Agroecologia, transfeminisme i acció comunitària, un informe de DESOS Opció Solidària

Què necessiten les dones i persones gènere-dissidents vinculades a l'agricultura ecològica, i quins beneficis i dificultats pot tenir treballar la terra? DESOS Opció Solidària comparteix l'informe 'La Llavor', una investigació sobre agroecologia, transfeminisme i acció comunitària al municipi de Sant Boi de Llobregat, que es va engegar per tal d'impulsar un projecte d'espais agroecològics no mixtes per treballar cooperativament la terra, i que ha acabat esdevenint una radiografia del municipi en aquest àmbit.

La investigació és el resultat de 28 entrevistes presencials a persones representants de col·lectius de dones i persones amb identitats dissidents, participants dels serveis del municipi, pageses en agricultura ecològica, i representants de les entitats i l’administració. Es presenta com una eina per fomentar un espai participatiu, que es proposarà en tres espais oberts a la població del municipi on es convidaran les participants perquè "agroecologia, transfeminisme i urbanisme puguin obrir l’agenda política del territori, apropar el municipalisme a les necessitats de les persones i promoure la creació de més horts comunitaris".

Sovint a les entitats se'ls oblida aprofundir en les necessitats per dissenyar un projecte acord amb possibles solucions. En aquest cas, la investigació ha sigut "indispensable" per impulsar, per ara, dos grups de dones, que han reunit un total de 51 dones i 17 infants, unes xifres que demostren que "amb una crida específica i segura" participen activament.

La soledat de les dones grans i la falta de documentació, les situacions de més risc

Les persones entrevistades, tant les representants de col·lectius de dones com les entitats i l'administració que treballen amb dones, coincideixen que les necessitats més urgents que detecten són que trobin feina, més recursos o més coneixement sobre aquests, i més espais d'associacionisme. També apareixen altres necessitats urgents com millorar l'acollida, aprendre l'idioma o millorar l'assistència a la violència masclista.

Sobre les situacions de més risc de vulnerabilitat, les persones entrevistades situen, en primer lloc, la soledat en les dones grans, i en segon, les dones en situació administrativa irregular.

Els principals obstacles de les entitats que treballen amb dones són les condicions, és a dir, la falta de recursos que impedeix atendre totes les persones i necessitats i la dependència del finançament públic que provoca competència, risc econòmic i pèrdua d'oportunitat.

Per la seva banda, les administracions apunten a un canvi de mirada de l'associacionisme com a principal dificultat. És a dir, parlen d'un canvi de model que els allunya d'un tipus de col·lectius més autònoms, i expliciten també la necessitat de revisar-se internament.

Dones pageses, formades però qüestionades

El 33% de les pageses en agricultura ecològica, i entitats i administracions vinculades al Parc Agrari i al treball comunitari amb agroecologia al municipi entrevistades consideren que les dones pageses hi són, però que estan amagades. El 20% consideren que estan discriminades.

Les pageses entrevistades relaten com amb la industrialització es va relegar les dones a feines complementàries com l'organització de venda o el suport en pics de feina, i afirmen que continua sent així i això les obliga a pluriemplear-se.

Així mateix, s'identifica en el relat de les pageses la falta de temps, la sensació de necessitar demostrar les seves habilitats i recursos i el sentiment que es desconfia de les seves capacitats, especialment quan són dones i joves. Malgrat això, es recull en les entrevistes a persones tècniques, que les dones pageses amb rols tècnics estan molt ben valorades i que acostumen a tenir una formació superior a la dels seus companys.

Algunes de les dones expressen dificultats per compaginar la feina amb la maternitat i la necessitat d'espais de dones per organitzar-se.

"Sense terra, no hi ha pagesia"

"Sense terra, no hi ha pagesia" és una de les declaracions de les persones entrevistades que subratlla l'entitat a l'informe. L'accés a la terra és la necessitat principal de l'agricultura al municipi, ja que algunes s'han hagut de traslladar per falta de terra o han hagut de fer un sobreesforç per treballar terres separades. També cal una gestió pública amb més impacte al territori, preus més justos, relleu generacional, convivència i normes, i preveure el canvi climàtic, assenyalen.

En el cas particular de l'agricultura ecològica, cal sensibilitzar la població de la seva importància, així com formació i investigació, i expressen que els seria útil compartir maquinari.

Tot i que el 60% de les persones estan d'acord amb facilitar l'accés a la terra per a l'acció comunitària sense fins professionalitzadors, la resta han exposat riscos, com l'especulació de la terra, la competència deslleial en el preu dels productes o la cura d'espais naturals.

L'informe recull també les propostes de les persones entrevistades per al municipi, entre les quals hi ha oferir assessorament i formació subvencionada per a les explotacions que treballen amb agricultura ecològica, facilitar espais d'intercanvi per compartir eines entre persones que la treballen, tenir responsabilitat administrativa i empresarial en l'impacte de la gestió de l'entorn natural, fer un circuit al Parc Agrari per la venda directa a la ciutadania o proporcionar espais de trobada entre dones pageses per compartir experiències, entre d'altres

Els beneficis d'un espai agroecològic comunitari

Les entrevistades situen com a principal benefici de participar en un espai agroecològic comunitari la millora de la salut. Hi ha qui s'hi refereix com una alternativa a la medicalització per al malestar psicològic.

Seguidament, hi ha la promoció de la sobirania alimentària i del treball col·lectiu. Després, l'espai de relació i el poder que té per combatre la soledat, i el fet  que sigui una oportunitat per a la infància per poder respondre a la necessitat del relleu generacional.

Preguntades pels aspectes a tenir en compte a l'hora de gestionar horts comunitaris, coincideixen que calen persones dinamitzadores per tenir cura de l'organització, els horts i les relacions. També cal revisar els criteris de les concessions i de les rotacions, i facilitar-ne l'accés per a la ciutadania reduint-ne les traves burocràtiques. En definitiva, calen més horts comunitaris i cal que siguin inclusius per a totes les persones.

Sobre els factors importants dels espais de trobada entre dones, creuen que han de ser espais de suport segurs, que tinguin espai de criança, que siguin propers i estiguin ben comunicats, amb processos d'acollida cuidats, respecte a la intimitat, i horaris de conciliació i flexibilitat.