) Quan hi hagi, i així ho acrediti l'empresa obligada, qüestions de caràcter productiu, organitzatiu, tècnic o econòmic que motivin l'especial dificultat per incorporar persones amb discapacitat a la seva plantilla.


En aquest cas, l'entitat ha d'adjuntar a la sol·licitud la documentació que acrediti l'existència de les causes al·legades.

Només poden portar a terme aquestes mesures alternatives les empreses que prèviament han obtingut la declaració d’excepcionalitat.

La competència correspon al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), i en el cas de Catalunya a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat). Quan l’entitat disposi de més d’un centre de treball en diferents comunitats autònomes, la competència correspondrà al SEPE, excepte en el cas que el 85 % dels empleats formin part de la mateixa comunitat autònoma.


Per l’obtenció de la declaració s’estableixen els següents reconeixements:

  • Presentació de les ofertes públiques a treballadors discapacitats realitzades a agències o serveis públics de col·locació. Aquestes oficines de col·locació hauran d’emetre un certificat especificant que no es pot atendre a aquestes ofertes. Les places que no han pogut ser cobertes seran les susceptibles de cobrir mitjançant mesures alternatives.
  • Al·legació de problemes de caràcter productiu, organitzatiu, econòmic o tècnic que demostrin la dificultat per incorporar treballadors amb discapacitat a l’entitat. Per la seva comprovació, el servei públic d’ocupació podrà sol·licitar certificats de peritatge o informes d’entitats públiques o privades.


El termini per resoldre l’excepcionalitat sol·licitada és de dos mesos.

Llegir més:

Mesures alternatives a l’obligació de quota de reserva de la LISMI (2ª part)

field_vote: 

Mesures alternatives a l’obligació de quota de reserva de la LISMI (2ª part)

Imatge principal a portada: 
Símbols de discapacitat Font:
Autor/a: 
Víctor García
Resum: 

La LISMI preveu que en determinats supòsits en què resulti especialment difícil la contractació directa de treballadors discapacitats, les empreses puguin optar per mesures alternatives, com ara la col·laboració amb una fundació o associació declarada d’utilitat pública.

En aquest recurs s’explicaran quines són aquestes mesures i en quines situacions les empreses poden aplicar-les.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Quines són les mesures alternatives a la contractació?
Quin és el procediment per a l'autorització de mesures alternatives?
Quines són les obligacions dels Centres Especials de Treball?
Quines són les obligacions de les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública?
És suficient el compliment de les mesures alternatives?
I si es contracten persones amb discapacitat a través d’una ETT?
Continguts: 

Les mesures alternatives que poden aplicar les empreses són les següents:

a) La subscripció d'un contracte mercantil o civil amb un Centre Especial de Treball (CET) o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat, per a la prestació de serveis aliens i accessoris a l'activitat normal de l'empresa.

b) La subscripció d'un contracte mercantil o civil amb un CET o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat per al subministrament de primeres matèries, maquinària, béns d'equip o qualsevol altre tipus de béns necessaris per a l'exercici normal de l'activitat de l'empresa que opta per aquesta mesura.

c) La constitució d'un enclavament laboral, amb la subscripció prèvia del contracte corresponent amb un centre especial de treball, d'acord amb el que estableix el Reial decret 290/2004, de 20 de febrer, pel qual es regulen els enclavaments laborals com a mesura de foment de l'ocupació de les persones amb discapacitat.

d) La realització de donacions i d'accions de patrocini, sempre de caràcter monetari, per al desenvolupament d'activitats d'inserció laboral i de creació d'ocupació de persones amb discapacitat, quan l'entitat beneficiària d'aquestes accions de col·laboració sigui una fundació o una associació d'utilitat pública.

L'objecte social de l'entitat ha de ser, entre d'altres, la formació professional, la inserció laboral o la creació d'ocupació a favor de persones amb discapacitat.

