Jurídic

Els ciutadans poden sol·licitar informació que posseeixen les persones jurídiques que presten serveis públics o exerceixin potestats administratives.

Per fer-ho, hauran de dirigir la sol·licitud a l’Administració, organisme o entitat vinculada, identificant-se, exposant la informació exacta que necessiten, facilitant una direcció de contacte, preferentment electrònica, a efectes de comunicacions, i en el cas que calgui, determinar la modalitat d’accés a la informació.

Tot i que el sol·licitant no resta obligat a exposar els motius pels quals sol·licita l’accés a la informació, ho pot especificar per a què es tinguin en compte en el moment de ponderar els criteris per a prendre la decisió, tot i que el fet de no exposar el motiu no ha de sé la única raó per rebutjar la sol·licitud.

Per això, es crearan unitats d’informació a l’Administració general de l’Estat per facilitar al ciutadà el coneixement de quin òrgan ha de presentar la seva sol·licitud.

Les dades personals s’han de protegir d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal, i prenent en consideració el tipus de dades contingudes a la informació que es sol·licita:

Informació amb dades merament identificatives

• Organització
• Funcionament
• Activitat pública

Informació amb dades personals especialment protegides

Només es podrà autoritzar l’accés de les següents dades en cas de disposar del consentiment exprés i per escrit de l’afectat, a menys que aquest/a hagi fet manifestament públiques les dades amb anterioritat.

• la ideologia.
• la filiació sindical.
• la religió i les creences de persones.

Només es podrà autoritzar l’accés a les següents dades si es disposa del consentiment exprés de l’afectat o si aquest estigués emparat per una norma amb rang de llei.

• l’origen racial.
• la salut.
• la vida sexual de les persones.
• dades relatives a infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública de l’infractor

Informació amb dades personals sense ser especialment protegides

Es pondera l’interès públic de la informació amb els drets de protecció de les dades personals d’aquells que apareguin a la informació sol·licitada.

Aleshores, es seguiran els següents criteris per a prendre la decisió:

• El menor perjudici als afectats, disposant del seu consentiment exprés o bé havent transcorregut 25 anys des de la seva mort si es coneix la data, i si no es coneix, a partir dels 50 anys des de la data dels documents.
• La justificació pels sol·licitants de la seva petició en l’exercici d’un dret o pel fet de ser investigadors, motivant la sol·licitud per finalitats històriques, científiques o estadístiques.
• El menor perjudici dels drets dels afectats en el cas que els documents sols continguin dades merament identificatives.
• La major garantia dels drets dels afectats en cas que les dades contingudes als documents puguin afectar a la seva intimitat o seguretat, o es refereixin a menors d’edat.

Dissociació de dades

Si l’accés s’efectua dissociant prèviament les dades personals per tal que no es puguin identificar les persones afectades, no caldrà l’aplicació dels anteriors criteris i es podrà facilitar la informació.

Cessió parcial del document

Si les dades personals només estan a una part del document, es podrà cedir parcialment, informant el sol·licitant que no disposa de la informació completa.

El termini per impugnar la sol·licitud és d’1 més a comptar des del dia següent a la notificació de l’acta impugnat.

El silenci administratiu és negatiu, i es pot impugnar a partir del dia següent en què es produeixin els efectes del silenci.

La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i al bon govern, aprovada per l’Administració de l’Estat, pretén incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública, obligant les administracions i entitats públiques, i aquelles que són privades però ofereixen serveis suportats amb fons públics a fer publicitat activa sobre la forma en què aquests fons es gestionen.

Això vol dir que hauran de difondre determinada informació sense esperar una sol·licitud concreta dels ciutadans o ciutadanes als seus portals web.

Per altra banda, la llei configura el dret d’accés a la informació pública de les persones i estableix que es podrà exercir sense necessitat de motivar la sol·licitud. Aquest dret, però, es limitarà d’acord amb la naturalesa de la informació o/i per l’entrada en conflicte amb altres interessos protegits, com ara la protecció de les dades personals.

A més, estableix les obligacions de bon govern que han d’assumir els responsables públics, d’acord amb uns principis ètics i d’actuació.

Finalment, fixa les conseqüències jurídiques del seu incompliment per tal de poder-se exigir les corresponents responsabilitats per a tots aquells que desenvolupen activitats de rellevància pública.

