Alberto Flores: "Als patis, no només construeixes materialment, també construeixes cures i responsabilitat"

Makea Tu Vida és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb el disseny i l'ecologia, i que s'ha incorporat com a organització col·laboradora del Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica aquest curs 2022-23. En parlem amb un dels seus impulsors, Alberto Flores.

Com neix Makea Tu Vida?

Vam començar com un col·lectiu d'estudiants de disseny i arquitectura relacionats amb l'activisme ambiental. Ens vam ajuntar per fer projectes que posaven en crisi el model de consum. Les primeres activitats estaven relacionades amb llançar campanyes de comunicació, d'aquí el nostre nom i logo que tergiversa el d'Ikea. Volíem construir imatges i missatges per replantejar una resituació davant de la cultura del consum d'un sol ús.

Va evolucionar en forma de petits tallers de transformació de residus de qualsevol tipus. La idea era construir idees que recordessin a possibilitats de reutilització d'aquells materials.

Recorda alguna activitat especialment d'aquests inicis?

Durant uns anys vam fer passeigs pels barris de Barcelona el dia de recollida de trastos. Muntàvem petites escenografies i reproduíem escenes habitables amb la idea del recorregut d'una botiga en la qual vas passant per diferents estances. Amb un component lúdic i artístic, representàvem espais de possibilitats amb elements que, si els separes del contenidor, ja no són residus i recuperen el valor d'objecte que tenien. La gent s'aturava, agafava els objectes, feia fotos, i es feia preguntes.

Al final, era una manera de cridar l'atenció. Sabíem que comunicar per a organitzacions, almenys llavors, era avorrit, i aquest format era engrescador. Les energies de totes van anar fent la bola que després va anar evolucionant.

Feu servir el concepte 'makeadora'.

Ho relacionem amb una actitud temporal. Ets makeador o makeadora quan estàs en situació de necessitat. També es pot convertir en un 'modus vivendi'. És una manera de situar-te davant de la realitat. És un personatge fictici que ens ha servit per treballar la conscienciació ambiental i posicionar-nos davant la forma de consum.

I us vau constituir com a associació.

Vam començar a rebre reconeixements i el moviment es va visibilitzar. Vam començar a rebre demandes d'accions i vam necessitar organitzar-nos. Vam començar a proposar activitats i formacions per transmetre aquesta manera de construir missatges. Ens hem anat especialitzant en projectes de cocreació en espais públics perquè és on ens interrelacionem entre nosaltres. És el que ja fèiem, però en versió professional.

Treballem amb espais socials comunitaris o públic. No hem volgut fer espais comercials perquè es perdria el plantejament d'un altre model de consum. Això ha generat algunes escissions al grup.

Com és un procés de cocreació?

Primer s'ha de conèixer la comunitat receptora perquè ens expliquin en quin estat es troben i si tenen la capacitat d'abordar un procés d'autoconstrucció, si tenen recursos humans, materials i econòmics. Sempre s'han de comprar coses com eines i tenim uns preus per a la dedicació. A partir d'aquesta anàlisi, es dissenya el procés de construcció i els elements a construir.

Treballem amb la idea de compartir coneixement amb dissenys oberts. Els models que es generen es registren en manuals. No és tant perquè es repliqui en altres contextos sinó per poder-los reparar, millorar i evolucionar.

És fàcil generar consensos?

Els límits del consens els posa el material, els diners, les persones i les seves capacitats. Ens passa que la gent es motiva molt. Potser volen fer una cúpula geodèsica, però si no saps tallar fusta, no podem arribar fins aquí. L'errar és un aprenentatge. Potser t'havies plantejat fer-ho d'una manera però, com que no podem, ho resolem d'una altra, i això aguditza l'enginy. Potencies capacitats i de la mancança en fas virtut. Aquest és el repte. 

Quins són els projectes amb els quals disfruteu més?

Construir mobiliari per a centres educatius ens agrada molt. Treballem als patis, on sempre domina l'ús de la pilota. Hi ha usos jeràrquics, sovint distingits per gèneres. No només construeixes materialment, també construeixes com entendre i reconèixer les altres persones, les cures, la responsabilitat i el manteniment.

Les joves són més responsables i curoses quan construeixen elles mateixes un element. El mantenen i l'evolucionen més que si l'escola posa un parc al pati. Han fet l'esforç, i han tingut en compte les dimensions materials i les necessitats de les companyes. Reconeixen que l'escola és un espai comú que han de cuidar. Els que no juguen a pilota han d'estar als marges. Com trenques aquesta dinàmica? Amb anàlisi, el reconeixement, i veient quin mobiliari s'adapta millor.

A través de la creativitat?

Exacte, però aplicada perquè serveixi per modificar situacions i generar nous usos. No oblidem que podem treballar això perquè els centres ja s'ho estan plantejant. I també es treballa amb el professorat. L'element físic és l'excusa per treballar qüestions de poder, responsabilitat i decisions.

Quins projectes educatius teniu en marxa?

Estem en una escola d'ebenisteria de Cornellà generant mobiliari per a un espai jove. També a l'institut Martí i Pol de Sant Andreu, gràcies a la Fundació Carulla, pensant elements que serveixin d'equipament per al recinte de la Fabra i Coats, que utilitzen com a pati.

I ara sou una de les entitats col·laboradores del Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica.

Ens semblava interessant ser a prop del que està passant allà. Estar envoltats de gent que comparteix les nostres lògiques: les dades en obert i l'horitzontalitat. Dins del 'hacking' de mobles ens basem en filosofies que s'entenen més fàcilment en entorns digitals. Ens ha servit sempre fer referència a l'entorn digital per explicar l'activitat que fem en l'entorn material. Compartim codi, però amb les parts del mobiliari i les solucions constructives. Pot ser molt potent el que passi allà a dins.