Per poder optar a alguna de les mesures alternatives, les empreses han de sol·licitar la seva autorització de forma conjunta amb la sol·licitud de declaració d'excepcionalitat i, en tot cas, sempre amb caràcter previ a la seva aplicació.

a) En els supòsits que la mesura alternativa consisteixi en la subscripció d'un contracte mercantil o civil amb un CET, aquest ha d'estar inscrit en el registre que gestiona la direcció general competent en matèria d'igualtat d'oportunitats en el treball.

L'objecte del contracte ha de coincidir amb l'activitat o activitats econòmiques que figurin vinculades a la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques (CCAE) que per a aquest CET consti en el citat registre.

b) En els supòsits que la mesura alternativa consisteixi en la subscripció d'un contracte mercantil o civil amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat, aquesta ha de disposar del corresponent certificat de discapacitat i ha d'estar inscrita al Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA).

c) En el cas que la mesura sol·licitada sigui la constitució d'un enclavament laboral, s'han d'acompanyar les dades del CET que subscriu el corresponent contracte, el nombre de persones treballadores amb discapacitat que ocuparan l'enclavament laboral, el nombre de contractes amb treballadors i treballadores amb discapacitat que es vagi a substituir a l'empresa, l'import i la durada de la mesura.

d) La sol·licitud de la mesura alternativa consistent en la realització de donacions a fundacions o associacions d'utilitat pública ha d'anar acompanyada del nom de la fundació o associació d'utilitat pública destinatària, el nombre de contractes amb treballadors amb discapacitat als quals es vagi a substituir i l'import de la mesura, en el model que a l'efecte estableixi el Departament d'Empresa i Ocupació, de forma que aquest pugui valorar l'impacte que es preveu aconseguir en relació amb la creació d'ocupació de persones amb discapacitat i, finalment, la seva integració en el mercat de treball de Catalunya.

Els CET han de destinar els recursos necessaris a accions que promoguin el trànsit del seu personal amb discapacitat cap al mercat de treball no protegit, com ara la formació permanent o l'adaptació a les noves tecnologies, tot això amb independència de la prestació de serveis d'ajustament personal i social i de les altres obligacions que els correspon portar a terme com a CET.

Els centres especials de treball han de detallar els contractes realitzats com a mesures alternatives, els recursos obtinguts per aquest motiu, les accions realitzades de promoció cap al mercat de treball no protegit i els recursos financers aplicats a aquestes i al compliment de les obligacions relatives a la prestació de serveis d'ajust personal o social que requereixin els seus treballadors amb discapacitat.

Les fundacions i les associacions d'utilitat pública beneficiàries de la mesura alternativa han de destinar les donacions o accions de patrocini al desenvolupament d'activitats d'inserció laboral i de creació d'ocupació a favor de persones amb discapacitat, en el mercat de treball de Catalunya.

Les fundacions i les associacions d'utilitat pública han de detallar les activitats dutes a terme d'inserció laboral i de creació d'ocupació de persones amb discapacitat, en el mercat de treball de Catalunya, els recursos financers aplicats a aquestes accions i l'impacte aconseguit en relació amb la inserció laboral i la creació d'ocupació de persones amb discapacitat.

La resposta en aquest sentit és clara: no. La finalitat de la LISMI és la contractació directa de personal amb discapacitat, i aquesta no es pot oblidar. Per aquest motiu s’estableix un període de 3 anys (exactament la mateixa validesa que el certificat d’excepcionalitat) perquè les entitats puguin contractar el personal necessari fins a arribar a la quota del 2% que estableix la Llei.

Si passats aquests 3 anys, no s’ha assolit l’objectiu, l’entitat haurà de tornar a demanar el certificat d’excepcionalitat per poder acollir-se, de nou, a les mesures alternatives esmentades.

Aquesta opció es considera vàlida per poder assolir el compliment de la LISMI que, de fet, recull aquesta situació com una de les recomanades a efectes de facilitar l’assoliment de la quota mínima de persones amb discapacitat.

