Davant la situació de crisi provocada per la COVID-19, l'Ateneu Cooperatiu de les Comarques de Ponent heu impulsat la campanya de micromecenatge #dEEsconfinem i des de Tres Cadires formeu part. Com us heu organitzat?

Arran la declaració de l'estat d'alarma, unes quantes cooperatives de Ponent vàrem tenir la necessitat de trobar-nos virtualment per compartir com ens estava afectant la crisi i quines mesures estava emprenent cada cooperativa davant d'aquesta.

Compartíem la reducció de l'activitat pròpia de la cooperativa, la dificultat per mantenir els llocs de treball, la incertesa en com encarar la reactivació de l'activitat i el neguit de com poder donar resposta a les necessitats sanitàries més urgents.

En aquesta trobada es va visibilitzar la necessitat de crear xarxes de suport mutu, treballar conjuntament per compartir informació i per sentir-nos acompanyades.

En què consisteix la iniciativa i què preteneu aconseguir?

Aquesta campanya pretén ajudar a pal·liar els efectes negatius de l'actual crisi sobre les cooperatives a la vegada que destina un percentatge del total de diners recaptats a fer una donació directa a l'hospital públic de referència a la zona.

Amb #dESSconfinemPonent, volem reivindicar un model de consum que prioritza les persones per sobre del capital, que dóna resposta a la necessitat del territori i dignifica la vida i l'entorn.

Com veieu la proposta de Coop57 i la Fundació Seira per ajudar a les cooperatives catalanes amb la pandèmia de la Covid-19 amb una línia de finançament específica de 2 milions d’euros?

Sincerament, no coneixem aquesta iniciativa. De totes maneres, totes les propostes per ajudar al cooperativisme són necessàries en moments com aquests.

Heu impulsat una campanya pròpia per aconseguir noves sòcies davant la situació de crisi actual. Què vol dir formar part de la 'Comunitat Corresponsable' de Tres Cadires?

Formar part de la 'Comunitat Corresponsable' de Tres Cadires és apostar per un model de consum que implica les consumidores amb les productores. Un model que s'està demostrant de vital importància per a la supervivència i creixement de projectes que posen la vida al centre i que no volen caure en les lògiques del mercat.

Com a consumidores ens hem d'organitzar i implicar en els projectes productius en què creiem. Formar part de la 'Comunitat Corresponsable' és fer viable i participar d'un projecte que aposta pel desenvolupament local agroecològic amb els licors artesans com a proposta central.

No és només consumir i prou. Vam veure que aquesta proposta podia fer viable la cooperativa a llarg termini, i vam pensar que era lògic cedir certa sobirania a les membres de la comunitat. Si fas viable un projecte, no tens dret a incidir-hi?

Per això fem una jornada corresponsable anual. Un espai de participació però també de cures, de dinar plegades i de fer alguna activitat lúdica que arrodoneixi l'acte i faci més forts els lligams. Pensem que transformar és això.

Durant aquests anys el cooperativisme agroecològic català ha agafat forces denvolupant pràctiques socioeconòmiques per resoldre necessitats socials tenint cura del medi ambient. Des de la vostra pròpia experiència, com valoreu aquest canvi d'escala que està vivint el sector?

Valorem molt positivament aquest canvi d'escala. De fet, ens ha servit per col·locar més ampolles i que les coses ens vagin millor. Però encara no és suficient.

El capitalisme és sempre més ràpid i té més recursos. Per això és necessària valentia que potenciï aquest salt d'escala i li doni una dimensió més gran sense perdre la coherència.

Treballem per aquest consum conscient i implicat amb relació a l'agroecologia i a l'economia social i solidària. Les formes jurídiques cooperatives, especialment les sense ànim de lucre, són la garantia que no hi ha disfressa possible per maquillar-ne les intencions reals d'acaparament de capital a costa de les persones i del planeta.

Creieu que la situació actual es pot aprofitar per fer créixer la sobirania alimentària i apostar per un nou model socioeconòmic públic-cooperatiu-comunitari que posi al centre la solidaritat social i l’ecologia?

Totalment. En un moment de crisi és quan es visibilitzen moltes vulnerabilitats del sistema. Això provoca que més persones apostin per projectes de proximitat, respectuosos amb el medi ambient... i això fa palesa més que mai la necessitat de treballar per la sobirania alimentària.

Pensem que totes les sobiranies i les lluites anticapitalistes han d'anar de bracet. De poc serveix comprar ecològic si ve de l'altra punta del món, ni comprar de proximitat si és una empresa local que explota a les seves treballadores.

Per això és important impulsar un model socioeconòmic que posi aquestes sobiranies, el planeta i les persones al centre. Tot alhora i sense renunciar a res.