El Llibre de Receptes del Raval, escrit per la gent gran

La gastronomia és un reflex de la cultura que, en un món globalitzat, s'enriqueix d'una comunitat diversa i mestissa que prové de múltiples orígens i de diferents onades migratòries. El bulalo ve de Filipines. La cachupa és típica d'Angola. El pop, de Galícia. La sopa d'all, de Múrcia. L'arrós amb Fejón, del Brasil. Tots aquests plats es cuinen al Raval i un grup de persones grans els ha volgut compartir al Llibre de Receptes del barri.

La publicació ha sigut possible gràcies al Grup de Capacitació Digital del Casal Comunitari del Barri del Raval i al seu projecte contra la bretxa digital, que ha comptat amb la col·laboració de Casal de Gent Gran Folch i Torres i el Projecte d’Acompanyament i Prevenció de la Solitud de la Gent Gran (PAPS), la cooperativa Colectic i el projecte Mediateca del Raval, i la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona.

"Ens vam ajuntar entitats i serveis que podíem oferir activitats i d'altres que necessitaven rebre-les. I vam construir aquesta activitat perquè volíem anar més enllà de la capacitació i que tingués un retorn per al barri. El llibre també era una manera de mostrar cultures i gustos", explica Arnau Rodríguez que, juntament amb Júlia Lostes i Joel Calvet, ha dinamitzat les formacions.

Així, cada persona ha triat la recepta lliurement "ja sigui perquè li agrada molt, o perquè té un vincle amb un record familiar, o perquè la recorden de petites o perquè és de la seva terra".

El resultat es presentarà el dimarts 24 a les 17 h al Casal de Barri Folch i Torres. En la curadoria hi han col·laborat altres participants de Mediateca del Raval, un projecte de Colectic que vol recuperar la memòria històrica de les persones grans del veïnat a través de les noves tecnologies, especialment de la ràdio. Lostes conclou que les participants "estan contentes de poder veure l'evolució del seu aprenentatge materialitzada en format llibre".

Eines digitals poc accessibles

La feina més costosa durant el procés de creació ha sigut plasmar les receptes en un document en format digital amb tots els processos i aprenentatges que això comporta i que van des de fer doble clic a organitzar informació en un editor de text. "Hem treballat coses tan senzilles com fer servir el botó dret. I això té moltes opcions. El botó dret és Déu", ironitza Rodríguez.

De fet, el llibre és una excusa per detectar necessitats i explorar coneixements com ara on es guarden els arxius o com es configura l'ordinador, què simbolitzen les icones, com es fan cerques amb el navegador o com es gestiona el correu electrònic: "Una de les participants va descobrir com enviar una invitació a una companya per fer un pica-pica a la plaça des del calendari del correu i va estar contenta tot el dia".

Es tracta d'un grup d'edat que té dificultats per usar la tecnologia, que "no té les eines tecnològiques ni l'accés, i que han sigut les grans oblidades durant la pandèmia". Afegeix que, d'altra banda, les eines no estan adaptades a la gent gran, tenen la lletra petita i no són prou accessibles. Però, malgrat tot, "fan un esforç brutal i tenen molt d'interès".