Llegir més:

La Llei d'integració social dels minusvàlids -LISMI- (1ª part)

field_vote: 

La junta directiva i el règim econòmic de les associacions: novetats de la Llei 4/2008

Imatge principal a portada: 
Comptabilitat Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

A continuació us exposem les novetats més importants de la llei 4/2008, relacionades amb la junta directiva i el règim econòmic de les associacions. Creiem que poden ser del vostre interès a l'hora de reformar els estatuts i gestionar el dia a dia de l'entitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Els òrgans de govern
El règim econòmic (art. 322-15)
Cal no oblidar que ....
Continguts: 

Les associacions han de tenir els òrgans següents:

  1. L’assemblea general, constituïda per tots els associats, que, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’associació, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de l’òrgan de govern. En el següent enllaç podeu obtenir més informació.
  2. L’òrgan de govern, que es pot identificar amb la denominació de junta de govern o junta directiva o amb una altra de similar, que administra i representa l’associació, d’acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per l’assemblea general.

Us destaquem les següents novetats:

  • La delegació de funcions per part de la junta (art. 322-9)

La junta pot delegar part de les seves funcions. Si no es desitja que la junta pugui delegar funcions s’ha de prohibir expressament en els estatuts. En la llei anterior era just al contrari, es podia delegar si els estatuts ho permetien.

  • La retribució dels membres de la junta (art. 322-16)

Poden ser retribuïts per tasques distintes de l’exercici del càrrec en la junta (com funcions tècniques, de gerència, etc.). El nombre de membres retribuïts no pot superar la meitat dels que integren aquest òrgan. Si no volem que en un futur els membres de la junta puguin realitzar tasques remunerades per l’entitat, ho podem prohibir expressament als nostres estatuts.

  • L’òrgan adjunt (art. 322-11)

Es preveu l’existència d’aquest òrgan, que exerceix les funcions de representació en les associacions infantils, juvenils i d’alumnes i les altres integrades per menors. Els integrants de l’òrgan adjunt són escollits i actuen d’acord amb el que estableixin els estatuts; hi ha d’haver dues persones majors d’edat que no cal que siguin sòcies de l’entitat. La constitució i les renovacions s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions.

  • Els deures comptables (art. 313-1)

Cal portar una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, fidel i que permeti seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals.

  • Els llibres de comptabilitat (art. 313-2)

Pel que fa les llibres de comptabilitat cal disposar d’un llibre diari, un llibre d’inventaris i un llibre de comptes anuals d’ acord amb el Pla General Comptable per a Entitats No Lucratives.

Aquelles associacions que no estiguin obligades a presentar l’Impost de Societats i que no rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques, que no recorrin a la captació pública de fons i que no hagin estat declarades d’utilitat pública, podran portar només un llibre de caixa.

Els llibres de comptabilitat són complementaris als altres llibres que l'associació està obligada a portar com són: el d'actes, voluntaris o socis.

  • L’ obligació d’elaborar i presentar els comptes anuals (art. 322-15)

Les entitats Declarades d’Utilitat Pública, les que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques i les que recorren a la captació pública de fons com a mitjà de finançament, han d’elaborar en tots els casos els comptes anuals i fer-los accessibles al públic.

Se segueixen, d’aquesta forma, les recomanacions internacionals sobre bon govern i transparència administrativa de les entitats jurídiques sense ànim de lucre.

Les associacions declarades d’utilitat pública a més d’elaborar els comptes anuals, els han de presentar anualment al registre.

Llegir més

  1. Resten sense efectes tots aquells articles i disposicions dels estatuts que s’oposin a la Llei.
  2. Hi ha l’obligació d’ actualitzar els membres de la junta directiva, ja que la norma preveu una sèrie de conseqüències, com la suspensió de la publicitat registral, en cas de què no s’actualitzi.

L’article 324-7 estableix: “1. La publicitat del Registre d' Associacions no és procedent en el cas de les associacions que no tinguin actualitzades les dades registrals amb relació als òrgans de govern i a l’adaptació, si escau, dels estatuts a la llei. 2. Si, en un termini de quatre anys des que es produeix el venciment dels nomenaments de l' òrgan de govern, la renovació no s' inscriu al Registre d' Associacions, s’ha d' iniciar d' ofici el procediment per a declarar-la inactiva, sens perjudici que s' esmeni la dita circumstància o que es liquidi l' associació de la manera que sigui legalment procedent.”

