Segons les últimes dades disponibles del Grup de treball contra els maltractaments a les persones grans de la Diputació de Barcelona, l’any 2023 es van detectar 544 casos de maltractament a persones grans a la província de Barcelona. Dels casos de sospita de maltractament, el psicològic continua sent el tipus predominant. En segon lloc es troba el maltractament físic i la tercera variant més habitual és l’econòmica, sent el 24,8%.

Pel que fa al perfil dels presumptes agressors, l’any 2023 dos de cada tres van ser homes i el 64,3% van ser fills o filles de les víctimes. Per franges d’edat, les persones d’entre 80 i 84 anys, així com les que en tenen entre 85 i 89, són els col·lectius amb més sospita de patir maltractaments. Un 94,3% de les persones grans que han patit maltractament tenen ingressos, un 82,7% viuen acompanyades i un 48,2% viuen amb el fill.

Una realitat feminitzada i invisibilitzada

El que les dades deixen clar és que al maltractament a persones grans està travessat per un fort vessant de gènere. El perfil de víctima predominant és una dona major de 80 anys, el que representa el 88% dels casos valorats. De fet, un 0,41% de dones usuàries del Servei Local de Teleassistència de Barcelona pateix maltractaments, el doble dels usuaris homes.

Aquest tipus de maltractament està en molts casos lligat a la violència masclista. Per a les dones majors de 60 anys, existeix una invisibilització i normalització d’aquestes violències, a més d’una major dependència econòmica, aïllament i soledat, el que dificulta que puguin sortir de la situació de maltractament. Les tradicions sexistes, juntament amb els valors i costums masclistes, impedeixen en molts casos identificar les agressions, fet que les fa més vulnerables i invisibles.

L’abús i maltractament a les persones grans està invisibilitzat i molt sovint normalitzat. Aquest col·lectiu molts cops no és conscient d’estar sofrint violència o no s’atreveix a denunciar perquè els agressors són persones de la seva família o entorn. Les situacions de dependència física i econòmica també dificulten que les víctimes s’atreveixin a alçar la veu d’alarma, per la qual cosa es fa difícil detectar aquestes situacions.

Actuar contra el silenci

Són nombrosos els col·lectius i entitats de l’acció social que treballen per investigar el maltractament a les persones grans i combatre’l. El Moviment per Aturar el Maltractament a les Persones Grans, al qual donen suport 92 entitats, a més d’administracions i col·legis professionals, va néixer per denunciar aquest tipus de violència i sensibilitzar la societat al respecte.

Enguany, en el marc del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament vers les Persones Grans, el qual se celebra el 15 de juny, denuncien la inacció i els pocs avenços en les demandes dels darrers anys. “Hem de passar de les paraules als fets, exigim que es tracti amb igualtat a les persones grans”, reclama Jordi Muñoz Iranzo, portaveu de l’entitat.

El Moviment exigeix que les persones grans maltractades tinguin els mateixos serveis i recursos que altres col·lectius que pateixen violència o discriminació. Reclamen que es creï un marc normatiu específic dels drets del col·lectiu que abasti aquest tipus de violència. Exigeixen a l’administració que treballi en la creació de serveis, recursos i normatives efectives, així com equips especialitzats en detecció i abordatge de situacions de maltractaments a persones grans.

L'organització demana també que els professionals de l’administració pública tinguin la formació necessària perquè siguin sensibles a aquesta problemàtica. Per últim, reclamen que es garanteixi i es respecti els drets de les persones grans. “Aquestes no han de tenir més drets que la resta de la societat, però tampoc menys. Per això reivindiquem que es tracti amb igualtat a les persones grans”, expliquen a un comunicat.