Desfer el relat del voluntariat salvador: trenta anys dels Camps de Solidaritat de SETEM

Acompanyar sense salvar, escoltar sense imposar, aprendre sense ensenyar. Aquesta és la filosofia que SETEM Catalunya promou des de fa més de trenta anys amb els seus Camps de Solidaritat, una proposta de voluntariat internacional d'estiu que vol trencar amb la visió clàssica de l’home blanc europeu com a rescatador i oferir una experiència transformadora per a qui hi participa.

"Hi ha gent que vol anar a Moçambic a construir escoles però no sap ni pintar una paret de casa", assegura Cristina Alier, portaveu de SETEM Catalunya i una de les organitzadores dels Camps. Segons apunta, avui en dia encara segueix molt estesa la idea del voluntariat basat en l’ajuda i no en l’intercanvi. Alier té clar que a SETEM vol defugir d'aquesta idea de la salvació: “nosaltres no pretenem ensenyar sinó aprendre”.

"Hi ha gent que vol anar a Moçambic a construir escoles però no sap ni pintar una paret de casa"

Una mirada crítica

Els Camps de Solidaritat van néixer a principis dels anys noranta, arran de l’auge dels voluntariats religiosos. Amb el temps, el projecte ha evolucionat cap a un model propi basat en el treball en xarxa amb entitats del sud global i una mirada crítica sobre les desigualtats i l’actual ordre mundial. Els camps s’organitzen a diferents països com Índia, Bolívia o Senegal, durant els mesos de juliol o agost. Aquestes experiències es treballen sempre en col·laboració amb organitzacions locals que defineixen les necessitats i marquen el rumb del projecte: "Des de SETEM no volem decidir què s’ha de fer o quines són les necessitats de les comunitats que visitem" subratlla Alier.

L’organització ofereix un procés de sensibilització i reflexió pels participants en els camps que s’allarga diversos mesos abans del viatge. Aquesta formació prèvia, obligatòria i extensa, és un dels trets distintius del projecte. "Ens passem setmanes treballant la realitat del país abans de posar-hi un peu", assegura Alier. La idea és qüestionar la mirada eurocentrista, evitar caure en el “volunturisme” i preparar emocionalment les persones participants per a una experiència intensa i transformadora.

🌏 Les persones participants dels Camps de Solidaritat 2024 ja han finalitzat la quarta fase del projecte: l’estada a un país del Sud Global, amb entitats i activistes locals. pic.twitter.com/tqcV0lexRp

— SETEM Catalunya (@setemcat) September 3, 2024

La connexió humana al centre de tot

Tot i que la xifra de participants ha disminuït amb els anys i per factors externs com la pandèmia, dels 250 voluntaris d’altres èpoques a les sis persones de l’actualitat, SETEM ho valora com un guany qualitatiu. “Els grups petits fomenten la implicació de la gent, s’hi senten més vinculats. Després del camp, la majoria d’aquests voluntaris continuen treballant amb SETEM i per nosaltres és molt positiu”, apunta Alier. A més, l'organització també ha ofert al públic formar part de les formacions prèvies sense haver de fer el viatge: "Tenim un grup de persones que tot i no voler desplaçar-se al país estan interessats a conèixer de primera mà aquests països. D'aquesta manera nosaltres enriquim molt més els nostres debats i ells guanyen coneixements per si mai volen visitar les zones pel seu compte".

Les activitats als camps varien en funció de cada projecte i context, però sempre parteixen de l’acompanyament, l’intercanvi i l’observació. Alier recorda una nit a l’Índia, en un dels seus voluntariats de fa anys, on va poder debatre durant hores amb un jove local sobre els matrimonis concertats. “És una d’aquelles experiències que et canvien. No necessito fer-me una foto davant del Taj Mahal, per això ja tinc internet. Aquesta connexió humana, però, només la pots aconseguir així”.

SETEM fa especial èmfasi a evitar la lògica de turisme solidari. Per això, assenyalen activitats, sovint ofertes en altres voluntariats, de caràcter puntual i sense continuïtat, com ensenyar anglès a infants en períodes breus. "La rotació constant de persones no ajuda. Si a tu et canviessin de professor cada setmana, com t’afectaria?" es pregunta. "Preferim que sigui l'escola local del Senegal la que decideixi per sí mateixa quin formador volen tenir al centre i no pas imposar-lo nosaltres. Quin dret tenim o què ens autoritza a decidir per ells?". 

Després del viatge els voluntaris es poden implicar en accions de sensibilització a Catalunya i en altres projectes de l'organització. Font: SETEM

Nous horitzons

Actualment, participar en un dels Camps de Solidaritat té un cost aproximat de 2.500 euros per persona. “El perfil habitual és de persones joves de classe mitjana o mitjana-alta” es lamenta Alier. “Ens agradaria que fos més accessible, però de moment no tenim un sistema de beques consolidat”. És per això que de cara a un futur l’organització també es planteja portar els camps a regions més properes, com podria ser el Marroc.

El context polític o social també és vital a l’hora d’organitzar aquests viatges. Sense anar més lluny, enguany l’organització ha hagut de descartar un dels Camps a l'Argentina per desavinences amb l’enfocament ideològic de l’organització local. Altres anys, però, també han viscut situacions complicades, com quan van haver d’adaptar una de les estades a Mèxic per raons de seguretat. El grup, explica Alier, va haver de ser enviat a zones rurals on pràcticament ni es parlava el castellà. “Va ser un xoc cultural. Per alguns, l’experiència de la seva vida; per altres, un viatge per al qual no estaven preparats”.

Per tot plegat, des de SETEM insisteixen que el viatge només és una etapa. El procés comença abans que l’avió enlairi i acaba molt després de recollir les maletes. I en el centre, una idea clau: posar la vida i les relacions humanes al centre, des d’un enfocament humil, reflexiu i compromès.