En relació a la selecció dels membres de la junta directiva, la llei contempla específicament que cal que siguin associats i han de tenir capacitat per a exercir llurs drets socials.

Les persones inhabilitades d’acord amb la legislació concursal no poden ésser membres de la junta de les associacions que duen a terme una activitat econòmica mentre no hagi finit el període d’inhabilitació.

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

Sobre temes econòmics:

Enviant un correu electrònic a economic@xarxanet.org

field_vote: 

L'assemblea: novetats de la Llei 4/2008

Imatge principal a portada: 
Persones reunides en assemblea. Font: CSLP (Flickr) Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

L’assemblea és l’òrgan suprem de l’associació, que integrada per tots els socis adopta els acords i fixa les línies generals que ha de seguir l’associació. A continuació, explicarem quina és la naturalesa i competències d’aquest òrgan i quines novetats planteja la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Definició i competències de l'assemblea
Convocatòria de l’assemblea
Celebració de l’assemblea
Els acords
Continguts: 

Malgrat que és cert, que tots els socis tenen el dret de decidir en cada moment el futur de l’associació a través de l’assemblea, seria inviable que tots, s’encarreguessin d’executar els acords presos, i per això entre ells, escullen un grup més reduït de persones, anomenat junta directiva. Aquest òrgan de govern, tot i tenir certa autonomia alhora de dirigir l’entitat, està sotmesa en tot moment, als acords presos en l’assemblea.

Segons l'article 322-2 de la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques corresponen a l’assemblea general les funcions següents:

  1. Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.
  2. Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern.
  3. Modificar els estatuts.
  4. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2.
  5. Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.
  6. Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.
  7. Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
  8. Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
  9. Acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats, si els estatuts estableixen aquesta sanció i no atribueixen aquesta funció a un altre òrgan.
  10. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

Respecte de la llei anterior desapareix com a competència de l’Assemblea el donar a conèixer les sol·licituds presentades per a ser soci, i també el conèixer les altes i baixes que passa a ser un dret individual del soci.

Existeix la possibilitat que els estatuts atribueixin a un altre òrgan la facultat d’acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats. Cal que els estatus regulin expressament aquesta possibilitat, (per exemple “comissió de garanties estatutàries”).

L’assemblea ha de ser convocada per la junta directiva amb la periodicitat que marquin els estatuts o quan aquest òrgan ho cregui necessari, però en qualsevol cas s’haurà de celebrar al menys una vegada a l’any.

  • L’Assemblea Ordinària (art. 322-15) ha de tenir lloc dins dels sis primers mesos després del tancament econòmic per aprovar el pressupost i els comptes anuals.
  • L’Assemblea Extraordinària (art. 322-3) pot convocar-la l’òrgan de govern quan ho consideri necessari o de manera obligatòria quan ho sol·liciten un 10% dels associats o, si així ho estableixen els estatuts, un percentatge inferior.

A la llei anterior havia de ser un mínim d’un 10% de socis que ho sol·licités.

Quan la reunió de l’assemblea es fa a instàncies dels associats, s’ha de dur a terme en el termini màxim de trenta dies a comptar del dia de la sol·licitud. Els estatuts poden establir un termini més breu però no superior.

Convocatòria (art. 312-4 i 322-4)

A la convocatòria hi ha de constar l’ordre del dia, lloc, data i hora. Per regla general la convocatòria s’ha de fer almenys quinze dies abans de la data prevista, per mitjà d’un escrit adreçat al domicili de cada associat, però hem de tenir en compte que en els estatuts podem regular-lo de manera distinta, amb terminis més breus o per altres mitjans, inclosos els telemàtics.

La celebració de l’Assemblea ha de tenir lloc en el domicili social (art. 312-4).

Si no es celebren al domicili social (potser es va posar en el seu dia l’adreça d’algun membre de la junta), els estatuts han de preveure que es pugui fer en un altra lloc diferent al del domicili social (no cal concretar quin).

