6 claus per organitzar una festa ecofeminista

Avui és inconcebible organitzar una festa a la via pública sense tenir en compte paràmetres com la contractació d’un equip de so i d’il·luminació potent; la instal·lació de cabines d’WC; comptar amb els permisos municipals per dur a terme l’activitat; o contractar un servei de seguretat, si l’esdeveniment acollirà un públic nombrós. Però hi ha aspectes que fins ara passaven per alt, o bé no havia sorgit l'interès per cuidar, i que cal preveure si la intenció de l’organització és posar a la pràctica la perspectiva ecofeminista en el disseny (en forma i contingut) d’una festa de concurrència pública. A Xarxanet.org hem elaborat un llistat:

• Programació amb perspectiva feminista interseccional:

Els continguts i participants a la festa d’una entitat o col·lectiu no són aspectes neutres. Quan concebem el cartell de l’activitat, és recomanable encabir-hi iniciatives que integrin la diversitat de mirades i maneres de viure (sempre acord als nostres valors!). Dalt de l’escenari, a la taula rodona o a la fira podem cercar proactivament protagonistes que facin d’altaveu d’una perspectiva feminista interseccional.

És a dir, que oferim varietat tinguent present com la confluència dels diferents eixos que travessen les persones (gènere, edat, orientació sexual, classe social, origen…) influeixen en les nostres identitats i vides com a opressions i privilegis. Si a la nostra entitat només hi ha homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta, possiblement organitzem concerts amb cartells composats per homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta; i al nostre públic hi assistiran, majoritàriament, homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta.

Per cert, l'expertesa en absolutament tots els temes la podem trobar en diversitat de perfils de persones. Mai és una bona excusa no comptar, per exemple, amb persones amb una identitat de gènere diversa, persones racialitades o persones amb malalties mentals, ... perquè no sabem que estan al nostre abast. Amb una cerca activa podem defugir del desconeixement i obrir portes.

• Assemblearisme:

És imprescindible comptar amb un òrgan que apliqui la democràcia horitzontal en la presa de decisions. I si la festa o concert compta amb la coorganització o col·laboració d’altres entitats o col·lectius, no utilitzem només el seu logotip al cartell. Comptem des del minut 1 en la presa de decisions de què, com i per a qui s’organitza l’acte. Només així es crea sentiment de pertinença a una xarxa de moviments en lluita pels drets socials, des de l’equitat d’oportunitats en la participació directa de la comissió gestora de l’esdeveniment.

Ara bé, des dels moviments socioculturals, fins i tot els més sensibilitzats, es tendeix a incorporar tallers, xerrades i activitats vàries on els i les protagonistes compleixen amb una quota d’ideologia, expressió de gènere o racialització per a que la festa s’endugui una medalla a la diversitat. Alerta amb el pinkwashing o el blackwashing, i altres rentats de cara superficials.

L’ideal és que si l’organització està encarant un eix de treball vinculat als drets humans i/o socials, els diferents col·lectius o persones que hi participin hi intervinguin amb el mateix poder decisiu (que no només comptin amb el nom al cartell) i que el motiu de la festa es treballi internament al llarg de l’any, que no es redueixi només a un acte de cara a la galeria.

• Contractacions ètiques:

En l’organització d’esdeveniments hi ha molts elements a tenir en compte i que no tenen perquè assumir-se des del voluntariat de la pròpia entitat; per aquest motiu, quan hem de recórrer a la contractació de serveis a altri, podem passar el sedàs de la perspectiva ecofeminista i l’economia social i solidària en la mesura del possible. Des de fer transaccions a través de banca ètica, a contractar personal tècnic de cooperatives especialitzades en l’àmbit que necessitem.

Si nosaltres som els i les primeres amb complir amb l’assemblearisme, la transparència, la sostenibiltiat, el treball i sou dignes, i el cooperativisme, és lícit buscar aquests valors amb els nostres partners. Així, podem afavorir la contractació d'empreses que fomentin pràctiques contractuals inclusives amb sectors en risc d'exclusió social, per exemple.

O afavorir els i les professionals que ajudin a trencar amb la divisió sexista del treball: contractar una empresa de sonorització amb dones tècniques, per exemple. Amb quines marques comptem per a l'oferta de la beguda? I ja que hi som, obrim un meló: és ètic autofinanciar-nos majoritàriament a través de l'alcohol? Quin model de consum estem propagant? No apel·lem a la implantació de la llei seca, però podem treballar en alternatives econòmicament viables des del foment de consums responsables?

