Mandràgores és un projecte cooperatiu per l'educació sexual i afectiva d’adolescents, joves i persones amb vulva des d’una perspectiva feminista. Parlem amb una de les seves dues membres, Carlota Coll, sobre sexualitat.

Hi ha un boom d’interès per la sexualitat femenina?

Quan vam fer els primers tallers el 2016 vam veure que hi havia molta demanda i que era necessari generar un espai per parlar de sexualitat i repensar com la vivim.

Hem evolucionat de manera orgànica. Gràcies als moviments feministes i LGTBI hi ha hagut un augment de formació en sexualitat i més interès per formar-se des d'una perspectiva crítica i pensada. Cada cop ens escriuen més instituts. Abans ens contactaven per a l'alumnat, i ara hi ha una demanda creixent per al professorat i les famílies.

Quin model de sexualitat tenim?

Tenim un model hegemònic cis binari, és a dir, si tinc un penis he de ser un noi i si tinc una vulva he de ser una noia, en què existeix una manera molt rígida de com s'ha de ser noi i de com s'ha de ser noia. Tenim un model heteronormatiu on l’heterosexualitat és l’orientació del desig "normal" i si no ho has de comunicar. Pensem que tothom és heterosexual fins que no es diu el contrari, i hi ha violències lgtbifòbiques.

Tenim un model sexual molt limitat pel que fa a les pràctiques quan parlem de follar.

Què entenem per follar?

Amb les adolescents desmuntem el que és follar. Si és una penetració penis-vagina, estem deixant fora molta gent. Parlem de la pràctica del coit com si fos la més plaent i tota la resta les posem dins dels preliminars menystenint-les. Quan el coit no dona plaer a moltes persones perquè la vagina no és tan sensible com el clítoris.

Follar és una recerca de plaer entre dues o més persones, i la idea és que a dins hi hagi la comunicació, els límits i el desig. Proposem ampliar la mirada.

I la sexualitat, què és?

És una dimensió de les persones que ens acompanya des que naixem fins que morim i evoluciona en funció de les experiències que vivim i del context en què naixem: de l'orientació, la identitat de gènere, el nivell socioeconòmic... Que només s'acompanyi en l'adolescència va lligat a la fertilitat i la reproducció.

Nosaltres lliguem la sexualitat amb l’emocionalitat perquè la sexualitat són moltes emocions i si no ho relacionem podem convertir la sexualitat en un producte de consum.

El sexe està sobrevalorat?

A nivell social se li ha donat molta importància. Per una banda, la sexualitat és un tabú, i per l'altra, vivim en una societat hipersexualitzada: has de follar molt per estar bé i has de ser desitjable.

És important poder entendre que no per tothom ha de ser una cosa present a la seva vida, que hi ha persones que s'identifiquen com a asexuals, que pot ser que no sentin atracció i que portin una vida igual de plena i positiva. Aquestes experiències ens poden fer reflexionar sobre quina es la importància que li donem i des d’on la vivim.

Treballeu des de l'autoconeixement, però hi ha molta desinformació. Què passa amb la investigació?

Vivim en una societat patriarcal i masclista, i la ciència també ho és. Hi ha molt poca investigació sobre el cos de les persones amb vulva. Per exemple, sobre l'ejaculació.

Tenim pròstata?

Hi ha dubtes de si és pròstata o no, de si el líquid es genera allà o a la bufeta. Ens costa trobar informació i a vegades es contradiu. Diana Torres explica l'ejaculació de les vulves amb perspectiva històrica a 'Coño Potens'.

El punt G va sortir a la llum perquè ens ajuda a dir que la penetració és important. En canvi, no se li va donar importància a la pròstata, que està molt relacionada, segurament pel simbolisme que té expulsar un líquid a sobre d'algú.

Les persones amb vulva eren expertes en el seu cos i aquesta cultura s’ha anat perdent per la persecució i la crema de bruixes. S’ha anul·lat fins al punt que moltes no saben ni què hi tenen.

No ha millorat l'educació sexual?

Cada cop hi ha més entitats que treballen per poder canviar la perspectiva dins de l'educació sexual. Tot i així encara existeix una educació sexual basada en els mètodes anticonceptius, els mètodes de prevenció d’infeccions i les pràctiques centrades en el penis i la vagina. S'educa en la por i en el risc. L’objectiu sembla ser evitar que les persones joves tinguin relacions sexuals amb altres persones. S'ha de fer des de la informació del consentiment, del desig, del cos, sense judici.

