El preu de la llum, en màxims històrics: una tempesta perfecta o un problema d’arrel?

L’han definit com la tempesta perfecta. I no parlem del temporal ‘Filomena’, que ha cobert de neu i ha desplomat els termòmetres al conjunt de l’Estat, sinó de com s’han afanyat a definir des del Govern espanyol i la majoria de persones expertes aquesta concatenació de factors que han desencadenat una espiral alcista en el preu de la llum en aquest inici del 2021. 

El cost de l’electricitat al mercat majorista s’ha disparat un 38,4% en el que portem del mes de gener, enfilant-se als 18,62 cèntims per quilowatt hora en la tarifa regulada (PVPC), un augment molt significatiu respecte als 13,45 cèntims que costava en el mateix període de l’any passat, segons les dades de Facua.

Malgrat que aquesta escalada del cost de l’electricitat no es traduirà en un augment proporcional en el rebut de la llum, si es manté aquesta tendència, la factura mensual de la persona usuària mitjana representaria uns 20 euros més que fa un any, apunten des de l’organització de consumidors.

Una dada que contrasta amb la del 2020, quan el preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista, que representa prop del 35% del total de la factura a la tarifa regulada (la resta són impostos i peatges que fixa el Govern central), va ser el més baix dels darrers 16 anys, amb mínims històrics. Sigui com sigui, el que està clar és que aquest repunt a l’inici del 2021 escurarà -encara més- les butxaques de les persones usuàries en el pitjor moment: enmig d’una onada de fred i sota els estralls de la pandèmia global. 

Hi ha un cert quòrum pel que fa a les causes de tan dràstic augment. L’increment de la demanda energètica a causa de les baixes temperatures, una menor producció d’energies renovables -més barates- a conseqüència de les condicions meteorològiques i un repunt del preu del gas natural, arran d’una major demanda a l’Àsia i per problemes de subministrament per part d’Algèria. 

Més enllà de factors conjunturals: un problema de model

Si mirem una mica més enllà, però, cal preguntar-se com pot ser que ningú protegeixi a les persones d’aquest vaivé en el preu d’un servei tan bàsic com l’electricitat. En aquest sentit, plou sobre mullat, atès que no és la primera vegada que les persones usuàries resten exposades a increments indiscriminats del preu de la llum quan baixen les temperatures.

Així, si deixem de banda factors conjunturals, ningú nega que hi ha un problema de fons que cal abordar de manera urgent. La Mònica Guiteras, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), assenyala un model energètic obsolet i un mercat elèctric molt volàtil com a factors clau en aquest desajust, més enllà de circumstàncies puntuals.

“Aquests increments no són nous i els seguirem patint i indignant-nos mentre no es canviïn les lleis, les dinàmiques i polítiques energètiques actuals per caminar cap a un model sobirà, amb voluntat de servei públic i des d'una perspectiva de justícia social”, explica.

Un parer que comparteixen des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), que ha fet un comunicat instant a obrir el debat de la transició energètica a la ciutadania i denunciant aquesta “vergonyosa alça del preu”.

En parla el seu president, Jordi Giró: “El model energètic i el mercat elèctric necessiten una transformació urgent. Primer, pel tema ecològic, que ja s’està fent, però també perquè no pot ser que per un bé de primera necessitat com és l'energia s’acabin fixant el preu uns interessos econòmics purs i durs, sense tenir en compte el factor social”.

I és que, des que es va liberalitzar el mercat elèctric a finals de la dècada dels 90, que en la pràctica s’ha convertit en un oligopoli dominat per unes poques empreses, el preu de l’electricitat es fixa diàriament en funció de l’oferta i la demanda, és a dir, com una mena de subhasta subjecta a especulació. Primer, es dona prioritat a les energies barates, com les renovables o la nuclear, mentre que les més cares com el gas o el carbó queden per al final. 

Ara bé, com que es tracta d’un mercat marginalista, el preu de l’última energia que s’utilitza, el més car, acaba sent el preu final que s’acaba pagant per tot el que es consumeix. D’aquesta manera, si amb les energies més econòmiques es pot abastar tota la demanda, es pagarà un preu més baix, en canvi, si s’ha de recórrer a les més cares, s’acabarà encarint tota l’energia que es consumeixi.

Això provoca que les empreses de l’oligopoli propietàries d’algunes tecnologies més barates de produir, com les renovables o nuclear, percebin una sobreretribució per l’energia que produeixen, un fet que es coneix com a ‘beneficis caiguts del cel’ i que el Govern de PSOE i Podemos es va comprometre a suprimir, malgrat que encara no s’ha dut a terme.

Guiteras, de l’APE, ho qualifica de “pervers” i reitera la necessitat d’anar cap a “models més justos, que no estiguin sotmesos a lleis que s’han fet des dels despatxos per beneficiar les empreses i afecten el dia a dia de les persones”.   

