El racisme i la xenofòbia són les principals causes de discriminació a Barcelona

Dimecres 27 de maig a les 17.30 hores va tenir lloc l'acte per presentar l''Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019'. Es va emetre en directe i va comptar amb la participació d'una quinzena d'organitzacions que formen part de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a Víctimes de Discriminació. L'informe ha estat elaborat per aquestes entitats i l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona.

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, va fer la benvinguda de la jornada i va explicar que encara que Barcelona és referent de ciutat oberta i diversa, no viu aliena a les diferents formes de discriminació. Va destacar la feina que fa l'ecosistema de lluita i acompanyament a les persones que pateixen discriminació i els va agrair el seu rigor i compromís polític. 

Tot seguit, van presentar els resultats de l'informe, que ofereix informació sobre les 411 situacions de discriminació que van recollir les entitats de la Taula durant el 2019.

El racisme i la xenofòbia són la causa principal de discriminació, amb un 33% dels casos registrats, i la LGTBI-fòbia la segona, amb el 25% (aquests s'han gairebé duplicat en comparació al 2018). El tercer motiu és la discapacitat, amb un 11,3% dels casos, i el quart les discriminacions lingüístiques (10,2%). Hi ha també situacions de discriminació per aporofòbia, salut, religió, gènere, ideologia i edat.

Aquesta és la segona edició de l'informe. El 2018 es van recollir 265 situacions de discriminació. Expliquen que l'augment de casos entre un any i l'altre es deu a la incorporació de noves entitats a la Taula, fet que ha ampliat el radi de recollida. Actualment, són 18 les entitats que formen part de la Taula.

Gairebé el 60% de les persones que han reportat situacions de discriminació s'identifiquen amb el gènere masculí i la majoria tenen entre 25 i 39 anys. Enguany han volgut saber quina és la situació administrativa de les persones que pateixen la discriminació i han vist que el 12% d'elles es troben en una situació administrativa no regularitzada, són sol·licitants d'asil o persones refugiades.

Com a agents discriminadors han identificat una majoria de particulars (37,2%) i entitats privades o empreses (35,6%). Les administracions públiques (16,2%) i els cossos policials (10,5%) segueixen sent també un agent de discriminació.

La discriminació es dona principalment als carrers de la ciutat, al transport públic i a locals privats.

Quina resposta s'ha donat? El 50% de les respostes han estat d'orientació jurídica i d'atenció psicosocial; el 12% s'han derivat a una organització especialitzada i un altre 12% han estat intermediacions, conciliacions i mediacions.

No tots els casos, ni de bon tros, van acabar en denúncia, per multiplicitat de factors. El 15% van acabar en denúncia, sigui penal o administrativa. Ha suposat un increment en comparació amb l'11% del 2018.

La punta de l'iceberg

Malgrat els esforços de les entitats i l'Oficina per la No Discriminació, expliquen que la infradenúncia és encara un problema a Barcelona. Han fet recerca amb les persones afectades i conclouen que això passa perquè la discriminació s'ha establert com una vivència quotidiana normalitzada. És una pràctica generalitzada i la societat ha incorporat determinats estereotips i prejudicis.

A més, les discriminacions es donen d'una manera tan reiterada en la vida quotidiana que es fa impossible reportar o denunciar-les, ja que implicaria fer-ho constantment.

Altres raons que expliquen la infradenúncia són: la manca de confiança en el sistema i els cossos de seguretat; la por a les conseqüències i les represàlies si es denuncia; l'extrema vulnerabilitat de les víctimes, com poden ser les persones sense permís de residència; o la negació o vergonya d'haver patit una situació de vulneració de drets.

Més enllà de les dades

Aquest informe no es limita a recollir dades quantitatives, també recull problemàtiques i bones pràctiques relacionades amb les discriminacions. Per exemple, davant de l'actitud dels cossos policials de parar a les persones pel seu perfil ètnic, mostren com a bona pràctica la creació de la plataforma Pareu de parar-me.

El document és el resultat d'un procés de treball col·laboratiu entre les entitats i les persones afectades per situacions de discriminació. Han fet una reflexió conjunta sobre els mecanismes del fenomen de la discriminació, les causes que hi ha darrere de la infradenúncia, i per dissenyar estratègies de futur i incloure la perspectiva interseccional.

En Marc Serra va apuntar en l'acte de presentació que és un informe profund, amb indicadors compartits per totes les entitats. Va afegir que també és molt oportú pel moment en què arriba: "Quan incrementen de desigualtats, per desgràcia, hi ha un increment de discriminacions, com ara, amb la comunitat xinesa catalana".

De fet, l'informe inclou un apartat sobre els reptes per al 2020. Amb la crisi de la Covid-19, l'escenari que es plantejaven canvia força. Per això, l'acte de presentació va acabar amb un debat, on van participar 15 de les 18 entitats de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a Víctimes de Discriminació, i que va moderar la periodista Montse Santolino. La situació actual, amb la crisi de la Covid-19, va centrar el debat: Com afecta i quins nous reptes planteja.