Cristian Lienlaf: "Crear vincles és l'aliment de l'ànima de les persones sense llar"

Som Sostre és una associació sense ànim de lucre que es va crear el 2018 a partir d'una reacció espontània d'un grup de gent, de Girona, a través de les xarxes socials. En Cristian Lienlaf, fundador i actual president de l'associació, va escriure una publicació a la pàgina 'No ets de Girona si no', explicant que aniria a repartir caldo a persones sense llar de la ciutat, una acció que ell venia fent des de feia un temps i amb la qual havia aconseguit crear vincles amb el col·lectiu.

Precisament crear vincles és el principal objectiu de l'entitat. De fet, pràcticament s'ha convertit en el mantra de Som Sostre que s'ha traslladat a altres entitats de la ciutat. Parlem amb Lienlaf sobre l'associació, la seva tasca i les mancances que encara hi ha en l'atenció de persones sense llar a Girona.

L'inici de l'associació és curiós.

Sí, era una acció que feia jo sol amb la meva olla i el meu carret. I quan ho vaig proposar, va ser com una bola de neu que es va començar a fer més gran. Hi va haver molta gent que estava interessada en col·laborar, en poder donar un cop de mà, sense saber ben bé quin era el rerefons. La gent anava informant-se i entenent la perspectiva personal que jo tenia referent al col·lectiu.

I va nèixer Som Sostre.

Vam haver d'organitzar-nos i crear l'associació per poder canalitzar tota aquesta ajuda i aquesta sinergia col·lectiva. Evidentment, això és quelcom totalment voluntari o altruista. Trèiem temps d'on no n'hi havia per poder coordinar i col·laborar.

De quin tipus d'ajuda estem parlant?

Alguns col·laboren cuinant, altres fent carrer, altres portant les xarxes, altres intentant aconseguir alguna cosa de roba o coses que necessiten. Però sobretot el que fem és crear vincles. D'això en diem que és el primer pas. Després ve la preocupació per l'altra persona, l'estima, i estar allà, en definitiva.

No som una entitat de serveis, som una entitat que presta una col·laboració que en realitat són vincles. La relació de confiança que tenim amb la gent per poder obrir-se i parlar de les seves coses, no es pot descriure materialment. Nosaltres ho quantifiquem de manera més humana. Així que l'hem de cuidar i fer més gran perquè crear vincles és la gran alimentació de l'ànima per a ells.

Molts es queden amb el plat a la mà fins que marxem, emocionats de poder parlar amb algú, de sentir-se escoltat i valorat.

Quin és el vostre objectiu?

Sobretot crear aquests vincles amb les persones que dormen al carrer. És la nostra aportació. Una persona que se sent estimada, que té una xarxa de persones al seu voltant que li pregunten com està i s'interessen per ella, fa que encengui aquella flama d'autoestima que no té. És la nostra gran riquesa i el que hem pogut anar construint amb ells.

Com aconseguiu aquest vincle?

Per exemple, moltes vegades sopem amb ells, i així tenim un espai més familiar per parlar.

Com responen a això?

Molt bé. Preparar algun menjar casolà, per exemple unes llenties que faci la Maria Àngels que té setanta anys, o la Toñi, que porta cuinant quaranta anys. Això obre un espai perquè la gent comenci a obrir-se. Et diuen que s'assemblen a les que feia la seva mare o àvia, parlen d'ells mateixos i d'un passat que està sepultat per tot el que estan passant. Aquest moment d'intimitat, és el que nosaltres compartim.

Ells saben que nosaltres no tenim diners per poder portar un plat de menjar a la carta: el que hi ha és el que hem pogut aconseguir. I valoren que nosaltres els hi portem aquests menjars, perquè saben que no ens sobra. Treballem des de la solidaritat i no des de la caritat. Molts es queden amb el plat a la mà fins que nosaltres marxem, emocionats de poder parlar amb algú, de sentir-se escoltat i valorat.

Fèieu trobades culturals i sortides.

Des de la pandèmia que no en fem, L'únic que vam poder fer, amb el màxim de seguretat i seguint totes les mesures, va ser la nostra celebració de Sant Esteve. Sempre fem un sopar de Nadal, xarrem, mengem canelons, etc. L'any passat el vam fer en petit comitè, intentant mantenir la gent allunyada i en una zona de pícnic. Fins que ells no estiguin vacunats, i nosaltres no estiguem protegits, no en podrem fer.

