Quan parlem de lleure ens venen al cap imatges d’infants gaudint d’activitats a l’aigua, excursions a l’aire lliure, esplais, caus, albergs i cases de colònies. Però sovint totes aquestes activitats no estan pensades perquè qualsevol tipus de persona les pugui gaudir. Tampoc els espais són accesibles per a tohom. El lleure inclusiu és un repte per assolir, encara avui dia. Parlem d’aquesta qüestió i dels reptes que cal superar en aquest camp amb l’Elisabeth Vergès, responsable de l’àrea de Sensibilització, lleure i esport de la federació ECOM.

Què engloba el concepte de lleure inclusiu?

És un lleure que implica que tothom hi pot participar, totes les persones, amb igual condicions i drets. Això es tradueix en activitats en les que qualsevol persona hi pugui participar, independentment de les seves característiques. Per exemple, per a les persones amb alguna discapacitat física, cal que les propostes i els espais siguin accessibles, no només una part, tot el conjunt.

Sovint les activitats s’acaben adaptant sobre la marxa...

Sí i no hauria de ser així. La feina de pensar que tot ha de ser inclusiu s’ha de fer abans i no a posteriori. Si es planteja una sortida, cal pensar prèviament una opció perquè totes les persones la puguin gaudir. Si anem a la piscina, que estigui adaptada perquè tothom pugui accedir a l’aigua. En definitiva, que no hi hagi cap tipus de discriminació. Però la realitat malauradament no és així.

Com és?

Teoricament tothom ho té clar, a nivell d’entitats, monitoratge, famílies... però a la pràctica veus que no és una realitat. Sovint no es fa una tasca prèvia pensant en la inclusió, si no que un cop s’està fent una activitat, aquesta es va adaptant. Però això no és inclusiu. Ho seria si es pensa amb antelació, amb una ment oberta i comptant amb els suports necessaris perquè ningú quedi exclòs.

I perquè passa això?

Per diversos motius. En el cas de la discapacitat física, per la manca d’accessibilitat. Si qualsevol espai fos accessible, tot seria més fàcil. Moltes cases de colònies o albergs no són completament accessibles, tenen adaptada només una part. D’altra banda, també falta molta formació i conscienciació en la matèria.

A nivell de la societat en general et refereixes?

Sí, cal treballar per trencar estigmes i acabar amb les pors i reticències que ens trobem. Encara hi ha qui pensa que les persones amb discapacitat, bé sigui física o cognitiva, distorsionaran la resta del grup. Això és un gran error i des de ben petits hem de treballar per donar valor a la diversitat! Si tots fóssim iguals seria molt avorrit.

Però dins del sector del lleure, aquest valor sí que es té molt clar, no?

Dins els equips de monitors també cal reforçar aquest valor. Es fa formació, però en falta més. També és important el fet que falten models dins el lleure. Pocs monitors tenen alguna discapacitat. Que hi accedissin seria molt bo per normalitzar-ho davant infants i joves.

I a nivell de recursos disponibles, creus que es disposen dels suficients?

No, sempre cal més personal. Les entitats han d’entendre que són elles les que han de garantir totes les condicions. No ha de ser la família amb un nen amb discapacitat la que hagi d’assumir un plus perquè el seu fill tingui un monitor de suport o un transport adaptat. S’han d’organitzar les activitats i posar els monitors necessaris per cobrir-les. Però és cert que a les entitats els falten recursos.

Sovint és una qüestió econòmica...

Sí i hi ha una gran diferència entre el lleure d’estiu i el de la resta de l’any. Per a l’estiu, normalment es disposen de més recursos, es donen més ajudes i es rep més suport. Però la resta de l’any és molt complicat. Es necessiten recursos econòmics, però també d’altres tipus.

Quins?

Per exemple a nivell d’espais. Sovint les entitats, esplais i caus treballen amb espais cedits que no són accessibles per a tothom. Les primeres barreres sempre són arquitectòniques i si no s’eliminen, difícilment avançarem.

Donada la situació, potser per això algunes famílies trien el lleure especialitzat?

Clar, acaben triant un lleure específic perquè tenen por i pensen que el seu fill o filla estarà millor cuidat o protegit. Però a ECOM creiem que si el lleure fos realment inclusiu, la gent el triaria i no optaria tant per activitats especials.

El lleure especialitzat és aquell que només s’adreça a persones amb discapacitat?

Sí, és el lleure que es fa especial per a un col·lectiu; per a grups que comparteixen alguna característica. Per tant, en aquests casos es tenen assegurats certs aspectes com l’accessibilitat d’espais i activitats, etc. Tot és respectable i en alguns casos pot ser necessari, però creiem que el lleure inclusiu és més beneficiós per a tothom.

Em podries dir els 3 valors més importants que creus que aporta la inclusió a la societat?

Primer el valor de la diversitat. Si s’inculca des de petits, de gran seran persones que ja ho tindran integrat. D’altra banda, el suport entre companys, entre iguals. I, per últim, el fet d’evitar tanta competitivitat. Es fomenten activitats de lleure amb l’objectiu de divertir, sense que tot hagi de ser una competició.

I dins d’ECOM com doneu suport al lleure inclusiu?

Treballem per defensar els drets de les persones amb discapacitat física o orgànica amb totes les àrees de la societat. Pel que fa concretament al lleure no oferim activitats, però donem suport i assessorament en tot el necessari a les entitats i associacions que formen part de la federació. Tenim un àrea de defensa de drets perquè sovint es vulneren molts drets. El lleure i l’oci estan recollits a la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat.