Amnistia Internacional censura la “deficient investigació” de les morts a les residències de gent gran

La gestió de la covid-19 a les residències de gent gran ha estat un dels punts més foscos de la pandèmia a Catalunya i a Espanya. Ara, Amnistia Internacional (AI) ha publicat una investigació en què carrega contra la “investigació deficient” de la Fiscalia sobre les morts a les residències de gent gran, que ha “estès la impunitat” i ha obstaculitzat el dret de les famílies a conèixer la veritat sobre el que va passar. Ho ha fet quan tot just es compleixen dos anys de la detecció dels primers casos positius en territori espanyol.

D’aleshores ençà, a les residències han mort més de 35.600 persones a causa de la covid, una xifra que representa prop d’un terç del total dels decessos per covid des de la primavera del 2020. “No hi ha cap persona declarada responsable pels fets” ha lamentat Esteban Beltrán, director d’AI Espanya, qui creu que “les mesures que es van prendre davant d'una massiva vulneració de drets humans no van ser les adequades i les seves famílies tenen dret a conèixer la veritat".

Inacció o investigacions parcials que han bloquejat l’accés la veritat

L’organització de drets humans denuncia que gairebé el 90% de les investigacions penals obertes per la Fiscalia –451 dels 517– s’han arxivat sense complir “amb els estàndards de drets humans sobre exhaustivitat i eficàcia” que permetin l’esclariment de les circumstàncies. Tot plegat “no assegurarà una adequada reparació del dany causat ni garanties de no repetició en el futur”, alerta l’organització.

“Davant d’un excés de morts, amb una clara manca d’assistència sanitària com la que es va viure a les residències de gent gran, un paper proactiu del Ministeri Fiscal és fonamental per aclarir que el que va passar”, ha destacat la Safira Santos, responsable de la investigació.

Tanmateix, segons l’entitat el Consell General del Poder Judicial ha contribuït a la manca d’informació i transparència, atès que tampoc ha fet seguiment sobre si aquestes víctimes estan aconseguint accés a la justícia ni ha dut a terme un còmput dels casos que han acabat als tribunals. 

Més enllà de l’àmbit judicial, Amnistia també critica la inacció política del Congrés dels Diputats, que “no ha engegat cap comissió d’investigació sobre els fets” i censura el tancament progressiu de les comissions que s’han obert als parlaments autonòmics, que s’han limitat a “investigacions parcials que no asseguren un coneixement complet del que va passar a les residències. A Catalunya, per exemple, s’ha rebutjat la creació d’una comissió i en el seu lloc s’ha proposat un grup d’experts.

No s’ha recollit el testimoni de víctimes ni professionals de les residències

Tot plegat ha provocat “una impunitat gairebé absoluta” i ha entorpit l’accés de les famílies de les víctimes a la veritat. Aquestes, davant del flagrant incompliment de les obligacions per part de les autoritats, s’han vist obligades a assumir la càrrega d’impulsar les investigacions, fet que els ha generat una sensació d’indefensió i d’abandonament, lamenta.

Amnistia ha arribat a aquestes conclusions després d’haver analitzat detingudament més d’un centenar de denúncies que afecten més de cent residències a Catalunya i Madrid, en què ha documentat les preocupacions per la falta de mecanismes i procediments adequats per aclarir el que va passar als centres de gent gran. En cap dels casos examinats es va entrevistar les famílies de les víctimes i en la immensa majoria no es van dur a terme investigacions presencials a les residències. 

En aquest sentit, AI critica que a Catalunya, per exemple, la denúncia de gairebé dues-centes famílies en relació amb una trentena de residències va ser arxivada per la Fiscalia sense prendre declaració a les víctimes o als professionals dels centres.

Protocols sota sospita 

Entre la deficiència dels mecanismes i procediments adequats per posar fil a l’agulla sobre la qüestió de les residències, l'organització assenyala els protocols i instruccions que van impedir la derivació de persones grans als hospitals, que van provocar “violacions del dret a la vida o a l’accés a la salut” i tampoc s’han investigat adequadament. 

Així, considera que aquests protocols “són responsables directes de la impossibilitat d’accedir a assistència sanitària” de milers de persones, almenys a Madrid i Catalunya, durant la primera onada de la pandèmia. L’entitat subratlla que no es va assegurar una valoració individual basada en el millor pronòstic i es van emprar criteris discriminatoris “que van dificultar enormement” la decisió sobre el trasllat hospitalari de les persones grans.

Sobre aquesta qüestió, el Ministeri Fiscal no va tenir en compte les declaracions dels responsables de les residències ni càrrecs polítics, que van admetre que aquests protocols van impedir la derivació a hospitals de les persones grans dels centres.       

Amnistia sí que dona veu a les víctimes

Al contrari del que van fer les autoritats, l’organització de drets humans sí que ha recollit el testimoni de les famílies de les víctimes de les residències i els ha donat veu en la seva investigació. Per exemple a l’Ana María, filla d’una dona que va morir a la residència Federica Montseny de Barcelona sense ser traslladada a un hospital. “Tenim dret a saber el que estava passant i ens ho han negat; a la meva mare no ens la podran tornar, però uns fets com aquests, que es podrien haver evitat, no volem que passin mai més”, assegura. 

O la Simone Nicolette, filla d’una dona amb Alzheimer que va morir en un centre de Madrid: “Només demanem justícia perquè no torni a passar una cosa així, no es tracta d’aprofundir en el dolor de la gent, sinó que l’única manera d’eliminar una mica aquest dolor és fent justícia”, manifesta.

Amnistia exposa que “és un error” no cridar a declarar les famílies de les víctimes emparant-se en evitar el dolor que això els provoca, atès que la majoria dels testimonis recollits “donen molta importància al fet de ser escoltades i poder aportar tota la informació rellevant per a la investigació”.

És el cas de l’Angela Arreba, que va perdre la seva mare en una residència de Madrid i expressa que ha tingut la sensació que ningú l’ha escoltat: “No volen saber; la contínua negació dels fets, la mentida i la desinformació en què vivim causen molt dolor”.

Una comissió de la veritat i investigacions exhaustives per esclarir els fets

Davant de tots aquests fets, AI reclama mesures com la creació d’una comissió de la veritat al Congrés dels Diputats que examini i analitzi amb tots els ets i uts el que va passar durant la pandèmia a les residències de gent gran, doni resposta a les famílies i faciliti l’accés a la veritat, alhora que adopti recomanacions específiques perquè mai més no es repeteixi una situació similar. 

Igualment, l’organització demana al Ministeri Fiscal que revisi els casos arxivats i dugui a terme investigacions proactives sobre totes les defuncions de persones que no van rebre una assistència sanitària adequada. Per això, exigeix que es posin sobre la taula tots els factors que han intervingut en les morts a les residències, s’escolti a les víctimes i es tinguin en consideració totes les fonts pertinents per aclarir els fets.