El manual de gestió d'agressions masclistes de Fil a l'Agulla, en 10 claus

El manual de gestió d'agressions masclistes de Fil a l'Agulla, cooperativa que acompanya persones i grups, pot servir com a referència a les organitzacions per abordar els casos de violències masclistes que es donen a les entitats.

Fem un recull dels 10 punts clau del document.

1. Què està passant?

Quan hi ha una agressió, sorgeix la necessitat de donar-li nom i forma a les coses. Una agressió masclista és, per a aquesta cooperativa especialista, "qualsevol actitud, acció o omissió que discrimini i/o produeixi en l’altra persona un dany psicològic, emocional o físic".

Dins d'aquest marc, hi ha tipus com la LGTBIfòbia, la violència sexual o la violència de gènere, que es refereix a la que exerceixen els homes contra les dones amb qui hi ha una vinculació afectiva, a diferència de la violència masclista, que denomina la violència exercida contra les dones pel fet de ser dones.

També hi ha conceptes com l'abús, que pot implicar l'engany o la coacció sense consentiments però sense violència, i l'assetjament, que és quan una persona aprofita la seva situació de superioritat per exigir favors i exercir càstigs.

La violència masclista es dona en el dia a dia, pot exercir-se voluntària o involuntàriament, conscient o inconscientment, i fins i tot pot no ser identificada per la persona que la pateix.

En un primer nivell, hi trobem les paraules i les bromes; en un segon, les agressions verbals; i en un tercer, s'ubiquen les agressions físiques i sexuals.

Es pot considerar que són més greus, per exemple, si hi ha intencionalitat, si la persona agressora no escolta el feedback, si ha agredit més d'una persona, o si la persona agredida no se sent amb la capacitat de defensar-se.

S'ha de tenir en compte a l'hora de situar una agressió la relació entre l'agressió i les relacions de poder, la inconsciència que hi ha del poder associat al gènere, i el respecte a les vivències de cadascú.

2. Estiguem preparades

La cooperativa ens anima a assumir que en qualsevol organització pot passar, i segurament passarà. Per això hem de preparar-nos amb les següents eines:

• Marc normatiu: Adhesió a algun protocol o aterratge d'un de propi, i definició del circuit que ha de seguir la persona agredida per denunciar la situació.
• Cultura de gestió de conflictes: Treballar una cultura que fomenti el diàleg, i la consciència i l'aprenentatge de les dinàmiques de poder, i que tingui espais de reflexió i sensibilització. També recomanen fer formació sobre feminismes, mirada restaurativa, i eines de facilitació i gestió de conflictes.

3. Agressió vs. conflictes

Una agressió no es tracta com un conflicte, avisen, perquè tot i que en els dos casos hi ha relacions de poder, en el cas de l'agressió es tracta d'una desigualtat de gènere, que és social i es reprodueix com a violència estructural i cultural. De fet, parlen de dany acumulatiu, ja que l'agressió se suma altres agressions que ha viscut la persona agredida, no necessàriament produïdes per la mateixa persona.

Per això, cal tractar una agressió deixant de banda les relacions de poder que hi intervenen i centrant-nos en les que es donen entre la persona agressora i la persona agredida promogudes per un sistema patriarcal que permet aquestes conductes.

Encara així, "si l'organització no té mecanismes per reparar altres tipus de dany causat per altres discriminacions o situacions, serà fàcilment percebut com a injust que es vulgui repara un dany mentre n'hi ha tants d'altres desatesos, i això generarà resistències davant la gestió d'agressions", apunten.

De la mateixa manera, la gestió d'una agressió pot causar conflictes. Cal tenir en compte les possibles dificultats com que les persones que gestionen l'agressió no estiguin legitimades o tinguin una vinculació personal amb les persones implicades, que l'agressor no se senti part de les mesures imposades o que la persona agredida no se senti guia del procés en cas que s'hi vulgui implicar activament.

4. El principi de protecció de la o les persones agredides i la no revictimització

El procés ha d'estar validat per la persona agredida, que s'ha d'implicar en el grau que desitgi. S'ha de tenir en compte el llenguatge i qui inicia el procés, i no posar mai en dubte l'agressió.

5. Definiu els objectius

Quins resultats volem obtenir amb aquest procés? Fil a l'Agulla exposa els resultats desitjats:

• La reparació de la persona agredida, que és l'eix central
• La reparació de la comunitat agredida
• L'assumpció de la responsabilitat individual de l'agressor
• L’assumpció de la responsabilitat col·lectiva per part de la comunitat en la qual l’agressió ha tingut lloc, en especial per part dels homes cisgènere

6. La denúncia

El procés comença amb la denúncia de la persona agredida, sigui per la via que sigui. La seva versió no ha de ser mai qüestionada, investigada o contrastada. Cal escoltar-la i donar suport a la persona agressora perquè pugui reparar el dany. "Es pot conèixer la perspectiva de l'agressor però mai negar l'experiència de la víctima", assenyala Fil a l'Agulla.