La llei afecta totes les administracions públiques, però també entitats del Tercer sector que tenen la condició de perceptores de fons públics, les quals venen obligades a reforçar la transparència de la seva activitat.

L’organisme estatal encarregat de controlar la transparència és l’òrgan depenent del Consell de Transparència i de Bon Govern adscrit al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que segons la norma tindrà naturalesa independent.

Aquest organisme tindrà la competència de resoldre sobre aquells recursos interposats pels ciutadans i ciutadanes que impugnin resolucions desestimades. Aquest recurs substitueix al recurs administratiu i té caràcter potestatiu.

La llei es remet a un posterior reglament que regularà el procediment sancionador i considera una infracció greu l’incompliment reiterat de les obligacions de publicitat activa.

L’Administració general de l’Estat crearà una pàgina web que farà la funció de Portal de transparència pública i que facilitarà l’accés als ciutadans a tota la informació referent a l’administració de l’Estat d’acord amb el principi d’accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.

D’acord amb la llei, la normativa entrarà en vigor a partir de l’11 de desembre de 2014, és a dir, un any després de la seva publicació al Butlletí Oficial de L’Estat.

Consulteu més informació al següent recurs.

És una reducció de les cotitzacions de la quota de seguretat social empresa per contingències comuns per a noves contractacions indefinides, per totes les empreses i entitats, independentment del seu tamany, que mantinguin l’ocupació neta i indefinida durant 3 anys i acompleixin també altres requisits .

Per tant hem d’incidir ja en un primer punt: la reducció es produeix només sobre la quota de seguretat social de contingències comunes. La resta de contingències que es paguen no es veuen afectades.

La durada de la reducció és de dos anys des de l’inici del contracte, el qual ha de ser necessàriament indefinit i ha de començar entre el 25/02/2014 i el 31/12/2014.

Un cop esgotats els dos anys de tarifa plana, si l’entitat té menys de 10 treballadors/es en aquell moment, hi haurà una nova reducció de la quota de contingències comuns durant 1 any més, però en aquest cas serà de la meitat de la quota que correspondria com cotització ordinària no bonificada.

No podran acollir-se a les reduccions de cotització de tarifa plana per contingències comuns les contractacions següents:

• Persones regulades a través de relacions laborals de caràcter especial o que formin part d’algun sistema especial de seguretat social (empleats de la llar, autònoms, esportistes professionals, discapacitats en centres especials d’ocupació, artistes, personal públic, etc.)

• Contractes amb parents fins el segon grau de consanguinitat o afinitat de l’empresari o de membres que ostentin càrrecs de direcció de l’entitat, així com contractes amb ells mateixos (excepte fills d’autònoms menors de 30 anys, o majors amb dificultats d’inserció).

• Persones que hagin estat contractades prèviament en els últims 6 mesos a la mateixa entitat amb un contracte indefinit. Els 6 mesos d’aquesta exclusió comencen a comptar des del 25/02/2014.

• Persones que hagin estat contractades prèviament en els últims 6 mesos en entitats o empreses del grup i que hagin estat acomiadats per causes objectives o disciplinàries declarats judicialment improcedents, així com acomiadaments col·lectius. Els 6 mesos d’aquesta exclusió comencen a comptar des del 25/02/2014.

S’entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Els clubs o associacions esportius han d’estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d’ànim lucratiu.

La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L’organització interna ha d’ésser democràtica

I l’òrgan suprem de govern ha d’ésser l’Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot.

La Junta directiva ha d’ésser elegida per l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s’ha d’adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització.

En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea general i ratificats per l’Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

L’òrgan suprem de govern dels clubs esportius és l’Assemblea General, integrada per tots els socis de ple dret.

En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l’Assemblea General per mitjà de compromissaris. El procediment d’elecció i nomenament dels compromissaris, així com el seu nombre i el mandat, han de respectar els principis de proporcionalitat, no discriminació per raó de sexe, foment de la paritat i representativitat democràtica. L’ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals.

Pel que fa al regulació de les Juntes Directives a les entitats esportives s’han de diferenciar les entitats esportives de règim simplificat i les de règim general.

Els clubs esportius amb un nombre igual o inferior a 100 socis es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i, també, la submissió a la normativa esportiva que hi sigui aplicable.

Aquest tipus de clubs esportius no requereixen Junta Directiva, i, si no n’hi ha, el/la president/a n’assumeix l’administració i representació, així com l’assemblea general n’ha d’assumir el govern. L’Assemblea General ha de designar un/a secretari/secretària com a responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, socis i comptabilitat. El president/a i el secretari/secretària hauran de ser persones diferents.

