Àlex Mendez: “Creixem amb els infants per fer créixer Molins de Rei”
Comparteix
L’Agrupament Escolta Jaume Vicens Vives aposta per l’educació en el lleure com a eina de transformació comunitària
Amb més de seixanta-cinc anys d’història, l’Agrupament Escolta Jaume Vicens Vives és un referent del lleure educatiu a Molins de Rei. Forma part d’Escoltes Catalans i té una missió clara: posar els infants al centre del seu projecte educatiu perquè esdevinguin persones lliures, crítiques i compromeses amb la comunitat.
El cau no és només un espai d’activitats, sinó un punt de trobada on infants i joves aprenen a prendre decisions, a col·laborar i a implicar-se en la vida del poble. La seva força rau en la combinació entre educació en el lleure i treball en xarxa amb altres entitats, per fer créixer tant les persones com el teixit associatiu local.
Com descriuríeu la missió de l’Agrupament i quina importància té per a vosaltres el vincle amb la vila?
La nostra missió és educar infants i joves perquè siguin actius, crítics, lliures i compromesos amb el seu entorn. Això vol dir que no només volem que aprenguin a ser responsables i solidaris, sinó que entenguin que poden transformar la realitat que els envolta. Per això, cada activitat que fem, cada sortida, cada projecte, està pensat per fomentar valors com la cooperació, el respecte, la sostenibilitat i la justícia social.
El vincle amb Molins és essencial. Ens sentim part de la vila i volem que els infants també ho sentin així. Participem activament en festes populars, com la Festa Major, Sant Joan, Caranaval o la Fira de la Candelera, i col·laborem amb altres entitats locals per fer que el cau sigui un espai obert, viu i compromès amb la comunitat.
Quines són les entitats i col·lectius amb qui col·laboreu més estretament i com va començar aquesta relació?
Treballem amb entitats molt diverses: culturals, esportives, socials i educatives. Per exemple, col·laborem amb l’Esplai Agrupa, Arran Molins, l’Ateneu Mulei, el Comitè de l’Antifaç, Òmnium Cultural Baix Llobregat i la Comissió de focs de Sant Joan, entre altres. Aquestes relacions han nascut de manera natural, a partir de la participació en activitats del poble i de la voluntat compartida de fer xarxa. Amb algunes entitats compartim espais, amb altres projectes puntuals, però en tots els casos hi ha una base de confiança i respecte mutu.
Ens agrada pensar que el cau és un espai que connecta, que suma, que fa de pont entre generacions i col·lectius.
Podeu explicar-nos un projecte o activitat conjunta que hagi estat especialment transformador per a la comunitat?
Un exemple clar és el Torneig Cooperatiu Xavi Rodado, que organitzem des de fa més de vint anys. És una jornada esportiva pensada per fomentar la cooperació i el joc net, on no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó equips que treballen junts per divertir-se. Aquesta activitat ha esdevingut un referent local i cada any hi participen més infants i entitats. A més, el torneig destina tots els beneficis a una causa social.
També destaquem la revetlla de Sant Joan, en la qual formem part de la preparació i l’execució. És una trobada que va més enllà del lleure: és una manera de recuperar tradicions, de fer poble, de compartir espais amb altres entitats i veïnes. Aquest tipus d’activitats ens permeten connectar l’educació en el lleure amb la cultura popular i la cohesió social.
Com aconseguiu coordinar esforços i objectius amb organitzacions que tenen dinàmiques o prioritats diferents?
La clau és posar els infants al centre. Quan totes les entitats comparteixen aquest objectiu, és més fàcil trobar punts en comú. A partir d’aquí, treballem amb molta comunicació, amb reunions regulars, amb espais de diàleg i amb molta flexibilitat. Entenem que cada entitat té el seu ritme, però si compartim valors, podem construir projectes comuns.
També ens ajuda molt el fet que els nostres caps són joves molt implicats, que coneixen bé el teixit associatiu i que tenen ganes de sumar. Això facilita la coordinació i fa que les col·laboracions siguin més fluides.
Quin paper juga la participació dels infants i joves a l’hora de decidir amb qui i com establiu aliances?
És fonamental. Els infants i joves no són només participants, són protagonistes. A través dels consells i de les dinàmiques que fem al cau, poden expressar què els interessa, què els preocupa, amb qui volen treballar. Això ens permet construir aliances que tenen sentit per a ells i que responen als seus interessos.
A més, quan ells decideixen, s’impliquen molt més. Senten que les activitats són seves, que les han pensat, que les han construït. Això dona molta força al projecte educatiu i fa que el treball en xarxa sigui realment transformador.
Quins reptes heu trobat en el manteniment de col·laboracions a llarg termini i com els heu afrontat?
Un dels reptes principals és la continuïtat. Les persones canvien, les juntes d’entitats es renoven, i això pot fer que les col·laboracions es debilitin. Per evitar-ho, intentem documentar bé els projectes, mantenir el contacte regular i implicar diferents membres de l’agrupament, incloent-hi famílies i infants.
També hem après que cal ser pacients. No totes les col·laboracions funcionen a la primera, però si hi ha voluntat, es poden consolidar amb el temps. La clau és mantenir una actitud oberta, escoltar molt i adaptar-se a les circumstàncies.
De quina manera mesureu o valoreu l’impacte del treball en xarxa en el vostre entorn i en les persones participants?
L’impacte es veu en les ganes de participar. Quan els infants proposen activitats, quan volen repetir experiències, quan parlen del que han viscut amb entusiasme, sabem que estem fent bé la feina. També ho notem en el reconeixement del poble: quan les entitats ens conviden, quan les famílies s’impliquen, quan el cau esdevé un espai de referència.
A més, cada any fem una valoració interna a finals del curs, on revisem què ha funcionat, què podem millorar i com podem fer créixer les col·laboracions. És un procés que ens ajuda a aprendre i a continuar avançant.
Quines recomanacions donaríeu a altres entitats juvenils que volen començar a treballar de manera col·laborativa amb el seu entorn?
Els diríem que comencin escoltant. Que preguntin als infants què els motiva, que parlin amb les entitats de la vila, que busquin complicitats. El treball en xarxa no es pot forçar, s’ha de construir amb temps, amb confiança i amb coherència.
També és important ser clars amb els objectius, tenir una visió compartida i respectar les diferències. I sobretot, posar els infants al centre. Quan ells són protagonistes, tot agafa sentit.
Com molts de vosaltres sabreu... aquest any el Cau fa 65 anys!!!🖤❤️
I volem celebrar-ho amb vosaltres!
Totes aquelles persones que hagueu format part de l'agrupament ja us podeu reservar el cap de setmana 27 i 28 d’abril ⚜️⛰️!
Us hi esperem amb per celebrar-ho com mai💪🏼🥳 pic.twitter.com/UQOj45fe24— AE Jaume Vicens Vives (@caumolins) January 26, 2024
Afegeix un nou comentari