Inclusió d’assumptes a l’ordre del dia (art. 322-5)

Abans de l’assemblea es poden incloure un o més assumptes en l’ordre del dia, quan així ho demanin almenys un 10% dels associats, o una xifra inferior si així ho especifiquen els estatuts. Si l’assemblea ja ha estat convocada, la sol·licitud s’ha de fer en el primer terç del període entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió.

En el moment de la celebració de l’assemblea no es poden incloure temes diferents dels que constin a l’ordre del dia excepte que:

  • estiguin la totalitat dels socis/es de l’entitat a l’assemblea (assemblea universal)
  • sigui per convocar una nova assemblea

Durant l’Assemblea no es pot modificar l’ordre del dia de l’Assemblea, cosa que anteriorment sí es podia amb una majoria qualificada (tres quartes parts de les persones presents).

Actes de les reunions (art. 321-4)

Els estatuts han de regular i establir quin serà el procediment d’aprovació de les actes (en les assemblees posteriors o determinant un termini des de la seva comunicació als associats). Cal recordar en aquest punt que s’està obligat a incloure aquelles intervencions de les quals s’hagi demanat que en quedi constància.

Els acords s'han de prendre per majoria simple dels socis presents o representats, inclosa l’elecció dels membres de l’òrgan de govern (encara que els estatuts poden exigir, per a les qüestions que determinin, un vot favorable més qualificat).

Els acords són executius des de la seva aprovació però els estatuts poden preveure que no ho siguin fins l’aprovació de l’acta (art. 312-8).

El vot ponderat (art. 322-7).

Aquelles entitats que tenen persones jurídiques com a socis (no les que només tenen persones físiques) poden determinar el pes del vot dels seus associats en funció dels paràmetres que es determinin en els estatuts com la quantitat d’aportació econòmica, o el seu nombre de socis, etc... En tot cas el vot ponderat no opera en l’adopció dels acords de caràcter disciplinari que s’ha de regular expressament en els estatuts. La normativa actual no contempla cap límit del pes del vot ponderat respecte al total de vots.

El vot per correspondència, per delegació o per mail (art. 322-7 apartat 3).

Per poder exercir el dret de vot d’alguna d’aquestes maneres, és necessari que els estatuts ho prevegin expressament. En el cas del vot delegat, és recomanable establir un límit pel que fa a la representació, com, per exemple, que un mateix associat no pugui acumular la representació de més d’un número de vots o d’un percentatge dels vots.

El vot secret (art. 322-8).

Es pot determinar que el vot sigui secret si ho demana un mínim del 10% d’associats presents o representants en la reunió.

Conflicte d’interessos (art. 312-9)

En cas que una persona es trobi immersa en un conflicte d’interessos amb l’associació, no pot participar ni en la deliberació ni en la votació, però, a diferència de la normativa anterior, l’absència d’aquest vot no computa per establir el quòrum, excepte en aquells casos regulats per la llei (procediments sancionadors, destitució de les persones afectades o l’exercici de l’acció de la responsabilitat contra ella)

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

field_vote: 

Com sabem què cal modificar dels nostres estatuts? La llei pas a pas

Imatge principal a portada: 
Imatge de papers. Font: Guillaume Brialon (Flickr) Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

A continuació us expliquem les novetats de la Llei 4 / 2008, del 24 d'abril del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, sense perjudici que pugueu incorporar, a més, altres reformes en els vostres estatuts.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Dades identificatives de l'associació
Els socis
Aspectes pràctics
Continguts: 
  • La denominació (art. 311-4)

A l’article primer dels estatuts de les associacions s’acostuma a indicar quina és la denominació de l’entitat i la referència a la normativa aplicable. A l’hora de revisar aquest article haurem de tenir en compte el següent:

a) Fer constar el tipus jurídic: dins del nom de l’entitat ha de figurar la paraula "Associació”, “Federació”, “ Confederació” o la seva abreviatura.

b) Que la denominació no pugui induir a error sobre la naturalesa (àmbit d’actuació de l’entitat), finalitats i activitats de l’associació.

c) El nom de l’entitat no pot ésser el d’una altra, ni induir a error o confusió.

d) Incloure referència a la normativa: cal que sempre consti la Llei 4/2008, de 24 d’Abril del Llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

  • Les finalitats (art. 321-4)

Segons la normativa anterior –llei d’associacions de l’any 1997-, només era necessari indicar l’objecte o les finalitats de l’associació. La llei actual obliga a incloure les activitats que desenvolupa l’entitat per assolir les seves finalitats.

