La Sandra Díaz recorda com si fos ahir l’instant concret en què va decidir que volia tirar endavant el seu projecte intergeneracional. La guspira va saltar mentre participava amb la seva filla en una activitat extraescolar de dansa que es feia en una residència de gent gran. En un moment, va veure com una dona gran, privada de tota mobilitat, va esbossar un gran somriure quan una de les nenes va agafar la seva mà.

“Aquell gest em va impactar molt, a mi sempre m’han agradat molt els infants i la gent gran, i el mateix dia, quan vaig tornar a casa, em vaig convèncer que havia de fer alguna cosa en aquesta línia i vaig començar a redactar el projecte”, explica a Xarxanet.

Avui, aquella idea s’ha transformat projecte Recol·lectors de felicitat Créixer, envellir, compartir (CRENCO), una iniciativa intergeneracional i multidisciplinària que ha bastit un programa socioeducatiu i terapèutic per unir i comunicar jovent i gent gran, i que consta d’activitats molt diverses que es duen a terme als centres educatius i de gent gran durant el curs, en horari lectiu, amb la participació de diferents generacions.

Per a la Sandra, promoure les relacions intergeneracionals és, ras i curt, una manera de millorar la societat. “Fomenten l’empatia entre el jovent i la gent gran, l’entesa i la comprensió entre diferents generacions”, afirma. Aquest és l’objectiu del projecte que va idear i que ajuda a omplir un buit pel que fa a aquesta mena d’iniciatives.

“Pensem que jovent i gent gran no s’entenen, però el problema és que falten espais de trobada i de col·laboració que donin lloc a què les diverses generacions interactuïn, conversin i s’escoltin; passa fins i tot a les famílies, anem tots tan ràpid que mai tenim temps de seure i parlar”, raona.

Per això són tan importants iniciatives com CRENCO, que ajudin a configurar aquest marc de trobada intergeneracional i permetin a uns comprendre millor com és la vida del jovent d’avui, i als altres acostar-se a l’envelliment i tot el que comporta, així com interioritzar perquè és important cuidar la gent gran. “En general tenim un concepte força erroni del que és la gent gran, hi pensem com a persones soles que no fan gaire res, quan la realitat d’avui és molt diferent, és una visió que hem de canviar”, assenyala la Sandra Díaz.

Activitats pensades, adaptades i dirigides a dues generacions

Des del dia en què la Sandra va decidir que volia crear un projecte intergeneracional tot ha anat molt de pressa i l’èxit de CRENCO ha superat totes les seves expectatives. Tanmateix, hi ha abocat molts esforços i hi ha perdut moltes hores de son. Compagina la gestió i direcció del projecte amb la seva feina, com a tècnica comptable de la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu (FSJD), una institució que l’ha ajudat molt a impulsar CRENCO.

“Em van donar un cop de mà per redactar i polir el projecte, i després el vaig presentar a una escola i a l’Ajuntament de Cornellà, que em van donar suport per fer-lo realitat”, explica.

A partir d’aquí, la impulsora de CRENCO va presentar el projecte a porta freda a centres educatius, de gent gran i institucions. “Al principi la seva reacció era una mica d’estranyesa, però en general sempre ha estat molt positiva; i ara tot va molt més rodat perquè ja tenim una experiència i bagatge acumulats”, convé. No obstant això, admet que no és fàcil, perquè per fer un projecte intergeneracional cal un treball col·laboratiu important, atès que hi intervenen diverses institucions i es requereix la implicació de multitud d’actors.

Així, CRENCO vol ser un espai de trobada per propiciar la interacció de jovent i gent gran a través d’activitats que es programen durant el curs lectiu. Aquestes activitats són molt diverses i estan pensades per a les diferents generacions que hi prenen part. Fins ara se n’han fet de dansa, teatre social, tallers per potenciar la memòria, l’escriptura i l’art, entre moltes altres.

Aquest curs, per exemple, se n’ha programat una que consta d’una sessió de pluja d’idees entre menuts i grans per treballar idees per combatre la soledat i millorar la qualitat de vida de la gent gran. Després, les propostes que en surten es presenten a ajuntaments perquè les apliquin.

Tot plegat requereix molta feina prèvia de preparació: reunir-se amb els centres escolars per proposar i programar les activitats, que sempre s’han de definir i calendaritzar abans que comenci el curs escolar. Igualment, també cal trobar-se amb els centres de gent gran per tal de saber si les activitats plantejades són viables, per exemple a nivell cognitiu o de mobilitat.

Les activitats del projecte s’adapten a cada grup de treball per tal que tots els participants les puguin gaudir i aprofitar al màxim. És important que totes es treballin des d’una perspectiva intergeneracional, amb tot el que això implica: “cal evitar que se centrin només en els joves, per exemple, i deixin de banda la gent gran, o a l’inrevés”, exposa la impulsora del projecte. Per assegurar-se que això és així, la Sandra sempre es reuneix amb els professionals que contractarà per fer l’activitat i aquestes s’adapten a cada grup que la realitzarà.

Un projecte que no ha parat de sumar

Des que va començar el 2017 amb una prova pilot amb la participació de l’escola Abat Oliba i la residència DomusVI Sant Jordi, totes dues de Cornellà de Llobregat, el projecte ha crescut molt i ha desenvolupat activitats a vint-i-quatre centres educatius i de gent gran, amb un total d’uns vuit-cents participants en quatre cursos escolars.

Els bons resultats de CRENCO han propiciat que s’hi sumin cada cop més col·laboradors, entitats i institucions que ho fan possible, com la mateixa FSJD, l’Ajuntament de Cornellà, la Fundació Prado Pintó, el projecte FAROS i la Creu Roja, entre altres.

Amb tot, la pandèmia va suposar un punt i seguit per a un projecte que és molt de pell i, per tant, està pensat per fer-se de forma presencial. No obstant això, i malgrat que sempre és més difícil crear vincles a través d’una pantalla, la iniciativa va continuar i es va adaptar al format telemàtic, amb resultats força reeixits.

Igualment, l’aturada obligada per la covid va servir per desenvolupar una plataforma virtual per donar continuïtat al projecte, més enllà de les hores lectives; i per elaborar una guia de bones pràctiques que recull l’experiència adquirida i facilitar que el projecte sigui exportable i altres centres puguin replicar-lo.

En Manuel, de vuitanta anys, és un dels participants del projecte: “Estic molt orgullós d’aquest jovent, m’ha encantat estar amb ells i poder explicar-los tot el que he passat a la vida, malauradament jo mai vaig poder trepitjar l’escola perquè estava treballant”, explica en una entrevista.

La Laia Torres, estudiant de segon d’ESO de l’institut Francesc Macià de Cornellà, també n’ha format part i assegura que la connexió amb la gent gran va ser immediata: “l’intercanvi m’ha permès aprendre a valorar més el que tinc, perquè xerrant amb la gent gran t’adones que abans tot era molt diferent”, suma.

El del Manuel i la Laia són només dos testimonis, de diferents generacions, que donen una idea de tot el que poden aportar aquests espais de trobada intergeneracional com els que promou el projecte CRENCO. Una iniciativa que vol continuar estenent-se, sumant i creixent. Qui vulgui col·laborar, pot fer-ho a través de donacions o participant en una campanya de crowdfunding que tenen en marxa. “Volem continuar treballant per l’entesa entre generacions, generant més activitats i arribant a més escoles i centres”, conclou la Sandra Díaz.