L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.