L’Assemblea General ha d’escollir la Junta Directiva i tots els seus càrrecs s’han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

La durada del mandat dels membres de la Junta Directiva ha de ser de 4 anys. Els estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles o no, i si ho són, si la reelegibilitat es troba subjecta o no a limitació temporal. També han de regular la renovació dels càrrecs de la Junta, indicant si són totals o parcials, i el seu abast.

En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la reelegibilitat, el/la president/asortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumirla presidència en cap moment del nou mandat estatutari.

Els Estatuts establiran el règim electoral preveient, entre d’altres, que la junta electoral es designa per sorteig entre els membres assistents a l’Assemblea General.

Com a novetat respecte les associacions de règim general, es preveu el vot de censura per a la gestió de la Junta Directiva. Els Estatuts dels clubs esportius hauran de regular les condicions per a la realització del vot de censura.

En qualsevol cas, s’haurà d’aprovar en Assemblea General i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot.

Els estatuts han d’establir el nombre de socis que el poden sol·licitar i que, com a mínim, representarà el 15% dels membres de l’assemblea, així com també el nombre de membres necessari per a constituir l’Assemblea General que es convoqui a aquest efecte.

Els presidents dels clubs o associacions esportius n’han d’exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin. Els clubs o associacions esportius que, per llurla seva naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.

Les entitats esportives són aquelles associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’Esport.

És precisament per aquesta finalitat específica, que les entitats esportives tenen tant normativa, com registre propi, diferent del Registre de la Direcció de Dret i Entitats on s’inscriuen les associacions de règim general.

La normativa que regula a les entitats esportives és el text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. La llei ha estat desenvolupada pel Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

I el registre on s’han d’inscriure per tal de tenir personalitat jurídica és el Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria General de l’Esport.

Els criteris de cerca d'entitats són els següents:

• Número de registre: es correspon amb el número d'inscripció o adscripció amb què l'entitat figura inscrita o adscrita al Registre d'entitats esportives. Cal tenir en compte que s'han de fer constar 5 dígits, de manera que per a buscar l'entitat inscrita amb el número 45, cal d'indicar la referència "00045". Igualment, per a la cerca d'una entitat que té la seva secció esportiva adscrita al Registre, cal fer constar la referència "A+ 5 dígits"
• Nom entitat: es correspon amb la denominació social amb què consta inscrita o adscrita l'entitat al Registre d'entitats esportives
• Districte: aquest criteri és aplicable únicament a les entitats que tinguin el seu domicili social a la ciutat de Barcelona, i permet que la cerca es dugui a terme per districtes
• Municipi: permet fer la cerca d'entitats segons el municipi on tinguin el seu domicili social
• Comarca:permet fer la cerca d'entitats segons la comarca on tinguin el seu domicili social
• Província: permet fer la cerca d'entitats segons la província on tinguin el seu domicili social
• Tipus entitat: permet fer la cerca d'entitats segons el tipus d'entitat de què es tracti. Cal tenir en compte que les entitats pròpiament esportives són les agrupacions esportives, els clubs i associacions esportius, els consells esportius, les federacions, els grups esportius i les unions esportives de clubs, i que els altres tipus d'entitat es corresponen amb entitats no esportives que tenen adscrita la seva secció esportiva al Registre d'entitats esportives.
• Modalitat: permet cercar totes aquelles entitats que incloguin en els seus estatuts una modalitat o disciplina esportiva concreta. Cal tenir present que amb la referència genèrica "modalitat" s'inclouen modalitats, disciplines, especialitats i activitats fisic esportives, i que la vigència de totes elles cara a la seva inclusió en els estatuts d'una entitat de nova inscripció haurà de ser consultada prèviament al Registre d'entitats esportives.

En aquesta part el més important es establir que la forma jurídica de l’entitat és la de Fundació i que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre, el que vol dir que els seus membres no poden repartir-se els seus beneficis.

Pel que fa a la durada cal que en estatuts quedi reflectit si tindrà una durada indefinida o bé condicionada a un temps o condició. En el cas de les Fundacions temporals, es pot establir una durada màxima de cinc anys i arribat la fi del termini, només seria possible una única pròrroga més per una durada màxima de la meitat del temps pels que inicialment es va constituir.

