La taxa de repetició de curs a Espanya és una de les més altes dels països desenvolupats. Així ho fa palès Save the Children, l'organització internacional que vetlla pels drets dels infants. A més, afegeix que l'etapa on més es concentra la pràctica és a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) on, segons l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el 29% de les adolescents, als quinze anys, ha repetit curs al llarg de la seva trajectòria acadèmica.

En comparació amb la situació que es dona a altres països, les repeticions a les aules espanyoles són molt més freqüents, inclús són catalogades per l'organització "d'abusives". Es tracta d'una creença social a la qual denominen "cultura de la repetició", un concepte que indica que la tendència de recórrer a aquesta pràctica és tan alta en el nostre sistema educatiu, que s’ha acabat establint com a única solució davant els problemes acadèmics.

Coincidint amb la tornada a l'escola, l'organització ha publicat l'informe 'Repetir no és aprendre. Mites desmentits i alternatives possibles a una pràctica ineficient i inequitativa'. En ell, recullen les dades esmentades i a més, destapen falses creences relacionades amb la repetició escolar, proposant alternatives per evitar-la.

• La repetició és freqüent i normal en els sistemes educatius per gestionar la diversitat de nivells i ritmes de l’alumnat.

En una aula on coexisteixen nens i nenes amb diverses creences, entorns i capacitats, és inevitable que algunes d'elles presentin dificultats per seguir la teoria que s'explica a totes per igual. Aquesta formació estandarditzada resulta ser discriminatòria, ja que a les que presenten problemes no se les té en compte i tampoc es facilita la tasca oferint eines alternatives.

Les que no capten l'explicació són subdividides en grups de menys nivell o, molt freqüentment, es veuen obligades a repetir curs en considerar-se que no han assolit correctament el nivell, casos que farien augmentar la taxa de repetició. De totes maneres, l'organització internacional argumenta que aquesta suposada freqüència no existiria, ja que en gairebé la meitat dels països, el percentatge d'estudiants que repeteix és inferior al 5%.

Les xifres constaten que és factible sostenir un sistema educatiu amb certes taxes de repetició. De fet, comptar amb un petit percentatge és un aspecte d’allò més comú en els països desenvolupats, sobretot en aquells que opten per altres mètodes educatius.

• L’avaluació és objectiva i es repeteix molt perquè el nivell educatiu és baix a Espanya.

Per molts, el nivell educatiu que s'ofereix a l'estat és baix, sobretot si és comparat amb el d’altres països com els nòrdics, per exemple, tot i que s’ha de tenir en compte que es tracta de sistemes educatius molt diferents. El pensament, però, s'oposa fermament al que recullen les xifres de les principals institucions de l'Estat.

L'OCDE és l'òrgan encarregat d'establir els criteris mínims educatius amb els quals es valora el progrés escolar. Tot i això, cada país pot establir els seus i els espanyols sorprenen per ser molt més durs que els d'altres països que pertanyen a l'organisme. Així doncs, l'informe mostraria que no estem davant, ni de bon tros, d'un sistema educatiu de nivell baix.

L'Informe també extreu resultats del Programa Internacional per l'Avaluació d'Estudiants --o prova PISA-- que executa a escala mundial l'OCDE. Es tracta d'un estudi que mesura el nivell de competències a la qual arriben els alumnes en finalitzar l'ESO.

Tot i que l'estat presenta una taxa de repetició elevada; de fet, en alguns casos quadruplica els d'alguns països com Irlanda; els resultats del PISA són equiparables als d'altres països, on 1 de cada 3 repetidors assoleix el nivell de competència bàsica en totes les assignatures al final de l'ESO.

• La repetició respon a limitacions educatives individuals.

Altrament, una de les creences més arrelades al sistema educatiu és que els infants solen ser els culpables de la repetició de curs, a causa de les limitacions particulars que presenten. Aquest pensament de causa pot convertir-se en un obstacle important pel menor, que pot rebre'l amb desànim o frustració en veure que no és capaç d'assolir el nivell dels seus companys i companyes i per això és obligat a repetir. La realitat, però, difereix de la creença.

Save the Children ha constatat que, entre dos estudiants que presenten característiques similars pel que fa al coneixement o, inclús, a les dificultats de cara a l'aprenentatge, una estudiant amb un nivell socioeconòmic i cultural baix té tres vegades més possibilitats de repetir que una de classe alta. Per tant, les limitacions personals no influirien en la repetició del curs i per conseqüència, tampoc incidirien en la taxa.

• La repetició millora el rendiment i el progrés acadèmic.

