‘Cap persona sola, cap animal abandonat’. Ras i curt, aquesta és la raó de ser de la Fundació Hope & Help, una entitat jove que va néixer a Barcelona fa només tres anys amb un doble objectiu: evitar la soledat, especialment de les persones grans i en risc d’exclusió social, alhora que lluita contra l’abandonament animal. Per tal d’assolir-ho, destaquen la importància del "vincle màgic" entre la persona i l’animal i en el benefici mutu que s’obté d’aquest intercanvi.

Tot va començar amb una necessitat que van detectar l’Anna Faura i el Miquel Àngel Cucala, les persones que van posar en marxa la fundació. Van veure que arribava un moment en què moltes persones grans, per diferents motius, ja no podien fer-se càrrec com cal dels seus animals de companyia, no els podien treure a passejar, per exemple. En aquests casos, Serveis Socials actuava de la mateixa manera: procedia a la retirada de l’animal per portar-lo a una protectora i s’encarregava de la persona.

“Sempre ha anat la persona per una banda i l’animal per l’altra, no s’ha contemplat plantejar solucions conjuntes; la separació causa molt de patiment a les dues parts, al final els animals de companyia són com un membre més de la família”, explica l’Alejandra Neciosup, treballadora social de la Fundació Hope & Help.

A partir d’aquí, la fundació es va posar a treballar i va bolcar els seus esforços a buscar maneres d’evitar aquesta separació traumàtica. Ho ha aconseguit gràcies a diversos projectes que estan funcionant molt bé i que avui ja són bucs insígnia de la jove fundació. I, és clar, al paper destacat dels voluntaris de Hope & Help. Una xarxa de 300 persones que, segons Neciosup, “són la base de l’entitat i de la tasca que desenvolupa”.

Un d’aquests projectes és Bella Vella Ànima, una iniciativa per fer-se càrrec de l’animal de companyia de persones grans que, per problemes de mobilitat o altres circumstàncies, no poden tenir cura de l’animal. La fundació s’encarrega d’evitar la retirada de l’animal oferint l’atenció que l’animal necessita, tant desplaçant-se al domicili de la persona com quan aquesta està absent perquè ha estat hospitalitzada o se la deriva a una residència, entre altres situacions.

Un cercle de beneficis

Arran d’aquest projecte, va néixer Ànimes Bessones, que vol anar més enllà i treballa amb persones en risc d’exclusió social. “Es tracta d’un programa d’integració social que treballa la inclusió de col·lectius en situació de vulnerabilitat mitjançant el voluntariat inclusiu”, explica la treballadora social de la fundació.

Així, persones que pateixen o estan en procés de recuperació de problemes de salut mental, addiccions o diversitat funcional, també persones que han sofert violència de gènere, es converteixen en el que s’anomena persones voluntàries inclusives, i s’encarreguen de donar suport a la persona gran amb el seu animal de companyia, duent a terme tasques com treure a passejar l’animal.

Aquestes persones voluntàries inclusives estan en algun centre, recurs o institució, o són persones tutelades, a qui s’ofereix fer el voluntariat. “Fem una entrevista amb la persona per conèixer els seus interessos, si té experiència amb animals i per saber una mica més d’elles i així triar el cas més adequat per a elles”, remarca l’Alejandra Neciosup.

A banda, mentre participen a Ànimes bessones, reben l’acompanyament de les persones voluntàries de suport, que provenen de l’àmbit social, majoritàriament, o que simplement tenen ganes d’ajudar. En el seu cas, acompanyen i fan de mentors d’aquesta persona mentre fa la tasca del voluntariat inclusiu.

Un vincle molt poderós

“Ànimes bessones és un projecte que treballa aspectes com el compromís, la responsabilitat, l’autonomia, les rutines i alhora ofereix a aquestes persones amb problemes de salut mental, addiccions o diversitat funcional la possibilitat d’interactuar socialment amb la persona voluntària de suport, amb la persona gran i fer comunitat al barri, afavorint la seva integració social”, subratlla la treballadora social de l’entitat.

I és clar, el vincle amb l’animal, que és molt important i els proporciona grans beneficis, tant a nivell físic com emocional. De fet, segons diuen des de la fundació, en molts casos els voluntaris inclusius són persones a qui els agradaria tenir un animal de companyia, però no poden perquè estan en un centre o per altres circumstàncies. “Aquesta horeta que tenen passejant amb l’animal els hi fa molt de bé, se senten útils”, assenyalen.

És el cas del Jaume, una de les persones voluntàries inclusives de la fundació, que dona un cop de mà a la Rosa amb el Duc, el seu gosset. La Rosa és una persona gran amb problemes de mobilitat i en Jaume, diagnosticat d’esquizofrènia, l’ajuda traient a passejar el Duc i ocupant-se d’ell unes hores cada setmana, una activitat que l’ha ajudat a trencar amb l’aïllament social i a completar el seu procés de recuperació.

Tres mesos després de cada voluntariat, la fundació fa una enquesta a la persona voluntària inclusiva i a la persona referent del seu centre per avaluar l’activitat i si ha generat beneficis a la persona. “El cert és que els resultats sempre són molt bons, tant pel que fa a les enquestes com al feedback personal, es mostren molt contents i ens expliquen els vincles que han creat amb la persona gran a qui ajuden i amb l’animal, és realment emocionant”, convé l’Alejandra Neciosup.

De fet, l’èxit d’Ànimes bessones ha estat tan gran que la fundació ha posat en marxa una campanya per cercar persones voluntàries de suport que acompanyin les persones en situació d’exclusió social que formen part de la iniciativa. Per formar part del voluntariat d’Ànimes bessones, només cal omplir aquest formulari o trucar a la fundació. “El projecte està creixent moltíssim i necessitem més gent per ajudar a tirar-lo endavant i cobrir la demanda”, asseguren.

I més ara, que la pandèmia ha provocat un augment molt significatiu dels problemes de salut mental entre la població, quelcom que a la fundació també han percebut. “Ho hem notat molt, sobretot entre els més joves, en els darrers temps ens han derivat moltes persones joves que han patit problemes mentals arran de la pandèmia”, conclou la treballadora social de l’entitat.