Contra l’exclusió digital de la gent gran

No hi ha dubte que el procés de transformació digital de la societat és irreversible i avança a un ritme vertiginós. La digitalització abasta cada cop més àmbits de les nostres vides i s’ha accelerat significativament arran de la irrupció de la pandèmia de la covid, que ha canviat la forma en què ens relacionem i, avui, exigeix un mínim de competències bàsiques digitals a la població. Ens agradi més o menys, el cert és que a la nostra realitat tot està lligat a la tecnologia. 

Els avenços tecnològics són sinònim de progrés i ens fan la vida més fàcil en multitud d’aspectes: des d’agilitzar tràmits que abans eren molt feixucs a treballar des de casa o facilitar les relacions socials, entre molts altres avantatges. Ara bé, convé no oblidar que aquest procés imparable també té un revers menys amable, atès que està deixant fora de joc molts col·lectius que, o bé no tenen la possibilitat d’accedir a les eines tecnològiques o bé no tenen les habilitats per fer-les servir.

La gent gran és un dels col·lectius que sovint se sent exclòs d’aquesta transformació. Lluny de facilitar-los el dia a dia, moltes vegades la digitalització s’ha convertit en un vertader maldecap a la seva vida quotidiana. Accions que per a la majoria de nosaltres semblen tan senzilles com consultar els seus estalvis, comprar un bitllet de metro o demanar cita prèvia per fer un tràmit administratiu han esdevingut un turment per a moltes persones grans. 

Superar aquesta escletxa, que s’ha eixamplat arran de la pandèmia, i garantir l’equitat digital, és avui un dels principals reptes que tenim com a societat si no volem que molts col·lectius en restin al marge. 

Un clar exemple d’aquestes dificultats es pot veure en la relació entre les persones grans i les entitats bancàries. La decidida aposta del sector bancari per la digitalització dels seus serveis, que ha comportat una dràstica reducció de l’atenció en format presencial i el tancament d’oficines, ha provocat malestar i un sentiment d'indefensió entre el col·lectiu. Una situació que han denunciat entitats representatives de la gent gran com la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) o la Fundació Amics de la Gent Gran, entre altres.

Avui, la desconnexió digital és un nou factor d’exclusió social i té especial incidència entre la gent gran. Així ho fa palès l’informe ‘Evolució de la cohesió social i conseqüències de la covid-19 a Espanya’, elaborat per Càritas i la Fundació Foessa, on s’exposa que només el 14% dels homes i el 10% de les dones majors de 74 anys utilitza internet diàriament.

Aquest “nou alfabetisme del segle XXI” precipitat per la pandèmia, com ho assenyala l’estudi, impacta de valent en la gent gran, atesa la carència de competències digitals del col·lectiu, i agreuja situacions com l’aïllament o la solitud no volguda.

Per ajudar a pal·liar aquesta bretxa digital, des de l’Administració s’han posat en marxa iniciatives adreçades a les persones grans que cerquen apropar les noves tecnologies i lluitar contra la desconnexió digital.

Per citar un exemple d’entre molts, la campanya ‘L’Altaveu’, engegada per l'Oficina de la Gent Gran Activa del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, té el propòsit de reduir l'escletxa digital a través de diferents píndoles audiovisuals que presenten diverses eines digitals per a la comunicació entre persones, de forma didàctica i amena. Cada eina digital es vincula a un aspecte important relacionat amb l’envelliment actiu de les persones, a partir d’històries i testimonis reals dels participants.

La Fundació Cívica Oreneta del Vallès malda per reduir la bretxa digital

Igualment, moltes entitats catalanes també dediquen esforços a visibilitzar la problemàtica de l’escletxa digital en la gent gran i treballar per trencar-la. És el cas de la Fundació Cívica Oreneta del Vallès, amb seu a Badia del Vallès, que ha enfocat una part important de la seva tasca a lluitar contra l’exclusió digital de les persones grans. 

L’entitat, nascuda del teixit associatiu de la ciutat vallesana, organitza cada any nombrosos tallers d’alfabetització digital i compta amb unes hores d’atenció personalitzada per donar suport a la gent gran en tota mena de tràmits i gestions telemàtiques, com accedir a certificats digitals i demanar cites prèvies, entre altres. 

La fundació treballa per reduir la bretxa digital de la gent gran amb diversos projectes, com ‘Tu també pots’, que compta amb una àrea tecnològica, on es fan xerrades i tallers per adquirir coneixements bàsics per poder utilitzar eines tecnològiques com mòbils, ordinadors, tauletes, caixers, etc.

El projecte ‘Lluita contra la bretxa digital i la solitud de la gent gran’, que van posar en marxa en plena pandèmia i que va ser guardonat amb el premi BBVA Futur Sostenible 2021, també s’enfoca en aquest àmbit, amb formació i dotació de mitjans per trencar la solitud no desitjada a través de les eines que posa a l’abast la tecnologia.  

A més, l’entitat s’encarrega de la gestió del Punt Òmnia de Badia, que educa i forma en el bon ús de les noves tecnologies, com un mitjà per assolir un major grau d’autonomia personal i afavorir la participació social de les persones, especialment la gent gran. 

L’Eva Gutiérrez és dinamitzadora i educadora de la fundació i coneix de primera mà les dificultats que tenen les persones grans per seguir el ritme d’aquest ràpid procés de transformació digital. “No els costa aprendre a fer servir els mòbils, però és un problema, per exemple, quan l’han de canviar perquè han de tornar a començar gairebé de zero; per no parlar dels webs, tràmits, formularis o sistemes operatius que sovint canvien molt ràpidament, cada sis mesos, amb totes les complicacions que comporta”, explica a Xarxanet.

A través de la seva tasca al Punt Òmnia de Badia i als projectes de la fundació, l’Eva té clar que la gent gran “se sent exclosa de la societat digital i viu aquestes limitacions amb molta angoixa i desesperació”. De fet, afirma que algunes venen amb llàgrimes als ulls fruit de la impotència de pensar que ja no són vàlides per no saber fer anar la tecnologia. 

“És molt injust perquè són persones que valen molt i que han fet grans esforços, fan el menjar dels seus fills i files, els ajuden econòmicament, però després veuen que són absolutament dependents en l’àmbit digital i això les afecta molt”, suma Gutiérrez, que afegeix que moltes no volen demanar ajuda als seus familiars per no atabalar-los.

Ganes d’aprendre no en falten. De fet, la dinamitzadora i educadora de la fundació afirma que les llistes d’espera per apuntar-se als tallers per aprendre a utilitzar el telèfon mòbil o iniciar-se en la informàtica estan plenes i des de l’entitat no donen l’abast.

Per això, fan una crida per aplegar persones voluntàries en l’àmbit de l’alfabetització digital que se sumin a l’equip i els ajudin a donar resposta a la creixent demanda que existeix. “Com més persones voluntàries ens ajudin a més persones arribarem, volem que les persones grans sàpiguen que hi ha moltes persones que volen ajudar-les, que no estan soles”, conclou.