Independentment d'on et trobes, aquesta situació i problemàtica social té el mateix llenguatge: la no implicació ciutadana.

Ho troben a faltar?

Molt, ens ho diuen. Fèiem una barbacoa, un pícnic o alguna cosa, on hi participava tota la família Som Sostre. És un espai familiar on ells se senten un més, i cadascú té la seva tasca: un fa el foc, l'altre fa la carn, l'altre para taula... Totes aquestes activitats familiars les troben moltíssim a faltar i nosaltres no les podem proporcionar de moment.

Quina visió té la societat en general del col·lectiu?

Independentment del lloc geogràfic d'on et trobes, aquesta situació i aquesta problemàtica social té el mateix llenguatge: a problemàtica de la no implicació ciutadana, de creure que això està lluny de tots nosaltres. Creiem que estem en una situació que podríem viure bé: tenim un sostre, menjar, una xarxa social forta teixida que ens sostindrà en cas que tinguem mancances, depressió, o falta de poder parlar amb algú.

Què has après de la teva experiència en l'associació?

En la meva experiència a prop d'aquest col·lectiu, em vaig adonar que en realitat el que més dona forces a una persona en situació de carrer, és aquesta implicació ciutadana. Són persones que són invisibles, i moltes vegades passen desapercebudes al carrer. Parlant amb ells surten coses molt dures com que la societat els considera que són la brossa de la ciutat, o que només els miren o parlen per criticar-los o dir-los com van de bruts.

Les administracions s'impliquen?

Nosaltres vam agafar la nostra responsabilitat com a ciutadans, per després poder ser coherents i dir què falta, fer demandes o propostes. Som crítics, però alhora donem pistes i línies per si es volen tenir en compte i avançar en aquesta situació, quelcom que no aconseguim si no tenim un equip de govern que tingui aquesta sensibilitat pel col·lectiu.

S'han fet censos o algun recompte a Girona?

Els censos a Girona no existeixen. És com si diguessin que això aquí no passa, i que el que hi ha ja està cobert. Aquesta hipocresia, per part de l'ajuntament, d'intentat amagar el que està passant, veient que hi ha molta gent en molt mala situació mental i física, amb falta de dutxes, o altres coses mínimes que podríem tenir per a tota la població. Però la por de l'ajuntament per l'efecte crida és el que no permet avançar.

Quins són els propers reptes de l'entitat?

Nosaltres tenim sempre el repte de crear vincles, és el nostre principal objectiu, així com sensibilitzar i crear aquest canvi en els estigmes, una activitat més lligada a la comunicació i les xarxes, fora de l'activitat que fem al carrer. No ens proposem una meta i quan arribem posem una altra. El llistó sempre està amunt i mai l'arribem a tocar perquè sempre es necessita més.

Doncs, què us proposeu aquest any?

Creiem que és necessari que es faci un cens a Girona. Des del 2016, a Girona, només s'ha fet un cens. Vam proposar fer un recompte oficial, per saber si els serveis que s'estan prestant són adients a la necessitat que hi ha. Entenem que l'estratègia de no fer un cens és perquè no s'exigeixi res amb números. Així que aquest any ens hem proposat tirar-ho endavant i hem parlat amb el consistori.

Els hem ofert que siguin ells qui comandin el vaixell. Creiem que són els responsables. Nosaltres podem col·laborar, podem posar voluntaris, però són ells els que ho han de fer. I un cop fet, que almenys un cop a l'any, o cada dos anys, es faci un recompte. Aquesta és l'única manera de treballar professionalment, seriosament i amb responsabilitat.

Quina ha estat la resposta?

Estem a l'espera. Portem un mes i mig sense resposta. Ens hem donat com a molt fins a l'estiu. Però els hem dit que si no fan el cens, el farem nosaltres. I aquí entra una entitat com Arrels, amb els que col·laborem i que vindrien a ajudar-nos a fer el recompte.

Un cop tinguem el resultat, llavors parlarem una mica més seriosament de què està passant a Girona. Ja no serà només una percepció del que l'associació Som Sostre té del carrer, sinó que serà quelcom més contundent. Esperem no haver de gestionar aquest recompte d'aquesta manera i que l'ajuntament sigui seriós, responsable i el facin ells.