Angoixa, incertesa, tristesa, solitud, desassossec… són sentiments que molta gent està experimentant aquests dies, en major o menor mesura, a conseqüència de la crisi sanitària generada per la Covid-19 i el confinament.

Per això, ara més que mai, com a societat cal exigir-nos una resposta que reconforti tots aquells que ho precisen, especialment els que segueixen al peu de canó perquè tots els serveis que necessitem per viure continuïn funcionant.

És en aquests moments quan serveis com el Telèfon de l’Esperança, amb més de mig segle d’història a les seves espatlles, esdevenen vitals. El telèfon, gestionat per la Fundació Ajuda i Esperança, compta amb més de 200 persones voluntàries que ofereixen escalf a tothom que ho necessiti mitjançant l’escolta activa i l’empatia. Ara ho fan des de casa, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Aquests dies, perquè ningú quedi sense resposta, han habilitat un nou número, el 682 900 500, que s’afegeix al 93 414 48 48, que segueix en actiu. Redoblar forces per ser útils, aquesta és la filosofia que segueixen al Telèfon de l’Esperança. “La gent necessita que l’escoltin, necessita treure el que té dins, i més en una situació com aquesta”, apunta l’Anne García, responsable de comunicació i de relacions externes.

Un allau de trucades

I és que, a l’equip que està a l’altre costat de la línia del Telèfon de l’Esperança se li ha girat feina. “Les trucades han augmentat moltíssim, segons les últimes dades que tenim entre l’1 i el 22 de març vam atendre més de 1.400 trucades”, explica García. Un increment molt considerable tenint en compte que durant tot l’any passat se’n van rebre prop de 30.000.

Com és normal, la majoria de les persones que atenen aquests dies busquen consol en relació amb la crisi oberta pel coronavirus. “Vora el 70% de les trucades són sobre aquest tema”, puntualitza l’Anne García, que destaca que moltes també tenen a veure amb “conflictes familiars que es produeixen a conseqüència del confinament”.

I com es tracten aquestes trucades? Què se li diu a persones que se senten desbordades per aquesta situació? “Cada trucada és un món, intentem que la gent tregui l'angoixa que porta dins i visqui el moment de la millor forma possible, i en funció de cada persona oferim eines per respondre a aquesta inquietud”, respon la responsable de comunicació del servei.

Escolta activa, empatia i escalf

De la mateixa manera que hi ha hagut una allau de trucades, aquests dies al Telèfon de l’Esperança també han notat un augment de les persones que s’ofereixen per fer de voluntàries. “Hi ha gent que té molt bon cor i bones intencions, però no és tan senzill com asseure’s a respondre trucades”, explica l’Anne.

"Treballem amb l’empatia i l’escolta activa, i això precisa d’una formació i uns ensenyaments que donem a les persones voluntàries, les més de 200 que tenim fan molt bona feina, estan molt implicats i són el millor que tenim a la casa”, ressalta. Això no vol dir, però, que tota ajuda no sigui benvinguda: “en un futur tothom que ho vulgui podrà sumar-s'hi”, postil·la.

En una situació de crisi, l’escalf és molt necessari i el Telèfon de l’Esperança pren, si cap, més sentit que mai. I redobla esforços, per això, l’entitat fa una crida a la difusió del nou número que han habilitat, el 682 900 500, i demana la col·laboració de tothom per fer-ne difusió. També es pot fer amb el hashtag #ContagiemEsperança. El missatge de l’Anne García és clar: “Tot i que aquests dies treballem des de casa hi som per a tothom que necessiti parlar amb nosaltres, aquí sempre tindran en nosaltres una veu amiga”.