Àmbit de la notícia
Comunitari

El discurs discriminatori cap al poble gitano, present als mitjans de comunicació i a les xarxes socials

Entitat redactora
Fundació Pere Tarrés - Transversal
  • L’informe anual ‘Discriminació i Comunitat Gitana’ analitza els casos de discriminació contra el poble gitano.
    L’informe anual ‘Discriminació i Comunitat Gitana’ analitza els casos de discriminació contra el poble gitano.
  • El discurs d'odi contra el poble gitano, una realitat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

La Fundación Secretariado Gitano publica un informe que també recull males pràctiques en l'àmbit laboral, a les institucions educatives o en l’accés a l’habitatge i als béns i serveis.

La Fundación Secretariado Gitano (FSG) presenta el XVI Informe Anual ‘Discriminació i Comunitat Gitana’, amb l’objectiu de fer visible la discriminació i la vulneració de drets que encara pateix el poble gitano en diferents àmbits de la societat.

L’informe 2020 recull 425 casos de discriminació a Espanya produïts durant l’any 2019, fet que suposa un increment en comparació amb els 334 documentats el 2018. Aquest creixement d'incidències es deu a un canvi en la metodologia de recol·lecció utilitzada, que enguany ha començat a comptabilitzar el discurs d’odi detectat a les xarxes socials, i a l’augment de casos detectats en determinats àmbits, com ara l’accés a béns i serveis.

El document analitza els diferents casos de vulneracions documentats, ofereix una sèrie de conclusions, fa demandes a les administracions per lluitar contra aquesta problemàtica i dedica una part del mateix a abordar en profunditat la discriminació en l’àmbit laboral.

A continuació, es desgranen un seguit de conclusions que es poden extreure de l’estudi:

  • Falta de resposta legal efectiva per la manca d’un marc normatiu adequat. Quan es tracta d’incidents discriminatoris que no estan recollits com a delicte, es recorre a vies i canals que no estan pensats per denunciar les vulneracions de drets i que poques vegades resulten efectius.
  • Por a denunciar per part de les víctimes. Es coneix amb el terme infradenuncia i es produeix quan les víctimes d’incidents discriminatoris no s’atreveixen a denunciar l’abús per por a represàlies o perquè pensen que la denúncia no és útil ni efectiva.
  • Necessitat de l’abordatge de la discriminació interseccional. En molts d’aquests casos de discriminació, l’origen ètnic no és l’única causa sinó que també hi juguen altres factors com el gènere.
  • Males pràctiques informatives als mitjans de comunicació. En l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’informe recull 68 casos. Un dels més comuns és el de mencionar sistemàticament el suposat origen ètnic gitano de les persones que protagonitzen una situació de violència, delinqüència o criminalitat, quan aquesta informació és irrellevant.
  • Missatges d’odi antigitano i estigmatització a les xarxes socials i mitjans digitals
  • Antigitanisme en l’accés a béns i serveis. L’informe recull 75 casos de discriminació en l’accés a piscines, restaurants, bars, discoteques i altres centres d’oci, així com una vigilància excessiva a les dones gitanes en els centres comercials i supermercats per part de la persona encarregada del control.
  • Discriminació en l’àmbit educatiu. El document recull 37 casos de vulneració en el context escolar, com ara pares i mares d’infants no gitanos que no volen que hi hagi alumnat gitano a l’escola, comentaris negatius del professorat sobre el poble gitano, o casos de bullying.
  • Barreres per assolir la igualtat d’oportunitats laborals. En l’àmbit laboral, s’han detectat 53 casos discriminatoris. El més habitual és negar-se a acceptar currículums o a fer l’entrevista de feina quan detecten que la persona candidata pertany a la comunitat gitana. També s’han detectat casos d’insults i menyspreu per part de companys i companyes i mala conducta del o la cap quan aquests descobreixen el seu origen ètnic.
  • Discriminació en l’àmbit de la salut. Tot i que és una pràctica menys habitual, l’informe recull 11 casos de discriminació en el tracte per part de personal mèdic.
  • Ús de perfils ètnics i pràctiques discriminatòries per part dels serveis policials. El document recull casos de perfils ètnics, és a dir, d’identificacions arbitràries al carrer a persones gitanes i de l’ús d’estereotips o comentaris negatius per part dels cossos policials.
  • Dificultats a l’hora d’accedir a la compra o lloguer d’un pis per raons de discriminació ètnica.
  • Discriminació en altres àmbits. Aquí s’inclouen 32 delictes d’odi, com agressions o amenaces violentes a algunes persones gitanes, pintades en edificis i espais públics o manifestacions per expulsar famílies gitanes.

L’antigitanisme a Europa

L’informe anual ‘Discriminació i Comunitat Gitana’ també recull alguns casos de discriminació que les persones gitanes pateixen arreu d’Europa:

  • A Bulgària, el discurs d’odi cap a aquest poble està molt estès, inclús per part del govern i de representants polítics.
  • A Ucraïna, grups d’extrema dreta han protagonitzat situacions d’odi cap a aquest col·lectiu, agressions físiques, crema de campaments i expulsions violentes de famílies gitanes.
  • A Txèquia i Itàlia es produeix discriminació gitana en diversos àmbits.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari