Crit d’alerta en defensa de l’habitatge davant d’un possible “allau de desnonaments”

Ho estan avisant des de fa molts mesos. Les entitats en defensa del dret a l’habitatge insisteixen que aquesta tardor Catalunya s’exposa a una allau de desnonaments quan finalitzi, el pròxim 31 d’octubre, la moratòria estatal antidesnonaments aprovada per contenir els estralls de la pandèmia. Malgrat que no ha aturat del tot els llançaments, que s’han seguit executant en molts casos, la mesura ha brindat cobertura a una part de la població més vulnerable durant els mesos de pandèmia.  

Sense la moratòria, auguren les entitats, el pitjor està per arribar. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han posat números al drama que es pot viure d’aquí a uns mesos. “Hem calculat una xifra aproximada, pel que fa a Catalunya, d’unes 26.000 famílies que poden perdre el seu habitatge quan acabi la moratòria, però pensem que fins i tot pot ser més alta perquè hi ha molts procediments que encara no han arribat als jutjats”, explica a Xarxanet la Lucía Delgado, una de les portaveus de la plataforma. 

Si es compleixen aquestes previsions, Catalunya s’enfrontaria a la pitjor onada de desnonaments mai viscuda, atès que gairebé duplicaria els prop de 15.000 que es van executar el 2013. Tot plegat no fa més que posar sobre la taula que l’emergència de l’habitatge que s’arrossega des de la crisi econòmica del 2008 s’ha cronificat i certifica que no s’han posat en marxa solucions reals i efectives per pal·liar aquesta xacra.  

Es disparen les execucions hipotecàries el segon trimestre

Tanmateix, les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les execucions hipotecàries no són falagueres. A Catalunya, aquests procediments han experimentat un fort repunt, amb 1.175 ordres de desnonaments per hipoteca entre l’abril i el juny passat, i se situen en el nivell més alt des que va començar la pandèmia. Una xifra molt superior a la registrada en el mateix període de l’any anterior, quan se’n van fer 480. 

“Aquestes dades escenifiquen les enormes dificultats de moltes llars que ja estaven al límit econòmicament i amb l’arribada de la crisi sanitària, que ha esdevingut una crisi econòmica, no han pogut sostenir aquest sobreesforç perquè no s’ha ajudat prou a les famílies a continuar al seu habitatge”, diu Delgado.

En aquest sentit, la PAH apunta a la ineficàcia i insuficiència de l’anomenat escut social del Govern de l’Estat, pensat per evitar desnonaments per lloguer i en alguns casos per ocupació, però que deixa completament desvalgudes les famílies hipotecades. Aquestes, diu la plataforma, no tenen més protecció que optar a pactes de sobreendeutament amb els bancs i queden subjectes a les regles que imposa la banca mentre s’acumulen els impagaments per les causes sobrevingudes. 

Una llei catalana abans del final de la moratòria

Per a Delgado, tot plegat demostra que és urgent posar fil a l’agulla i prendre mesures reals, estructurals i contundents per protegir les famílies atès que, si res no canvia, milers de llars quedaran exposades a “un tsunami de desnonaments” aquesta tardor. 

A Catalunya, aquesta setmana han començat les compareixences al Parlament per donar llum verda a la nova proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència de l’habitatge, impulsada per entitats socials i que compta amb majoria a la cambra, recuperant així les mesures anul·lades a principis d’any pel Tribunal Constitucional (TC). 

Així, la llei preveu mesures tan transcendents com les renovacions obligatòries dels lloguers socials quan arribin a la seva fi, la seva obligatorietat per a llars vulnerables en extincions de contractes i en alguns casos d’ocupació, així com l’ampliació de la definició de grans tenidors, el control d’ofertes de lloguer social per part de la Generalitat i ajuntaments, l’ampliació a set anys de la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i fons voltors o l’elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges, entre altres.

“Tenim el compromís dels grups parlamentaris que donen suport a la llei, i que són majoria al parlament, que s’aprovi abans que decaigui la moratòria, això és molt important per a nosaltres i hi estem molt a sobre”, assegura la portaveu de la PAH. 

En una de les primeres compareixences a la cambra catalana, Irene Escorihuela, de l’Observatori Desc, ha defensat que aquesta és “una llei per la vida” i ha recordat que els desnonaments “s’han endut moltes vides per davant, de persones que han decidit perdre la vida abans que perdre casa seva”.

Pressió per desbloquejar la llei estatal d’habitatge 

A nivell de l’Estat, en un context marcat per la inacció del Govern davant d’aquesta emergència, els moviments socials i entitats en defensa de l’habitatge digne tampoc s’han quedat de braços plegats. El 22 de setembre registraran al Congrés dels Diputats una llei estatal en matèria d'habitatge per obligar els grups polítics a posicionar-se i acabar amb aquesta “deixadesa de funcions”, segons explica Delgado, que retreu a l’actual executiu la manca de compromís per impulsar una Ley de Vivienda prevista a l’acord de Govern entre PSOE i Podemos.  

“La idea és transmetre a la norma estatal l'ADN de la llei catalana 24/2015, que hem vist que funciona per temes d'emergència, però també incloure-hi qüestions com la regulació de preus de lloguer i l'ampliació d'habitatge públic, entre altres”, remarca Delgado. Si tot va bé, anuncien les entitats, la proposició de llei -una iniciativa en què participen més de 150 entitats de tot l’Estat- veurà la llum a finals de setembre.

Sigui com sigui, el que tenen clar entitats com la PAH és que caldrà mobilització al carrer per pressionar els grups polítics i obligar-los a moure fitxa. “Sabem que tot això no ho podrem aconseguir sense estar al carrer, sempre ens hi trobaran perquè vam néixer al carrer i forma part del nostre ADN”, conclou la portaveu de la plataforma.