Aquests dies, Espanya pateix de valent la primera onada de calor de l’estiu. Dotze comunitats autònomes de les disset que hi ha a l’Estat, amb una població que supera els vint-i-sis milions de persones, estan en alerta per les altes temperatures, que, en alguns territoris com Andalusia i l’Aragó, poden enfilar-se fins als 45 graus. Parlem d’un episodi climàtic extrem que es pot considerar anòmal, però que cada vegada és més freqüent a conseqüència del galopant canvi climàtic.

Davant d’aquest context desafiant, com demostren les més de 4.700 morts que es van produir a Espanya durant el 2022 vinculades a la calor, segons dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo), encara pren més rellevància i resulta més alarmant l’última dada que publica l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), que fa palès que el 17,1% de la població espanyola no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada. Alhora, evidencia que la pobresa energètica és una realitat que impacta en bona part de les llars de l’Estat i que, lluny de reduir-se, va a més.

Per fer front a aquesta problemàtica, diverses organitzacions de la societat civil han presentat un document en què sintetitzen una sèrie de propostes per afrontar la pobresa energètica, amb la vista posada a les eleccions generals del pròxim 23 de juliol.

Així, més d’una vintena d’entitats que compten amb l’aval que suposa la lluita diària contra aquesta xacra, com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Ecoserveis, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Ecologistes en Acció, entre altres, han formulat una bateria de cinc mesures clau que inclouen prohibir els talls de subministraments bàsics de manera permanent, establir una tarifa social de la llum i ampliar el bo social, entre altres.

Es tracta de propostes que faran als partits polítics que es presenten a les eleccions espanyoles a través de diverses reunions i amb un missatge clar i inequívoc: la pobresa energètica ha de ser una indiscutible prioritat per al govern que sorgeixi de les urnes el 23 de juliol.

Prohibir per sempre els talls i un pla per afrontar els deutes

Si bé és veritat que, arran de la pandèmia i la crisi dels preus de l’energia, el Govern espanyol va sumar un paquet de mesures addicionals a les ja existents per protegir les famílies més vulnerables d’aquests fenòmens, no és menys cert que es tracta de solucions de caràcter temporal que s’han anat prorrogant en els últims anys.

Parlem de la baixada d’impostos, l’augment de les beneficiàries del bo social i dels percentatges de descompte o la prohibició de talls de subministrament, entre altres, que s’han sumat al bo social elèctric o el tèrmic, per citar un exemple.

Per això, en primera instància, les entitats proposen la prohibició permanent dels talls d’aigua, llum i gas. Es tracta, doncs, de deixar enrere la temporalitat que ha caracteritzat la moratòria dels talls de subministraments bàsics que s’ha aplicat a les llars beneficiàries del bo social i a aquelles que compleixen els requisits durant els últims tres anys i implementar la prohibició dels talls de manera permanent a l’ordenament jurídic espanyol.

Una mesura, expliquen des de les organitzacions, “que va en la línia seguida per la Comissió Europea (CE) en la proposta de reforma del disseny del mercat comú de l’electricitat.

En segon lloc, les entitats urgeixen a aprovar “un pla per poder afrontar els deutes existents que no suposi noves exigències per a les famílies vulnerabilitzades”. Aquest nou full de ruta, que ha de comptar necessàriament amb la implicació activa de les empreses gestores d’aquests serveis bàsics, s’ha d’encaminar a abordar els deutes generats arran de la posada en marxa de la moratòria de talls de subministraments bàsics aplicada amb motiu de l’adveniment de la pandèmia, el març del 2020.

Assegurar el bo social i ampliar-ne l’abast

Un instrument clau per pal·liar la pobresa energètica és el bo social elèctric. No obstant això, les entitats han denunciat des de fa anys les nombroses traves burocràtiques que dificulten la seva aplicació per a moltes famílies. Per aquest motiu, es proposa automatitzar-ne l’accés, d’acord amb el que ja planteja l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica i s’aplica amb molt bons resultats a països com Portugal. Així doncs, cal un compromís ferm i decidit per fer realitat aquesta mesura abans que acabi el 2024, convenen les organitzacions socials.

Igualment, i de manera paral·lela, el document de propostes incideix en la necessitat d’eliminar la limitació de consum bonificat del bo social elèctric, que dispara el consum i el cost de la factura elèctrica durant èpoques marcades per temperatures extremes, deixant sense efecte el descompte del bo social.

Els límits actuals, malgrat que es van ampliar el 15% l’octubre del 2022, “no responen a l’heterogeneïtat de les llars vulnerabilitzades i del parc d’habitatge existent”, remarquen les entitats, que advoquen per eliminar aquests límits. Així mateix, es planteja ampliar la cobertura del bo social permetent oferir-lo a la resta de comercialitzadores, més enllà de les de referència.

Aquesta restricció implica una discriminació per a totes aquelles persones que tenen el seu contracte al mercat lliure i les desprotegeix, a més de suposar “una transferència de recursos econòmics i de clients a les companyies de l’oligopoli en la seva versió regulada, perjudicant la resta”.

Establir una tarifa social de la llum i crear una mesa social

Una altra mesura que des de les entitats consideren estructural per garantir el dret a l’energia de la ciutadania consisteix a crear una tarifa social d’electricitat. El detall de la mesura inclou que el preu del kilowatts per hora (kWh) no resti vinculat a la variació dels preus, a la volatilitat del mercat majorista o al preu de mercats a futurs, sinó que la tarifa fixi un preu estable que es pugui revisar de forma semestral i estigui lligat al cost de la vida i a la renda disponible.

D’aquesta manera, “es podria plantejar una tarifa vinculada progressivament a la renda de la llar o una tarifa social base i una tarifa social reduïda per a usuàries amb una vulnerabilitat severa”, completa el document.

Finalment, es posa l’accent en la necessitat de crear una mesa social de pobresa energètica. Es tracta, tal com marca l’Estratègia Nacional Contra la Pobresa Energètica, d’un espai de participació i assessorament en què estiguin representades i tinguin presència les organitzacions dedicades a lluitar contra la pobresa energètica i altres entitats socials. En aquest sentit, és del tot imprescindible una interlocució fluida entre aquestes organitzacions i el govern per assegurar-ne la viabilitat i efectivitat dels objectius que persegueix.