Davant la manca d'eines per ajudar l'alumnat amb dificultats en l'aprenentatge, l'única solució que es planteja, i per conseqüència, la que s'aplica, és que l'infant o jove repeteixi curs per assolir correctament la teoria. L'organització, però, desmenteix que amb això s'aconsegueixi un major i millor rendiment. Per la qual cosa, ni té cap mena d’impacte sobre l'aprenentatge ni ajuda les alumnes a continuar endavant.

Tot i que l'organització internacional matisa que al llarg de l'any de repetició poden aparèixer millores, aquestes resultarien ser passatgeres, i durant la resta de cursos escolars tindria un efecte contraproduent, podent convertir-se en un dels principals motius d'abandonament escolar. A més, afectaria considerablement les alumnes amb un nivell socioeconòmic i educatiu baix. Per tant, s'acaba convertint en una eina perjudicial en lloc de beneficiosa.

En afegit, tal com indica l’informe, la pràctica es convertiria en una eina encara menys útil si donem una ullada al mètode de repetició que utilitza el nostre sistema educatiu, on s'opta per impartir, de nou, el mateix temari i de la mateixa manera a una alumna que no l'ha aconseguit assolir. Per tant, resulta ser un sistema que no s’adapta a l’alumna, sinó que és ella qui s’hi ha d’adaptar al no comptar amb mètodes alternatius.

• La repetició afavoreix l’esforç i la motivació.

Molt relacionat amb la creença anterior, entre els perjudicis que pot tenir sobre les estudiants, Save the Children indica que instar a cursar de nou un determinat curs escolar pot tenir conseqüències sobre l'autoestima i l'esforç de les estudiants, probablement per sentir-se en desavantatge respecte als seus companys i companyes, ja que la resta avancen, però elles "s'estanquen".

Si repetir redueix l'autoestima, probablement no quedarà motivació per encarar un nou curs escolar, on el nen o la nena haurà de tornar a impartir una assignatura en una modalitat que probablement no és l'encertada pel seu cas.

A més, s'ha de sumar-hi un entorn completament nou, on els que envolten l'estudiant tenen una edat que difereix de la seva i, anímicament, no compten amb cap amic o amiga que les hi faci costat. A més, l'organització afirma que la situació és especialment més delicada i afecta en un major grau com més tard té lloc la repetició.

• La repetició és alta a Espanya perquè les ràtios a les aules són altes.

Sovint, s'atribueix el fet de recórrer a la pràctica a la manca de professorat, ja que les persones que s'han de fer càrrec dels grups són insuficients per abastar la totalitat d'estudiants i, per conseqüència, no poden oferir una atenció personalitzada a les alumnes.

En el cas d'Espanya, segons dades del Ministeri d'Educació i Formació Professional, la ràtio d'alumnes per professor al curs acadèmic 2019-2020 es va establir en dotze estudiants. De totes maneres, la suposada relació que s'estableix entre el nombre de mestres per estudiants no tindria cap mena d'impacte en repetir un curs escolar.

De fet, en el cas de la ràtio espanyola, l'organisme conclou que si fos així, el percentatge de repetició que resultaria seria fins a tres vegades més reduït que l'actual.

Buscar alternatives a la repetició de curs

Tot i tractar-se d'una pràctica poc funcional, Espanya i molts altres països aposten per la repetició com a eina acadèmica fonamental. Avui, revertir la situació és difícil ja que, segons apunta l'informe, es requereix un "canvi cultural global" pel qual la societat i les institucions de la península no estan preparades.

La principal conclusió que extreu l'organització al respecte és que la repetició actua més com a càstig en lloc de ser una ajuda per l'alumnat. D'aquesta forma, plantegen una sèrie de mesures per substituir la pràctica i així "capacitar, motivar i donar oportunitats" als nens i nenes i professionals de l'educació, per així evitar que el model discriminatori pugui tenir una incidència directa sobre l'autoestima de l'alumnat i la seva trajectòria escolar, entre altres.

Pel que fa a les propostes de millora, la campanya planteja fins a set canvis amb els quals es podria reduir. Entre ells, proposen formar al professorat perquè sigui capaç d'ensenyar a grups multinivell, identificar preventivament les alumnes amb vulnerabilitat socioeconòmica o fomentar les tutories de grups petits per donar suport acadèmic.

A banda de ser una mesura "ineficient", la institució també argumenta que té un cost elevat. Segons constata, els 234.500 estudiants que van repetir curs l'any 2019-2020 van tenir un cost de 1.441 milions d'euros.

Es tracta d'una partida important de la despesa pública que, segons Save the Children, es podria dedicar a altres mecanismes més efectius. Entre les alternatives, suggereix la inversió del reforç acadèmic, afegir formadors a les aules perquè el professorat tingui suport o augmentar un 6% el nombre de docents.