Per exemple, una finalitat d’una associació juvenil pot ser la prevenció del consum de drogues o de l’anorèxia. Les activitats podrien ser la publicació de llibres o l’organització de reunions formatives.

  • Àmbit d’aplicació de la llei (art. 311-1)

La llei assenyala que el seu àmbit d’aplicació són les associacions que exerceixen les seves “funcions majoritàriament a Catalunya”. L’àmbit de l’anterior llei era d’aplicació a les associacions amb domicili a Catalunya i les seves activitats es feien “principalment” a Catalunya.

En la majoria dels casos, només s’haurà de substituir la paraula “principalment” per “majoritàriament”.

  • Domicili (art. 311-8)

El domicili s’ha d’establir al lloc de la seu de l’òrgan de govern o el lloc on l’entitat dugui a terme les seves activitats.

Cal que estigui a Catalunya ja que es l’àmbit territorial on s’aplica la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya.

  • Membres de l’associació (art. 323)

Cal definir en els estatuts la tipologia, procediment i requisits per ser soci/sòcia i les causes per perdre la condició d’associat, drets i deures, l’existència d’un règim disciplinari i, si s’ha previst, com es desenvolupa la baixa disciplinària.

Es poden establir diferents categories de socis amb diferents drets i deures. (Per exemple es poden tenir socis honorífics, socis simpatitzants, socis col·laboradors...)

  • Aportacions al patrimoni de l’associació (art. 323-2)

La principal novetat d’aquest apartat és la possibilitat que algunes aportacions del socis puguin ser reemborsables (quotes d’entrada, derrames,...) quan es produeixi la baixa de l’associat que les ha fet o quan es dissolgui l’entitat. En aquest sentit:

a) Cal que els estatuts ho regulin expressament.

b) Aquestes aportacions poden meritar interessos.

c) La restitució no pot comportar que l’associació resti en una situació de patrimoni net negatiu.

Es manté la possibilitat que els socis facin aportacions condicionals, ja sigui de béns o de diners, que estiguin subjectes a algun tipus de condició d’ús i/o termini.

  • La transmissió de condició de soci (art. 323-8)

Aquesta és possible només si els estatuts ho estableixen expressament.

  • Dret d’informació (art. 323-4)

Amb la llei anterior la junta directiva es podia negar a facilitar determinada informació si entenia que podia perjudicar interessos de l’associació. Amb la nova regulació, no s’estableix cap limitació al dret d’informació dels socis que, per exemple, poden conèixer la identitat de la resta de socis, de l’estat de comptes, dels projectes, activitats, llibres de l’associació, entre d’altres.

  • Dret a rebre serveis (art. 323-5)

Els socis tenen dret a rebre serveis d’acord amb el que estableixin els estatuts i acordin els òrgans competents de l’associació.

  • Règim disciplinari (art. 323-7)

Els estatuts han de preveure el règim disciplinari amb les infraccions i les seves corresponents sancions.

Si dins del règim disciplinari s’ha previst la baixa disciplinària, s’haurà de regular als estatuts de l’associació.

Llegir més

  • Arbitratge i mediació (art. 321-4)

Els estatuts poden regular la resolució extrajudicial de conflictes i establir que les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de l’associació se sotmetin a arbitratge o mediació.

La llei anterior establia que les controvèrsies derivades dels acords adoptats en assemblea es podia sotmetre a arbitratge, d’acord amb el que s’hagués establert estatutàriament o sempre que així s’acordés en assemblea general.