Les dones i identitats no normatives som objectes de desig i no subjectes. Com recuperem el nostre cos del model hegemònic que representa, per exemple, el porno?

El porno no és l’únic que educa, també ho fan les sèries, els llibres, els anuncis, la música, els youtubers... Un dels referents més importants entre adolescents és MostopapiTV (polèmic fa poc per les declaracions d'un tiktoker que va dir: "Sempre acabo dins perquè crec que soc estèril").

És un espai on es parla obertament de sexualitat des d’una perspectiva cisheteronormativa i masclista. És important que sapiguem que això està passant perquè ho puguem acompanyar. No des de la prohibició, sinó des de l’anàlisi. Per exemple, si no ens agrada que ho mirin i sabem que existeix un porno alternatiu per què no els hi paguem una llicència per veure porno amb perspectiva feminista?

Aquests referents estan educant perquè nosaltres estem donant silenci. És difícil de canviar el model si no generem nous referents. N'hi ha alguns com Sex education, Big mouth, Oh my goig, però no són els més hegemònics.

Feu una part d’autoexploració als tallers d’autoconeixement.

Tot el taller són dinàmiques i tenim un apartat d'autoexploració externa i interna dels genitals amb espèculs. És la part que els hi suposa més nervis, però després es genera amb molta naturalitat. És un moment molt maco.

És fort que no ens haguem vist una part del cos tant important de la nostra sexualitat. Si no t’has vist una part del cos no pots connectar amb ella, ni imaginar-te-la, ni saber que t'està fent mal. Si no t’has vist mai la vulva és difícil que hi tinguis una bona relació.

Per què hi ha persones que senten rebuig cap a les vulves?

És un espai d’estigma i de tabú. Si els ajuntes es pot generar una relació negativa que t'afecti en les relacions i en la masturbació. Hi ha gent que es toca per sobre de les calces o amb objectes per aquest rebuig. Es diu que fan olor a peix, que són lletges i que s’han de depilar. Ningú parla de l'olor que fan els penis.

Tenen una pressió estètica més gran que el penis?

El penis és un element positiu en la nostra societat. Com més gran i més erecte millor. El veiem pintat i dibuixat a tot arreu. Les vulves no es veuen enlloc, per sort, ara es comencen a dibuixar.

El capitalisme i el patriarcat ens han desposseït del coneixement a través de la violència, generant un rebuig al nostre propi cos. Actualment es fan operacions per tenir els llavis d’una altra manera, reconstruccions de l’himen...

Què és el més sorprenent que us heu trobat als tallers?

A mi em sorprèn com reaccionen al mite de l’himen. Ens expliquen que és una tela que tenim dins la vagina i que es perfora amb la primera penetració. Ens hauríem de preguntar per què ens diuen que l’entrada a la sexualitat és des del dolor.

No és una tela sinó un perímetre. Sempre hi ha una obertura, que es dilata i canvia la seva forma amb la primera penetració o per molts altres motius. Quan se'l miren al·lucinen.

També feu dinàmiques de connexió amb altres parts del cos.

Ens sorprenem quan sentim el cos. Estem en aquesta societat tan productivista que necessitem un espai pausat on algú ens estigui guiant un repàs per totes les nostres zones del cos per estar tranquil·les i sentir. Si ho incorporéssim ens generaria un nivell de benestar bastant més gran.

Aquesta desconnexió emocional i sensitiva ens fa connectar amb el cos des d’una visió estètica que és violenta. És interessant explorar-lo més enllà.

Alguna proposta concreta per connectar-nos?

Creiem que l'autoplaer és un exercici que pot augmentar l'autoestima, no centrat en arribar a l'orgasme sinó en descobrir el cos com una zona de plaer.

Però és difícil fer propostes sense generar un canvi de prioritats del sistema amb les vides que portem: treballant 45 hores i sense espais de cures, fent sempre coses productives... Ens costa estar al llit sense fer res. És imprescindible acompanyar aquestes propostes amb un canvi de sistema que garanteixi els drets bàsics a totes les persones.