El racisme, principal motiu de les morts per crim d’odi

Els periodistes David Bou i Miguel Ramos han presentat en els últims dies l’actualització del portal crimenesdeodio.info on recullen fins a 101 casos i 103 persones mortes per crims d’odi a l’estat espanyol. El projecte es va publicar per primera vegada al 2015 i aquest any se’n presenta una revisió i una actualització amb nous casos.

El projecte neix -com expliquen els periodistes- de la necessitat de suplir una tasca que no han fet les institucions públiques. "Creiem que hauria d’existir una llei integral contra els delictes d’odi que, entre altres coses, contemplés un registre d’aquests crims i un marc normatiu per indemnitzar les víctimes, restituir la seva memòria i la seva dignitat", explica David Bou.

Dels 101 casos recollits a la investigació, 36 són casos relacionats amb el racisme i la xenofòbia, el nombre de casos més alt de tota la mostra, també a Catalunya. El segueixen els crims d’odi contra la pobresa, el que s’anomena 'aporofòbia', amb 27, i la següent, amb més distància, és el de motiu d’odi ideològic, amb 7 casos. Altres motius amb menys representació al mapa són els dels crims per homofòbia (6), la violència ultra al futbol (6), transfòbia (5), islamofòbia (2), romafòbia o antigitanisme i disfòbia (1). Els 15 restants es classifiquen en una categoria neutra com a 'altres'.

Segons David Bou, "els assassinats són la màxima expressió de la intolerància i el que denoten és que per sota d’aquests hi ha uns sèrie de vulneracions i de delictes d’odi que es produeixen de forma sistemàtica a la nostra societat i que no són perseguits de forma efectiva".

37 morts són només la punta de l’iceberg del racisme

Entitats com SOS Racisme Catalunya reben constantment denúncies de casos que podrien ser tipificats com a delictes d’odi, tot i que no arribin a l’extrem de la mort. "Un delicte d’odi és qualsevol actuació delictiva incorporada al codi penal amb una motivació discriminatòria. Aplicada aquesta definició, i entenent que els casos recollits al mapa són casos molt extrems, els números de delictes són infinitament més grans en aquests 30 anys", explica Edo Bazzaco, coordinador de projectes de SOS Racisme Catalunya.

Segons dades del Ministerio del Interior durant el 2019 es van cometre fins a 1.706 delictes d’odi, 514 dels quals van tenir lloc a Catalunya. Des de SOS Racisme es puntualitza, però que en són molts més, ja que segons el que estableixen els mecanismes europeus només s’arriben a denunciar el 20% de tots els delictes d’odi.

La violència masclista també és un crim d’odi

A nivell legal la violència masclista no està tipificada com a delicte d’odi, ja que aquest tipus de crims estan regulats a l’estat espanyol per una llei específica contra la violència masclista. Tot i així els periodistes autors de la investigació consideren que "la violència masclista sí que és un crim d’odi, ja que es tracta d’un delicte contra les dones només pel fet de ser dones. Es tracta d’un delicte de misogínia".

De fet les dades parlen per sí soles. Si analitzem les estadístiques recollides per feminicidio.net podem concloure que la magnitud d’aquesta problemàtica és extremadament superior en nombre de dades que els casos assenyalats anteriorment. Només els últims 10 anys s’han recollit un total de 1.159 casos d’assassinats per violència masclista a l’estat espanyol, 208 dels quals a Catalunya.

Per aquest motiu des del projecte s’ha volgut fer referència a la misogínia també com a un motiu de crim d’odi, però s’enllaça a les dades i estadístiques recollides a la web feminicidio.net.

Una xacra lluny de ser eliminada

Tot i que en els últims anys les dades de morts per crims d’odi són menys, tant els autors de la investigació com des de SOS Racisme coincideixen en que no estem davant d’una disminució gens significativa. "En absolut, és a l’inrevés. Els atacs motivats contra la identitat de la persona són presents perquè són les manifestacions d’una realitat estructural. Sobretot perquè hi ha una manca d’efectivitat en relació amb les eines per denunciar, sancionar, restituir drets i reparar danys", manifesta Edo Bazzaco.

Segons David Bou, un altre element que afegeix gravetat a la situació és que l’agreujant de delicte d’odi que s’hauria d’aplicar segons la reforma del codi penal del 2015, no s’està utilitzant, i en alguns casos s’està manipulant: "En alguns casos no s’està fent servir el precepte legal per protegir minories, tal i com estava pensada, sinó tot al contrari, s’està utilitzant per anar en contra de les pròpies víctimes, com en el cas de les pintades a l’autocar de VOX".

Una dada significativa que comparteix David Bou és que a Catalunya les persones que cometen els crims són molt joves, d’entre 18 i 30 anys. "Això ens preocupa perquè entenem que hi ha un repte educatiu molt fort d’educar en valors i en la diversitat, que no estem sabent abordar com a societat", afegeix el periodista.

Es tracta doncs d’un repte que se suma a la intenció que persegueix el portal crimenesdeodio.info: "rescatar de l’oblit totes les víctimes de l’odi de l’estat espanyol per tornar-les a la memòria col·lectiva i així retre'ls-hi homenatge".