Durant poc més de dos anys, l'impacte de la pandèmia va fer que el turisme pràcticament desaparegués entre les principals preocupacions de la ciutadania barcelonina, segons les dades del baròmetre municipal de l'Ajuntament. No obstant això, la tornada a la normalitat ha impulsat de nou un model turístic que genera conseqüències negatives per a la ciutadania, fet que ha fet aflorar de nou el turisme com una de les grans preocupacions de barcelonins i barcelonines, tal com assenyala el darrer baròmetre.

L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) és un conjunt d'entitats i col·lectius que, des dels barris de la ciutat, lluita contra aquesta explotació turística que torna a viure Barcelona. Parlem amb l'Ariadna Cotén, membre de l'ABDT sobre l'estat actual del turisme a Barcelona, les propostes que fan les administracions per millorar la situació i sobre la necessitat de decréixer i diversificar l'economia per aturar un model que, cada cop més, tendeix perillosament a nivells prepandèmics

Treballeu per una desturistització de Barcelona. Per què és necessària?

La ciutat de Barcelona està sotmesa a un grau d'explotació turística que ha tingut i té conseqüències molt negatives, com són la gentrificació i expulsió de veïnat, augment de la precarització laboral, afebliment del teixit social i econòmic, privatització i sobreocupació de l'espai públic, desaparició del comerç d'ús quotidià, més contaminació i un excés de consum de recursos bàsics locals com l'aigua, entre d'altres.

És un model turístic que enriqueix només uns pocs i empobreix globalment la ciutat, en una versió de la ja clàssica privatització dels beneficis i socialització dels costos i incompatible amb la crisi ecològica i energètica actual.

En aquest context, l'any 2015 neix l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT).

Va néixer sota el nom d'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). El canvi de nom de l’assemblea va ser degut a la constatació, l’any 2019, que un turisme sostenible a la ciutat de Barcelona és impossible, a causa dels duríssims impactes del procés de turistització contra la vida quotidiana i col·lectiva dels veïns i veïnes. Per això creiem fermament que l’únic camí viable és rebaixar les xifres que genera el turisme i crear economies alternatives per tal de tenir un model més diversificat i just.

L'entitat exigeix la regulació del mercat turístic, posar-ne límits i que l’Ajuntament faci efectiu el seu poder regulador.

Quin és l'estat actual del turisme a Barcelona?

Actualment, l'estat del turisme a Barcelona s'apropa als nivells de l'any 2019 d'abans de la pandèmia. Exemple d'això són l'elevat nombre de creuers que ja estan arribant a la ciutat, amb moments puntuals de més de vuit creuers per dia. També cal citar el darrer baròmetre municipal on el turisme ja apareix com el tercer problema més greu de la ciutat, la qual cosa mostra com els veïns i veïnes de la ciutat estan ja des de fa mesos patint de nou els impactes del turisme massiu.

La situació ha millorat en algun aspecte arran de la pandèmia?

La pandèmia va ser una bona oportunitat per canviar la situació i repensar el model econòmic de la ciutat, però no es va saber o no es va voler aprofitar l'oportunitat. La pandèmia va portar un seguit de realitats molt dures per a la gent que ja ho tenia més difícil: pèrdua de llocs de treball, tancament de negocis, famílies depenent de les xarxes de suport mutu… situacions més dures encara allà on la turistització havia produït més dependència i precarietat, però aquesta dependència no s’ha rectificat.

Durant la pandèmia, les institucions i els càrrecs públics van començar a parlar dels perills del monocultiu turístic, però actualment les mateixes veus que parlaven de diversificació, destinen fons públics a la promoció del turisme i al rescat de la seva indústria. L’Ajuntament de Barcelona, comandat per comuns i socialistes, ha establert un pla de suposada descentralització del turisme que fomenta la turistització de barris menys afectats fins ara, venent la idea que així es descongestionarà el centre.

"Les mateixes veus que parlaven de diversificació, destinen fons públics a la promoció del turisme"

Què opineu de la proposta de descentralització?

Per experiències passades sabem que el que fan aquestes polítiques és estendre els impactes de la turistització a més barris, i ampliar encara més l’activitat i capacitat turístiques de la ciutat. No són plans de descentralització sinó de creixement turístic i extensió dels seus impactes.

De quina manera afecta negativament als veïns i a les veïnes, sobretot dels barris més gentrificats?

Aquest segon procés de turistització de Barcelona està sent d’una intensitat extrema: allò perdut al llarg de dècades, i recuperat inesperadament durant un parell d’anys, ho estem perdent en el lapse de pocs mesos. A banda del procés de gentrificació ja descrit anteriorment, hi ha afectacions molt directes i en la vida diària com és el soroll nocturn i la sobreocupació de l’espai públic que fan gairebé impossible caminar i descansar a determinats barris.

Heu fet diverses accions recentment.

L’octubre del 2021 es va celebrar la conferència Thefuture of tourism per a la reactivació del turisme de masses global i l’ABDT va organitzar una Contracimera veïnal amb propostes per al canvi de model de territoris turistitzats. També al 2021 es va fer l’aclaparadora manifestació contra l’ampliació dels aeroports, en la qual l’ABDT hi va participar i va tenir un espai als parlaments finals, en formar part de la plataforma Zeroport pel decreixement del port i l’aeroport.

