L'Associació empresarial d'Economia Social Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual, reclama al govern de la Generalitat posar fi a les llargues llistes d'espera a les que s'ha de sotmetre el col·lectiu per poder accedir a un habitatge digne. Una situació que, segons explica a Xarxanet el director de Dincat, Carles Campuzano, provoca "una sensació d'abandonament i de ser un col·lectiu no prioritzat per les polítiques dels governs" entre les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Lluny de complir amb la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, que reconeix aquest dret a l'habitatge, les institucions no reaccionen davant l'estancament de les llistes d'espera i el seu augment amb el pas dels mesos, denuncia l'associació.

L'accés a una plaça residencial és urgent i necessari per al col·lectiu. "Parlem de famílies que s'estan fent grans i estan preocupades pel que succeirà amb els seus fills quan ells no hi siguin, i per altra banda, de famílies més joves que aspiren a tenir una vida independent i autònoma, a emancipar-se i desenvolupar un estil de vida com la resta de ciutadans", destaca Campuzano.

Les entitats i organitzacions del sector ja fa anys que exigeixen una solució a la problemàtica que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment. A més de la saturació, les mancances del sistema d'assignació de places i la falta d'informació sobre els criteris d'adjudicació i ocupació, incrementen la incertesa i la preocupació entre els familiars del col·lectiu.

"Creiem que és un sistema poc transparent i, més enllà d'això, el que resulta evident és que l'oferta de places és clarament insuficient". Això, segons Campuzano, genera "enuig i una gran sensació d'impotència entre moltes famílies".

I és que, segons dades de la Generalitat, són gairebé 3.500 les persones amb discapacitat intel·lectual al territori català que es troben a l'espera de poder accedir a una plaça residencial. En alguns casos, la llista arriba a demores de fins a deu anys. "Tenint en compte que a Catalunya hi ha unes 65.000 persones que tenen reconeguda una discapacitat intel·lectual, pensem que aquesta xifra és molt rellevant perquè són moltes persones", expressa Campuzano. A més, unes 800 persones dels serveis d'atenció diürna també resten a l'espera.

Aquesta és una problemàtica que es va agreujar arran de la crisi del 2008, assenyalen des de l'associació. Fins aleshores, no hi havia llistes d'espera en el servei residencial. "Les retallades i congelacions de pressupostos han aguditzat i cronificat aquest problema, per això esperem que aquesta legislatura suposi, entre altres, la fi de les llistes d'espera per a persones amb discapacitat intel·lectual, tant pel que fa als serveis residencials com els d'atenció diurna.

És per això que la xarxa d’entitats Dincat exigeix un pla d'inversions per augmentar el nombre de places, activar nous serveis residencials i posar en marxa un pla per facilitar l'accés al dret a l'habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual. El col·lectiu també reclama transparència en el pla d'acció entorn la saturació dels serveis i assegurar un procediment clar perquè les famílies comptin amb la previsió de la data i ubicació de l'habitatge assignat.

Una sèrie de mesures que ha de prendre el Govern de la Generalitat, que tot just fa pocs mesos que va prendre possessió. "Veiem bona predisposició i bona actitud, però també és cert que la vam veure amb l'anterior govern; en tot cas, la pedra de toc serà quan l'executiu presenti el projecte de llei de pressupostos per l'any vinent, on les xifres de les llistes d'espera es poden resoldre a través de la concertació de places residencials", exposa el director de Dincat a Xarxanet.

L'associació destaca la voluntat de moltes entitats i organitzacions familiars per col·laborar en la creació de nous recursos i places residencials, però sostenen que la falta d'informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries obstaculitzen el propòsit. En aquest sentit, Dincat considera "un absurd" que entitats del tercer sector hagin creat serveis de residències i les places estiguin buides perquè no han estat concertades per la Generalitat. "La concertació és imprescindible perquè la ciutadania pugui accedir i pagar a aquests serveis", diu Campuzano.

Més suport a l’autonomia personal

Accedir a un habitatge digne és el primer pas per arribar a construir i desenvolupar els projectes personals de vida i garantir una correcta integració social, laboral i educativa. A més d’aquest dret fonamental, Dincat també defensa la necessitat d’impulsar la vida independent i autònoma de les persones amb discapacitat intel·lectual.

El col·lectiu reclama més compromís amb programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal. Gràcies a aquesta cobertura, les persones amb discapacitat intel·lectual poden viure de forma inclusiva i en comunitat en la seva pròpia llar. "És l'horitzó que marca la convenció de Nacions Unides, hi ha moltes persones amb discapacitat intel·lectual que, amb els suports necessaris, poden gaudir d'una vida plenament independent", remarca Campuzano.

Per això calen programes de suport en aquest àmbit, però necessàriament han d'anar acompanyats d'accés a l'habitatge. "La política d'habitatge de Catalunya, amb comptades excepcions, no té en compte les necessitats del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, per tant, també és clau fer polítiques que facilitin aquest accés a l'habitatge", rebla el director de Dincat.

Així, l'associació reivindica el dret d'aquest col·lectiu a poder gaudir d'oportunitats reals, viure-les de forma autònoma i no haver d'afrontar més obstacles dels que ja encaren en el seu dia a dia.