Carme Porta: "La renda bàsica afavoriria que les dones fossin més lliures"

La implementació de la renda bàsica universal permetria avançar cap a una societat més justa i equitativa. Així ho assegura la ciutadania, les entitats i els moviments socials que reivindiquen des de fa anys aquesta eina. La mesura, en tant que és una assignació monetària individual i incondicional, permetria millorar l'autonomia de totes les persones, especialment la de les dones, que són les que més pateixen les conseqüències d'un model que perpetua la precarietat laboral, la bretxa salarial i la desigualtat econòmica de gènere.

 Així s'explica a 'Recursos i autonomia per a totes: Un manifest feminista per la Renda Bàsica', que defensa una renda bàsica amb perspectiva de gènere. Una de les seves impulsores, la Carme Porta, ens parla de la importància de posar en el centre de l'agenda la renda Bàsica des d'una perspectiva feminista. Porta, cap de comunicació de Fundació Surt, és membre del Consell Assessor de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, des del qual ha aportat la seva mirada en la prova pilot treballada per a Catalunya.

Quins serien els beneficis d’implantar la Renda Bàsica Universal?

De beneficis entenem que en tindria molts. Que sigui universal permet que tothom parteixi d'una mateixa situació d'equitat i que la gent que no té res pugui combatre, per exemple, les condicions contractuals precàries que estan oferint o que, qui no ho pugui fer, tingui la possibilitat d'independitzar-se. És a dir, tot serien beneficis, però abans tot això s'ha de testejar, fer les proves que escaiguin i veure com es podria implementar. 

Per aquest motiu va néixer l’Oficina del Pla Pilot per a Implementar la Renda Bàsica Universal, que ha treballat per crear aquest pla pilot amb la finalitat de testejar com implementar la renda bàsica a Catalunya. Es tracta d'un pla pilot molt ambiciós que es va plantejar sobre 5.000 persones i en dos municipis diferents. Suposaria un canvi enorme i, per tant, repeteixo, cal veure com implementar-la.

Més enllà dels beneficis, quins canvis suposaria?

Passaríem de més d'un centenar d’ajuts diversos, totalment condicionats a la renda o certes situacions, a un concepte totalment diferent, el que suposaria un important canvi de paradigma de les actuals polítiques socials. Estem parlant d'un univers de rendes condicionades enorme, que, fins i tot, gent que treballa a serveis socials no les acaba de conèixer totes, ni sap com accedir-hi. I estem invertint en què existeixin, en la seva gestió, a qui es donarà i tot condicionat normalment al pressupost.

La renda bàsica no seria condicionada, perquè tothom la rebria. Entenem que és una renda que no estigmatitza, que permet caminar cap a la construcció de la llibertat.

La renda bàsica no estigmatitza, permet caminar cap a la construcció de la llibertat.

El pla pilot del qual parles es va tombar ara fa uns mesos i no s'està executant. En quin punt estem actualment?

Es va tombar com a proposta quan estava tot a punt. No hi ha hagut mai un pla pilot tan ambiciós com aquest enlloc del món i era importantíssim fer-lo per veure com posar en marxa aquesta mesura. I ara el que està fent l'oficina bàsicament és deixar-ho tot ordenat perquè en el moment en què es pugui implantar, estigui tot preparat. I fer molta pedagogia i continuar explicant la proposta.

Hi ha sensibilització sobre aquest tema en la societat?

Crec que ara mateix seria molt agosarat dir que la gent està sensibilitzada per moltes coses. Però, vaja, que d'entrada hi hagi més d'un 60% de catalans i catalanes a favor de la renda bàsica, vol dir moltes coses. Però sobretot vol dir que la proposta té una lògica molt humana, que la gent l'entén i que és una necessitat.

Això sí, cal fer-ho bé. Per exemple, l'Ingrés Mínim Vital impulsat durant la pandèmia va ser un desastre i se segueix evidenciant així. Llegia l'altre dia que una gran majoria de gent que rep l'Ingrés Mínim Vital ho retorna en forma d'impostos a l'Estat. Com és possible? Estem parlant de situacions d'emergència. És a dir, s'estan fent les coses amb urgència, manca de previsió i de planificació i, a més a més, amb una burocràcia enorme. La gent és totalment conscient que això és inhumà i no és sostenible.

Durant la pandèmia la renda bàsica va estar present en l’opinió pública. Com de necessària continua sent?

Portem acumulades moltes crisis, i la gran última crisi, la pandèmia, ha empitjorat molt les condicions de vida de les persones. Estem parlant de treballadors i treballadores pobres, més enllà de la precarietat i les condicions de treball, que malgrat tenir un lloc de treball i un salari, no es poden autofinançar. Han crescut les desigualtats i cada vegada hi ha més rics i més pobres. Hi ha un augment del risc d'exclusió i pobresa enorme, amb l'increment de la pobresa energètica i la precarització del treball i del salari.

