Jurídic

Les cooperatives, a casa nostra, es regulen mitjançant la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de les Cooperatives de Catalunya.

Les cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre tenen com a finalitats: la integració laboral, la plena inserció i la defensa de persones, col·lectius amb dificultats especials d’integració o afectats per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses o ateses de manera insuficient.

Per assolir la seva finalitat social, les cooperatives habitualment realitzen serveis assistencials, terapèutics, sanitaris, residencials, d’atenció domiciliària, culturals, recreatius, o altres de naturalesa social.

Per constituir una cooperativa és necessari un mínim de 2 persones sòcies que aportin el seu treball a l’entitat, tenint en compte que en un termini màxim de 5 anys s’haurà d’incorporar una tercera persona sòcia. Per tant, finalment hi ha d’haver tres persones sòcies.

Per a dur a terme la constitució formal de la cooperativa s’hauran de complir els següents requisits:

• Fer la sol·licitud de la denominació social.
• Redactar els estatuts de la cooperativa.
• Obrir un compte bancari on es diposita el capital social.
• Elevar a públic l’acta de constitució de la cooperativa, els seus estatuts, el certificat de reserva de denominació i el certificat d’ingrés del dipòsit.
• Presentar la documentació al Registre per a la seva inscripció.

Es tracta d’entitats que disposen d’autonomia organitzativa i que es troben sota l’empara dels següents principis:

• Adhesió voluntària: Les cooperatives són organitzacions obertes a totes les persones sense discriminació per qualsevol motiu, on els seus socis i sòcies tenen plena llibertat per formar-ne part o per deixar membres.
• Gestió democràtica: Les persones sòcies participen activament en la fixació de les polítiques d’actuació i en la presa de decisions, tenint cadascuna un vot. A més, totes les persones sòcies poden ser escollides per ocupar càrrecs socials de l’entitat.
• Participació econòmica de les persones sòcies: Els socis i les sòcies contribueixen al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament.
• Autonomia i independència: Les cooperatives són organitzacions autònomes gestionades pels seus socis i sòcies.
• Educació, formació i informació: Les cooperatives faciliten la formació dels socis, dels càrrecs electes i dels treballadors a fi que puguin contribuir de manera eficaç al desenvolupament de la cooperativa.
• Cooperació entre cooperatives: Les cooperatives treballen conjuntament per enfortir el moviment cooperatiu.
• Interès per la comunitat: Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les comunitats on estan implantades mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

Les cooperatives, en general, es fomenten sobre els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Al mateix temps, les persones sòcies han de seguir els valors de la honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.

Els delictes que poden imputar-se tant a la fundació com als patrons són ben comuns, alguns exemples són els següents:

Les estafes, regulades a l’article 251 bis, les apropiacions indegudes, a l’article 253 o les insolvències punibles, recollides als articles 259-261 bis; els delictes contra la propietat intel·lectual, industrial, mercat i consumidors de l’article 288; o delictes contra hisenda pública i la Seguretat Social, que es tipifiquen a l’article 310 bis; també delictes contra recursos naturals i medi ambient, que es regulen als articles 327 i 328.

D’aquestes conductes n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents, com és el cas de les insolvències punibles o els delictes contra recursos naturals i el medi ambient.

Segons el Codi Penal, són sancions que poden imposar-se a entitats:

• Multes.
• Suspensió de les activitats per període no superior a 5 anys.
• Clausura de locals o establiments per període no superior a 5 anys.
• Prohibició de realitzar les activitats mitjançant les quals s’ha comès el delicte, que pot ser per període no superior a 5 anys o definitiva.
• Intervenció judicial.
• Inhabilitació per obtenir subvencions o ajuts públics.
• Dissolució.

La responsabilitat civil, que resulti de responsabilitat penal, serà solidària entre l’entitat i els patrons, segons estableix l’article 116.3.

La responsabilitat civil és subsidiària de la fundació per danys i perjudicis comesos per les decisions preses pels patrons, segons l’ article 120.3.