La cooperativa és partidària de denunciar per via judicial les agressions que constitueixin delictes.

7. Qui fa la gestió?

Cal definir un grup que ho gestioni tenint en compte la seva motivació, els seus coneixements tècnics i en perspectiva de gènere, i la seva legitimitat dins de l'organització, a més de la seva vinculació amb les persones implicades. L'existència d'un protocol facilita aquest pas. El grup haurà de valorar la intervenció, segons cada cas. També hi ha l'opció d'externalitzar la gestió.

8. Intervencions amb la persona agredida

Cal conèixer les necessitats de reparació de la persona agredida, ja sigui deixar de compartir espais amb l'agressor, el reconeixement dels fets o, simplement, temps. S'ha de reforçar positivament que denunciï i fer-li suport per contrarestar la culpa que se sent quan es posa una agressió sobre la taula.

Fil a l'Agulla exposa les necessitats que pot tenir:

• Seguretat i cura
• Ser creguda, absolta i vindicada
• Teniu veu i empoderament
• Necessitat d'expressar-se i afligir-se
• Suport i educació
• Informació i opcions
• Necessitat d'assumir responsabilitats

I dona algunes preguntes clau per acompanyar aquestes intervencions:

• Qui ha resultat danyada? Quin és el dany? Què és allò que fa mal?
• Què necessita per restaurar el dany?
• Qui n’és responsable?
• Què pot fer la persona responsable per restaurar el dany i restablir les relacions

9. Intervencions amb l'agressor

La intervenció amb l'agressor té com a objectiu que es faci càrrec de la situació. En una primera conversa, se li ha d'explicar la situació i deixar-li espai perquè comparteixi el que sent i com l'afecta. Cal escoltar-lo i preguntar-li per la seva disposició a complir amb les mesures que es derivin de les necessitats de reparació de la persona agredida i de l'organització.

L'agressor també pot tenir les següents necessitats:

• Prendre responsabilitat i reconèixer el dany
• Ser tractat amb respecte i dignitat i tenir suport
• Que es cregui en la seva capacitat de canviar
• Associació i companyonia

És important que empatitzi i entengui l'impacte de la seva conducta, que entengui la relació entre el gènere i l'agressió, que passi de la culpa i la por a la responsabilitat, i que s'obri a escoltar les necessitats de la persona agredida.

És habitual que l'agressor tingui mecanismes de defensa com la negació o actituds negatives amb la persona que fa l'acompanyament. Davant d'això, Fil a l'Agulla els dona consells com que acceptin i reconeguin que el seu comportament ha fet mal, que practiquin l'escolta i la paciència, que no culpin mai la víctima i notin la tendència a posar excuses, que no suposin com s'ha sentit l'altre, o que parlin només d'ells i de la seva experiència.

10. Intervencions amb la comunitat

El document convida les organitzacions a abordar les violències masclistes de forma col·lectiva i comunitària per construir una cultura de no impunitat amb el masclisme. Per això, proposen diverses accions.

En una primera sessió de tota l'organització es pot explicar la situació i definir el pla d'actuació comunitari, dins del qual la cooperativa proposa el treball dels homes cis de l'organització perquè "l'únic agressor no és el que ha estat acusat". Per a aquest procés caldran diverses sessions i la funció principal serà "donar els coneixements i les eines necessàries per aprendre a fer un bon ús dels seus privilegis, sent capaços de detectar i assumir les seves violències i de reparar els danys que causen".

Consideren que la responsabilitat del canvi de cultura ha de recaure en els homes, tot i que es poden fer sessions amb dones, trans i lesbianes per abordar temes específics.

Per últim, es pot tornar a fer una intervenció mixta si el grup de dones vol i dirigida a qui vulgui assistir-hi, en la qual el tema central serà l'assumpció de responsabilitat dels homes cis.

Fil a l'Agulla focalitza en la feina que poden fer els homes cis de les organitzacions, que són qui exerceix les violències masclistes:

• Preparar-se per ser acusats
• Trobar la força per mirar-se endins i reconèixer el masclisme
• Treballar el negacionisme interior
• Aprendre a escoltar
• Conèixer el propi masclisme i identificar les situacions d’agressió o de micromasclisme
• Adquirir eines per a reconèixer, prendre responsabilitat i reparar
• Tenir un paper actiu en la transformació dels altres homes