Els estatuts han de preveure on establirà la fundació el seu domicili social i sobretot en el cas d’una fundació d’àmbit autonòmic català que els seu àmbit d’actuació serà majoritàriament Catalunya.

La Fundació té personalitat jurídica pròpia i gaudeix de plena capacitat jurídica i d’obrar per l’atorgament de la seva carta fundacional en escriptura pública i la inscripció en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

Dins el títol dels estatuts que regula el patronat d’un fundació cal establir quina serà la seva composició establint un número de membres determinat o un màxim i un mínim, a més de la durada dels càrrecs que pot ser indefinida i així ho ha establert el fundador.

El càrrec de patró sempre serà gratuït tot i que es pot establir la possibilitat de que algun patró pugui estar remunerat per tasques diferents al càrrec de patró prèvia declaració de responsable del patronat que acrediti en tot cas la prevalença d’interessos de la fundació.

També s’han d’establir les funcions i facultats dels patrons així com les possibles delegacions de facultats excepte aquelles que per llei són indelegables com és el cas dels acords relatius a:

• La modificació d’estatuts
• La fusió, escissió o dissolució de la fundació
• L’aprovació dels pressupostos i els comptes anuals
• Actes de disposició amb un valor superior a una vintena part dels actius de la fundació
• La constitució d’una altra persona jurídica
• La fusió, l'escissió i la cessió de tots o d'una part dels actius i els passius
• La dissolució de societats o d'altres persones jurídiques
• Els que requereixen l’autorització o aprovació del Protectorat o l’adopció d’una declaració responsable
• L’adopció i formalització de les declaracions responsables

Dins la regulació del patronat o òrgan de govern d’una fundació s’han de regular el número de reunions del patronat, que haurà de ser mínim una a l’any, i dins el primer semestre per tal d’aprovar els comptes anuals.

Així com la forma i termini de convocatòria, el quòrum necessari per tal que la reunió sigui vàlida, el quòrum necessari per la pressa de decisions i el contingut i forma d’aprovació de les actes de cada reunió.

Finalment es regularan les causes en que es poden donar un conflicte d’interessos i els motius de renuncia o pèrdua de la condició del patró.

A més a més, del patronat com a òrgan de govern es poden regular altres òrgan so figures com el consell directiu o el director general o gerent, caldrà en tot cas preveure la composició de cada òrgan i les seves facultats.

Tot i que el termini per tal de fer l’adaptació d’estatuts tant per associacions com per fundacions ja ha caducat, totes aquelles entitats que no han fet fins ara aquesta adaptació encara estarien obligades. Per aquest motiu en aquest recurs de coneixement analitzarem amb detall cadascuna de les parts en que s’han de dividir els estatuts d’una fundació i quin ha de ser el seu contingut mínim.

Així l’article 331-9 de la Llei 4/2008 de 24 d’abril estableix com a contingut obligatori dels estatuts d’una fundació:

• La denominació
• La durada
• El domicili
• Les finalitats fundacionals i les activitats que es proposa dur a terme
• Les regles bàsiques per a l’aplicació dels recursos a les finalitats fundacionals i per tal de determinar els beneficiaris de la Fundació
• Les regles sobre l’organització o funcionament del patronat
• La regulació si s’escau, d’altres òrgans diferents al patronat
• Les disposicions que es considerin pertinents per tal d’evitar o regular el conflicte d’interessos
• La destinació dels bens sobrants en cas de dissolució

Per tal d’acordar la modificació dels estatuts d’una Fundació cal que es faci en acord de reunió de patronat amb els quòrum i majories establertes en els propis estatuts de la Fundació.

Es pot sol·licitar la inscripció de la modificació dels estatuts al Registre de fundacions un cop es disposi de l’escriptura pública de modificació dels estatuts.

El termini per presentar la documentació és de 10 dies hàbils després de tramitar la sol·licitud. Un cop generada la carta de pagament, s'ha de fer l'ingrés de la taxa en el termini de 10 dies hàbils. Si transcorregut aquest termini no s'ha abonat l'import corresponent, s'entendrà la petició com desestimada i es tancarà el procediment.

La documentació que cal adjuntar a la sol·licitud, és la que segueix:

1.- Una còpia autèntica de l’escriptura pública de modificació d'estatuts que ha de contenir l'Acord del patronat on consti:

• La voluntat de modificar els estatuts.
• La redacció literal dels articles modificats.