Els grups d’interès són persones que realitzen activitats de participació en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat, amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques, en defensa d’un interès propi, de tercers o general.

Es tracta, doncs, de persones que poden ser decisives en la configuració de polítiques públiques.

Poden ser grups d’interès tant persones físiques, com jurídiques, així com organitzacions sense personalitat jurídica, com és el cas de les plataformes i xarxes.

En aquest sentit, les associacions, fundacions o federacions també podran ser considerades grups d’interès, si amb la seva activitat pretenen canviar polítiques socials o de govern. Aquestes entitats s'haurien d’inscriure dins de la Categoria III, d’organitzacions no governamentals.

Altrament, també pot ser catalogada com a grup d’interès una persona física de manera individual.

En moltes ocasions ens podem trobar referits aquest col·lectiu amb altres apel·latius com grups de pressió, lobbies o stakeholders.

El tràmit d’inscripció al Registre només es podrà fer telemàticament i per mitjà de signatura electrònica.

La sol·licitud d’inscripció l’haurà d’emplenar la persona física que ho demana o en cas de ser una persona jurídica o una organització sense personalitat jurídica, el seu representant. A aquests efectes, la signatura digital i la persona que fa la sol·licitud hauran de coincidir. En el cas de les associacions, correspondrà al president.

Tanmateix, es pot utilitzar la figura de mandatari per a que una tercera persona pugui ser la sol·licitant, tot i no ostentar la representació legal de l’entitat. A tal efecte, caldrà que s’indiqui aquest aspecte en l’apartat de càrrec.

El formulari és el mateix que el del tràmit d’esmenes i és per això que el primer pas per omplir la sol·licitud serà seleccionar quin és el tràmit que es vol realitzar si: inscripció o esmenes.

Des del Registre recomanen desar el formulari un cop emplenat i validat, però sense signatura digital, per poder-lo aprofitar en el cas que s’hagi de fer el tràmit d’esmenes.

Un cop triat entre inscripció o esmena, el tràmit continua amb la complementació de les dades de la persona sol·licitant, relatiu als noms, cognoms, DNI i direcció postal.

La següent pàgina és relativa a la informació general i bàsica del grup d’interès, que caldrà que correspongui amb les dades de la pròpia associació, fundació o federació.

En aquest apartat, cal fer menció a la casella relativa a la descripció de finalitats i objectius, que serà necessari que coincideixi amb el que s’hagi indicat als estatuts.

Pel que fa la categoria, les associacions, fundacions i federacions s’inclouran dins de la Categoria III, d’Organitzacions no governamentals i concretament a la subcategoria de fundacions i associacions.

En relació als àmbits d’interès, caldrà triar els àmbits materials en què el grup està interessat a influir, podent ser un o més d’un.

La sol·licitud segueix amb l’apartat d’activitats registrals que caldrà definir de manera clara i concreta.

Com a especificitat en aquest punt, cal destacar que en cas que es respongui afirmativament en el tema de les comunicacions i reunions, cal que s’indiqui:

• Quin tipus contacte es tracta, si es tracta d’assessorament, reunions, audiències, informes, entre d’altres.
• La forma en que es preveu que es donarà, si oral o escrita.
• La forma en la que es realitzarà si directa o indirecta. Serà directa quan l’activitat de comunicació o contacte es dona entre el grup d’interès i l’administració pública. Serà indirecta si es dona per altres mitjans, com podria ser conferencies o actes socials.

El tràmit continua havent d’emplenar les dades financeres de l’entitat que caldrà complimentar de manera correcte i fidedigne, que mostri la situació econòmica real de l’entitat.

El formulari segueix demanant que s’indiqui una adreça electrònica i telèfon de contacte on poder fer les notificacions oportunes.

Al seu torn, el tràmit prossegueix amb l’acceptació i complementació, si escau, del codi de conducte comú, establert al Decret 171/2015. A aquests efectes, es podran afegir nous compromisos assumits per l’entitat.

Finalment, caldrà acceptar les condicions, validar, signar digitalment el formulari i enviar-lo a la bústia electrònica habilitada a l’efecte.

