Àmbit de la notícia
Comunitari

Anna Bonet: “Les diferències entre les persones són un potencial educatiu”

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Judit Meix
  • D'esquerra a dreta: l'Anna Bonet, l'Alba Casqueiro, la Coral Linares i la Nadia Urrich, les cinc impulsores de l'associació El Rebombori.
    D'esquerra a dreta: l'Anna Bonet, l'Alba Casqueiro, la Coral Linares i la Nadia Urrich, les cinc impulsores de l'associació El Rebombori.
  • Activitat del taller participatiu organitzat pel Rebombori a l'Escola Arrels de Solsona.
    Ofereixen eines i estratègies educatives als centres escolars des d’una visió coeducativa, ecològica, ètica i responsable.

El Rebombori és una entitat educativa que vetlla per la coeducació des d'una perspectiva rural, feminista i inclusiva.

L’associació El Rebombori la conformen cinc dones amb cinc mirades diferents, però amb un mateix objectiu: trencar amb estereotips i fomentar valors per a una societat més justa i igualitària. Per fer-ho, desenvolupen programes i projectes educatius al Prepirineu i Pirineu català, teixint així una xarxa que contribueix al desenvolupament del territori.

“Considerem que temes com el racisme, la lgtbiòbia, el masclisme o el sexisme, es tracten amb poca profunditat i a vegades de manera aïllada, i això provoca que no sempre es trobi l’arrel del problema i que es perpetuïn les desigualtats entre persones”, expliquen l’Anna Bonet i l’Alba Casqueiro, dues de les integrants de l’associació. El Rebombori proposa alternatives, eines i estratègies educatives des d’una visió coeducativa, ecològica, ètica i responsable, contribuint en la millora de la convivència entre persones.

Quins són els orígens  del Rebombori?

Anna Bonet: Vam fer el pas d'associar-nos quan vam veure que totes estàvem fent feines com autònomes i ens podíem donar suport en l'àmbit d’activitat, legal i administratiu. Totes compartíem aquesta inquietud.

Alba Casqueiro: El Rebombori també neix de la inquietud de retallar distàncies. Ens vam trobar unes quantes dones que teníem projectes relacionats amb l'educació no formal en un entorn on fer xarxa és més complicat que en un entorn urbà. Així que vam decidir col·laborar en format associació per donar-nos suport en els nostres projectes individuals i crear-ne de col·lectiu.

Qui conforma l’entitat?

A.C.: Som quatre persones. L’Anna de La Pluja, que és arqueòloga i està especialitzada en difusió del patrimoni amb perspectiva de gènere a les zones rurals. També hi ha la Coral, que treballa temes d’autoestima i xarxes socials amb adolescents. La Nadia, de Weli Weli, una marca de roba nascuda al Senegal que va despertar en ella la necessitat d’educar per al comerç just i l’antiracisme. I, finalment, jo, l’Alba. Tinc un petit projecte que es diu L’Olivera que faig tallers d’educació sexual integral en totes les etapes de la vida.

Des del Rebombori teniu incidència en molts àmbits: educació sexual, història, comerç just racisme, feminisme... Com us organitzeu?

A.B: Cadascuna té el seu projecte i treballa de forma autònoma, però ens vam unir per agafar campanyes més grans i unir forces. Ens trobem de tant en tant, físicament o telemàticament per abordar aquests encàrrecs conjunts. 

A.C.: Quan tenim un projecte entre mans intensifiquem les trobades i ens repartim les tasques partint del temps que té cada una en relació amb el que sabem fer individualment. Però cada una gestiona el seu projecte com ho desitja i si necessita suport ho demana. 

“Quan el material educatiu es presenta per a tothom igual, aconseguim homogeneïtzar l’educació i la societat en general”.

Treballeu per a la coeducació rural. En què consisteix?

