Ángel Hurtado: “El cor és molt més que música: visibilitat LGTB, identitat, sororitat i lluita”

Des dels escenaris més íntims fins als teatres més emblemàtics, el Barcelona Gay Men’s Chorus (BGMC) s’ha consolidat com molt més que una coral. Amb una proposta escènica que combina música, coreografies, humor i una gran dosi de reivindicació, aquest cor de veus masculines no només busca entretenir, sinó també visibilitzar i transformar.

Fundat l’any 2014 inspirant-se en els grans cors LGTBI d’arreu del món, el BGMC s’ha convertit en un espai segur per a la llibertat d’expressió, la diversitat i la solidaritat. La seva setantena de cantants, liderats pel director Gerard Ibáñez, i una posada en escena que trenca motlles, el projecte aposta per una cultura inclusiva, oberta i compromesa socialment.

Ángel Hurtado n’és el president i cantant. Amb ell parlem del recorregut del cor, dels reptes que han afrontat i de com, des de la música, es poden defensar drets i combatre l’LGTBIfòbia.

Com va néixer i quina evolució ha tingut el Barcelona Gay Men's Chorus?

El projecte va néixer el 2014 impulsat per quatre persones que volien fer a Barcelona un cor LGTBI similar als que funcionaven des de feia dècades a Nova York, Washington, San Francisco o Londres. La idea era fusionar el concepte coral tradicional amb el format 'show choir': veu, coreografies, vestuari escènic i un fil narratiu que donés unitat i potència a l’espectacle. Jo vaig entrar a formar-ne part des dels seus inicis i ràpidament, vaig veure el potencial que tenia un cor estructurat com a associació: amb els seus socis i un vessant artístic i un projecte que anés més enllà del cant. El nostre objectiu en iniciar-lo va ser el de crear una entitat coral que fos cultura i visibilitat, on cadascun dels membres fos protagonista, on l’escenari servís per transmetre missatges i valors.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Barcelona Gay Men's Chorus (@bcngmc)

Què us va portar a impulsar un projecte així?

En aquell moment crèiem que la música i la cultura eren eines clau per visibilitzar el col·lectiu LGTBI. Volíem fer us de la veu i de les arts escèniques com a mitjà de reivindicació i defensa dels drets, tant en moments de celebració com en contextos polítics hostils. Ocupar espais públics, fer sentir la nostra veu i promoure una construcció social basada en el reconeixement i la igualtat. Des del principi vam voler fer una contribució artística: espectacles amb qualitat, sí; però també amb consistència social. I aquesta aposta es manté: els nostres espectacles no tan sols conviden a cantar o gaudir, sinó a reflexionar sobre el present, sobre els avenços i sobre les amenaces als drets del nostre col·lectiu.

Com vau consolidar-vos i quins reptes heu hagut d'afrontar?

Consolidar-nos ha passat per construir una audiència fidel. Hem apostat per produccions d’alta qualitat que puguin atreure un públic ampli i que, alhora, permetin que la caixa recaptada es destini a finançar les despeses de producció i la nostra implicació amb causes socials. Al cap i a la fi, moure tot un cor, i més si és gran com el nostre, costa molt. Hi ha grans corals que poden viatjar molt perquè estan subvencionats. Alguns dels concerts que hem fet, per exemple quan vam anar a Alacant a actuar, ja va ser un repte per nosaltres. Cal moure molta gent, pagar desplaçaments i allotjaments.

Després d'actuar en espectacles internacionals d'arreu del món quin és el vostre objectiu com a cor?

Vam anar a Bolonya, a un festival de cors que, precisament, l’any que ve repetim. A més també anirem a un altre festival a Brussel·les on coincidirem amb uns altres 120 cors LGTBI d’Europa i Estats Units. Aquest tipus d’experiències ens han permès connectar amb altres corals d’arreu. L’objectiu és consolidar una xarxa coral global que, més enllà de la música, sigui comunitat, diàleg, suport i sobirania cultural LGTBI. Un any per la Mercè vam fer un intercanvi amb el Brighton Gay Men’s Chorus: ells van venir a actuar a Plaça Sant Jaume i nosaltres, ara al juliol, els tornem la visita. Anirem a celebrar al seu 20è aniversari, ja que, a més, organitzen un mini festival amb quatre cors. I com aquests molts d’altres, a Amsterdam, Florència, algun cor d’Alemanya... Sempre estem oberts a intercanvis i viatges, però al final no és fàcil perquè s’ho ha de pagar cadascú. 

