Arnau Rusinés: "Volem fer pinya i revifar el jovent del poble"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Anna Echeverria i Bel
Membres del Consell Local de Joventut de Matadepera Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)
Membres del Consell Local de Joventut de Matadepera Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)
El Consell és un espai obert que vol aglutinar tot el jovent de Matadepera. Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)
El Consell és un espai obert que vol aglutinar tot el jovent de Matadepera. Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)
Compten amb un espai autogestionat i cedit els serveix de punt de trobada, cooperació i intercanvi. Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)
Compten amb un espai autogestionat i cedit els serveix de punt de trobada, cooperació i intercanvi. Font: Consell Local de Joventut de Matadepera (Miquel Badia)

Arnau Rusinés: "Volem fer pinya i revifar el jovent del poble"

Autor/a: 
Anna Echeverria i Bel
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Parlem amb l'Arnau Rusinés i Torras, secretari del Consell Local de Joventut de Matadepera, sobre els orígens i la tasca que es du a terme des del Consell, així com les necessitats i mancances del jovent del poble.

Quan i en quin context es va crear el Consell Local de Joventut de Matadepera?

El Consell Local de Joventut de Matadepera es va crear formalment el gener del 2005, però potser amb anterioritat funcionava sense estar legalment constituït. No sabem gaire del passat de l'entitat perquè en estar tants anys sense funcionament no hi ha hagut un traspàs de la informació. Ens agradaria contactar amb les persones que estaven durant aquells anys i recopilar la història del moviment juvenil de Matadepera.

Tot i això, pels Plans Locals de Joventut d'aquells anys sabem que era una època amb moltes entitats juvenils al poble i de diferents tipologies: culturals, polítiques, de lleure educatiu i esportives. Segurament el més probable és que van crear el Consell per tal de coordinar-se.

Per què va desaparèixer durant uns anys i com es va reactivar?

Creiem que el Consell va desaparèixer perquè hi havia una manca de dedicació de les persones que formaven part de les entitats. Hi havia un grup que tenia idees i projectes, però no es podien portar a terme. Suposem que el Consell es basava molt en les entitats i quan aquestes van deixar d’aportar gent, el Consell va desaparèixer.

La voluntat de reactivar el Consell va néixer davant d’una situació determinada que passava al poble. Si abans de la pandèmia les entitats juvenils anaven perdent força i hi havia una falta de sinergies entre les persones que fan projectes sense estar dins d’entitats, amb la Covid es van agreujar aquests problemes. El Consell es va convertir en una necessitat per treballar conjuntament entre la gent jove i per aconseguir que l’ajuntament cedís un espai pel jovent.

Actualment qui hi participa?

Ara mateix formen part del Consell: l’entitat juvenil JAM, el col·lectiu feminista Dones Lliures, l’agrupació dels joves durant festa major Vilagatzara, un grup informal que juga a jocs de rol, antics membres del Casal Popular els Pins, membres del grup de música local “The Sappy’s” i moltes joves a títol individual.

El Consell som un espai molt obert i volem aglutinar totes les joves de Matadepera. Ens agradaria que formin part la totalitat de les entitats juvenils i les joves d’associacions en general, però també persones que no estan formalment agrupades.

Els Consells Locals de Joventut (CLJ) acostumen a basar-se en les associacions juvenils, però nosaltres volem implicar al màxim les joves a títol individual que tenen ganes de fer coses.

Quines inquietuds o necessitats heu detectat per al jovent de Matadepera? Quins són els temes o problemàtiques que tracteu des del Consell?

Fa anys que es poden observar diferents necessitats. Per començar, ens hem de situar en un quasi poble dormitori amb una renda per capità alta. És pràcticament impossible emancipar-se a Matadepera, la mobilitat dins del poble és complicada sense un cotxe i no hi ha un punt de trobada per les joves. També hi ha hagut una certa descoordinació entre les entitats juvenils.

El nostre objectiu és fer pinya i revifar el jovent del poble. Hem de tirar endavant idees, projectes i posar-nos al centre de la vida política, social i cultural del nostre municipi. Al final som una associació de representació i participació juvenil, i volem ser un punt de trobada, de cooperació i d’intercanvi entre les persones joves.

Fa poc que disposeu d’un espai autogestionat cedit per l’Ajuntament. Era una de les grans reivindicacions de les associacions juvenils?

Podem afirmar que tenir un espai autogestionat ha sigut una de les grans reivindicacions de les joves del poble. Sabem que a principis dels 2000 ja es demanava un lloc per les entitats. En aquest sentit, només tenim paraules d’agraïment per totes les persones que ens han precedit en aquesta demanda i han fet molta feina.

El fet de gaudir d’aquest espai ens facilita molt la feina. L’espai és un punt de trobada, de cooperació i d’intercanvi entre les persones joves del poble, que permet plantejar projectes i activitats conjuntes. Volem que sigui un lloc molt obert i on les joves sentim com la segona casa. Ens agradaria convertir-ho en el centre neuràlgic de les joves i que hi hagi molta vida, però la pandèmia ens hi posa moltes dificultats.

Què heu fet fins ara i quins projectes teniu entre mans?

A l’haver començat fa relativament poc, encara ens estem situant, coneixent i organitzant. Malgrat la pandèmia i ser novells, hem aconseguit fer una aula d’estudi que va ser tot un èxit, vam fer una petita jornada de portes obertes, utilitzar l’espai per fer una activitat per festa major i cedir l’espai a les entitats juvenils per tal que puguin reunir-se.

Un dels projectes en què estem treballant és amb l’institut públic del nostre poble, volem apropar les associacions als centres educatius amb tots els aprenentatges que això comporta. També estem planificant les activitats que es poden anar fent a l’espai que ens han cedit i la feina que s’ha d’anar fent com a Consell de Joventut. Per últim, estem mirant d’entrar al CNJC i a la Federació de Casals.

Quin és l’encaix del Consell Jove amb el municipi?

Volem ser una de les entitats més rellevants del poble i defensar els interessos del nostre col·lectiu. La relació amb el consistori ara és bona i hi ha comunicació, però sempre hi ha feina per fer. Tenim bones relacions amb diverses associacions i amb l’institut. Ens agradaria anar fent créixer aquestes xarxes per aconseguir que se’ns tingui en compte en tots els àmbits.

En termes generals, el jovent associat està ben vist, el problema principal és que gran part de la gent no sap quines associacions hi ha i quina feina fan, però qui ho sap acostuma a estar agraïda. Per part dels veïns i veïnes hem tingut molt bona recepció, diverses persones ens han donat mobles o ens ha donat un cop de mà.

Afegeix un comentari nou