El passat diumenge 19 de juny l’ABDT va organitzar l’acció #ProuaBúsTurístic amb el bloqueig d’un autobús turístic durant mitja hora per denunciar el nou procés de turistització a la ciutat i l’absència absoluta de polítiques de regulació, desturistització i diversificació de l’economia, així com les sí existents de rescat públic del sector turístic i de promoció turística de la ciutat amb fons públics. Tenim previstes fer més accions durant el mes de juliol i seguirem la nostra tasca, tant amb noves actuacions com amb incidència política.

Quines solucions proposen les administracions per reduir l'impacte del turisme? Esteu conformes amb les propostes que fan?

Les solucions que proposen les administracions normalment es queden curtes, com ha passat amb el Pla d'Allotjaments Turístics de la ciutat (PEUA), que és un pas necessari però insuficient, ja que no és prou restrictiu en les seves mesures. Però és que darrerament l'Ajuntament ha aprovat una liberalització d'horaris comercials que permet al gran comerç de sis districtes obrir en diumenges i festius, orientat al mercat turístic.

"Les solucions que proposen les administracions normalment es queden curtes".

Què suposa això?

Aquesta és una mesura perjudicial per a les treballadores que no poden conciliar ni tenen llibertat per acceptar o rebutjar treballar aquests dies, per al petit comerç que ja tenia aquesta opció i en general no obria perquè no els surt a compte, però ara es veu sotmès a una competència molt desigual, i als barris afectats, que ni aquests dies gaudiran de la relativa calma prèvia. Per la seva banda la Generalitat, lluny de la necessària revisió a la baixa dels horaris d’oci nocturn, ha concedit 45 minuts més d’obertura a bars, restaurants i discoteques.

Quines altres lluites teniu al davant?

El port de creuers segueix el seu creixement imparable, liderat pel Port de Barcelona i el seu President Damià Calvet amb el vistiplau de Janet Sanz i Ada Colau, ja que fa cinc anys que van pactar l’ampliació de les terminals de creuers amb dues noves terminals per a megacreuers. El fet que ara demanin la creació d’una taula de treball per estudiar la seva limitació sembla, com a mínim, incongruent.

Tot plegat des de les administracions públiques, siguin locals, autonòmiques o estatals, es fan propostes inconnexes que no van a l'arrel del problema i no aborden de forma global com s'ha de fer la necessària reducció del turisme a la ciutat i en quines alternatives econòmiques s'ha d'incidir.

Quines propostes feu vosaltres?

Les nostres exigències més urgents a totes les administracions públiques i també les nostres propostes són: l'aturada de qualsevol ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària; un pla de reducció progressiva del trànsit aeri a l’aeroport del Prat i als de Catalunya; una limitació immediata de l’arribada de creuers a la ciutat, i elaboració d’un pla de reducció progressiva fins a la seva eliminació, i aturada immediata de la promoció pública de l’activitat turística.

També la reducció del nombre de terrasses, dels seus horaris i dels de les activitats de restauració i oci nocturn que més atempten contra el dret al descans del veïnat, així com un pla de transició ecosocial cap a un model econòmic diversificat en sectors més justos, definit d'acord amb les necessitats de la població.

La gent està sensibilitzada amb aquest tema?

Sí que ho està, i molt especialment el veïnat dels barris més afectats pel turisme. El contrast amb la situació que es vivia fa uns mesos, i el canvi brusc que ha suposat, està generant molt descontentament. Com hem dit anteriorment, el turisme ja és el tercer problema de la ciutat segons el darrer baròmetre i creiem que s'ha aconseguit que es qüestioni el model turístic a l'opinió pública, però no la seva dinàmica de creixement.

"El contrast amb la situació que es vivia fa uns mesos [...] està generant molt descontentament".

Des del vostre punt de vista, és possible fer un turisme responsable?

Des de l’ABDT creiem que la solució a la massificació turística passa pel decreixement i la diversificació de l’economia com a única resposta possible a una indústria turística que ja ha sobrepassat moltes línies vermelles i el turisme responsable el podem veure com una via cap a la reducció dels danys socials i ambientals d’aquesta indústria.

Ara per ara, però, el turisme continua creixent a la ciutat i és el responsable de danys socials, desplaçament de la població, condicions laborals precàries, destrucció del comerç tradicional i ocupació de l’espai públic, a banda de la gran quantitat de danys ambientals que provoca.

Hi ha alguna ciutat fora de Catalunya que pugui servir-nos d'exemple sobre què fer?

Hi ha iniciatives a diverses ciutats, però per posar-les en marxa cal reconèixer el problema i actuar en conseqüència, cosa que els nostres dirigents polítics no solen fer, més enllà de declaracions en moments oportuns. Tenim l’exemple de Palma, que ha limitat ja el nombre de creuers que hi arriben o Venècia que va prohibir la circulació de creuers per la llacuna.

Els moviments socials de les ciutats afectades pel turisme massiu també s'estan organitzant i l'any 2018 neix la xarxa SET amb la voluntat d'elevar una veu col·lectiva de resistència davant del procés de turistització que pateix el sud d'Europa. Actualment formada per vint-i-cinc nodes de ciutats i territoris europees, reivindica la necessitat de construir nous escenaris d'economia i de vida. Formen part d'ella ciutats com Venècia, Palma, Donostia, Milà, Palerm, Roma, Porto i la nostra ciutat, entre d'altres.