2.- La conveniència de la modificació, tenint en compte la voluntat fundacional.

3.- L'explicació de perquè convé a l’interès de la fundació la modificació aprovada, tot tenint en compte la voluntat de les persones fundadores.

4.- La indicació del quòrum d’assistència i l'adopció de l’acord de modificació.

5.- El justificant del pagament de la taxa corresponent.

Per tal que els estatuts quedin vàlidament inscrits caldrà que la Fundació tingui prèviament al dia la presentació dels seus comptes anuals i el patronat de la Fundació vigent i degudament comunicat a Registre.

L’entitat pot fer activitat econòmica, sempre i quan sigui sense afany de lucre, i per tant, pot disposar de personal remunerat per poder dur a terme aquesta activitat.

La relació laboral que establim amb les persones que treballen per l’entitat ha de contemplar els drets i obligacions establerts a l’Estatut dels treballadors, així com les disposicions recollides al Conveni corresponent a cada entitat.

Existeixen diferents formes de relació laboral que podem establir amb els treballadors de l’entitat, entre les quals, destaquen les següents:

• Contractació laboral en règim general.
• Règim d’autònoms.

En ambdós casos, l’entitat ha de preveure els tràmits corresponents així com disposar tota la documentació formal necessària.

En el cas de les persones assalariades en el règim general, s’han d’observar els següents tràmits:

• Donar d’alta el treballador/a a la Seguretat Social.
• Fer el pagament corresponent a la Seguretat Social i a Hisenda
• Fer el document de nòmina i pagar la retribució corresponent a la persona treballadora

Quan es tracta de persones en règim d’autònoms s’ha de tenir en compte:

• Fer un contracte de serveis entre l’associació i la persona física
• Pagar la factura corresponent pel servei contractat.

L’associació també estableix relacions amb voluntariat i aquestes estan regulades per la llei estatal 6/1996, de 15 de gener.

A nivell de Catalunya també disposem de la Carta del Voluntariat de Catalunya, de l’any 1996, en la qual es garanteix els drets i deures del voluntariat dins l’organització.

Respecte a les obligacions que ha d’observar l’associació respecte a les persones voluntàries és la signatura del Compromís del Voluntariat, en el qual, es regula la relació que té la persona voluntària amb l’entitat i on es recullen els seus drets i deures, a més de totes les particularitats que es cregui convenient incloure en el document.

Al tractar-se d’una relació no laboral, una altra obligació de l’entitat per donar cobertura als possibles accidents que el voluntari pugui patir al llarg del desenvolupament de l’activitat, és la contractació d’una assegurança del voluntariat.

Una altra qüestió recomanable per l’entitat és la redacció d’un Pla de Voluntariat. Aquest document és molt útil per poder encabir la figura de la persona voluntària dins l’entitat. El Pla pot regular diferents aspectes, per exemple: el significat del voluntariat dins l’entitat, el pla d’acollida, com es regula la seva participació i organització dins l’associació, la formació dels voluntaris, la seva responsabilitat, i totes les qüestions que es considerin importants respecte als aspectes que afectin a les persones voluntàries.

Totes les entitats que treballin amb persones voluntàries poden censar-se al Cens d’entitats de Voluntariat.

Una altra obligació per les entitats és disposar de les assegurances necessàries en funció de la seva situació i activitat. Les més freqüents són les següents: assegurança de responsabilitat civil i l’assegurança de voluntariat.

Respecte a l’assegurança de responsabilitat civil té l'objectiu de cobrir qualsevol dany material o personal que pugui patir un tercer en el desenvolupament de l'activitat. Aquesta assegurança és important a fi de poder respondre d’una possible responsabilitat davant de tercers, per tant, ha de tenir unes cobertures suficients, pel que fa als capitals assegurats, en funció de l’activitat concreta que realitzi l’entitat.

En relació a l’assegurança de voluntariat, es contracta per cobrir els accidents que puguin patir els voluntaris i voluntàries, així com la responsabilitat civil que puguin originar. Aquesta assegurança està prevista a la Carta de Drets i Deures del Voluntariat, així com al Compromís del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.

Una altra assegurança que s’ha de contemplar és l’assegurança del local, la qual cobreix els sinistres que es puguin produir. Aquest tipus d’assegurances cobreixen tant el continent com el contingut del mateix.

(Consulta els altres 5 temes clau)