Mecanismes de protecció per als més vulnerables 

Tanmateix, mentre el model no canvïi es poden aplicar mesures per contenir l’increment del preu de la llum a la factura, i més en aquestes circumstàncies? Això és el que reclamen des de l’APE i la CONFAVC, que creuen necessari que algú protegeixi les persones que més ho necessiten d’aquesta volatilitat, més enllà del bo social. “Com a mínim, calen eines per defensar els més vulnerables per quan passa això, per exemple, posant topalls als preus perquè tothom pagui un preu just”, diu Guiteras. 

Des de la Confederació, també apunten que una mesura correctiva en aquests casos pot ser abaixar els impostos que es carreguen a la factura de la llum com l’IVA per exemple, que en el cas de la llum es tributa al 21%.

“Tots els subministraments bàsics com l’energia elèctrica, el gas i l’aigua haurien de tenir un IVA reduït o superreduït. És una mesura que amb voluntat política es podria aplicar d’avui per demà i neutralitzaria aquests increments al rebut. Més que d’Espanya, és una qüestió que s’ha d’abordar també des d’Europa”, rebla Jordi Giró. Un tema que des de l’APE també veuen amb bons ulls: “és de sentit comú”, sentencia Guiteras.

Iniciatives cooperatives i municipals

El que sí que s’ha començat a posar en marxa des de fa temps són alternatives de caràcter municipal o cooperatiu que estan demostrant que una altra gestió de l’energia és possible. L’Aliança aplaudeix aquestes iniciatives, com Som Energia o Barcelona Energia, una comercialitzadora elèctrica pública que l’Ajuntament de la ciutat va engegar i que des del 2019 ofereix els seus serveis a la ciutadania. 

No obstant això, apunten que calen canvis més profunds. “Tal com funciona el model energètic que tenim, tot i que a la comercialització de l’energia hi apareguin empreses d’aquest tipus, la distribució, per exemple, segueix sent un monopoli natural d’Endesa. Així que, per molt que entrin nous actors com Som Energia o Barcelona Energia, si no canviem les regles del joc i incidim també en la generació i distribució, el seu marge de maniobra és molt escàs”, assenyala Guiteras, que afegeix que s’ha de confrontar l’oligoploli “de manera més àmplia”.

El deute acumulat amenaça milers de persones en situació de vulnerabilitat

Sigui com sigui, el cert és que les famílies segueixen patint penalitats a causa del preu d’un servei bàsic com és l’electricitat. Una bona mostra d’això és el problema del deute acumulat per moltes persones vulnerabilitzades, que conviuen amb aquesta problemàtica i pateixen l’assetjament de les grans companyies dia rere dia.

Des de l’APE han visibilitzat casos com el de la Yolanda, una dona en situació de vulnerabilitat que és objecte d’amenaces per part dels cobradors d’Endesa pel deute que arrossega. De fet, l’entitat té en marxa una campanya de crowdfunding per cobrir els costos judicials del procés judicial que han iniciat contra l’empresa cobradora, que en diverses trucades va arribar a fer-se passar per funcionaris del poder judicial per pressionar la Yolanda i eixugar un deute acumular que no pot pagar. 

En aquest sentit, l’entitat advoca perquè siguin les grans empreses elèctriques, amb beneficis milionaris, les que se’n facin càrrec i condonin el deute acumulat de les llars vulnerables. Segons la llei catalana 24/2015, aprovada pel Parlament fa cinc anys, això s’havia de resoldre amb la signatura de convenis entre la Generalitat i les companyies.

En tot aquest temps, però, és un tema que continua obert perquè empreses com Endesa s’han negat reiteradament a signar els convenis. “La Generalitat no pot endarrerir més aquest tema perquè les famílies ho estan patint de valent. En els casos més extrems, fins i tot s’està judicialitzant aquest deute, és a dir, criminalitzant a les persones per no poder pagar”, assegura Guiteras.

Giró, de la CONFAVC, creu que aquest “és un problema molt greu” i censura l’actitud de les grans empreses de l’oligopoli, a qui acusa de “prepotents i de manca de sensibilitat social, de tractar sempre d’imposar la seva força, cosa que no pot ser i menys amb un servei bàsic com és l’electricitat”.

En conclusió, sembla evident que cal posar fil a l’agulla i abordar de manera urgent canvis que permetin superar un model energètic obsolet que posa contra les cordes a milers de famílies i deixa les persones usuàries a mercè de les fluctuacions d’un mercat dominat amb mà de ferro per unes poques empreses. Tot plegat ho resumeix molt bé la Mònica Guiteras: “Cal exigir els nostres drets i modificar d’arrel les lleis i el model que en el seu dia van posar en mans privades la gestió d’un bé essencial i bàsic per a la vida, prioritzant el lucre d’uns pocs”.