A.B.: La coeducació és un canvi de mirada dins de l’educació que es basa en la idea que totes les persones som diverses: tenim diverses identitats, diverses capacitats, diversos orígens… I moltes vegades quan el material educatiu es presenta per a tothom igual, aconseguim homogeneïtzar l’educació i la societat en general. També es basa en el fet que les diferències entre les persones són un potencial educatiu. 

A.C.:  Entenem que la realitat dels entorns rurals, en plural, és única i molt allunyada dels entorns urbans. Parlem de coeducació rural, perquè contextualitzem els tallers i la feina que fem partint de la realitat del lloc. Transformem la teoria, segurament pensada des dels entorns urbans, perquè encaixi en els llocs on treballem.

Quins són els reptes i necessitats pel que fa al sistema educatiu actual?

A.B.: Nosaltres creiem que una cosa és que la coeducació s’apliqui de boca, i s’omplin els documents educatius parlant del tema… I una altra cosa és que s’apliqui de veritat. És a dir, aprofitant la diversitat de les aules, treballant el racisme, l’empoderament de les persones a partir de les seves diferències. Creiem que sí que s’estan destinant recursos, però falta formació de professorat. 

A.C.:  Veiem que hi ha buits educatius, àmbits pels quals no hi ha espai i que en necessiten, temes com l’educació sexual integral, les desigualtats, l’autoestima, la salut mental, la prevenció de les violències masclistes, etc. Això juntament amb metodologies alternatives i participatives, que donin veu a l’alumnat i que els facin ser persones crítiques amb l’entorn. Creiem que la formació específica de cada una de nosaltres regala un espai de reflexió concret.

“Pretenem sumar i aportar coneixement tant a l’alumnat com al professorat”.

Quina feina feu a l'aula?

A.C.:  Pretenem sumar i aportar coneixement tant a l’alumnat com al professorat. Volem donar punts de vista diferents sobre els temes que cada una de nosaltres ha escollit per als seus projectes individuals i, si les persones amb les quals treballem ho desitgen, aprendre nous punts de vista sobre el món.

Esteu molt vinculades al Solsonès, us plantegeu ampliar el vostre territori d’acció?

A.C.:  Anem a poc a poc. L’objectiu és fer allò que ens agrada i viure-ho des del plaer i el benestar. Agafem els projectes que ens agraden i que ens podem aportar coses a nosaltres i que nosaltres hi podem aportar. A més a més, pretenem ser un lloc de trobada així que si hi ha persones en altres llocs que poden fer la mateixa feina que nosaltres, però de proximitat, preferim que siguin aquestes qui ho facin. 

A.B.: També fem coses a altres comarques. La Coral treballa a la Segarra, hem treballat al Berguedà i jo mateixa soc de l’Alt Urgell. Així que aquest també és el nostre àmbit d’acció. 

“El nostre somni és acabar sent una cooperativa de serveis educatius de lleure del món rural”.

El vincle amb l’entorn és important. Participeu en algun projecte en xarxa amb altres entitats o comunitats?

A.C.:  Hem treballat amb el Consell Comarcal del Berguedà i el del Solsonès així com amb l’Oficina Jove del Solsonès. També hem col·laborat amb la cooperativa de creativitat social L'Arada i, a mesura que anem fent projectes, anem fent xarxa i creant-ne de nous. 

A.B.: Participem en diversos projectes i hem col·laborat amb altres entitats de la zona, sigui de manera voluntària o amb ànim de lucre. Les activitats que organitzem són participatives, per la nostra naturalesa de la nostra entitat.

El Rebombori té projectes de futur?

A.B.: El nostre somni és acabar sent una cooperativa de serveis educatius de lleure del món rural. Les nostres mirades diverses, quan es complementen, són capaces de crear coses molt xules. Aquest any hem creat un catàleg de serveis, i ens agradaria que creixés durant els pròxims anys, sumant més persones i més projectes. Continuem treballant per poder ampliar horitzons. 

A.C.:  Ara per ara, el principal projecte som nosaltres mateixes, agafar forma interna, i créixer des de dins cap a fora i poder escollir en tot moment qui som i què volem fer.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari