El cànnabis, de realitat social a realitat legal i regulada?

Unió de Pacients per la regularització del cànnabis - UPRC
Autor/a: 
Josep Marín
Núria Calzada (al centre) i participants de diferents àmbits, en una entrevista a Betevé. Font: Energy Control – Betevé. Font: Energy Control - Betevé
Núria Calzada (al centre) i participants de diferents àmbits, en una entrevista a Betevé. Font: Energy Control – Betevé.
Membres del moviment associatiu cannàbic, al Congrés dels diputats l’octubre de 2017. Font: UPRC. Font: Font: UPRC
Membres del moviment associatiu cannàbic, al Congrés dels diputats l’octubre de 2017. Font: UPRC.
Socis, especialment membres de les juntes i treballadors d’associacions, es veuen davant de condemnes de multes i anys de presó Font: La Maca
Socis, especialment membres de les juntes i treballadors d’associacions, es veuen davant de condemnes de multes i anys de presó
Membres de l’UPRC. Font: UPRC
Membres de l’UPRC a l'edició 2019 de Spannabis.
Membres de l’UPRC. Foto: César Marcos. Font: UPRC - César Marcos
Membres de l’UPRC. Foto: César Marcos.

El cànnabis, de realitat social a realitat legal i regulada?

Autor/a: 
Josep Marín
Unió de Pacients per la regularització del cànnabis - UPRC

Resum: 

Associacions i usuaris denuncien la falta de regulació i el buit legal que porta a condemnes i multes a membres de juntes i treballadors d’associacions, i a activistes.

Acadèmics i experts també defensen el debat sobre la legalització, però el moment polític no es troba. El consum de marihuana no està penat tècnicament pel codi penal espanyol. El seu cultiu, tècnicament, tampoc, sempre que es donin determinades condicions. La legalitat és ambigua però la justícia en aquest tema és repressiva, com mostra l’última jurisprudència del tribunal espanyol.

En un article d'aquest any, El Temps fa una aproximació a aquesta qüestió, i de les iniciatives legislatives al nivell autonòmic que han estat anul·lades pels tribunals espanyols. També hi ha una reglamentació a ciutats com Barcelona. Això fa que associacions d’usuaris estiguin en una situació entre la legalitat, el buit legal i la il·legalitat mentre esperen la regulació integral que ja existeix a molts països del nostre entorn cultural.

Algunes de les associacions són també ‘paraigües’ per les persones consumidores de cànnabis medicinal, sovint amb assistència mèdica. Aquesta situació ha portat a decisions judicials desiguals – arxivament de la causa, absolució, absolució per ‘error invencible’ - però actualment socis, especialment membres de les juntes i treballadors d’associacions, es veuen davant de condemnes de multes i anys de presó.

És el cas de l’associació La Maca, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona, que explica que hi ha hagut condemnes a alguns dels seus membres. L’associació La Maca és una associació arrelada i participativa al barri, i denuncia ‘la hipocresia’ d’aquesta situació. Li demanem a Núria Calzada, coordinadora d'Energy Control - un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament - una opinió sobre la necessitat, o no, de la regulació el cànnabis.

‘La regulació del cànnabis és necessària, legítima i més que raonable tenint en compte que la política que s’ha anat implementant no aconsegueix assolir els seus objectius, reduir l'oferta i la demanda, mentre que augmenta exponencialment les conseqüències negatives. Una política continua des de l’últim segle, dóna temps més que suficient per saber si ha tingut l'efecte esperat.

També, tot i les ingents quantitats de diners públics destinats a la mal anomenada política de 'control' de les drogues. I insisteixo en el 'mal anomenat' perquè costa entendre perquè una substància fiscalitzada passa a dir-se 'substància controlada', quan amb la seva prohibició, el que passa és justament el contrari, el control passa a mans del narcotràfic i deixem de tenir cap 'control' sobre ella.

Hi ha algunes polítiques en reducció de riscos, quines creus que es podrien aplicar, i en la informació a l'opinió pública i a la població jove?

Les reformes en matèria de política de drogues són polèmiques en tant que desafien l'statu quo i busca un canvi d'un enfocament punitiu a un enfocament basat en la salut, la ciència i els drets humans. És necessària la voluntat política -i en aquestes condicions també la valentia- per prendre decisions controvertides als ulls de bona part de la societat. Informar i sensibilitzar la societat sobre la necessitat de la reforma, resulta un element bàsic perquè l'estament polític tingui voluntat, i no sigui necessària la valentia per avançar en la reforma.

Per això, des d’Energy Control treballem no només amb la població jove, ja sigui en espais d'oci o en espais d'educació formal, també amb les seves famílies, el professorat o aquells col·lectius professionals en contacte amb joves. Però també altres accions, com la formació de professionals sanitaris en actiu o estudiants de diferents àmbits a les universitats; són eines poderoses per a la transformació.

D'altra banda, és indubtable que els mitjans de comunicació tenen una gran capacitat d'influència en la societat. Al mateix temps, són responsables en tant que transmeten valors, estereotips i prejudicis que contribueixen a construir imaginaris col·lectius sobre determinats fenòmens i, especialment, en l'àmbit que ens ocupa. Així que apostem no només per informar, sinó per educar els mitjans de comunicació, per aconseguir un abordatge mediàtic de les drogues i les persones que les fan servir que sigui contrastat, no alarmista i no estigmatitzador.

Creiem que les accions que desenvolupem en les diverses àrees del projecte Energy Control, amb persones que usen drogues però també amb altres col·lectius específics o la societat en el seu conjunt, suposen un granet de sorra per a la transformació social que tard o d'hora, ajudarà a promoure la reforma en la política de drogues a Espanya’.

Un dels seus serveis és l’anàlisi de substàncies. Mireia Ventura, doctora en farmàcia i directora del servei d’anàlisi, explica que l’associació tindrà un estand a la fira Spannabis, amb el servei d’un dispositiu amb la tecnologia per analitzar la composició de mostres de cànnabis (quantitat de cannabinoides), i oferir informació sobre riscos.

‘Volem contactar amb les persones usuàries, determinar la quantitat de cannabinoides en les mostres que ens faciliten les persones que ens contacten, adequant la nostra intervenció a la mostra específica que volen consumir, intentant reduir-ne els riscs en aquelles que no continguin CBD, o que continguin una alta concentració de THC. També detectar possibles adulteracions o contaminacions’. Pel que fa a la regulació, diu que ‘fins que no arribi un escenari de legalització hem d'oferir aquest servei’.

Debat a nivell internacional

En la Comissió de Nacions Unides sobre drogues del 2020 es preveu que la Comissió Europea subscrigui la recomanació de l'OMS de canviar la consideració del cànnabis, i que es controli per evitar danys derivats del seu ús, però al mateix temps no s’oposi a la investigació científica i a la seva aplicació mèdica, en el tractament del dolor crònic, en la fibromiàlgia, o l’epilèpsia o l’esclerosi múltiple i altres malalties, però no altres de les recomanacions que fa l'organització.

La Unió de Pacients per la regulació del cànnabis (UPRC) explica que la regulació pot afavorir aquesta aplicació. Com en les darreres edicions de Spannabis també hi haurà un estand de l’associació, per oferir informació.

Sandra Moñino, coordinadora de la UPRC, participarà en una de les taules de les WCC, paral·leles a la fira, ‘el tema de la taula és com respondre a la inacció del govern per regular el cànnabis medicinal, i el paper de l’activisme social, quan el 84% dels ciutadans donen suport a la seva regulació’. La UPRC ha participat en la iniciativa que planteja la regulació, la llei del cànnabis medicinal i terapèutic que ha desenvolupat l’Observatori Europeu del consum i cultiu del cànnabis.

Afegeix un comentari nou