Una intèrpret de llengua de signes tradueix en directe tots els espectacles del cor per fer-los accessibles al col·lectiu sord. Font: Barcelona Gay Men's Chorus

Com us reben dins i fora del col·lectiu LGTBI?

Doncs la veritat és que molt bé. Al final tenim un públic que és molt divers. Als nostres concerts venen famílies que no són LGTBI, i veiem com pares i mares es posen dempeus, ballen i canten amb nosaltres. Això diu molt del poder de la música per unir realitats diverses.
El nostre espectacle està dissenyat per ser inclusiu: accessible per tothom, siguis gai, jove o gran. Que hi surti gent amb faldilla o maquillatge no hauria de sorprendre, és part de la identitat del nostre cor. I si a algú li desagrada, crec que el problema és més seu que nostre”.

Quin paper juga el cor en la lluita contra l'LGTBIfòbia i en la promoció de la diversitat?

El més bàsic de tots és donar visibilitat al col·lectiu LGTBI dins de la societat, ajudant a l’acceptació a través de la mateixa activitat, a través de cantar. El missatge que traslladem a través dels espectacles és de defensa dels drets del nostre col·lectiu. I és trist perquè potser fa deu anys cantàvem per celebrar que acabàvem de conquerir aquests drets, però estem veient que a Europa, als Estats Units, sembla que comencen a perillar. I és per això que treballem amb organitzacions i plataforma de defensa dels drets LGTBI tant en l'àmbit local com internacional.

Creus que heu generat un espai segur?

Totalment. El cor es va crear per ser aquest 'safe space' de llibertat, on cadascú es pugui mostrar com vulgui. Que no hagin d’amagar-se, per la seva orientació, pel seu look, per la seva orientació, per la seva identitat ni per la seva estètica. Creiem que hem pogut construir un espai segur per a tots i cada un dels cantants, tot i que, evidentment, internament tenim protocols per evitar qualsevol forma d’assetjament, discriminació o violència.

Quin és el perfil dels vostres cantants?

Nosaltres ens definim com un cor de veus masculines, és a dir que podria ser que entrés una persona que no fos cisgènere, tot i que actualment tots som homes. Som una agrupació gai tot i que, clar està, no anem demanant carnets d’homosexualitat per entrar al cor. Avui en dia tenim 70 cantants, i ens marquem un topall de 75 persones ja que per motius organitzatius, logístics i econòmics no ens sortiria a compte ampliar més places. Pensa que gestionar una setantena de persones amb un sol director ja porta prou feina. A més actualment també hi ha una dona al cor que també canta, però amb les mans, pel col·lectiu sord.

Explica’m aquesta iniciativa.

Moltes vegades sembla que per ser un cor gai només podem solidaritzar-nos amb causes LGTB i amb mesures com aquestes demostrem la nostra transversalitat. Aquesta cantant ens ajuda interpretant tot el que passa a l’escenari perquè les persones sordes que ens venen a veure, que no són poques, puguin gaudir de l’espectacle. Això també forma part dels valors del nostre cor, opino.

Més enllà de la música, col·laboreu amb altres campanyes solidàries?

Sí. No només actuem en festivals i concerts propis, sinó que participem en actes d’organitzacions com l’Observatori contra l'LGTBIfòbia i d’entitats municipals, autonòmiques i estatals. Sovint amb plataformes sobre prevenció del VIH o violència de gènere. Som presents en xarxes i mitjans per amplificar aquestes campanyes. Pensem que la cultura no pot quedar al marge: més aviat és un espai d’actuació i acció directa.