Segons l’expert en multiculturalitat i cohesió social, Pep Fornés, actual director del Museu Etnològic de Barcelona les representacions festives són “un element d’integració entre grups socials,classes, gènere, grups d’edat i ètnies”. La capacitat de les festes d’aglutinar a les persones i generar complicitats fa que els membres d’una mateixa comunitat es sentin identificats. Per aquest motiu les tradicions populars són una manera de crear vincles entre les persones. Un exemple és el cas dels Castellers de Poblesec que han organitzat tallers per a immigrants del barri per tal d’explicar-los en que consisteix ser casteller i animar-los a participar.

L’objectiu no és tant el de buscar nous membres de la colla, com el de explicar i donar a conèixer aquesta tradició entre les persones del barri. D’aquesta manera,a través del sentiment de pertinença s’aconsegueix reforçar l’entramat ciutadà d’aquest barri amb un alt percentatge de persones de l’estranger. Per tal d’arribar al col·lectiu des dels Castellers de Poblesec es van editar vídeos, cartells i díptics i es va comptar amb la col·laboració de les entitats que treballen amb nouvinguts: el Consorci de Normalització Lingüística, el Casal dels Infants o Poblesec per a tothom.

Un altre exemple on la cultura popular ha jugat un paper important de cohesió del barri és el cas de Nou Barris on s’ha creat una colla gegantera. En aquest barri, on predomina la població procedent de Galícia o Andalusia aquesta incorporació de la tradició gegantera, l’acosta una mica més a la cultura catalana. Una possibilitat és incorporar els gegants a la romeria que es fa cada any fins a Torre Baró, unificant tradicions.

Però un dels casos més emblemàtics és el dels Falcons de Barcelona que des del 2004 van engegar una col·laboració amb el centre de Sant Josep de la Muntanya on hi ha uns 150 nens i nenes en règim d’acollida. Des de que va començar la iniciativa molts d’aquests joves formen part dels Falcons i actuen habitualment amb la colla: “per als nens i nenes és una experiència molt positiva i a la vegada hem incorporat jovent que ens feia molta falta per les actuacions”.

La petjada de la tradició

La cultura popular passarà a formar part de la identitat de les persones que formen part d’aquestes colles i dels seus amics i familiars encara que no siguin nascuts a Catalunya o tinguin pares catalans. “La formació de la memòria col·lectiva, d’allò que els membres de la comunitat reconeixen com esdeveniments històric propis, se’n podria dir que va conformant la seva identitat comuna, i és sovint en les festes on es recreen de forma simbòlica i ritualitzada aquests esdeveniments” tal i com explicava Pep Fornés en el seu estudi “Multiculturalitat i cohesió social. La cultura popular com a instrument”.

Però sentir-se integrat en un entorn i identificat amb les tradicions no és suficient perquè la gent es quedi. És el cas den Serigne que després d’arribar a Espanya fa sis anys i viure’n tres anys a Catalunya ha decidit tornar a la seva terra natal: el Senegal. Va començar fent de manter i però sis anys després parla correctament el català, s’ha tret un títol de tècnic de farmàcia i fa de casteller a la colla de la Sagrada Família. Les coses no li han anat bé a Catalunya però se’n torna a casa per iniciar un projecte amb l’ajuda d’un programa de retorn. “Vaig presentar un projecte per obrir una sastreria al Senegal” i li han concedit 2.000€, la meitat del que necessita, i el bitllet per tornar a casa.

Fa les maletes i s’emporta la camisa verda de la seva colla, una per ell i altres per les seves filles, un llibre de tradicions catalanes i un munt de records i d’amistat. Es sentia integrat però les alternatives que li oferia la ciutat l’han fet tornar a casa. Al Senegal podrà explicar que a Catalunya fem castells i parlem català, una manera de fer extensives les tradicions catalanes més enllà de les fronteres.