Per a més informació la generalitat ha publicat una guia d’ajuda per emplenar la sol·licitud.

Un cop identificades les diferents dades que es guarden a l’entitat, ja sigui en suport paper com en suport informàtic, s’han d’agrupar en fitxers, els quals caldrà notificar-los davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD)

Aquesta notificació, es fa a través de la plana web de la AGPD i, concretament, a través de la seva seu electrònica.

Un cop a la seu electrònica, caldrà que es seleccioni l'opció: inscripció de fitxers, la qual ens redirigirà al Servei Electrònic de Notificació Telemàtica de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (NOTA). A continuació, s'ha de seleccionar la opció: Iniciar Nova Notificació.

Un cop arribat a aquest punt, haurem d’indicar l'opció de titularitat privada i la forma amb la qual farem el tràmit, depenent de si tenim o no certificat digital.

La inscripció sense certificat digital és força similar a la que es tramita amb certificat digital. Es diferencia en el fet que s’haurà de remetre la sol·licitud d’inscripció del fitxer, degudament signada, per correu postal a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, situada a Madrid.

Un dels portals que pot succitar interès per a les entitats pot ser el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, al qual es poden adherir totes les entitats que realitzin activitats que impulsin i promoguin l’ús de la llengua catalana.

Mitjançant aquest portal es tramitarà la seva inclusió o renovació, que s’haurà de fer anualment, durant el termini que va des de l’1 de gener fins el 30 d’abril de cada any.

Entre els avantatges que suposa estar inscrit en aquest cens, trobem les desgravacions en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Així doncs, totes les donacions fetes a favor de fundacions o associacions que figuren en el Cens es podran desgravar en l’IRPF.

A l'hora de relacionar-se amb l'Administració Pública per part de les entitats, hi ha més portals que poden suscitar interès a les associacions, com per exemple els següents:

• El Cens d’entitats juvenils: voluntàriament es podran inscriure, les entitats constituïdes per joves o que presten serveis a les persones joves de manera estable, seccions juvenils i consells locals de joventut. La inscripció en el Cens dóna a les entitats el dret a acollir-se a les convocatòries de subvencions i ajuts de la Direcció General de Joventut, entre d’altres.

• El Registre d’entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat: es podrà inscriure, de forma voluntària, qualsevol entitat que centri la seva activitat en l’àmbit de l’ecologia, de la sostenibilitat ambiental i aquelles relacionades amb la protecció i la millora del medi ambient. A més, incorpora un important avantatge fiscal, ja que les persones físiques que hagin realitzat una donació a associacions i fundacions inscrites en aquest Registre tenen dret a una deducció del 15% de la donació a la quota de l'IRPF.

El Registre d’Entitats esdevé el portal principal de comunicació entre les entitats i el Departament de Justícia de Catalunya.

En aquest Registre es fan tràmits en línia que van des de la constitució de la pròpia entitat, la modificació dels seus estatuts, el canvi de domicili, la renovació o modificació de l’òrgan de govern i fins i tot la dissolució d’aquesta.

Aquests tràmits es podran fer en línia sempre que es disposi de signatura digital. Per poder fer els tràmits s’ha d’omplir el document en format pdf pertinent, d’acord amb el tràmit que es desitgi realitzar, cal signar-lo i enviar-lo a una bústia habilitada a l’efecte. Finalment, s’haurà de procedir al pagament de la taxa corresponent, en cas que sigui necessari.

El Registre de Delinqüents Sexuals es va crear el passat 1 de març i s’encarrega d’expedir certificats en els que s’acredita si s’ha estat condemnat per algun delicte d’agressió sexual. Aquest certificat pot ser negatiu o bé incloure una relació detallada dels delictes sexuals pels que s’ha obtingut una condemna ferma.

