Àmbit de la notícia
Comunitari

Cuidant a qui cuida

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Ivet Eroles
  • Logotip de Cuidando a Quien Cuida / Foto: Cuidando a Quien Cuida
  • Logotip de Stop Mare Mortum / Foto: Stop Mare Mortum
  • Voluntaris intervenint en un camp de refugiats / Foto: Stop Mare Mortum

Diferents inciatives ofereixen serveis d’ajuda psicològica orientats a les persones voluntàries en camps de refugiats i refugiades.

"Cuidando a quien cuida" és un projecte que ofereix un servei per ajudar als voluntaris i voluntàries a adquirir pautes d’autocura psicològica abans, durant i després de realitzar un voluntariat amb les persones refugiades. La plataforma catalana Stop Mare Mortum també ha creat un projecte per totes aquelles persones que han estat intervenint en camps de refugiats i que han tornat amb un cert nivell de malestar a nivell emocional.

Guia per a intervinents a camps de refugiats

Un grup de psicòlegs del projecte "Cuidando a Quien Cuida" ha elaborat una guia per a les persones que intervenen en camps de refugiats, que recull consells sobre com oferir primers auxilis psicològics, com cuidar-se com a voluntari (identificant les reaccions d'estrès que es poden viure i adquirint mesures per gestionar les emocions) i com enfrontar la tornada a casa.

  • Primers auxilis psicològics (PAP)

Segons desglossa el document, les estratègies d’intervenció de primers auxilis psicològics estan orientades a l’atenció de víctimes de qualsevol situació de crisi, si bé que aquesta intervenció és desitjable que es realitzi per part de psicòlegs especialitzats en la matèria, qualsevol persona amb habilitats essencials i formació pot oferir una primera ajuda. La guia detalla com oferir aquests primers auxilis psicològics, recull directrius i principis tècnics.

  • Cures pels intervinents

Entre les reaccions d’estrès que poden viure les persones que intervenen als camps, hi trobem augment o disminució de l’activitat, confusió i dificultat per prendre decisions, sentiments d’impotència, fatiga, dificultat per dormir... entre d’altres factors. Per aquests motius, els experts recomanen limitar els torns de treball a no més de 9 hores diàries i fomentar els períodes de descans, procurant el temps lliure i fomentant el companyerisme i el sentiment de pertinència a l'organització.

Es refereixen a la ventilació emocional com a un conjunt de tècniques que permeten identificar emocions específiques per expressar-les i afavorir la seva descàrrega. Per això aconsellen disposar d’un espai de ventilació emocinal on cuidar-se a nivell grupal. També plantegen l’opció de crear un Grup de Suport Mutu per compartir recursos, crear vincles i oferir recolzament anímic.

  • De nou a casa

Un cop es torna a casa després d’haver intervingut als camps de refugiats, es pot sentir tristesa, ràbia, sentiment de buidor, impotència o ansietat. Els experts aconsellen donar-se temps per assimilar tota l’experiència viscuda i acceptar aquesta situació. Si les sensacions s’aguditzen, es pot acudir a un professional per gestionar-les.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari