El passat 22 de desembre es va aprovar per unanimitat en seu parlamentària la modificació de la Llei de violències masclistes de Catalunya.

La nova normativa té per objectiu ampliar i actualitzar la llei del 2008, incloent aspectes com la diligència deguda, la violència institucional i la violència digital, qüestions com la visibilització de les dones transgènere dins del subjecte ‘dona’, ampliant els tipus de violència en l’àmbit social i comunitari i determinant l’obligatorietat de la formació per a totes les professionals del sistema, entre d’altres.

S’amplien les formes i els àmbits de la violència

El nou document recull una sèrie de canvis que que amplien la mirada estructural de la violència masclista.

Per una banda, tot i que és un element simbòlic, perquè ja se les estava atenent dins dels circuits d’atenció a violències masclistes, s’amplia el subjecte ‘dones’, incorporant a totes les dones, adolescents i nenes transgènere, afegint també un article específic sobre la despatologització trans.

S’incorpora el concepte de la diligència deguda, que tracta sobre l’obligació dels poders públics a protegir els drets de les dones i l’adopció de mesures legals en cas d’omissió o negligència. Aquest fet va molt lligat a una de les incorporacions més destacades, que és la inclusió de la violència institucional com a forma de violència. Aquesta incorporació visibilitza el paper de l’administració pública i els seus reglaments com a possibles perpetradors de violència vers les dones.

"Són canvis que des de les entitats i el moviment feminista ja fa anys que consideràvem imprescindibles", explica Montse Pineda, coordinadora d'incidència política de Creación Positiva. Pineda també assenyala la importància de que s’hagi inclòs la violència digital com a forma i àmbit de violència, i també la violència en l’àmbit de la política, que visibilitza les agressions contra les dones en els entorns de política institucional.

S’incorporen també la violència obstètrica, aquella que atempta contra els drets sexuals i reproductius, i la violència de segon ordre, aquella que reben les professionals que fan suport a víctimes de violència masclista.

En l’àmbit social i comunitari s’introdueix també una qüestió que per a Pineda resulta cabdal, i és que a partir d’ara es comptabilitzaran també com a feminicidis aquelles morts per suïcidi davant d’una situació de violència masclista.

L’atenció específica als infants i la formació obligatòria

Un altre dels aspectes importants que destaca la llei és que en les valoracions de risc que es duen a terme per part dels Mossos d’Esquadra es tindran en compte també les criatures i el seu estat físic i psicològic, fet que fins ara no es feia específicament.

A més, la normativa es compromet a treballar per garantir l’atenció psicològica dels infants independement del consentiment del pare, i assenyala el Síndrome d’Alienació Parental (SAP) com un instrument de violència institucional. "Professionalment no s’utilitzava el SAP, el problema és que ha impactat de forma brutal en seu judicial com a argument per acusar la mare de manipular els fills en contra del pare"», explica Laia Rosich, coordinadora del Grup de Treball de violències masclistes del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC).

En aquest sentit, des del CND celebren l’obligatorietat que desprèn la llei sobre la formació periòdica en perspectiva de gènere de tot el sistema d’atenció, també el judicial.

Reptes per a aterrar els canvis

"Tot i que aquesta és una llei administrativa i no té a veure amb el codi penal, es tracta d’una base que ha d’articular la resposta a la violència masclista a Catalunya", explica Montse Pineda.

Caldrà doncs que aquesta resposta s’articuli en els circuits, protocols i marcs d’actuació ja existents. Segons Laia Rosich, tot el que recull el document ha de tenir un desplegament reglamentari, pressupostari, de serveis i estructures. "La llei modifica de forma substancial el programa d’acció integral contra les violències masclistes, i per tant, des del Consell pressionarem perquè aquest desplegament sigui prioritari, estigui qui estigui al govern els propers mesos", comenta.

S’haurà de veure en quines mesures es materialitza la resposta contra la violència institucional, per exemple, que haurà de dotar-se d’algun organisme extern que pugui dur a terme valoracions i investigacions independents.

Pineda afegeix que l’aprovació de la llei no només posa molta feina a les administracions, sinó també al moviment feminista i a les entitats que treballen pels drets de les dones. "També ens hem de posar les piles, hem de veure com ens canvia l’escenari de l’atenció i com aprofitem totes les oportunitats que se’ns obren", afegeix.

Els origens en el Parlament de les dones i la pressió del carrer

Al 2018, l’avaluació dels 10 anys de la llei de violències masclistes ja apuntava moltes mancances i una necessitat d’actualització del marc estructural general. "El moviment feminista de carrer portava molt de temps assenyalant la violència institucional, i dient que s’havien de fer canvis en aquest sentit. La pressió que s’ha fet ha estat molt important", comenta Montse Pineda.

Va ser al Parlament de les dones del 2019 que es va demanar aquesta modificació. Finalment, però, s’ha aprovat en un tràmit d’urgència que segons el CNDC ha generat poc espai per al debat i per a l’aprofundiment de qüestions que s’han quedat en un pla més superficials.

Des del CNDC estan d’acord amb aquesta modificació, però posen en valor que la llei del 2008 va ser fruit d’un procés participatiu molt més potent i que va durar molt més temps. "Com a Consell apostem per a fer un nou procés molt més calmat perquè aquestes modificacions puguin tenir un marc molt més ampli i podem pensar detingudament som s’aterra tot plegat als circuits", conclou Rosich.