El nou projecte de llei trans: un avenç que les entitats valoren positivament

L’encès debat que ha generat l’esborrany de la nova Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans entre una part del moviment feminista i entre els socis del Govern d’Espanya ha deixat en un segon pla l’important avenç que representa aquesta norma per a la protecció i els drets d’un col·lectiu històricament oprimit i discriminat.

“Creiem que el més important, i del que menys es parla, és dels perjudicis que comporta no tenir aquesta llei. Ens estem centrant en els inconvenients i les discrepàncies, però i els avantatges que comporta una llei així per a nosaltres?”, planteja la Sílvia Sicore, de l’associació trans Generem! 

De moment, el text impulsat pel Ministeri d’Igualtat que dirigeix Irene Montero, i que es preveu portar al Consell de Ministres a finals de febrer, és només un esborrany. Per tant, encara manca concretar i desenvolupar molts dels punts que planteja. No obstant això, ja s’ha fet públic el contingut nuclear de la norma, coneguda ja com a llei trans, que les entitats trans veuen generalment amb molt bons ulls.

“El projecte de llei és molt ambiciós i està molt ben fet, tant de bo surti tal com s'ha plantejat perquè dona resposta a moltes de les demandes del col·lectiu, que també hem participat en la seva elaboració”, afirma la Lina Mulero, portaveu de Trans*forma la Salut, una plataforma que reivindica un nou model de salut trans. 

La Sílvia Sicore s’expressa en la mateixa línia i destaca que la valoració de l’esborrany “és molt positiu perquè s’ha consensuat amb el col·lectiu i defineix molt bé el que es vol fer, està molt treballat”. 

La lliure autodeterminació de gènere, part nuclear de la llei

El punt central de l’esborrany, convenen les entitats, és el fet que la llei reconeixerà el dret a la lliure determinació de la identitat de gènere a partir dels 16 anys, és a dir, que bastarà amb una declaració de la pròpia identitat sentida perquè les persones trans puguin rectificar el seu sexe registral, canviar les seves dades al registre civil, el Document Nacional d’Identitat (DNI) i a tots els documents oficials. 

D’aquesta manera, la llei és un pas molt important per despatologitzar el fet trans, que no es consideri una malaltia, com es feia fins ara. Aquesta és una llarga reivindicació del col·lectiu i es vol fer efectiva eliminant requisits fins ara imprescindibles per al trànsit com l’obligació d’aportar un informe mèdic o psicològic de disfòria de gènere per poder modificar la identitat, així com la condició de sotmetre’s a un tractament hormonal durant dos anys. 

Tot plegat és un canvi molt significatiu i clau per al col·lectiu. El testimoni de la Sílvia Sicore, com a dona trans, és molt contundent en aquest sentit: “El perjudici social que he patit per portar un nom d’home al DNI tenint un aspecte femení és enorme, gairebé m’impedeixen votar o llogar un cotxe perquè el meu aspecte no coincidia amb el meu carnet”, explica. Per a ella, com preveu la llei, el tràmit ha de ser immediat i no ha de dependre de que una persona, “ni un juge ni un metge ni ningú, et digui qui ets”.

També ho creu en Gorka López, membre de l’associació Colors de Ponent, qui comparteix que la lliure autodeterminació de gènere sense necessitat d’informes mèdics és el punt central de la futura llei: “Qualsevol avaluació mèdica que t’hagi de donar permís per ser legalment qui ets és sobrera, això només ho pot dir la pròpia persona, és molt bàsic”, subratlla.

L’esborrany de la llei també reconeix, per primera vegada, a les persones no binàries, aquelles que no s'identifiquen amb el gènere masculí o femení. La norma preveu que en els seus documents oficials podrà no figurar-hi cap menció al sexe.

Recels d’alguns moviments feministes

Precisament, aquests punts són els que han aixecat més recels en una part del moviment feminista, que creu que la nova llei acabarà perjudicant les dones i les polítiques d’igualtat. Aquests grups plantegen que la llei pot provocar que qualsevol home s’autodetermini dona i pugui accedir a espais específics i reservats per a dones, com pot ser una presó de dones, per exemple. En aquest sentit, la llei establirà que el canvi de sexe no sigui jurídicament retroactiu, per evitar, per exemple, que se n'aprofitin els maltractadors.

