El municipalisme català demana més recursos per implementar polítiques públiques de pau

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha posat en marxa la campanya 'Municipis, llavors de pau', amb l’objectiu de visibilitzar i enfortir el paper dels ajuntaments com a agents actius de pau. En un moment d’augment dels conflictes globals, l’entitat ha recollit 30 propostes concretes de més de 40 municipis catalans sobre com promoure la convivència, la seguretat ciutadana i la solidaritat global des de l’àmbit local.

Aquestes idees es presenten com a contribució al futur Pla Director País de Pau de la Generalitat de Catalunya i inclouen accions tan diverses com facilitar l’accés a l’esport i a l’aprenentatge del català, impulsar serveis de mediació i taules de diàleg veïnal, o garantir que les empreses contractades per ajuntaments respectin els drets humans.

Els municipis, primera línia de pau

La iniciativa vol conscienciar que la pau no és només l’absència de violència, sinó la construcció quotidiana d’una convivència basada en la seguretat, la inclusió i els drets fonamentals. Els municipis hi juguen un paper clau per tres motius: són la primera línia de resposta davant els conflictes, vinculen reptes globals amb solucions locals i lideren iniciatives per prevenir violències.

Les experiències i bones pràctiques recollides es compartiran en un acte el 21 de novembre al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, en el marc de les Jornades per la Pau i la Cooperació i coincidint amb la 12a Conferència internacional Build Peace 2025.

Les idees municipals recollides pel Fons Català i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau neixen d’un procés participatiu amb més de 40 ajuntaments catalans, dut a terme entre abril i juny amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Centre Delàs. El document resultant s’ha incorporat al Fòrum Català per la Pau, impulsat per diverses institucions i entitats, i servirà per definir el contingut del Pla Director País de Pau 2026, que el Govern de la Generalitat presentarà al Parlament.

Bones pràctiques des del territori

El Fons Català també ha recollit experiències locals que ja promouen la cultura de pau. A Reus, per exemple, es fan melmelades dels tarongers de la ciutat en tallers comunitaris; a Olesa de Montserrat s’organitzen jornades de memòria històrica; Girona acull l’Escola Antiracista; a Ripollet s’ha creat una taula de persones migrades i refugiades; i a Lleida es fomenta la cooperació entre ONG i escoles. A Barcelona, l’Ajuntament exigeix criteris de respecte als drets humans a les empreses contractades. Aquestes iniciatives, diverses però amb un mateix objectiu, demostren que la pau també es construeix des dels carrers i els barris.