Betty Hands és psicòloga, s'està especialitzant en maternitat i psicologia perinatal, i és voluntària a l'Associació Mamimamo, una entitat que organitza grups de suport per a mares a Cerdanyola del Vallès per tal de compartir experiències i inquietuds i expressar-se lliurement.

Com sorgeix l'associació?

L'associació té molts anys. La va iniciar una infermera que era doula perquè la seva filla va donar a llum i se sentia molt sola, com la majoria de nosaltres, i va crear un grup de suport de lactància. Va estar molt actiu fins que aquesta dona va morir. El 2018 vaig entrar jo com a mare i hi havia unes voluntàries que l'estaven intentant reactivar, però l'anaven a abandonar.

Vas decidir implicar-te.

Jo em sentia súper sola i em van ajudar molt. Vaig pensar: Ha sigut tan important per a mi que no pot perdre's! Ho vaig agafar com a voluntària. Després va venir la pandèmia, vam perdre la sala, ens havíem de reunir al parc i fer reunions en línia, que amb nadons és una mica difícil. Ara hem recuperat la sala. Ara som cinc voluntàries actives i apleguem regularment una desena de mares un cop a la setmana.

Què passa en aquestes reunions?

Principalment, és un espai on podem parlar del que ens passa amb la maternitat. L'últim dia, una mare va proposar parlar de la sexualitat en el postpart, una altra de com posar límits als nostres pares i sogres respecte a la criança. Sempre parlem del part i del postpart perquè sempre hi ha alguna mare nova. Parlem del que ens mou. És un espai de llibertat d'expressió i de sinceritat.

Com canvia la sexualitat?

Tot s'alenteix. Es frena de cop la teva vida, la teva feina i també la sexualitat perquè el teu cap està dedicat a un nadó. Les necessitats canvien perquè no estàs sostinguda emocionalment.

Són temes tabú que no es parlen en societat?

Totalment. Ningú ens havia dit com canviaria la nostra sexualitat. Totes passem pel mateix i això fa que no et sentis rara o malament amb tu mateixa. Els sentiments són molt importants. Et sents malament per sentir-te malament, o cansada o aclaparada. Aquí et pots queixar, no està prohibit. No ha de ser tot bonic en la maternitat.

"Aquí et pots queixar, no està prohibit. No ha de ser tot bonic en la maternitat"

Creieu que s'haurien de normalitzar aquests temes fora de grups de dones?

Seria ideal. Ens encantaria fer tallers, però els nadons no ens deixen. És difícil conciliar. Som voluntàries. No rebem res. Fem un esforç, però hi ha límits. La compensació és ajudar altres mares.

"Som voluntàries. La compensació és ajudar altres mares"

Us plantegeu demanar subvencions?

És molt complicat. Hi hauríem de dedicar una persona. No és viable ara mateix.

Quina demanda faríeu com entitat?

Seria genial que les qüestions polítiques estiguessin més obertes a ajudar aquestes associacions. Vam estar un any perquè ens donessin una sala per poder-nos reunir. Ens deien que hi havia un equip de futbol i que si no havien de jugar al parc. Nosaltres ens reunim amb nadons que acaben de néixer. No se'ls dona gaire importància a les mares, seria genial que ens cuidessin una mica més. Hi ha la necessitat, ens venen mares des de Ripollet.

"No se'ls dona gaire importància a les mares, seria genial que ens cuidessin una mica més"

Com entens la maternitat?

És un període en el qual t'enfrontes a les millors parts de la teva vida i a les pitjors al mateix temps. Fa aflorar totes les ombres i ferides però, a la vegada, és un moment que pots aprofitar per sanar-les i per disfrutar de crear vida i criar personetes per al futur.

"La maternitat és un període en el qual t'enfrontes a les millors parts de la teva vida i a les pitjors al mateix temps"

És un procés individual però ha de ser acompanyat?

Abans en criàvem en societat i ara ens hem individualitzat. Tenim la necessitat de buscar aquesta tribu que teníem abans en altres persones, encara que siguin desconegudes. Surten amistats en aquests grups que t'ajuden en diferents circumstàncies. Si no tens família, és molt complicat.

On són els pares?

Estan treballant.

Què passa amb aquest repartiment de tasques?

Hem intentat involucrar els pares durant les seves baixes, però hi ha una barrera i no acaba de funcionar. No tenen aquesta necessitat o hi ha una barrera social que no els deixa acabar d'entrar. Així que hem decidit dedicar-nos a les mares, que no tenen tant de suport i estan més soles. Nosaltres som tradicionalment les encarregades de la criança. Ells no se solen involucrar tant. No sempre és així, però aquesta és la tendència que veiem al grup.

Hi ha desconeixement sobre la maternitat. Què és el que no se sap?

Ens han venut la maternitat com una cosa fantàstica, la millor etapa de la teva vida. És una etapa que et deixa exhausta perquè has de sostenir una persona 24/7 i no és fàcil. Hauríem de dir que la maternitat és cansada, no per això deixa de ser bonica.

"Hauríem de dir que la maternitat és cansada, no per això deixa de ser bonica"

I sobre el part?

Potser el que encara no se sap a vegades és que tens el dret d'estar ben acompanyada i que t'informin absolutament de totes les conseqüències que té el que et fan. Es deixa fer als metges i les matrones i tu dius a tot que sí sense cap mena de coneixement.

A una mare que hagi fet les seves classes prepart al CAP li falta el 60% de la informació clara per saber que és el que pot decidir.

Què aconselles?

Informar-se. Hi ha un munt de llibres com 'Parir', d'Ibone Olza, que t'informen de com és parir, que és una cosa que no ens ensenyen. Ens expliquen com funciona el sistema digestiu i no ens expliquem com és parir. Si ens ho ensenyessin a biologia seria molt més efectiu. Ens ensenyen com funciona el cor, però parir és un tabú, se suposa que vas a l'hospital i surts amb un bebè. És un dels processos més bojos i espectaculars que existeixen.