Això afecta tota la societat, però especialment les dones, tenint en compte que no hi ha paritat salarial i el tipus de contractes que es fan a les dones, normalment de jornada parcial. A més, hi ha manca de mesures de conciliació i de corresponsabilitat i s'accentua la situació de desigualtat social, econòmica i cultural que hi ha a escala sistèmica i que afecta les dones. Hi ha manca de serveis públics, amb un augment de la jornada laboral i tot recau sobre les espatlles de les dones.

Ets una de les impulsores del Manifest feminista Renda Bàsica. Com sorgeix?

La Xarxa renda bàsica fa més de 20 anys que existeix. Inclús abans que existís la Xarxa ja estàvem parlant de com podia afectar aquesta renda bàsica a les dones. Quan parlem de serveis i patrons universals, estem parlant d'un patró universal que segueix el sistema patriarcal: home, adult, heterosexual, blanc, propietari, etc. Però una renda universal com aquesta afecta les dones de manera diferent tenint en compte que la seva situació no és la mateixa.

Hi ha una enorme feminització de la pobresa, hi ha una gran bretxa salarial, hi ha rols socials que fan que el valor del treball sigui diferenciat i que tot el treball de cures recaigui de forma gairebé automàtica sobre les dones, així com el treball no remunerat, etc. És a dir que hi ha tota una sèrie de diferències que no estan donant resposta a les dones.

Com beneficiaria la renda bàsica universal a les dones en situació de vulnerabilitat?

Primer, en el fet que sigui universal i individual, i no familiar. Això afavoreix que les dones siguin més lliures. Parlem de dones en situació de violència masclista, que pateixen un control econòmic per part de l'agressor, que socialitzen poc, etc. La seva situació les frena i no marxen perquè no tenen la possibilitat econòmica per fer-ho, sovint juntament amb les seves criatures, o les persones dependents d'elles. I amb això tindrien una base que les permetria fer-ho. No acabaria amb la violència masclista, però sí que permetria que moltes dones sortissin d'aquesta situació.

Com va ser l'experiència de participar en el Consell Assessor de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal?

Molt enriquidora, absolutament, perquè era un consell molt divers. Hi havia persones totalment diferents, gent que venia dels moviments socials, altres de l'acadèmia, etc. És un espai on es posa sobre la taula la necessitat de reflexionar. Se'ns ha escoltat i se'ns ha informat perquè, en la urgència de la concreció de la proposta de pla pilot, no ens deixéssim res.

"Se'ns ha escoltat perquè, en la urgència de la concreció de la proposta, no ens deixéssim res".

Entre elles, la mirada feminista o de gènere.

Si en la mostra de la prova pilot agafes només famílies biparentals, doncs donarà uns resultats concrets relatius a aquestes famílies. Però és necessari provar-ho amb famílies monoparentals, encapçalades per dones, per exemple. L'oficina ens ha donat espai per ser cocreadores. Les nostres reflexions i propostes s'han tingut en compte. Això, d'alguna manera, ha ajudat al fet que el pla pilot fos sensible a moltes perspectives diferents.

Crec que el pla, el que he recollit, sobretot, és la necessitat de colideratge, de reflexionar sobre com es finançaria, sobre quins recursos s'havien de tenir en compte, de quin impacte real tindria sobre la població i quins serien els ajuts que desapareixerien.

Es va analitzar la prova pilot prèvia que es va fer a Barcelona?

Evidentment es va tenir en compte. Era una prova molt més petita, però es va fer una anàlisi, i de fet, hi havia un informe que estava molt ben documentat. Aquesta experiència ens va servir. Per això són les proves pilot. Ajuden d'alguna manera a saber el que cal fer i el que no s'ha de fer.

Existeixen diverses experiències pilot internacionals. Contemplaven la mirada feminista que contemplàveu vosaltres?

En la prova que es va fer a Finlàndia, anava una miqueta en aquesta línia, però és que estem parlant de contextos molt diferents. La de Finlàndia, per exemple, no era igual que la que es va fer a Namíbia. El context social i econòmic és molt diferent. A Namíbia, era una renda bàsica petita, però que ajudava molt a engegar projectes, sobretot a dones. Hi havia una quantitat de dones que tenien èxit amb aquella renda bàsica molt major que els homes. Doncs això era una de les coses que s'havia d'analitzar.

Creiem que això demostra el poc valor que es dona als treballs fets per dones, que són els treballs bàsics de la societat. I això fa que els projectes impulsats per dones siguin molts més exitosos i molt més lligats a la realitat. Analitzem això, quina perspectiva donem i com ho apliquem. Perquè no només té a veure amb la renda bàsica, té a veure amb tota mena de polítiques.