Com fer una educació més inclusiva

Cal també deixar les etiquetes, la comparació, la competició i anar cap a un model que tregui el millor de cada infant i jove. Aprofitar els seus talents i habilitats, allò que li agrada fer i treure-li tot el potencial. Cal posar l'alumnat al centre i no al professorat o les notes. 

Què és l’educació inclusiva?

L'educació inclusiva és el procés d’identificar i respondre a la diversitat de les necessitats de totes les estudiants a través de la participació més gran en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió a l’educació. Es basa en el fet que cada infant té característiques, interessos, capacitats i necessitats d’aprenentatge diferents i que els sistemes i programes educatius s'han d’adaptar a aquestes necessitats i no a la inversa.

Té com a finalitat atendre les necessitats tant d'infant i joves com de persones adultes, sobretot en casos de risc d’exclusió social per tal de garantir l'accés a una educació de qualitat, justa, equitativa i a la igualtat d’oportunitats. 

Cada infant i jove té diferents maneres d’aprendre i d'interpretar el món. Té un estil, costums, ritmes, temps d’aprenentatge, idees, motivacions, experiències i capacitats úniques i inherents. 

L'educació inclusiva, una eina de transformació social

L'educació inclusiva està pensada per facilitar l'aprenentatge a tot l’alumnat amb unes metes comunes per reduir al màxim l'índex d’exclusió social.

Per aplicar l'educació inclusiva és necessari crear un context adaptat a les persones, en què es tinguin en compte les diferències i en què quedin garantits el suport i les ajudes concretes que requereixin els grups o persones més vulnerables. 

També és bàsic reflexionar i analitzar sobre aspectes lligats a la cultura, la política i la pràctica com són els valors, les creences, la identitat, la comunitat educativa, la planificació, estratègies, l'anàlisi, la valoració, l'aprenentatge, la pràctica diària, la flexibilitat, l'autonomia i la cooperació.

Recomanacions per assolir una educació inclusiva:

• Model d'escola amb l'alumnat al centre: el professorat ha de posar la mirada en cada infant i jove, amb especial interès pel seu desenvolupament afectiu, social, cognitiu i emocional i no només en l'acadèmic. Cal una escola amb personal docent que s'involucri de manera personalitzada amb cadascun per possibilitar que el desenvolupament de les seves potencialitats. 
• Formació continuada del professorat: Fer que la inclusió sigui un eix transversal en la seva formació permanent del professorat. Una formació permanent juntament amb persones amb perfils diversos als centres educatius per poder donar resposta a l'alumnat que acull. El professorat ha de tenir com a finalitat garantir el dret a una vida digna d'infants i joves. 
• Canvi en el sistema avaluatiu: Comptar amb un sistema avaluatiu basat en l’heterogeneïtat i en l’assoliment d'objectius personals i no en l’homogeneïtat.
• Compromís i canvi de mirada del personal docent: Cal anar cap a una docència compartida per conèixer l'alumnat, treballar propostes de multinivell. 
• Relació amb les famílies: Un model d'escola que estableixi un vincle de confiança amb les famílies, que les acompanyi en qualsevol situació o dubte que pugui sorgir, afavoreix la unió, és un mètode preventiu per a la resolució de conflictes i és afavoreix els aprenentatges de l’alumnat dins i fora de l’aula. Cal fomentar la participació de les famílies i involucrar-les per dur a terme un projecte conjunt i en el procés d’aprenentatge i avaluació així com fer acompanyament emocional i assessorar sobre estratègies i formes d’actuació.
• Tenir en compte la diversitat d'infants i joves: Conèixer les necessitats específiques de cada infant i jove beneficia a tothom. En aquesta línia és recomanable crear un ambient creatiu i innovador en què es promogui la presa de decisions per part de l’alumnat, assumint riscos, desafiaments i qüestionar-ne els resultats. Un ambient on se celebrin els èxits i donin suport als fracassos ajuda a un correcte desenvolupament personal i professional. En definitiva, es tracta de que infants i joves se sentin inclosos, recolzats i acceptats tant per la resta de l'alumnat com pels membres del centre escolar.
• Eliminar la segregació escolar: cal deixar de posar etiquetes a infants i joves que surten de la norma per motius de salut com discapacitats intel·lectual, trastorns de l’espectre autista, de conducta, del llenguatge, malalties, altes capacitats, necessitats específiques de suport amb motiu de l’entorn sociocultural, incorporació tardana al sistema educatiu, entre d'altres. No deixar ningú enrere. 
• Afavorir la convivència: El fet de promoure aspectes com l'ajuda mútua, compartir, complementar-se, escoltar i respectar ajuda a anar cap a una societat més justa i democràtica.
• Garantir la igualtat d'oportunitats i l'atenció universal: adaptar el temari, el mètode i la proposta educativa perquè tot l'alumnat hi puguin participar, no només una part, crear propostes en què no tothom faci el mateix alhora. Hi ha infants i joves que funcionen millor acomplint una tasca de manera individual, d'altres en parella i d'altres en equips.