Aquest Registre ha adquirit rellevància en els últims dies, com a conseqüència de la Llei 26/2015 de Modificació del Sistema de Protecció a la Infància i a l’Adolescència, la qual va imposar l’obligació d’acreditar no estar condemnat per cap delicte de llibertat i indemnitat sexual, a tothom que tingui contacte habitual amb menors en el marc de la seva activitat.

D’aquesta manera, tota entitat que realitzi activitat amb menors, té la obligació de requerir al seu personal o voluntariat l’esmentat certificat.

Aquesta plana ha esdevingut en els últims dies de vital importància per a moltes associacions, ja que per facilitar i agilitzar els tràmits, l’Administració Pública ha habilitat la possibilitat que les entitats demanin el certificat de forma agrupada per a tot el seu personal i/o voluntariat.

La Llei defineix el protectorat com l’òrgan encarregat de vetllar pel correcte compliment de les finalitat fundacionals, la normativa vigent, els estatuts de les fundacions i per tal que es respecte en tot moment la voluntat fundacional.

El protectorat tot i tractar-se d’un òrgan de control de les fundacions, sempre durà a terme la seva tasca respectant l’autonomia de gestió i el funcionament de les fundacions.

Les tasques o funcions que la llei atribueix al protectorat de fundacions són les que segueixen:

Funcions d’assessorament

El protectorat assessorarà en les consultes d’interès general que li puguin fer les persones que tinguin un interès legítim. És a dir, membres de les fundacions o afectats per alguna actuació de la fundació.

Funcions de registre

Dins les funcions de registre, el protectorat és l’òrgan encarregat de:

a) Resoldre les sol·licituds d’inscripció de les fundacions, dels fons especials i de les delegacions d’entitats regulades per altres lleis que s’hagin d’inscriure a Catalunya.

b) Qualificar el contingut dels actes inscriptibles.

c) Resoldre les sol·licituds de les modificacions d’estatuts, la fusió, l’escissió i la dissolució de les fundacions i de llurs fons especials.

d) Certificar i emetre notes simples informatives sobre els assentaments registrals.

e) Garantir l’accés efectiu a les dades del registre.

f) Els altres actes a què fa referència l’article 315-2 del Codi civil de Catalunya.

Funcions de supervisió

A més a més, el protectorat com òrgan encarregat de la supervisió i tutela de les fundacions està facultat per dur a terme les accions que segueixen:

a) Vetllar pel compliment efectiu de la voluntat fundacional, de les disposicions legals i dels estatuts, mitjançant la verificació dels comptes anuals i els altres instruments que estableixen les lleis.

b) Verificar que els recursos econòmics de la fundació han estat aplicats a les finalitats fundacionals.

c) Comprovar que les fundacions actuen amb criteris d’imparcialitat i no discriminació en la determinació de beneficiaris.

d) Autoritzar els actes per als quals el llibre tercer del Codi civil de Catalunya estableix aquesta modalitat de supervisió.

e) Rebre la informació dels actes amb transcendència econòmica que les fundacions han de comunicar d’acord amb el Codi civil de Catalunya.

f) Verificar la conformitat de les dades de les declaracions responsables.

g) Exercir l’acció de responsabilitat contra els patrons en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

h) Exercir l’acció d’impugnació d’acords, decisions o actes contraris a la llei o als estatuts o que lesionin l’interès de la fundació o dels fons especials.

i) Exercir les funcions de suplència en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

j) Emetre els requeriments per tal que el patronat adopti les mesures necessàries per a corregir les situacions d’incompliment a què fan referència les lleis.

k) Interpretar, suplir i integrar la voluntat fundacional, a petició de l’òrgan de govern de la fundació o d’ofici, en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

l) Exercir les funcions d’inspecció.

m) Instar la intervenció temporal i exercir les accions judicials pertinents.

n) Exercir la potestat sancionadora en els termes que estableix aquesta llei.

o) Les altres que li atribueixin les lleis.

Funcions de suplència i nomenament de patrons:

La Llei reconeix com a facultat pròpia del protectorat la funció de suplència en el cas de poder cobrir les vacants de patrons que es puguin donar així com el nomenament de nous patrons en el cas que sigui necessari.

