“Creix el reclam per la participació ciutadana i la remunicipalització en la gestió de serveis bàsics com l’aigua i l’energia”

"Les empreses que a Catalunya distribueixen en règim de monopoli la llum, el gas i l'aigua van obtenir respectivament 2.771M€, 1.657 M€ i 432,9 M€ de benefici el 2012", segons Aliança contra la Pobresa Energètica. Uns guanys econòmics que es produïen paral·lelament a les pujades de les tarifes elèctrica i de l'aigua i a l'hora que les companyies tallaven la llum a 1,4 milions de persones a l'Estat espanyol i l'aigua a milers de cases catalanes (300.000 només a Barcelona).

Un model de gestió privada que durant tres dècades va fonamentar la distribució de serveis a escala nacional i internacional. Com a resposta als seus impactes, però, una nova tendència va començar a obrir-se camí. El primer pas endavant per al canvi es va donar a Cochabamba (Bolívia) l'any 2000, quan una llei de privatització de l'aigua era derogada. L'any 2010 París remunicipalitzava el servei i, després de guanyar 35 milions d'euros el primer any, van abaixar la tarifa de l'aigua un 8%. La ciutadania de Berlín, per la seva banda, votava en referèndum, amb més de 600.000 vots, a favor de retornar la gestió de l'aigua a l'ajuntament i ho aconseguia. El 28 de juliol de 2010 l'Assemblea de Nacions Unides aprovava el reconeixement del dret humà a l'aigua i al sanejament i es començava a consolidar doncs un procés de retorn a la gestió pública de l'aigua.

Així doncs, mentre estats admirats des del sud d'Europa caminen cap a la municipalització, a Catalunya s'ha avançat en direcció oposada. Així ho explicava Moisès Subirana, membre d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i una de les persones més actives a la Plataforma Aigua És Vida, a la sessió informativa sobre el contingut dels cursos online d'ESF.

"Catalunya és pionera en gestió lucrativa i mercantil de l'aigua", afirma, ja que el 90% de la població està abastida per empreses privades d'aigua. I què hi té de negatiu? "aigua és vida", diu, "una persona mor si està tres dies sense beure'n". Que les companyies no abasteixin la població amb serveis fonamentals per motius econòmiques a l'hora que es reparteixen dividends és, segons la Plataforma, injust i il·legítim.

Les privatitzacions, explica, poden ser resultat d'ideologia, és a dir, de "creure que el sector privat ho farà millor que el públic", o bé "de pressions internacionals per accedir a crèdit". Ara bé, endinsant-se en la realitat catalana, "tot sembla apuntar a que la resposta es troba en un sistema de portes giratòries i de relacions entre sector privat i públic que fa enriquir uns pocs amics".

A més, les darreres municipalitzacions posen de manifest que l'eficiència i la productivitat en el subministrament del servei no queda només limitada al sector privat, sinó que el públic també ho ha aconseguit. Dos exemples de casa nostra es troben a Arenys de Munt i Figaró.

"Quina gestió de l'Aigua volem?"

Sota aquest títol, ESF entrevistava diferents personatges per donar resposta a la pregunta de quin és el model que es persegueix. Entre ells, Moisès Subirana.

Entitats com Plataforma Aigua és Vida, ESF, la Xarxa per la Sobirania Energètica o Aliança contra la pobresa energètica, defensen un procés de democratització i remunicipalització de la gestió dels serveis bàsics, que no és més, diu Moisès, "que una cosa que havia estat pública, torni a ser-ho". És a dir, afirma, "cal recuperar la gestió pública com a pas per a una gestió que no sigui mercantil i on no es produeixin abusos socials i mediambientals que sí comet la gestió privada". I segons ell,  "creix el reclam per la participació ciutadana i la remunicipalització en la gestió de serveis bàsics com l'aigua i l'energia". 

Contingut relacionat

Entrevista a Moisès Subirana a la cadena Ser, programa Itziar González abril 2014

Aliança per combatre la pobresa energètica, notícia a xarxanet.org

L’aigua: un dret públic o una mercaderia?, notícia de eldiario.es

La municipalització de l’aigua, una idea que s’obre camí, notícia de eldiario.es

Figaró más eficiente en la gestión del agua con la municipalización, notícia de La Vanguardia

Arenys de Munt gestionarà directament el servei d’abastament d’aigua, Ajuntament d’Arenys

La Pobreza energética se dispara, article a El País