  • Llibres entitat (art. 313-3)

La nova llei concreta una mica més quin ha de ser el contingut dels llibres de l’associació (per exemple llibres d’actes, d’associats, de voluntaris).

Per exemple l’article 312-8 estableix el contingut mínim de les actes.

Respecte dels llibres de comptabilitat podeu consultar en el següent enllaç.

  • Aplicació de les noves tecnologies

La nova llei contempla la possibilitat d’aplicar les noves tecnologies al dret de vot, a la forma de fer la convocatòria o les reunions de l’entitat i fer ús del correu electrònic, sms, videoconferències,... És necessari que aquesta possibilitat estigui regulada als estatuts.

  • Els voluntaris (art. 321-4 apartat 1 g)

La llei indica que les associacions en les que col·laboren persones en règim de voluntariat cal que els estatuts ho indiquin així com els mecanismes de participació d’aquests. Llegir més.

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

field_vote: 

La reforma dels estatuts d'una associació (I)

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Alicia Royuela
Resum: 

Els Estatuts són la norma bàsica de funcionament de l'associació. No obstant, algunes normes que en un moment donat els socis fundadors varen pactar per regular la seva relació, exigeixen canvis.

Aquests canvis poden afectar tant a la classificació de socis, com a les finalitats o fins i tot, a la denominació de l’entitat.

Altres vegades, l’aprovació d’una nova llei pot ser motiu suficient per adaptar els estatuts de la nostra entitat a la nova legislació tal i com analitzarem en aquest recurs.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què són els estatuts?
Per què adaptar els estatuts a la Llei 4/2008 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques?
Quines passes hem de seguir per reformar els estatuts de la nostra associació?
Continguts: 

Com hem anunciat, els Estatuts són la norma bàsica de funcionament de l'associació. Aquestes regles poden modificar-se si és la voluntat majoritària dels socis en un determinat moment, a diferència de l’acta fundacional que no pot modificar-se una vegada constituïda l’associació.

Els estatuts, per tant, són l'expressió màxima de la lliure disposició dels socis i contribueix a fer de l'associació una forma social més participativa.

A l'hora de redactar els nostres estatuts, no ens podem limitar a omplir els espais en blanc del model, per dos motius:

Primer: perquè perdem l'oportunitat de cara a enfora de plasmar la nostra personalitat i les finalitats que des de l'associació volem perseguir.

Segon: perquè després no podrem demanar davant l'Administració o Hisenda determinades ajudes o avantatges fiscals per a determinades activitats, la realització de les quals no ha quedat palesa en el que és la nostra carta de presentació.

El dret associatiu és un àmbit del dret privat on existeixen marges força amplis per l'autorregulació dels particulars, però això no vol dir que puguem alterar elements essencials del que configura allò que és i serà una associació.

Cal, per tant respectar uns mínims.

Actualment, el contingut mínim que s’ha de tenir present a l’hora de fer la redacció dels Estatuts de les associacions inscrites en el Registre d’Entitats del Departament de Justícia de la Generalitat s’estableix a l’article 321-4 de la Llei 4/2008 del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

El 2 d’agost de 2008 va entrar en vigor la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques que regula el règim legal de les associacions i fundacions inscrites en el Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia).

La disposició transitòria primera establia l'obligació de tenir adaptats els estatuts el dia 2 d'agost de l'any 2011. No obstant, el Govern de la Generalitat ha modificat la norma anterior i ha prorrogat fins al 31 de desembre de 2012 el termini perquè les fundacions i les associacions inscriguin al registre les adaptacions dels seus estatuts a la Llei del llibre tercer del Codi civil de Catalunya.

El motiu ha estat que el termini de tres anys és manifestament insuficient perquè les entitats s’adaptin a la nova legislació. Cal no oblidar que la no adaptació implica no rebre subvencions de l'Administració de la Generalitat.

Sense perjudici de les seves especialitats, estan obligades a actualitzar els estatuts les associacions juvenils, les associacions d’alumnes, les AMPES, les associacions de consumidors i usuaris, les associacions de veïns i les associacions d’interès cultural.