Correspon la facultat inspectora tant al protectorat, com a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

Aquesta potestat inspectora s’exercirà amb la finalitat de de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i pel manteniment dels requisits en què es fonamenta la declaració d’utilitat pública.

Les causes d’inspecció de fundacions i associacions declarades d'utilitat pública són:

a) No presentar els comptes anuals de les fundacions i de llurs entitats vinculades o de les associacions declarades d’utilitat pública i, quan correspongui, l’auditoria externa, en els terminis legalment establerts.

b) Fer operacions sense l’autorització prèvia en els casos en què aquesta sigui preceptiva, o fer operacions sens eemetre la declaración responsables.

c) Desatendre els requeriments del Protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, o respondre-hi de manera notòriament insuficient.

d) Incomplir les condicions que han motivat l’atorgament d’ajuts, avals o subvencions o cometre altres irregularitats relacionades amb els dits actes.

e) No renovar els membres dels òrgans de govern de les entitats després de dos anys des del moment en què es produeix el venciment dels nomenaments dels òrgans de govern.

f) Incomplir el deure de cobrir les vacants que es produeixin en el patronat, de manera que es dificulti l'acompliment de les activitats fundacionals.

g) No respectar el règim d’incompatibilitats en els nomenaments de personal directiu o en la realització d’actes, contractes, prestacions i serveis de qualsevol mena que infringeixin les incompatibilitats personals que estableix la legislació aplicable.

h) No respondre, de manera reiterada, als requeriments del Protectorat, o presentar-hi una resposta notòriament insuficient.

i) Mantenir una inactivitat continuada durant almenys dos exercicis consecutius, tot i que l'entitat hagi estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

j) No destinar el percentatge que estableix la llei al compliment de les finalitats de la fundació o l'associació, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

k) Patir un deteriorament dels fons propis que incapaciti la fundació o l’associació per a complir les finalitats fundacionals o associatives, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

l) Destinar recursos a despeses no relacionades directament amb l’objecte fundacional o associatiu, o desproporcionades respecte al volum d’ingressos.

m) Qualsevol actuació dels patronats o persones amb responsabilitats directives de la fundació o l’òrgan de govern de les associacions que posi de manifest una actuació contrària als interessos de l’entitat o a les seves finalitats.

Per tal de dur a terme aquets facultat inspectora, el protectorat i l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública podran accedir a les dades, registres i llibres de l’entitat, així com requerir la informació que es consideri necessària.

Pel que fa al procediment inspector es pot dur a terme d’ofici per la pròpia administració, o bé a instància d’una persona física o jurídica que ho sol·liciti de manera motivada.

L’inici del procediment d’inspecció es comunicarà al patronat o òrgan directiu que correspongui i s’aixecarà acta del mateix que s’haurà de lliurar a l’òrgan de direcció just quan finalitzi la inspecció i abans d’emetre la proposta de finalització.

Les actuacions d’inspecció han de concloure en el període màxim d’un any.

Les fundacions privades han tingut un reconeixement i una regulació amplis a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1979. La Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades, establí una regulació pròpia en l’àmbit del dret civil català. Aquesta regulació, fruit de l’experiència assolida i de la necessària adequació a les circumstàncies derivades del pas del temps, fou posteriorment modificada per la Llei 5/2001,del 2 de maig, de fundacions, i per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, que, al seu torn, ha estat objecte de canvis puntuals per mitjà de la Llei 7/2012, del 15 de juny.

La Llei 21/2014 s’estructura en cinc títols, nou disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

• Títol I, que regula les disposicions generals i la transparència
• Títol II, que regula les facultats del protectorat
• Títol III, que regula tot allò relatiu a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública
• Títol IV, relatiu al règim jurídic de tots dos òrgans
• Títol V, que regula la potestat inspectora i les sancions en cas d’incompliment de la Llei

La Llei té per objecte la regulació de les funcions tant del protectorat pel que fa a les fundacions, com de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

I en concret el previst a la Llei s’aplica o incideix en les fundacions i associacions que segueixen:

• Les fundacions que duen a terme les seves activitats majoritàriament a Catalunya
• Les fundacions especials a què fa referència el text refós de la Llei de Caixes d’estalvi de Catalunya.
• Les associacions declarades d’utilitat pública regulades per la llei d’associacions catalana, la Llei 4/2008 de 24 d’abril, és a dir, aquelles que exerceixen majoritàriament les seves activitats a Catalunya.

