Mujeres Migrantes Diversas és una associació formada per dones voluntàries treballadores de la llar i de les cures de Catalunya, la major part d'elles en règim d'internes. El fonament de l'entitat des dels seus inicis és el d'apoderar a les dones a través d'un espai transformador, horitzontal, feminista, antiracista i LGTBI.

Les dones que formen part de l'entitat ja es troben normalment en una situació d'irregularitat i de manca de drets, però ara, amb la crisi del coronavirus aquestes desigualtats s'han posat encara més en relleu. Parlem amb Carmen Juares, coordinadora de l'associació perquè ens expliqui com estan vivint les dones la situació derivada de la Covid-19 i què fan des de l'entitat per aconseguir els drets i llibertats que es mereixen.

Amb la Covid-19, ha canviat la situació de les persones cuidadores?

Les dones treballadores de la llar i les cures sempre han tingut una situació de manca de drets i d'explotació laboral i també han viscut violència sexual dins dels domicilis. El que ha canviat és que moltes companyes s'han hagut de quedar internes perquè no tenien una altra opció: les famílies no les han deixat sortir perquè tenien por que agafessin el coronavirus. Això ha suposat un augment de la seva jornada laboral però no s'ha vist reflectit en el sou.

Totes aquestes circumstàncies són fets dels quals costa molt parlar, perquè en primer lloc les dones se senten culpables i perquè ho tenen més difícil en no tenir família ni una xarxa de suport al país. Moltes comencen a parlar de tot això a l'associació al cap dels anys.

Com aconseguiu que les dones parlin i es defensin per evitar que el que passa dins la llar es quedi a la llar?

No és una cosa que passi d'un dia per l'altre. Comporta molta feina, dedicació i confiança. L'associació ha nascut de i per les mateixes dones treballadores: totes hem sigut dones cuidadores, jo mateixa ho vaig ser dels 19 als 25 anys podent sortir només els dissabtes.

Nosaltres aportem informació, fem formacions en llengua catalana, en capacitació digital, en drets sexuals i reproductius, en feminisme... i tot això és el que va apoderant a poc a poc a les dones. Som una associació d'amigues, de dones que reivindiquen els seus drets. Per això, quan les dones tenen una problemàtica saben que no la viuran sola, sinó que la viuran en companyia, cosa que dóna molta força per fer front a l'explotació laboral, a la manca de drets i als abusos sexuals.

Vosaltres, doncs, actueu com una xarxa social de suport. Com us doneu a conèixer entre aquestes dones?

Vam començar arran de conèixer-nos a una manifestació de plaça Catalunya i vam coincidir en el fet que totes érem d’Hondures i havíem sigut internes. Així, vam crear un grup de WhatsApp sense cap pretensió de fer una associació. Aleshores el grup va anar creixent pel boca-orella i ara mateix ja som 458 dones, ja constituïdes com una associació i que tenim molt bona relació amb l'administració.

Els grups xenòfobs aprofiten la Covid-19 per seguir llançant encara amb més força missatges racistes. Com ho afronteu des de l'entitat?

Des de l'associació intentem fer xerrades allà on ens conviden o quan fem una reunió nostra convidem als veïns i veïnes per conscienciar que som gent treballadora de Barcelona i que tenim els mateixos problemes. Representem la mateixa classe treballadora i obrera, no ens hem de barallar entre nosaltres.

La dreta vol separar-nos però no hem de permetre aquest discurs d'odi perquè ells mai trepitgen els mateixos llocs que nosaltres, la classe treballadora. Això és el que hem de reivindicar i el que nosaltres reivindiquem.

En un context de crisi econòmica, com preveieu que evolucioni la feina de les cuidadores?

Tenim una mica de por a la crisi sanitària i econòmica que ja tenim a sobre. Per exemple, amb el cas de la Nissan s'han perdut molts llocs de treball tant directes com indirectes perquè teníem moltes dones que treballaven per famílies de la Nissan.

També ens afecta tot el que ha passat a les residències, això, però, pot ser que algunes dones puguin trobar feina. Aquesta recessió econòmica ens afecta a nosaltres però també a tota la classe treballadora, potser la diferència principal entre el global de la classe obrera i les dones migrades és que no tenim una xarxa de suport ni moltes vegades tampoc els mateixos drets.

Què n'opineu de la Llei d'Estrangeria actual?

Estem treballant en la campanya #RegularizaciónYA perquè països com Itàlia o Portugal han fet una regularització d'una part d'aquesta població i aquí, en canvi, no s'està fent res. El Sánchez diu "volem sortir d'aquesta crisi sense deixar a ningú enrere" però en realitat s'està deixant a moltes persones. Per exemple, tenim un informe de CCOO que diu que 200.000 dones es troben en situació administrativa irregular i això significa que no poden cobrar cap ajuda i, per altra banda, els serveis socials estan col·lapsats.

Això és una qüestió de justícia social: són dones que cuiden dels nostres avis i criatures i en canvi les tenim en una situació de manca de drets. Elles són també un col·lectiu essencial i així ho va considerar el Govern en el seu Reial Decret però, per contra, no tenen els mateixos drets laborals que la resta de treballadors i això és una vergonya.

I per acabar, esteu prenent iniciatives diferents des de l'inici de la declaració de l'estat d'alarma?

La situació ha canviat i també la nostra acció. Abans ens centràvem sobretot a fer tallers sobre la llei d'estrangeria o drets laborals, en formacions i en xerrades però tot això s'ha hagut de suspendre. Des de l'inici de la pandèmia hem canviat les iniciatives i ara repartim material de protecció individual, cistelles d'aliments i productes bàsics i oferim ajudes per pagar el lloguer.

Nosaltres el que reivindiquem a escala estatal és la rectificació del conveni 189 per la dignificació del treball de la llar i les cures i fer una regularització urgent. A escala catalana demanem l'empadronament sense domicili fix. Moltes dones es volen empadronar però no poden perquè viuen al domicili on treballen. Des de la Generalitat s'hauria de crear un decret per donar una solució a aquesta problemàtica.