No obstant, no estan obligades a adaptar estatuts per aquest motiu les associacions següents:

  • les associacions esportives inscrites a la Secretaria General de l’Esport,
  • les associacions laborals (com gremis, col·legis professionals, entre d’altres), inscrites al Departament de Treball.
  • les associacions inscrites en el Ministeri de l’Interior encara que tinguin la seu social o treballin a Catalunya.

Cal tenir en compte que totes aquelles disposicions dels estatuts i reglaments de règim intern que actualment s’oposin al contingut del Llibre tercer del Codi civil, resten sense efecte i no són d’aplicació.

Per aquest motiu, en cas de no actualitzar els estatuts de l’associació, aquests podrien recollir articles invàlids. Aquest fet pot comportar problemes en cas d’anar a consultar els estatuts i donar per vàlid algun apartat que ja no ho sigui.

Els principis que han inspirat la reforma han estat:

  • La intervenció mínima i l’autonomia organitzativa,
  • la protecció de les minories,
  • la defensa del funcionament democràtic,
  • la transparència de la comptabilitat i bon govern,
  • professionalització de l’entitat,
  • incorporació de les noves tecnologies,
  • caràcter no lucratiu.

Conclusió: a més d’incorporar en els nostres estatuts els canvis obligatoris per llei podem aprofitar el tràmit per incorporar tots aquells canvis que tinguem pendents o s’adaptin millor a la realitat de l’associació. D’aquesta manera, els millorarem.

De forma general, els tràmits a seguir poden ser els següents:

  1. La constitució d’un grup de treball per revisar els estatuts i realitzar les propostes de canvis que seran presentades a l’assemblea.
  2. Realitzar la convocatòria d’assemblea tal i com senyalen els estatuts vigents.
  3. Enviar abans de l’assemblea una còpia a tots els socis que figurin en el llibre de socis de l’entitat per tal que puguin tenir una idea de les modificacions incorporades.
  4. Aprovar els estatuts. Amb caràcter general, caldrà revisar tots els apartats dels estatuts per tal de comprovar que no es contradiuen amb la nova regulació i per adaptar-los a la realitat de l’entitat.
  5. Comunicació de la reforma dels estatuts al Registre.

Qualsevol associació que modifiqui els seus estatuts ho ha de comunicar al Registre d’Associacions de la Generalitat que verificarà primer de tot que la documentació presentada s’adapta a la legalitat vigent.

Cal aportar:

Cal que vagi signat pel president i secretari actual que han de constar en el protocol del Registre d'Associacions. Això vol dir que l’associació ha de tenir la junta directiva actualitzada i prèviament comunicada en el Registre.

  • Un exemplar original dels nous Estatuts.

Cal que figuri al final dels estatuts una diligència en la qual el secretari, amb el vistiplau del president, certifiqui que aquells són els estatuts aprovats en l'assemblea general i la data en què hagi tingut lloc.

  • La sol·licitud i justificant del pagament de les taxes. Podeu consultar les adreces en el següent enllaç.

Si els estatuts presentats contenen alguna irregularitat o tenen alguna mancança, des del registre s’envia una carta al domicili indicat a efectes de notificacions on s’exposen els canvis que cal fer i la documentació que cal aportar.

Quan només es vol modificar el domicili de l’associació el tràmit es simplifica. Cal aportar la següent documentació:

  • La sol·licitud. Aquest tràmit està exempt del pagament de taxes.
  • El Certificat estès pel secretari, amb el vistiplau del president, amb indicació del nou domicili i de l'òrgan directiu (junta directiva o assemblea) que ha aprovat el canvi.

Cal recordar que la modificació del domicili o la denominació de l’entitat ha de ser comunicat a l’Agencia Tributària, entre altres motius a fi que expedeixin una nova targeta de NIF -model 036-.

El número serà el mateix però cal actualitzar les dades.

Finalment, no hem d’oblidar lacomunicació a altres censos o registres en els quals l’entitat estigui inscrita. Per més informació consulta aquest enllaç.

No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:

field_vote: