5 dades sorprenents sobre la justícia social a Europa

Els resultats de l’Índex de Justícia Social d’Europa (aquí, en anglès i en pdf) mostren la creixent distància entre nord i sud del continent, així com entre joves i adults. L’estudi compara la situació els 28 estats membres de la Unió Europa basant-se amb criteris com la pobresa, l’educació, l’ocupació o la salut.

El rànquing l’encapçalen Suècia, Finlàndia i Dinamarca, i els darrers llocs són per Grècia, Romania i Bulgària. Espanya, que té el lloc 21 del rànquing, ha empitjorat considerablement en els últims anys de la crisi, segons l’informe.

1. Els països que líders que lideren el rànquing també tenen mancances

Als quatre primers llocs de la llista hi ha Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Holanda, uns països que solen ocupar bones posicions en aquest tipus de rànquings. Però l’estudi alerta que la justícia social també té febleses en aquests països: per exemple, tenen una manca d’oportunitats d’accés al mercat laboral per als migrants. L’atur juvenil també és problemàtic, sobretot a Suècia (23,5%) i Finlàndia (19,9%).

2. Alemanya: poc atur però moltes desigualtats laborals

La millora en la justícia social a Alemanya en comparació amb el 2008 ha estat notable, gràcies sobretot al desenvolupament del mercat laboral, que ha tingut efectes positius en la prevenció de la pobresa i altres àrees, segons l’informe. Però tot i les estadístiques d’ocupació favorables i un índex molt baix d’atur juvenil, el mercat laboral alemany té dèficits de justícia social. En els darrers anys ha emergit un mercat laboral dual: d’una banda, un col·lectiu creixent amb unes condicions laborals “atípiques” (sous molt baixos i feines temporals); de l’altra, un grup amb unes condicions laborals considerades “normals”. Entre aquests dos grups hi ha molt poca permeabilitat vertical.

3. L’Europa ex-comunista supera els estats més antics de la Unió

La República Txeca ocupa el cinquè lloc del rànquing global, però no és l’únic país excomunista que ocupa llocs per sobre de la mitjana europea: Eslovènia (9è) i Estònia (10è) estan fins i tot per sobre d'alguns estats europeus “antics” com Bèlgica (11è), França (12è) i el Regne Unit (13è). Estònia supera aquests “vells” constructors d’Europa sobretot en l’accés a l’educació i la justícia intergeneracional, i Eslovènia té resultats mitjans i bons aquestes àrees i també en prevenció de la pobresa.

4. El president del Consell Europeu treu bona nota

L’informe destaca les millores en justícia social propiciades a Polònia per les polítiques dels dos darrers governs liderats pel conservador Donald Tusk, que actualment també presideix el Consell Europeu. Aquesta república postcomunista se situa al rang mitjà de la llista (16è lloc), gràcies a les millores significatives d’aquest país respecte el 2008. Tot i que Polònia estava considerada un “miracle econòmic” per no haver patit la recessió, segueix tenint una de les rendes per càpita més baixes de la Unió Europea i molts economistes troben a faltar reformes al sistema sanitari o fiscal i critiquen un model insuficient basat en la mà d’obra barata.

5. Les retallades al sud d’Europa no són iguals per a tothom

Els llocs finals de la llista, amb les excepcions d’Eslovàquia (17è), Irlanda (18è) i Letònia (23è), els ocupen exclusivament països del sud i el sud-est d’Europa. Aquests països han vist molt disminuïdes les seves puntuacions en l’Índex de Justícia Social, en alguns casos de forma dramàtica. L’informe destaca que les dades demolidores de Grècia -que ocupa l’última posició del rànquing, precedida per Espanya- poden fer disminuir les perspectives de futur d’amplis sectors de la societat, cosa que representa un perill significatiu per a l'estabilitat política i social del país. “Aquests fets posen de manifest que les retallades provocades per la crisi no s'administren de forma equilibrada a tota la població”, rebla l’estudi.