Biblioteca

Avaluar amb perspectiva de gènere implica qüestionar l’ordre social de gènere en el context on s’ha implantat un determinat projecte. També significa assumir que és responsabilitat de les administracions i de les entitats que despleguen projectes públics modificar aquest ordre.

Implementem quan portem a la pràctica un projecte que ja hem dissenyat. En el moment clau de la implementació poden succeir situacions imprevistes, que poden afectar la igualtat de gènere, ja sigui dins l’equip encarregat d’implementar-lo o en la població a qui adrecem els nostres serveis i accions.

Introduir la perspectiva de gènere en el disseny dels projectes vol dir revisar els nostres objectius perquè no tinguin un biaix androcèntric i perquè promoguin la igualtat. A partir d’aquí, i en cascada, cal modificar tots els altres components de la planificació.

Introduir la perspectiva de gènere en la diagnosi del nostre projecte implica revisar els coneixements que donàvem per descomptats, preguntar-nos si en aquests coneixements hem considerat naturals les desigualtats entre homes i dones, i analitzar si havíem obviat o menysvalorat la importància de problemes que només afecten les dones.

Elaborat a partir d'enquestes realitzades els mesos de maig i juny a un total de 1.012 persones ateses (179 a les comarques gironines) dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja, es conclou que més de la meitat de les famílies enquestades no compten amb cap ingrés mensual estable i en la meitat dels casos aquests s’han vist  reduïts a causa de la pandèmia. 

A partir de les dades facilitades per 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals, aquest informe vol posar llum sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica i analitzar-ne la protecció i l’abast de la llei.

A través dels testimonis d'adolescents i entitats, aquesta investigació vol donar resposta al desafiament que suposa la transformació digital en l'àrea de la infància migrant no acompanyada.Per a compendre la seva realitat social, s'aposta per analitzar el paper que juguen les tecnologies, les escletxes digitals, socials i de gènere, com a condicionants en els seus processos d'integració a la societat d'acollida. 

L'informe investiga les experiències de les treballadores i les clientes del sector de la bellesa de dues plataformes digitals de treball de la Índia. Posa de relleu els ingressos i les rutines diàries de les treballadores mitjançant entrevistes de primera mà.

L'estudi exposa les causes de les desigualtats que afecten a la gent gran i que tenen un impacte directe en la determinació de la seva salut i benestar, incloent aspectes com la soledat no desitjada, l'aïllament i les violències. Aquests determinants s'han agreujat per la pandèmia de la COVID-19.

L'informe indica com el 2020 les execucions van baixar un 26% respecte a l’any anterior i es redueixen per cinquè any consecutiu. Són dades positives d’un informe que, per contra, encara presenta moltes ombres.