Un cop iniciem el mecanisme per a constituir una entitat sense ànim de lucre hem de tenir clar, com dèiem, quina seria la millor forma jurídica per tal de dur-lo a terme.

En aquest sentit, hem de conèixer les diferents formes jurídiques existents.

Si la nostra voluntat parteix de l’ànim de lucre, és a dir, la possibilitat de poder repartir beneficis entre els socis, la forma jurídica més adient seria una empresa.

Si tenim clar el no ànim de lucre, és a dir el treball en comú on els beneficis o guanys de la nostra activitat mai es repartiran entre els socis, sinó que sempre es destinaran a aconseguir o fins i tot ampliar el nostre objecte o finalitats fundacionals podem triar entre:

• Una associació, on la part important són les persones i no cal un patrimoni inicial.
• Una fundació, on es conserva el control de l’entitat però cal una aportació inicial de 30.000€ que s’anomena dotació.
• O bé, una cooperativa d’iniciativa social, on els socis posen en comú el seu treball i una aportació mínima inicial de 3.000€.

Un cop tenim la nostra entitat definida i el nostre projecte de viabilitat clar, els socis fundadors -que hauran de ser un mínim de tres persones físiques o jurídiques- han de reunir-se en la primera reunió d’assemblea general d’on sortirà l’acta de constitució.

L’acta de constitució o acta fundacional és un resum per escrit d'allò que hagi succeït en aquesta primera reunió fundacional.

Cal en tot cas que consti el dia, l’hora i el lloc en què s’ha fet aquesta primera reunió fundacional i quins han estat els assistents. No podrà assistir cap persona que no sigui considerada sòcia de l’entitat. Aquests primers socis s’anomenen socis fundadors.

Els principals acords que s’han de prendre en aquesta reunió fundacional són:

• L’acord de constituir una associació.
• El nom de l’associació.
• La lectura i aprovació dels nostres estatuts.
• I la designació de la nostre primera Junta Directiva.

La Junta Directiva de la nostra entitat ha d’estar formada per un mínim de tres persones, ja que es tracta d’un òrgan col·legiat. Ningú podrà ser membre de la nostra Junta Directiva si abans no és soci/a de la nostra entitat.

Un cop vistes les quatre idees clau per constituir una associació, hem de saber que tot i que en les associacions els acords són vàlids des que es prenen, la seva inscripció a registre és la que dóna la publicitat registral front a tercers.

En el cas de les associacions, és el Registre d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats per a les associacions d’interès general i la Secretaria General de l’Esport per a les associacions esportives, els registres que donen aquesta publicitat registral.

Tot i així a quins altres registres cal que estigui inscrit? Depenent de les nostres finalitats fundacionals i de l’àmbit d’actuació de la nostra entitat, també podrem optar al registres que segueixen:

• Entitats de Voluntariat (al cens del Departament de Benestar i Família, o bé tal i com preveu la nova llei catalàna del voluntariat i el foment de l’associacionisme, al registre d’entitats de voluntariat, un cop les normes que han de desenvolupar aquesta llei prevegin la seva creació i regulació)
• Registre de l’AGCC i AECID per a ONGD o entitats de cooperació al desenvolupament.
• Cens General de la Secretaria de Joventut, per aquelles que treballen per a la defensa i promoció de la infància i joventut.
• Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat, per aquelles entitats que preveuen dins les seves finalitats la defensa del medi.
• Registres d’entitats municipals.
• Cens de la Secretaria de Política Lingüística, per a les associacions que treballen per la defensa i promoció de la llengua, cultura i tradicions catalanes.