• Disseny amable i segur de l’espai per a tothom:

El disseny de l’espai pot ser discriminatori, si no hi posem atenció. Uns lavabos situats en un espai fosc i apartat de l’activitat principal, per exemple, deixen en una situació vulnerable a les dones. No és suficient amb comptar amb un servei de seguretat convencional als accessos. Cal que l’organització garanteixi que l’espai serà especialment segur i de lliure circulació per aquelles persones que pateixen amb major percentatge agressions: dones, persones lgtbi, persones racialitzades, persones amb diversitat funcional, i un llarg etcètera.

L’ideal doncs, seria comptar amb un protocol d’abordatge i prevenció vers les violències masclistes, racistes... Un consens que totes les i els membres de l’organització coneguin prèviament (incloent els grups de música, les entitats i empreses que hi participin) per sensibilitzar i aplicar coordinadament. De la mateixa manera que no ens qüestionem si paguem a la impremta, no ens hauríem de plantejar amb tant recel la possibilitat de pagar a personal especialitzat en un servei de punt lila, si no comptem amb persones sòcies formades en la matèria.

També cada vegada és més poc discutible l’opció de proporcionar una àrea o servei de cures a la infància, si l’esdeveniment és en horari diürn.

• Comunicació solidària:

En el moment de dissenyar un web, un cartell, un vídeo, viralitzar per xarxes socials, etc. es pot aplicar la perspectiva feminista interseccional, també. Això vol dir que els continguts d’imatge i text, especialment el lema, no difonguin missatges estereotipats. Podem contribuir a generalitzar un imaginari que trenqui amb relats masclistes, lgtbifòbics, racistes o xenòfobs. Incloem l’ús de llenguatge inclusiu i no sexista. I busquem maneres audiovisuals adaptades a la comunicació per a persones sordes (vídeos amb llenguatge de signes) i invidents (falques sonores explicant el cartell).

Parlant de cartelleria, òbviament, la decisió més sostenible és prescindir de cartells en paper, malgrat en moltes ocasions és complicat perquè ens permet arribar a un públic travessat per l’esquerda digital. I ja que hi som, ens podem servir d’eines digitals de programari lliure.

Si la intenció és ser alternatius i alternatives, tampoc podem utilitzar les mateixes eines que l’economia capitalista, productiva, per difondre el nostre acte. No ens cal transmetre la voracitat de directrius com «compra’m a mi, que sóc millor que la resta» o «no et pots perdre la meva festa». Hi ha maneres més creatives i menys imperatives d’animar a l’assistència. Podem tenir presents els valors de l’economia social i solidària: no fomentar la competició entre altres entitats o esdeveniments de l’entorn.

Partim que a priori, no estan contraprogramant la nostra activitat, sinó que el municipi és suficient gran per acollir diversitat d’actes simultanis per a diversos públics. No ens mirem el melic! Per tant, en comptes d’intentar sobresortir i atraure a l’assistència des de la competició, juguem des del marc de la cooperació. Podem redifondre activitats alienes que fomentin valors compartits, per exemple. Es tracta de teixir xarxa i estimular ments i mans crítiques.

• Sostenibilitat ambiental:

Organitzar una festa i tenir cura del medi ambient no és una utopia. L’ecologisme aplicat a l’oci no es limita tan sols a la gestió dels residus en diferents cubells. A banda de comptar amb oferta gastronòmica adreçada al públic vegetarià o celíac, per exemple, també es pot tenir en compte que el producte alimentari sigui ecològic i de proximitat (servit o no per foodtrucks) .

En aquest sentit, sovint, els preus més cars en la compra d’articles ecològics o biodegradables són l’excusa perfecta per prescindir-ne. Però si contemplem aquesta opció a llarg termini, no ens sortirà pas cara. Si fem un àpat popular, podem llogar (o comprar en el millor dels casos) gots, plats i coberts reciclables o fabricats amb materials no contaminants. Si el pressupost no ens ho permet, tot és qüestió de generar una logística sostenible en material i personal humà: recopilar estris de cuina i muntar uns torns de rentat i emmagatzematge després de l’acte.

El mateix succeeix amb la tria del marxandatge (samarretes, bosses i demès). Tenim opcions reciclades o fetes a mà per proveïdors propers i que, en definitiva, deixen una petjada més petita en el medi ambient. Comptar amb fonts d’energia renovables és, potser, la fita més llunyana en l’organització de festes a la via pública, però podríem fer una aposta col·lectiva i valenta en aquest sentit.