Una postura que no entenen ni comparteixen des del moviment trans: “Em sembla molt estranya i desconcertant aquesta reacció, que és excloent amb les persones trans i planteja un model homogeni de dona que no és real”, diu el Gorka López. Sicore, per la seva banda, creu que és un discurs “molt tremendista” que planteja “mentides”, atès que lleis molt similars fa anys que funcionen a altres països i “ni han esborrat les dones ni cap dels supòsits que pronostiquen aquests moviments”.

Un gran avenç en els drets del col·lectiu trans

El que no està en discussió per a les entitats trans és el salt que la llei representa per a l’exercici dels seus drets. Algunes, com la Lina Mulero, de Trans*forma la Salut, no dubta en qualificar-ho com “un abans i un després” per al col·lectiu. 

També és un canvi per als menors, atès que ara s'exigeix majoria d'edat per a la rectificació del sexe al DNI, quelcom que la llei preveu que es pugui fer ja a partir dels 16 anys. De fet, en aquest sentit, una recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) ja va autoritzar el canvi per a menors amb suficient maduresa i una situació estable de transexualitat. En el cas dels adolescents d’entre 12 i 16 anys, sí que necessitaran l’aval de les seves famílies. Si no hi ha acord, el menor podrà disposar d’un defensor judicial.

Entre altres drets guanyats, la norma elaborada pel Ministeri d’Igualtat també contempla que les persones trans amb capacitat de gestar tindran dret a tractaments de reproducció assistida. Les persones estrangeres també podran modificar la menció al sexe i nom a la targeta de residència i permís de treball. Així mateix, l’esborrany estableix mesures específiques, encara sense concretar, en els sectors públics i privat destinades a garantir la plena igualtat de les persones en els àmbits sanitari, educatiu, penitenciari i esportiu, entre altres.

“No estem demanant res més enllà que se’ns respectin els nostres drets humans i fonamentals, que ja toca perquè portem molts lluitant i patint”, expressa la Lina, que afegeix que és molt important que la llei tingui en compte col·lectius com els migrants i els joves i expressa el desig que “no es retalli i tiri endavant tal com s’ha presentat”.

Anar més enllà de la llei

I és que, la norma ha fet aflorar discrepàncies entre el PSOE i Podem, socis al Govern d’Espanya. De fet, els socialistes es van afanyar a dir que l’esborrany només representa els postulats de Podem, no de tot l’Executiu, i han expressat dubtes en molts punts de la llei.

A banda, és clar, de l’oposició frontal que pot generar entre els contraris de qualsevol avenç en drets per al col·lectiu. “Probablement es presentaran recursos per intentar parar-la i descafeïnar-la, però el Ministeri ha fet una gran feina jurídica preparant-la molt a fons perquè no sigui recurrible”, destaca Sicore.

Les entitats també temen que la llei provoqui un rebrot de discursos transfòbics. “Pateixo molt perquè no s’agreugi la transfòbia i s’agafi aquesta llei com a bandera per anar contra el fet trans”, diu el Gorka López.

Per tot plegat, tots coincideixen en el fet que amb una llei no n’hi ha prou i cal acompanyar-la de molta pedagogia sobre diversitat i visibilitat positiva perquè realment s’aconsegueixi l’objectiu que persegueix la norma. “Les lleis no canvien a la gent, per posar fi a la discriminació es necessita fer pedagogia, no hi ha una altra manera”, rebla Sicore, que espera que algun dia sigui tan natural ser trans com no ser-ho. 

“La llei s’ha de desenvolupar, donant visibilitat a tot al col·lectiu i incidint en els problemes que encara tenim per trobar feina, per exemple, donant avantatges a les empreses que ho facin i sancionant les que ens discriminin”, afegeix la Lina Mulero.

En aquest sentit, encara cal trencar molts estereotips i hi ha molt camí per recórrer. Com a reflexió final, la Sílvia Sicore, de Generem!, pensa que s’ha d’anar més enllà per fer un canvi com a societat: “La igualtat i la diversitat és quelcom que hauria d’impregnar tots els departaments, totes les lleis i normatives; més que fer una llei especial, que és bo tenir-la, cal una visió proLGTBI i favorable als col·lectius minoritaris que incideixi a totes les institucions”. La llei és un primer pas, però cal seguir aprofundint en aquest camí.