Fa més de deu anys que, des de la Fundació Surt, treballen per proporcionar acompanyament i catapultar l’enfortiment de les competències personals i per tornar a apropiar els drets universals i bàsics de cada persona. Aquests objectius els aconsegueixen de la mà del programa ‘Dispositiu de millora de l’ocupabilitat (DIMO), un programa d’inserció i orientació.

“Conformem un pla de treball per a les dones, però elles són les protagonistes i marquen els objectius, a curt, mitjà i llarg termini”, afirma Mercè García Huguet, coordinadora del programa. Aquest està dirigit a dones en situació de vulnerabilitat que necessiten treballar aspectes de les diferents esferes vitals: salut, personal, comunitari i laboral.

Una guia per l’acompanyament vital

Des de la fundació, els indiquen els passos a seguir per assolir els objectius marcats que, per exemple, poden ser aconseguir la targeta sanitària, fer reagrupament familiar o trobar feina. “Són dones molt vulnerables que, gràcies al projecte, se senten amb la llibertat de poder compartir experiències amb altres persones que ho pateixen”, destaca Huguet.

Gràcies a sessions de ‘focus grup’, les dones participen en el disseny del projecte i en les sessions grupals que els interessa desenvolupar. L’estructura del projecte, però, marca unes càpsules necessàries per assolir la reapropiació de drets. Es treballen tota mena de situacions i aspectes: l’esfera personal, amb tallers d’estratègies per aconseguir la documentació, per a totes aquelles dones que es troben en situació administrativa irregular.

Diferents aspectes a tractar

Es treballen els drets bàsics i universals, els que es tenen com a dones i com accedir a aquests. S’elaboren sessions per tractar la diversitat de gènere i sexual, ja que un 30% de les dones participants del projecte són trans. Hi ha tallers de desigualtat de gènere i violències masclistes, com combatre l’estigma de ser dona i el coneixement de l’entorn. I també s’inclouen xerrades, que demanen les mateixes participants, amb professionals de serveis jurídics, amb la finalitat de treballar els drets laborals i la llei d’estrangeria.

“El que és important i ens demanen molt són les sessions d’autocura, espais segurs per fer teràpia”, afegeix la coordinadora de DIMO. Un aspecte rellevant del programa és el mòdul laboral, on es treballen els drets de la ciutadania, la corresponsabilitat, la recerca de feina i l’emprenedoria.

El programa DIMO acull un total de cent dones durant dos anys, la durada del projecte. Atenen cinquanta dones el primer any, de gener a desembre, i cinquanta més el segon. “Això no significa que totes les participants del programa necessitin dos anys. Tenim dones que porten sis o set, i n’hi ha d’altres que en quatre mesos han assolit el seu objectiu”, detalla Mercè García Huguet.

Una barrera amb l’administració pública

Segons afirmen des de la Fundació Surt, un fet alarmant que s’està produint és el distanciament de l’administració pública respecte a les dones i els seus drets i la digitalització d’aquests. “Es demana molt tenir ‘Pins Clau’. Si jo mateixa em faig un embolic… elles se senten que l’administració els queda encara més lluny”, reivindica Huguet.

Reclamen que aquesta barrera es pugui trencar i que, a poc a poc, puguin desaparèixer les dificultats que compliquen un tràmit que hauria de ser senzill.

Valors que perduren en el temps

Dins del projecte han incorporat les experiències d’èxit, quatre dones que han passat pel programa s’encarreguen d’organitzar xerrades i sessions per explicar a les participants actuals què ha significat per a elles el projecte i com les ha servit el programa, les estratègies personals d’enfortiment i reapropiació de drets.

“La sororitat que creen entre elles, com a grup, i l’expertesa que adquireixen, és el que més valorem. Elles saben que amb nosaltres, tenen un suport sempre”, conclou Huguet i afegeix que, passi el que passi, poden comptar amb la Fundació Surt per seguir el vincle i desenvolupar les seves competències.

De les cinquanta participants d’enguany, segons plasmen des de la fundació, cinc s’han inserit en el mercat laboral formal, dues han començat processos per mantenir la continuïtat de la seva millora competencial, trobant-se en situació administrativa irregular, i vint-i-cinc han emprès un procés formatiu per a la millora de l’ocupabilitat.